***
moment aturat. En el descens del corredor de la S, i amb el segon descens del dia darrera
Racons dels Pirineus.. d'ànima inquieta. Ben acompanyat pel Guille ens arribem a aquesta arraconada vall a l'esquena de la Cambra d'Ase, just al límit de la caiguda de la vall ceretana al buit de la banda francesa del tot.
Al fons a la dreta, l'inici del corredor de la S
Passem pel poble de Planés on a l'esquerra apareix la pista que a finals de temporada permet guanyar uns metres més d'alçada. Aquest dia la neu quedava a escassos 30', i per poc, que just les calorades d'abril ho van fer remuntar (de la sortida ja fa dies, ara per ara ja no hi haurà neu per ser esquiada). La vall s'obra neta d'arbres en seguida i es deixa esquiar molt bé fins la base de la muralla O del cim.
Enfilem i baixem pel corredor de la S, a la seva vessant O, de fins a 45º amb algun punt puntual més pendent. L'orientació que té fa que transformi tard, a tenir en compte. El tram superior ja el trobem descobert de neu, amb un bon III que escalem a pèl. Cordino i alguna assegurança no sobraria. Amb tot
ben tapat de neu es podria arribar a sortir del cim, però amb un primer
flanqueig per sota del ressalt de roca del tot exposat.
Ja a sota, sense mandres a sobre completem la sortida amb una nova pujada a una punta secundaria de l'aresta d'enfront que fa un bon ressalt entremig de la carena del Roc del Boc i el circ de Cambra. Un mur prou vertical i mantingut que dóna un molt bon final de festa. Aquesta segona baixada és E, ... així que, si es tornés a fer lo seu seria invertir-ne l'ordre.
Al fons marcat, la línia del corredor de la S esquiat
hiverns de valls que són a tocar i no deixem passar de llarg.. temporada(re)descoberta. moltbenfetaidesfeta i ja són unes quantes, amb el Guille, i les ganes de més i tot
