rocaineu: Es. PaülLaluez450mMDA2

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

27 d’oct. 2009

Paül-Lalueza, 450m MD A2 (Paret de Catalunya, Montrebei)

***

amb el vol de voltor, ja al capdamunt, amb l'ànima encara prenent aire, d'una màgia que no s'acaba / nu, un mateix amb la roca, viatge /difícil no sentir-se empetitit al congost de Montrebei

Adjunto topo de la clàssica de la paret amb l'actualització del material que vam trobar sobre el croquis d'Onaclimb, i els possibles enllaços dels llargs. L'enllaç de l'R4 original a l'R6 no el vam fer per no creuar cordes amb una cordada que eren a la reunió del Congrés dels solitaris, però es veia factible. L'enllaç de l'R8 a l'R9 preveure 5m d'ensamble, o fer la reunió sobre l'arbre en un solitari clau fàcil de reforçar.

Molt benfeta i útil la topo també de Caranorte amb el traç i comentari precís habitual. També la versió de l'Albert Castellet

Itinerari (Foto:FerranCaranorte) i topo

A peu de via i sortint de l'R6 original

Cordada al Congrés dels solitaris que ens tornen a quedar a prop al tram final

L'itinerari, sense ser una escalada fàcil, tampoc es presenta molt difícil, tan sols al primer tram parar compte amb algun pas de placa (a l'inici de la travessa del segon llarg i tram final del tercer), i posar-hi ganes a les xemeneies de la part superior amb l'encastament habitual que demana el lloc. Dos parts ben diferenciades que formen una mateixa via, amb un final aeri i estetic. Roca bona o molt bona en conjunt, excepte trams puntuals, molt repassada per les repeticions.

Vam fer l'accés habitual des del prat de Sant Llorenç per la fresa fins a peu de paret i d'allà (prèvia grimpada de segon de la feixa) fins al peu de via. 20'. Pel descens, remuntem la carena seguint la fresa fins trobar fites que ens porten a una gran fita a l'inici de la davallada cap al prat (45').

l'escalada, i algunes imatges del regal de posta baixant...