El Click a l'Agulla Lluís Corral de Cavallers.

A la guapíssima placa de L5.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Accés: Pont de Suert- Barruera- Proximitats de la pressa de Cavallers.
-Aproximació: La bona guia d'en Luichy recomana aparcar una mica abans del pont a ma Esquerra, aquí surt un camí/traça a ma esquerra per una mena de tartera ( fites ) que ens porta a peu de via. Una mica indefinit, es veu la brillar la primera reunió. Jo recordo que el cop que vàrem fer la Game Over vàrem aparcar al primer aparcament habilitat que et trobes pujant, just sota la pressa, i que vàrem anar a enganxar el mateix camí. D'aquesta manera a la baixada t'estalvies un quilómetre aproximadament de pista.

Inici del darrer llarg.

-Orientació: Segons la guia de Lanochedelloro.com és est però jo recordo estar tot el dia al sol, em deu fallar la memoria.
-Ressenyes: Com sempre detalladíssima la d'en Luichy i també molt útil per l'aproximació i el descens aquesta que penjo de Romànticguerrer.

Merci Lluís!.

-Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Opcional el del 3 i si volem cossir la tercera tirada doblar el semàfor.
-Via: Típica via de Cavallers, llargs guapos intercalats de feixes i llargs més cutres.Ben llarga i variada. Al primer llarg hem fet la reunió a l'arbre d'abans del tram expossat, que realment si que ho és (IV +), per que fregava molt. En aquesta primera tirada suposo que ens hem liat perquè no hem trobat el bolt que marca el croquis. D'aquest arbre hem arribat a la R2 amb força fregament, esquivant el tram que la ressenya marca com a expossat per la dreta.

Bonica fissura a L3.

-Dificultat obligada: 6a/A1, per sortir de la placa de la cinquena tirada hi ha un pas d'aderència obligat i diría que al 6c de dalt també hi ha un altre tram obligat de 6a, aquest de díedre fi peró no d'aderència plaquera. Cap d'aquests dos trams és expossat ja que hi ha parabolts.
-Descens: Tal i com indica la topo d'en Lluís, afegir que no hem trobat cap fita i  que el ràpel està en bones condicions.

Quin panorama!!!!.

Ârete de Belvédère a la Falaise des Malines.

A la part alta de la via.

-Cordada: Dani, Pablo i Busquets.
-Accés: Cal anar al poble de la Palud-Sur-Verdon. A l'entrada Oest del poble seguir la carrtera D23 en direcció sud, cap al Xalet de les Malines. Quan portem aproximadament 6.5 km. des de el poble de la Palud hem d'aparcar a ma dreta, hi ha una fita que indica l'inci del camí de baixada. Si arribem al Xalet de les Malines és que ens hem passat, comcretament i segons la guia, caldrà recular 1.6 km.

Impossible perdre's!

-Aproximació: En el punt on hi ha la fita comença un camí de baixada cap al fons del torrent on hi ha el peu de via. És tracta d'una mena de ferrada sense línea de vida però que es fa molt bé, hi ha nombroses tijes metàliques que ens ajuden a desgrimpar. Hi ha un parell de replans on cal anar a la dreta ( sentit de la baixada, fites ). Diria que a la segona d'elles hi tenim una posible entrada a la via escquejant els primers llargs ( 4c, et deixa a l'inici de L3 ). A la part final de la baixada teóricament hi ha un ràpel, nosaltres hi hem trobat una corda fixe i hem desgrimpat. Un cop al fons del torrent ja trobem una traça que seguim a l'esquerra i arribem a una canal on comença la via. Nom escrit i químics visibles.

Reunió mig penjada...bon humor!

-Orientació: Sud Oest, diría que està a l'ombra en gran part fins cap a les onze. A evitar en dies de vent.
-Material: Cintes exprés, si es va just de grau en molts punt entren peçes ( petites i mitjanes ? ).

Segón llarg.

-Via: Està prou bé, bona roca i sense pul.lir. Trams guapos d'aresta i força variada. Hem enllaçat les dues darreres tirades però amb força fregament. M'imagino que és de les més  asequibles del Verdón.
-Grau Obligat: La primera tirada a mi em va semblar la més obligada, ben bé V+. La resta més trampejable.

Segona reunió.

-Ressenya: A l'espera de poder pasar la meva a net penjo la de la guia...mal fet.
-Descens: Acabar de pujar a la carretera i seguir-la fins al cotxe. Molt curt.

El Baell:Aigua i tabac,la Xorrera i Tranques i Barranques.

Aprofitant un dia de núbol d'aquest passat juliol anem a treure el nas a aquestes parets amb en Roger Canals. Compte que l' orientació de la paret és Sud oest i si hi aneu un dia de calor sense sol us torrareu, zona d'hivern.

