EM Circular Salòria - Bony de Trescul

***

Aquest cop si es deixa enllestir aquesta bonica circular, llarga i amb quasi dos mil metres de desnivell d'anarinant gaudint de la bellesa i silenci del lloc. 

Neu des de la Borda de la Plana i la pala sud oest tota ella sencera, amb l'arribada al Torrent de Sabollera ja molt al límit. La pujada al Bony de Trescul pel marge dret del riu de Conflent tot un gaudi. Un cop al Bony, millor baixar en direcció al coll, la baixada més directa cap a NO es veu molt emboscada el seu tram final per esquiar-la al gust.

activitatmoltbenfetaidesfeta dia de blau i blanc... d'un hivern ben punyet que ha entrat de cop a la primavera

Travessa Ós de Civís - Bosc de Virós (Alt Urgell - Pallars)

***

Aquest és un salt natural de l'Alt Urgell al Pallars Sobirà que ja feia dies que tenia en ment. Aquest dia el traço afegint-hi l'ascens al Salòria primer, i al Pic de la Màniga després, per finalment caure a plom al refugi del Gall Fer on m'esperen. Una primera part compartida amb els companys que gaudeixen del Salòria, i una segona en solitari, i en un profund silenci.

L'itinerari és meravellós, acompanyat per un horitzó de Pirineus desde l'oriental a l'occidental, que encapçalen aquestes dues grans conques que fan el riu Segre i la Noguera Pallaresa. Farem: Ós de Civís - coll de Conflent - Salòria (opcional) - Coll de la Màniga - Pic de la Màniga - Refugi de Gall Fer. En realitat l'accés al darrer cim ja no el faig des del mateix coll, més pendent, sinó per una cubeta anterior.

 
El desnivell acumulat positiu és de 2000m. Haurem de parar compte al descens N del Pic de la Màniga, que estigui estable front a les allaus. 

Al fons, el coll i pic de la Màniga vist des del cim del Salòria

Sobre les condicions de la neu, molt bona innivació des del començament fins al final. Descens fantàstic dels mil metres de la gran pala SO del Salòria amb neu primavera, i un regal final amb neu pols seca a la nord del Pic de la Màniga. Molta neu al voltant del refugi i bones esquiades per dins el bosc amb tot molt tapat. D'això però, ja fa una setmana! Tracte boníssim al refugi

 Al Pic de la Màniga amb el Salòria al fons

Allargant la foquejada-passeig el matí següent per gaudir de la neu pols del dia abans..

II trobada de socis del Projecte Boscos de Muntanya, més viu que mai!!!

Aquest cop en queda pendent la tornada en circular fins a Ós de Civís el dia següent, per "problemes" logístics... però allà queda, per tornar-hi a pensar.

Fantàsticasortidamoltbenfetaidesfetaunaprimerameitatambl'IgnasiSamuSandraPepiGanxets, ... i acabada amb aquella companyia d'un mateix on tot és un

A la gran pala del Salòria (Alt Urgell)

***

Aquest cop si, reprenem la sortida que vam fer fa unes setmanes i, aquest cop si, encarem de ple el que possiblement la toponímia del lloc anomena la pala de Salòria, que com ens expliquen, sovint els cartogràfics l'erren amb l'ubicació dels noms... i una pala així, com la que hem esquiat, bé es mereix tenir nom propi!

Gran jornada d'esquí, amb un itinerari agoserat on si tornem pel coll de Conflent surten ja aproximadament 1.600m de desnivell. I amb un descens per la vessant sud oest, que amb una intel.ligent canvi de valleta al final, ens regala el número màgic de mil metres continuats de flotar sobre la neu.. de surar, sobre la vall, sobre el llom, sobre els boscos que ens envolten, sobre l'horitzó d'uns Prepirineus que es fan Pirineus i és tot allà mateix.

