Demons et merveilles i voie sans nom a Pierre-Lys

-Cordada: Jordi Salip i Manel.
-Ressenya: la guia de Pierre-lys , de la via Demons... també la podem trobar al Ressenya.net.

-Material : Per Demons....només necessitarem cintes ja que la via està equipada, tot i això nosaltres vam posar algun friend mitjà (C1) si volem portar-ne per si anem justos de grau ( com és el meu cas) potser us pot anar bé per protegir algun "aleje". Per la voie sans nom només necessitarem cintes.

-Aproximació: per la carretera de Quillan, passem les gorgues de Pierre-Lys i l'àrea de picnic, seguim direcció nord i girem a la dreta  cap a Cavirac. Deixem el cotxe just després de travessar el pont i agafem un cami ample cap a la dreta que surt darrera d'una font al costat mateix de la carretera. el seguim fins un tunel i el passem per un camí que passa per la seva esquerra fins a un coll, baixem seguint el camí un xic més i després hem d'agafar un corriol que ens porta fins al peu de via  (20 minuts). Les dues vies estàn de costat, aixì que podem aprofitar i fer-les les dues per escalar uns quants metres més.

-La via :  la Demons.. ens ha agradat molt. els dos primers llargs de diedre dret valen molt la pena, la resta de la via ens deixa pujar a l'espinada del diable (no sé si la traducció és gaire encertada)i fer una escalada un xic més llargueta. En tot cas només per aquests dos primers llargs per mi ja val la pena. De l'R3 hem de pujar cap a la dreta per terreny fàcil i descompost fins a trobar un altre cop la via i d'aquí cap al cim. Obligat deu ser cap al 6a.
La voie sans nom  només té  2 llargs , el primer un xic rostoll ( tot i que té uns primers metres prou bons) , i el segon està força bé. En tot cas és més una via per acabar de fer la jornada que res més. V/V+ obligat.

-Descens: Per la demons, des del cim hem de seguir una corda fixe cap a l'esquerra fins una instal·lació de rappel que ens porta a la R3, d'aquí nosaltres hem rapelat pel recte per la via de la dreta de la nostra, ja que sembla més rapid i més recte .La via de la dreta es diu Rappel a l'ordre, que per cert té molt bona pinta, vertical i amb bona roca ( 3 llargs V, 6c, 6b).
La voie sans nom es baixa amb un sol rappel des de la última reunió cap a la canal xemeneia gegant que ens queda al costat, sempre comptant amb dos cordes de 60 mts....

Faripouspit al sector diedres de Pierre-Lys

-Cordada: Jordi Salip i Manel.
-Ressenya: nosaltres portàvem la guia de Pierre-Lys. Per internet es poden trobar ressenyes però de les vies més conegudes, aixì que la guia ens ha ajudat prou a tenir una idea de les vies del congost. Es pot comprar a l'oficina de turisme de Quillan. s'ha de dir que són un xic cares ( 20 euros) si pensem que és un llibret amb poques pàgines...

-Material: la via està totalment equipada, amb cintes n'hi haurà prou. I el material per la tirolina!

-Aproximació: Hem d'agafar la carretera de Quillan, i just deprés del congost hi ha una àrea de picnic on deixem el cotxe. Desfem camí per la carretera i hem de passar per la segona tirolina. Anem cap a la dreta a trobar un cable que ens permet passar fins al peu de via, ja que les vies d'aquest sector surten uns metres sobre el mateix riu.la nostra via és el primer diedre que trobem. En aquest sector hi han 4 vies, són 4 diedres de costat. D'esquerra a dreta:

1.-faripouspit: 3 llargs, 75 mts. 5c
2.-heckel et jeckel: 2 llargs, 45 mts.  6c
3.-laurelei: 2 llargs, 45 mts. 6b
4.-le diedre des 68- hards: 2 llargs, 40 mts. 6a
en principi totes estàn equipades i es rapela per les vies.

-La via: cada cop que passàvem per aquesta carretera miràvem aquests diedres perfectes i ja fa temps que teníem ganes de fer-hi una vegada. La veritat és que només n'hem fet un, el que pinta més fàcil, però si les altres vies són com aquesta val la pena fer-hi una parada! la roca és perfecte, el diedre és llarg i vertical , i l'única cosa de dolent per mi és que s'ens va fer curt.....Una escalada facileta per molt disfrutona!
això si, tenir la carretera i el riu molesta una mica i dificulta la comunicació, i a l'hivern pel meu gust hi fa massa fred i sovint bufa el vent.

-Descens: per la mateixa via en 2 rapels ( al tanto que a l'últim la corda no acabi a l'aigua).

"La route de Riguel" i "Les nuages de Maguellan"

-Cordada: Manel i Teo
-Ressenya: La d'en Luichy: Pierre de Lys
-Orientació/època: Vam anar a principis de juny i vam estar a l'ombra fins a mig matí amb vent fred. Després solet que vam agraïr. Es un lloc ideal des de maig fins a octubre.
 -Aproximació:  Deixem el cotxe al parking que hi ha després del congost i caminem fins la segona tirolina. Les parets queden just a l'esquerra de la tirolina. Millor portar una politja per no fer malbé mosquetons. Nosaltres duiem unes d'aquestes de 2 euros i van anar prou bé.
 -Material: Vies totalment equipades. Vaig posar un alien gris un moment perquè em vaig ginyar a un pas, pero el parabolt estava a 1 m.
 -Via: Les nuages de Maguellan es una via de 2 llargs guapissims. Molta verticalitat per tractar-se de cinquens. A nosaltres però ens va semblar més dur ;-). Pels amants de l'Ao la via està ben equipada i als passets més dificils es pot guarrejar...

La Route de Riguel Es una via una mica més dura, tot i que també es deixa guarrejar bé. Té un pas clau de 6b que ens va semblar més dur. Potser no vam saber trobar-li el pas. En A0 passa com un bon vi! La via és encara més guapa, amb bastanta fisura per ma i per peu. Dificultat obligada V+/6a.

 -Descèns: Rapel fins peu de via.

Via de Depart a Pierre Lys.

-Cordada: Marc Sureda i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net i mola un croquis que surt a lanochedelloro per ubicar la via.
-Aproximació: Ràpida, hem de creuar el riu per la tirolina número 4. Es començen a contar vinguent des de Quillan. Per tant vinguent de la frontera serà la primera,hem d'aparcar al final del congost en una area de descans i recular uns cinc minuts per la carretera. Creuem la tirolina ( davant d'unes arcades dels tunels,sota mateix de la Gran Paret ) i pugem uns metres a l'esquerra,damunt del tunel. La via comença en un bloc adosat ( bolts visibles i també pedra sicada ), va a la dreta de l'Arca Perduda.
-Material: Hem fet servir només cintes ( vora les 14 ), duiem algún ferro peró no l'hem possat. També duiem el cargol i la xapa d'espit que indica la ressenya peró no hem vist on posar-la. Ah! material per fer la tirolina.
-Via: A veure... l'hem trobada un xic herbosa. Si que te algún tram de díedre que està bé i algún de placa que també està bé peró no ens ha semblat cap maravella. Potser l'hem trobada herbosa perquè ha anat ploguent i està tot més ufanós. Fa uns mesos vàrem fer l'Arca Perduda i ens va semblar bastant més bonica. Obligat entre el V+ i el 6a.
-Descèns: Del cim cap a l'esquerra a enganxar una tartera,aquesta s'ajunta amb una de més gran i baixem per ella. Després anem a la dreta i baixem una altre tartera amb cordes fixes fins al tunel,passem per dins i sortim a sota del peu de via. Fites,marques blaves i després flourescents.