Aquest cop fem l'aproximació per baix. Seguim el croquis del bloc Jugando en la montaña, cal deixar el cotxe a la zona esportiva de les Coves de Ribes  i seguir la pista de pujada, passant per una cantera, fins a un Prat on diría que hi ha les runes de Cal Barricó. Un cop als Prats pujar cap als de més amunt i agafar un bon camí amb alguna fita que ens portarà a peu de paret, més o menys a l'alçada de la Via de l'Ussel. Atenció: als Prats no seguir una traça que hi ha a la part baixa, marcada amb punts vermells i que travessa una tartera. Ressenyes de la gent del Komando Ripollès , merci per les vies i per les ressenyes!!!!!

-Aigua i tabac: Està força bé, escala unes plaques força xules, malgrat que la segona tirada va per una llengua de roca entre vegetació, aquesta no molesta en cap moment. Hem enllaçat les dues darreres triades i hem baixat amb dos ràpels de 45 i 60  ( R4-R2 i R2-terra ). V+/A0.

-La Xorrera: Te un primer llarg clarament més difícil i obligat que la resta de la via, aquesta tirada escala un curt però bonic degotall que dóna nom a la via. La resta de la via és més fácil i força sostingut en el V+, malgrat un tram de feixes abans de la guapa placa final. Variada. El primer llarg em va semblar que obligava a 6a+/b i la resta de la via en canvi es soluciona amb V/A0.

-A tranques i branques: Bon díedre que permet accedir a la via de La Xorrera amb una dificultat més baixa que l'itinerari original. Nosaltres la vàrem fer com una via de friqui en acabar l'anterior, però està equipada per enllaçar amb la via de La Xorrera. Si sou porucs com jo i quan veieu díedres encara que estiguin equipats us falta temps per agafar els friends, aquí crec que de poc us servirán perquè el díedre és cec. Te una miqueta de líquen i obliga a 6a.

Directa Ansó a la Pared del Paso.

Al final ens ha enganxat!

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Accés: Des de el poble d'Ansó seguim la carretera vall endins. L'aparcament està ben indicat a la ressenya dels Rumbateam.

Inici del penúltim llarg.

-Aproximació: Ho hem fet una miqueta diferent de com marca el croquis dels Rumbateam. Hem començat igual però hem seguit la taretera fins a peu de paret i hem flanquejat per la base de la tàpia cap a l'esquerra fins al peu de via. Aquest està situat al peu d'un evident díedre, amb les inicials picades i un pitó encintat ben visible més amunt.
-Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol i la veritat és que no en tinc ni idea, si algu ho sap.

Bona ressenya dels Rumbateam.

-Material: Típica via de fissures i díedres pràcticament desquipada però que es pot cossir a gust del consumidor. Si anem sobrats de grau passarem amb un joc de friends fins al 3, sinó és el cas millor agafar el Camalot del 4, el joc de tascons i també ens aniran bé les repeticions indicades a la topo. Si només hagués de repetir un número jo repetiría el 3.

Que no faltin les Savines!

-Via: A mi em va agradar molt, la vaig trobar una molt bona via de díedres i fissures ben diferents, algún tram de placa l'hi dona el toc de varietat. Molt homogènia i sostinguda, l'única pega és algún tram herbós molt puntual que suposo que amb les repeticions anirà quedant més net. Hem enllaçat les dues darreres tirades. Activitat rápida ideal per dies de mal temps ja que està a prop del cotxe i es rapela.

Penúltim llarg: diedraken!!!!.

-Dificultat obligada: V+/A0, encara que amb ferros i paciència es deu poder fer quasi tota amb A1.
-Descens: Rapelant la via. Nosaltres amb dues seixantes hem fet: R5-R3 ( millor para a R4, crec que així esquives una sabina una mica enganxa-cordes ), R3-R2 i R2-terra. Pot anar bé dur algún recanvi pels ràpels.

Primer llarg.

Massacre à la Débroussailleuse a l'Ardech. Orpierre.

Final de la via: placa d'adherència!.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Orpierre queda uns 150 quilometres a l'Oest d'Orange. Un cop al poble hem d'estacionar a l'aparcament senyalitzat de l'Ardech. La paret és perfectament visible des d'aquest punt.
-Aproximació: A l'aparcament hi ha un camí, diría que senyalitzat, que porta a la paret. Nom a peu de via.

Aproximació cómode!.

-Orientació: Sud est.
-Ressenya: Ja se que no està bé, però penjo la de la guia. Tinc pendent de fer i penjar la meva...

De seguida penjo la meva!.

-Material: Cintes exprés, totalment equipada amb químics.
-Via: Te un primer llarg de placa de franjes i forats molt guapo, després s'ajeu molt. Molt bona roca,sense pulir.Activitat ideal per dies de mal temps. Perfectament combinable amb altres vies o esportiva de la zona.

Bonic primer llarg.

-Grau Obligat: V/V+ i A0.
-Descens: Podem baixar a peu pel coll de l'Ascle o bé anant a l'esquerra ( cable ) i fer un ràpel: amb simple de 60 no arriba i el final desploma, comprovat. La via diría que estaba equipada per rapelar, peró compte que està força concorreguda.

Impossible perdre's!.

Pilier de Choranche a Presles.

