En Xavier, l'amo del Thaussà, ens ha deixat aquesta setmana. Un gran home enamorat de la seva terra, que quasi sempre va tenir un plat calent fos l'hora que fos, que sempre ens va cuidar, i ens regalava alguna que altre mostra d'afecte. Aquesta escalada, també és per ell i per la seva família que continua el peu del canó. Una abraçada!
La nevada que arriba puntual escalant el tercer llarg (Foto:EduPlana)
Encarem aquesta via "para principiantes" segons l'article de la serra al Desnivel. La primera via oberta a aquest pany de paret per l'inesgotable escalador local Miquel Blanco.
La sorpresa, l'equipament de la via, on s'han afegit bolts, claus i ponts de roca, també a llocs on és fàcil l'autoprotecció i s'ha adreçat l'itinerari en el tercer llarg per aprofitar millor les plaques del sector sempre amb roca excel.lent. Tot i així, grau a l'estil de l'oberturista, i amb un primer llarg on es concentren les dificultats més grans (6a obligat, però sobre bolts). Se'ns dubte ha canviat el caràcter de la via, fent-la més assequible i restant-li compromís i sensacions. Una bona opció per a conèixer la Serra i gaudir de la impressionant qualitat de la roca. Només l'aparença de paret poc continua pot tirar enrere, però un cop hi ets l'escalada acostuma a ser prou continua i exigent. Al tercer llarg ens enganxa la nevada i sortim per la feixa. L'equipament de l'últim llarg a la topo és el que vam veure des de baix, segurament és incomplet. Tot i així és el llarg més assequible.
Escalant l'L2 i al tram de placa redreçat del final de l'L3 (Foto:RI)
De material passarem a l'ample amb els aliens i càmalots fins al 2, i tascons petits.
La via es troba al sector més oriental de la Serra. L'accés és evident, prenent a l'entrada del poble de Montanisell la pista que mena a les parets (uns 3km) i deixant el cotxe en una corba a peu de parets (el pany és ben visible des del poble). El descens des de la feixa el fem fresa avall (10').
uei uei, floquets de neu i follets de la neu... i la Serra de St. Joan vista fa unes setmanes des de la muntanya d'Alinyà (Foto:EP)
Activitat feta el 13/12/08 amb en Xesco Mas i en Rafel Irla, i els flocs de la neu per on es passegen les llegendes d'una terra i la seva gent, sempre agraïts!
La sorpresa, l'equipament de la via, on s'han afegit bolts, claus i ponts de roca, també a llocs on és fàcil l'autoprotecció i s'ha adreçat l'itinerari en el tercer llarg per aprofitar millor les plaques del sector sempre amb roca excel.lent. Tot i així, grau a l'estil de l'oberturista, i amb un primer llarg on es concentren les dificultats més grans (6a obligat, però sobre bolts). Se'ns dubte ha canviat el caràcter de la via, fent-la més assequible i restant-li compromís i sensacions. Una bona opció per a conèixer la Serra i gaudir de la impressionant qualitat de la roca. Només l'aparença de paret poc continua pot tirar enrere, però un cop hi ets l'escalada acostuma a ser prou continua i exigent. Al tercer llarg ens enganxa la nevada i sortim per la feixa. L'equipament de l'últim llarg a la topo és el que vam veure des de baix, segurament és incomplet. Tot i així és el llarg més assequible.
Escalant l'L2 i al tram de placa redreçat del final de l'L3 (Foto:RI)
De material passarem a l'ample amb els aliens i càmalots fins al 2, i tascons petits.
La via es troba al sector més oriental de la Serra. L'accés és evident, prenent a l'entrada del poble de Montanisell la pista que mena a les parets (uns 3km) i deixant el cotxe en una corba a peu de parets (el pany és ben visible des del poble). El descens des de la feixa el fem fresa avall (10').
uei uei, floquets de neu i follets de la neu... i la Serra de St. Joan vista fa unes setmanes des de la muntanya d'Alinyà (Foto:EP)
Activitat feta el 13/12/08 amb en Xesco Mas i en Rafel Irla, i els flocs de la neu per on es passegen les llegendes d'una terra i la seva gent, sempre agraïts!