A la pala, el pendent no passa dels 30º i igualment, és amplíssima! El tram més tècnic de la sortida és l'accés a l'aresta des del coll de Conflent, i la mateixa aresta, aquesta vegada prou fina amb les nevades i ventades d'una i altra banda.. molt estètic!

Sobre l'estat de la neu, abundant des de la Borda de la Plana on aparquem. Tanmateix, les calorades d'aquests dies haurà malmès el fons de vall a la banda de les bordes de Conflent ara ja nues de neu. Nosaltres hem pogut esquiar tota la pala fins l'aiguabarreig del torrent de Sabollera. Aquest dia la trobem estable en vessants d'O-S, però les vessants E es veuen carregades, i a les nord, encara pols!  També haurà canviat aquests dies quan el mantell evoluciona molt ràpidament.

La sortida la volíem arrodonir fent el cim del Bony de Trescul, però la nevada ens enxampa i allà queda, que no fan falta gaires excuses per tornar-hi! En tot cas, tot un gaudi que completa l'esquiada de la vessant sud tallada per ressalts de roca (ull!) i la trempada baixada per la cara est però amb una complicada sortida al fons del barranc.

fantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetambl'intrèpidPepzwingg, i un dia rodó on només les nuvolades que són neu li treuen color, i en prou feines!

A pic de Salòria (Alt Urgell)

**

El Salòria és un cim preciós, fet a mida, per ser el capdemunt de la bonica comarca de l'Alt Urgell i donar pas als Pirineus majestuosos. Queda recollit, amb un accés aparentment amagat i en canvi és visible de mil llocs. Avui li buscàvem la seva anomenada Pala de Salòria.

Sobre l'estat de la neu, calcem a l'hostal, i continua per tot, abundant a la pista que per l'obaga ens arriba al coll de Conflent. D'allà pugem pel llom sud, ben innivat fins a l'aresta que mena al cim. Bon regel nocturn, però quan transforma i sobretot a les vessants ben inclinades que miren el sol transforma en profunditat, sovint fins al sòl. Avui era qüestió de baixar dins l'horari. I el risc es veia més en les allaus de fons, i sota rocs i contraforts.

Ens acompanya la Xisca, valenta, quina voltassa! diria que no s'ho esperava...

 

Seguint l'aresta fins al cim una ventolera de nassos ens fa renunciar i decidim tirar avall des de la cota 2.600m aproximadament capa a la banda de la Pala de Salòria. Al fons de vall és estiu. Tornem a posar pells cap al coll de Conflent i ens diem de pujar i arribar-nos a límit del vent i baixar per la banda est... un cop a l'aresta el vent afluixa, i aquest cop si fem cim. Per encarar la Pala de Salòria des del capdamunt...

Seguim la vertical, la plomada, ben bé pel mig. Trams de 35º, a l'ampla, molt bonica, confiats. Però sense esperar-ho quedem tallats per una franja de ressalts poc practicable i sobretot a aquesta hora ja massa exposada a la neu tova. Flanquegem a l'est i recuparem el primer descens del dia... però, on és la pala de Salòria?

Amb o sense nom, la pala que buscàvem però és la de més enllà, la que mira més a l'oest, la que baixa directa a les bordes de Conflent. No serà aquesta la pala que porta nom? potser el cartogràfic s'ha equivocat per poc d'ubicar-la. 

 

en blanc les baixades d'avui, en vermell l'accés a l'aresta des del coll i el blau línies de descens buscades. 

Avui el vent de l'aresta primer i el que feia al cim després ens l'ha amagat, i era allà.. hi ha dies que el vent no fa marxar els pensaments! s'hi haurà de tornar.

Per cert, les motos de neu del lloc, arriben fins al cim! (traces) encara no sabem per on... potser per on pensàvem baixar.

Esquiadamoltbenfetaidesfetambl'ignasilaxiska que treu la llengua i acaba arribant al cotxe amb braços contentíssima d'esquiar potser per primera vegada