Bons díedres!!!!!.

-Cordada: Dani, Pablo i Busquets.
-Accés:  Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha el poble de Presles. Si anem a fer les vies del centre de la paret aparcarem aquí. Per anar a fer aquesta via hem de seguir per la carrtera en dirección a Presles i agafar el primer trencant a la dreta, una carretera amb un cartell que porta als masos de Le Charmeil i que diría que està indicada.

Ambient a la tirada d'artifo.

-Aproximació: Hem accedit a la paret per dalt i hem baixat a la base per la Rampe de la Choranche. Ens hem perdut i per tant no puc explicar massa...Diria que des de els masos de Le Charmeil anem seguint per una pista-camí en direcció a la paret, després d'una estació metereológica o algo semblant hem baixat a la dreta seguint uns cartells de vies, diría que aquí la hem cagat i havíem d'haver seguit la carena fins a un coll on cal baixar a la dreta per una canal-tartera fins a l'entrada de la Rampa de la Choranche que està equipada amb cables. Al final de la rampa anar cap a l'esquerra de la paret, sentit invers al que hem aproximat i enganxar una feixa després d'una zona amb un gran desplom. A la R0 hi ha un bolt.

Més ambient als flanquejos.

-Orientació: Diria que Sud Oest, si algú ho sap segur...
-Ressenya: Aquesta del llibre ens va anar molt bé, com que està esgotat l'escanejo:

No hem trobat la R1.

-Material: Nosaltres vàrem fer servir un estrep, algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 4 no el dúiem però pot anar bé a la tercera tirada. A l'inci del llarg d'A1 ( en realitat és Ae ) hi ha pasos de V+/6a per trincar la primera xapa i per anar d'aquesta a la segona on es veien clavaderos ( pitons útils ? ).

Curt tram de xemeneia.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, és una bona via de fissures i díedres de totes les mides, amb algún tram puntual de placa i una tirada d'Ae. Te ambient, és sostinguda i amb molt bona roca, no està pulida. Hem fet una primera tirada ben llarga fins a sobre de la xemeneia, al tercer llarg hem sortit abans de que s'acabés la xemeneia i hi havia un flanqueig força obligat de 6a, un cop a la reunió hem vist un espit i un cordino al final del díedre...potser lo seu és acabar de fer el díedre. No hem fet la reunió opcional de sobre del flanqueig en canvi si que hem fet la de sobre del 6c.
A la guia la comparen amb dificultat amb la Demande del Verdón, al cap d'uns dies vàrem fer aquesta clàssica del Verdón i ens va semblar força més difícil que el Pilier de la Choranche.

Inici de la darrera tirada.

-Dificultat obligada: 6a/+ i A1e.
-Descens: Del final de la via seguir uns passamans que ens deixen en un sector esportiu, seguir per la base d'aquest sector cap a l'esquerra fins a sortir a la carena de l'aproximació.




L'Equipo A, falta l'Anibal que feia la foto!.

Intrèpida Sirena a la Punta Milà.

Primera tirada.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Dependrà de com volguem fer l'aproximació. Si volem rapelar la via crec que cal anar a la pista de la Punta Miladones i abans d'arribar a la base militar prendre una pista a l'esquerra, comtpe que a l'estiu la pista està tencada per risc d'incendis. Si volem anar-hi per mar cal anar a l'Estartit o a la Cala Montgó de l'Escala. Nosaltres hi hem anat amb barca des de l'Escala, diría que així la tornada és més curta ( 40 minuts ).

Al final no hem possat res!

-Aproximació: Per anar-hi per mar podem fer-ho des de l'Estartit amb l'Enric Panoi ( 636 264 600 ) o des de la Cala Montgó de l'Escala amb l'Àlex ( 600 612 958 ). Nosaltres ho vàrem fer amb aquest darrer, el trajecte dura uns cinc minuts, costa 15 euros a repartir entre els que vagin a la barca i és millor avisar-lo amb antelació.
-Orientació: Nor oest.
-Ressenya: Amb aquesta dels aperturistes es va molt bé.

Bona topo!

-Material: Nosaltres hem portat tota l'artilleria i al final no hem possat res. Els aperturistes aconsellen dur friends petits i mitjans.

A la part mitja de la via.

-Via: Te les tirades de IV i V més desplomades que he escalat mai, és sostinguda de dalt a baix, amb un cantell més que generós. Si us agrada aquest estil d'escalada la via és un deu. La roca en general és bona, peró hi ha trams en que cal anar alerta. L'ambient marí l'hi acaba de donar el punt. Les tirades són curtes i es deuen poder enllaçar. L'equipament a base de rings inox està en perfectes condicions.

Avui tenim espectadors!.

-Dificultat obligada: V+. Tot i que la via està equipada i no és exposada cal escalar i mola anar a fer la via amb el grau controlat perquè una retirada nedant pot ser molt cafre.
-Descens: Seguim el G.R. cap a la dreta i en uns 40 minuts tornem a ser a Montgó.

Un bany i al xiringuito!.