El gest a la Kfa REM de la Bucòlica (Alt Urgell)

**

A la nit les quatre gotes malcomptades reboten sobre el plàstic... al matí una pentinada de sol per l'escletxa que li deixen els núvols ho posa tot roig, per un moment.. però en seguida queda l'aigua a tocar, aquest dia que no havia de ser-hi per enlloc. Què farem? deixem ferros i flotants i l'aventura, i ens refugiem a la facilitat de les xapes a dojo per si cal tirar avall. Per rematar dues escalades d'allò més esportives amb la Retirada Comanche d'ahir. Una bona combinada de grau similar per la comarca de l'Alt Urgell, paradís encobert de calcari per tot, i per tots els públics. 

.

Aquesta via ja l'havíem escalat feia temps, quan vam fer la que va ser la primera repetició. Després va sortir la topo acurada dels maneirons, que deixo aquí també. Doncs això, una part baixa amb roca increïble, una part superior no tan bona que millorarà amb les repeticions, grau obligat ben assegurat més de 6b com diu la topo que no de 6a com diu la guia, però vaja, i algun xapatge que t'ho posa difícil, que aquesta si ha estat equipada per dalt. Cintes i prou, unes 20 pel quart llarg. Recomanable fer la R opcional si volem buscar, nosaltres no el vam trobar, el punt vermell al desplom de 7a. I es clar, sempre més recomanable amb corda esportiva i cordada de dos.

Topo del blog dels Maneirons

Poc més a afegir. Bona navegada. Aquest dia que les núvols van marxa que no les nuvolades, amb una bona volada però que bé que senta caure sobre bolts i plaques netes,  i corre corre que se t'escapi la democràcia. Més info de l'accés, descens i vies de la paret aquí (falta actualitzar-hi la 'per l'estil' Titan titan titanlux) i a la piulada del Marc.

Escaladatibanteramoltbenfetaidesfetamblabowetalaiaieltoritomarc.. despedint una tardor que ja dóna pas a un nou hivern!

Actualitzacions de la via Susekiu (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

Adjunto la topo original de la bonica Susekiu, que es pot trobar a l'interessant blog del Domazlski, on fa un repàs de les vies obertes per en Manel Sugranyes, i "l'estil" marcat de les seves vies (això dels inicis de via és ben cert!). En el sisè llarg, el més compromès, si es comparar amb el que ens vam trobar nosaltres quan la vam repetir (sense info, sense claus, ben folls: piulada i topo), de la topo original es veu com manquen dos claus (i un tercer no queda clar), just a la vibrant travessa a dretes un cop encintada la savia seca però ferma de nassos - i salvadora. A la via ja se li havia afegit/substituït (?) alguna peça per algun espit.

Topo i escalant el seriós quart llarg (Foto:EduPlana)

Per mi una bona restauració, reemplaçant els claus originals i - amb el permís dels oberturistes - afegint-ne un al tram de sortida de l'A2 permetria rentar la cara a la via, passar sense clavar i recuperar-la d'un injust oblit (piulada d'una altra repetició al blog del Juan Carlos i el Manel... vaya uns tots plegats!).

Una anècdota, el primer clau de l'A2 el van posar els Solsona climb, en una repetició.. .el Xuxe li fa ficar tantes ganes al clau que els que anaven darrera no el van aconseguir treure.. i allà està, ben remanat, però aguant.

És una molt bona via, d'una manera d'escalar que marcava pauta...

Diedre CERN (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

Escalant l'L3

Una de les clàssiques amb més personalitat de la paret, injústament oblidada, amb interessant passatges i un marcat caràcter alpí. Oberta amb un estil impecable, hi trobarem l'equipament just, on es combina l'escalda en lliure i l'artificial equipat, i també a equipar (darrer tram del primer llarg) no massa laboriós però prou intens. Sobre l'itinerari, afegeixo breus comentaris dels llargs per complementar la info de la topo, aquesta vegada amb un croquis de l'ABC no massa encertat.

