***
La cara oest del Puigpedrós de Lanós està ratllada de cap a cap per canals i corredors per tot. Pel bell mig la parteix una línia neta i ampla fins al capdamunt. D'aquestes de tenir-li l'ull posat i pensar d'esquiar-la. La boníssima proposta que m'arriba és recorre-la cap amunt per completar la sortida amb la circular clàssica que volta cap a la presa de Lanós.. el descens espera el seu torn fins a tenir la neu al punt, luxe de muntanyes properes.. mentre noves circulars amb descensos punyents s'endevinen arreu.
Tardor-hivern escadussera de neus però allà on apareix ho fa abundant i, sobretot, molt estable, tot un regal a aquestes dates.
L'itinerari comença al coll de Porta de Puimorent on ara es pot agafar una pista en bon estat que ressegueix la vall cap a l'est fins a un rec on comença la neu a cinc minuts del vehicle. A la Portella d'en Garcia traiem pells i avall a buscar la base de la canal central, ben visible des del coll. Hi ha dues alternatives recomanables, una agafar cota pel N cap a la Tossa Rodona i guanyar un bon descens de orientació E, que és el que fem. I l'altra és seguir el camí normal del Coma d'Or i saltar cap al N després amb esquiada franca fins a la base de la canal central, però caldrà assegurar l'estabilitat del mantell.
La canal central no té complicacions. Tota coberta de neu i ampla en els seus 400m de desnivell i una pendent mitjana de 30º amb un parell de trams curts de 40º (al mig i final). Una línia elegant que confirma allò que s'endevinava de lluny, que el seu descens és senzill i summament estètic. Aquest cop l'obviem, no per manca d'estabilitat de la neu, sinó pel plaer de reservar-lo amb una neu al punt, pols, o primavera.
Un cop al cim ens regalem el descens complert de la seva suau pala sud (20º) i iniciem la circular clàssica que mena cap a l'estany de Lanós per tornar a sortir a la Portella d'en Garcia per l'estany del Coma d'Or després del coll intermig de la Portella de Lanós i un parell de canvis de pells. En total uns 1.400m de desnivell acumulat positius.
L'únic tram una mica confús és el descens a l'estany de Lanós. Des del cim és evident un pas a dretes allà on el terreny s'ajau un cop esquiada la pala. Allà una canal ampla però que ara té poca neu i demana algun gir obligat ens mena a un fals coll que remuntant-lo 50m (no cal fer canvi de pells) ens deixa a una altra cubeta que ara ja si amb franca baixada cap a l'esquerra per noves canaletes al tram final ens porta a la base de la suau i curta vall que remunta fins la Portella de Lanós per la dreta per evitar els contraforts rocosos que cauen de la carena del Coma d'Or. En plè hivern i amb l'estany glaçat una bona alternativa deu ser arribar-se directa fins a l'estany i passar-hi per damunt. Tot i que aquesta munió de canaletes i canvis de ressant deuen estar totes ben cobertes de neu i ser un divertimento.
A la dreta del pla final s'endevina el pas natural que ens mena a l'estany de Lanós
L'accés al Coma d'Or es faria pel llom que retalla l'horitzó, amb el cim al capdamunt
De la Portella de Lanós baixem escassos 80m i iniciem un flanqueig a dretes, però se'ns dubte millor arribar al pla del fons de vall i tornara remuntar fins al coll (300m de desnivell). L'hora baixa ja ens fa passa ràpid.
En els trams baixos de la ruta circular la neu justeja. Ara per ara sembla millor opció baixar la pala sud del Puigpedrós i tornar a enfilar el Coma d'Or per retornar al vehicle. Uns companys que ens trobem fent la canal diria que fan això. A tenir en compte ara que el dia és curt que la circular és una ruta llarga i que ens portarà vàries hores. Del tot aconsellable no emprendre aquesta ruta amb dies de mala visibilitat.
Sobre l'estat de la neu, molt estable a totes les orientacions amb neu franca on els cantells mosseguen amb gust a la pujada i algun tram de neu pols seca fins i tot mirant al sud a cotes altes. A les nord encara queda una mica de sucre que no fa tan agradable l'esquiada (canal). Dies que si es busquen descensos punyents millor mirar les E i S, i esperar una nova nevada si no és molt abundant per les N. La cota està alta, dels 2.100-2.200m en amunt.
Fantàstica esquiada i sortida solitària i recorrent valls i petites cubetes fins a perdre el nord.
quin últim regal amb la llum del dia que s'apaga pentinant els cims. A la mateixa portella on vam estar sentats una bona estona abans d'aquella darrera esquiada plegats quan el fosc que no té dia va despertar. Presència. Avui que ens hem agafat les mans altre cop de ben a prop tornavem a lliscar
Granjournéiretornalblancpertotambl'aniolel9dedesembre2011(Fotos:AniolVilalta&EduPlana)
