**
D'aquesta escalada ja fa una setmana, quan les temperatures encara eren de primavera i aquest "bonus" extra encara deixava escalar a les assolellades vessants sud de la roca calenta dels Prepirineus... que ara ja demanen a crits la bona ombreta o els aires d'alçada.
Bonica ruta molt clàssica, restaura amb bolts i alguna que altra xapa que et trobes pel camí de vies veïnes. Poc a afegir a la info que corre per la xarxa, aquí amb dades llarg per llarg. Tot i que no circular una topo curosa, la via es segueix molt bé sempre buscant la lògica. Reunions rapelables excepte alguna a desmà que no caldria.
Només comentar que el primer llarg d'artifo després de la falsa feixa té un tram en lliure ben obligat i no gaire evident, tipus 6a. Es protegeix mig mig amb un càmalot del 0.75, .. potser hi ha saltat un clau, trenca la tònica de la resta de la via que no obliga.
De material, portàvem els aliens i friends fins al C3 i tot ho vas posant aquí i allà. Els tascons prescindibles.. com a mínim fins la feixa! aquest dia imprevistos logístics no ens van deixar acabar-la, una llàstima perque et quedes amb un bon regust d'escalada no completada.. ja hi tornarem, amb paella o sense, des de la feixa.
A les Bagasses, aquest mur sense complexes que talla en sec l'horitzó i encongeix el clatell quan li busques el capdamunt, només li sobra el silenci robat per fer seu del tot l'espai.
bonaescaladaquenoacabadaperòjahitornaremmoltbenfetaidesfetamblamireia, i un comiat de la primavera que dóna pas a l'estiu