Topo i escalant la fissura desplomada del final de l'L1

Al primer llarg iniciem l'escalada per la base del diedre fins a passar pel mig de la figuera. Tramet de IV+ amb roca una mica discreta i ens trobem el primer tram desplomat (d'A1 més que A2). Equipat amb claus i espits, es pot forçar el lliure afegint un plus tranquil.lament a la graduació proposada al croquis. D'aquí arribem a un petit replà amb una savina d'on surt una fissura lleugerament desplomada de 6-8m que no apareix al croquis. Artificial a equipar on clavem dos universals i una "u" + càmalots (A2 més que A1)

Anem a parar a la R1 original sota el desplom, trobant-ne una altre a la dreta més nova i més còmode. La primera però ens protegeix millor de la caiguda de pedres, ja que el segon llarg s'inicia per un diedre vertical amb una sortida amb roca delicada. Es passa bé en lliure (V), l'A1 no el veiem enlloc. Sortint del primer tram de diedre la paret tumba. Enlloc de seguir pel diedre (roca discreta) escalem el tram per la placa de l'esquerra, roca excel.lent, fins a superar un petit desplom per l'esquerra d'una savina (V+/6a). D'allà a la R tram fàcil pel diedre altre cop.

Tercer llarg molt evident. Clavem a la sortida del primer diedre (opcional) i abans d'entrar a la R (recomanable). Tot en lliure amb un final que recorda més a un 6a+/6b. L'últim llarg el podem escalar recta amunt per un bloc desplomat fins una sabina (6a a equipar amb C petit, tram d'A1), evitant el bloc per la dreta (V) o per una variant de l'esquerra.

Inici de la via i arribant a l'R2

La vam escalar amb 3h i mitja.

De material passem amb joc de cámalots fins al 2, tascons, i 3-4 claus (recomanable universals gruixuts i alguna "v" també ample. Nosaltres vam posar universals mitjans però alguns ballaven als estar els forats donats, i una "u" que pse pse). D'aliens només vam posar el blau (a l'L2 i l'L3).

L'accés el farem des de l'aparcament de la dreta de la paret i amunt pel peu de paret fins al primer diedre evident (figuera i els espits de l'L1 visibles des del terra) 10'. Aquí es pot veure la situació de la via a la paret. El descens el farem remuntant a l'esquerra (tram d'aresta de III/IV que es pot evitar fent el senglar per la dreta) fins a trobar el camí de baixada habitual (40') o pels ràpels del Salt de la Lluna. També es pot baixar per la dreta enganxats al fil de la paret, però només si es coneix el camí i no està humit, la vessant queda penjada sobre la carretera on s'arriba per un únic punt on hi ha unes escales de ferro (no visibles de baixada, ull!).

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki i l'ombretadelatarda enmig d'aquesta onadadecalor sense surfing ni xiringitus el 19/08/09
(Fotos:EduPlana)

Anís del Mono, 165m 6a (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

*

Inici de la via enllaçant els dos primers llargs (Foto:EduPlana)

Enfilem la que és la darrera obertura de la paret Bucòlica. L'itinerari ben trobat, amb un primer tram de díedre i després per plaques serpentajant per lo més evident. El que ens trobem escalant la via respecte la info de la topo que pesquem a Freebloc és molt diferent. La longitud dels graus està calculada a l'alça, l'R4 es troba abans del que marca el croquis, la penúltima reunió no existeix, el darrer llarg en realitat és un tram de grimpada fàcil fins un darrer pas de cresta, els graus apareixen augmentats arreu, i l'equipament generós a base de bolts i claus la fa una via equipada (excepte si l'entrada de III i opcional algun alien per un tramet entre dos bolts a l'L2 amb roca discreta).

Topo de la via i a la penúltima reunió piulant al pot (Foto:EP)

Nosaltres l'escalem amb 4 llargs i ens queda així: L1+L2, 45m, V / L3+L4, 40m, V+/6a / L5, 30m, V+ / L6+L7+L8, 50m, V+ (graus no obligats). Passarem amb 14 cintes.
No enllaçar l'L5 i l'L6 ja que no trobarem l'R6.

