***
Enfilem a repetir aquesta superclàssica del massís, amb històries per no dormir. Oberta amb valentia per en Jordi Casasayas i R. i E. Estrems el 28 d'agost de 1947! Una línia tan ben definida com el perfil d'una mòmia en aquesta agulla imponent, projectil que busca el cel amb entusiasme, quasi volent arrencar tota la muntanya del terra i endur-se-la ben lluny. Els guardians de St. Benet en calmen les ansietats de retrobar l'espai perdut. Tot queda calmós. Agraïda, per cada visita rebuda. I si a sobre t'ho passes bé, encara millor!
A la xarxa hi ha info en peus i senyals arreu. De material, nosaltres dúiem un alien vermell, gris i verd i un càmalot del .75 i 1, i els hem fet anar aquí o allà. Ens ha quedat a les claus el bong del primer llarg - que es substitueix molt bé amb un .75 - i ha quedat en mans de l'Àngel que potser a hores d'ara ja l'ha tornat a repicar.
De la gran obra; Montserrat Las más bellas ascensiones. AGP. Martínez roca ed. 1990.
Sobre l'itinerari, podrem enllaçar el segon i tercer o el tercer i al quart llarg. Al gust. La xemeneia se les porta si no tens cintura per passar per dins, i tot i així el segon tram és on el grau més obliga, tirant a 6a però quasi que no pots caure. Si no ens falten nassos, la meitat de dalt es pot escalar en díedre! .. te mèrit.
Foto E., al perfil del penúltim llarg. I la trompa de l'Elefant de front, amb la fina fissura per on passa la bonica Anglada-Guillemon.
Preciosaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva, .. undiaderetrobaments, amb allò viscut, i allò per viure.
