***
A aquesta sortida se li sumen tres mirades. La de'n Faura i Longàs amb la seva obra pionera de modesta selecció de les millors esquiades pels Pirineus i Prepirineus, amb l'encertada proposta de la variant N de la Gallina, trempada i amb un final divertit entaforat i amb ressalt final. La de'n Lluís Canals, sempre atenta, sensible, curosa, i amable, en compartir l'amor que sentia per les seves muntanyes, i que se l'han fet seu, des d'on acompanya sortides i aventures com més fresques i descarades millor. Qui ens ha deixat la seva manera de veure i viure, les muntanyes. I la pròpia, de quan les línies entre les ombres vistes de lluny ja són prou per a buscar-les i ser esquiades.
La visita fou de principis de març i finals de neus al lloc. Si fem l'ascens pel mateix torrent tindrem més controlat el pas del contrafort rocós del mig que barra el torrent, i que cal superar per un dels dos laterals (per l'esquerra pujant entrant un moment al bosc millor). En general estret, amb alguns trams una mica més amples a on no cal fer el salt de cues amb els esquís. D'uns 35º mantinguts amb un curt tram de 50º sense ser molt compromès.
Arribada al cim preciosa per la pendent oberta (ull amb l'estabilitat de la neu, zona allavosa) que mena a l'aresta de la punta O del cim.. combinable amb un descens de la vessant N i tornar a enfilar per baixar el torrent, per exemple.
Bona i pendent descoberta, amb la mirada de'n Lluís més present enguany, gaudeix allà o on siguis!