La roca com és habitual al pany dreta de la paret és de discreta a bona. Tot i que està bastant senejada, cal parar compte a trams.

Escalant l'L3 de la topo i arribant a l'R4, la nostra segona reunió (Foto:LluísParcerisa i EP)

L'accés és evident des de l'aparcament de la dreta de la paret (10'). El descens el podem fer com marca la topo (40'), o pels ràpels del Salt de la Lluna, o per la dreta de la paret tal com acabem la via fins a unes escales de ferro que baixen a la carretera però s'ha de conèixer i evitar si el terreny és humit (destrepes herbosos, 20').

Activitatfetaidesfeta l'11/08/09 amb Lluís Parcerisa

El salt de la lluna, 130m 6b+/Ae (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

Escalant l'esperó de l'L3

Des del dia que la vam obrir que no havia torant a repetir la via i l'enllestim una tarda aprofitant que aquest pany de paret queda a l'ombra i sempre hi bufa el ventet que s'acanala pel congost, bon manera de compensar la caloreta exagerada (la neu ha d'esperar) d'aquests dies.

Al pas de bloc dur de sortida de l'L1 i l'inici de l'L2

Deixar passar temps va bé per prendre distància i mirar-se la via des de fora. Revisem els graus (topo actualitzada) i gaudim d'una escalda que sense ser cap maravella si passa a ser una línia prou recomanable, d'escalada semiequipada al punt (excepte el primer llarg totalment equipat per la qualitat de la roca, opcional alien verd entre el primer i segon bolt, i l'últim, curt però intens). Destaquen els passatges en lliure de l'L1, el tram final de l'L2 i els dos darrers llargs, sent l'esperó-xemeneia del tercer llarg el més compromès.

L'escalada neta de l'esperó-xemeneia de l'L3

Pas de bloc d'entrada a l'R4

Info de material, accés i descens a la topo:

Al curt però aèri quart llarg i topo actualitzada

Activitat fetaidesfeta amb l'Axel Moles el 22/05/09
(Fotos:EduPlana)

Vies d'escalada a la Paret Bucòlica (Alt Urgell)

La cinglera dels Esplovins vista des de la Serra de les Canals, amb la paret Bucòlica al la dreta de la imatge caient sobre les aigües del pantà d'Oliana (Foto:EduPlana)

La Paret Bucòlica és una de les moltes perles de l'Alt Urgell. És la darrera paret de la cinglera dels Esplovins, d'alçada discreta comparat amb l'extensa tàpia que l'envolta, però prou intensa i farcida de propostes per a tots els gustos.

Itineraris

En total són 25 itineraris, 13 de clàssics i 12 de tall esportiu. L'activitat oberturista no cessa, i només aquest darrer any 2008 s'han afegit El salt de la Lluna, i les agosarades propostes d'en Miquel Blanco i cia, La dosi, Es reparteixen galetes, Esnifat al magnesi (d'aquesta no apareix l'itinerari al croquis, però entre pel Diedre dels desconeguts i passa per l'esquerra del díedre de la Casas-Pajarito, en total 140m 6b) i la Mikel White. La Kfa REM (equipada per dalt pels urgellencs), la Terra de dinosaures (2007) i l'Anís del Mono (2009) són les darreres propostes de les vies esportives i la Terra, una de les més assequible i de tall d'iniciació de tot el repertori.

De les vies clàssiques, la "clàssica" és l'Olaya. És una llàstima però que altres itineraris hi passin a prop o pràcticament l'eclipsin en el seu tram mig com fa la Terra de dinosaures. Una proposta que demana cert compromís és la Susekiu, però que no defraudarà. També molt bona el Diedre CERN. Manca acabar L'oblit al passat, que vam començar un dia que no tocava: directa, dura i obligada. La gran diagonal sembla que té forces trams de roca trancada, però l'itinerari és més que evident! Aquestes dues últimes són testimonis del pas d'escaladors solsonins per aquesta paret, ben acostumats a la roca discreta. La Casas-Pajarito és la que sembla que té un traçat menys interessant, junt amb l'Asdrúbal. Una que tampoc està malament però ja per a col.leccionistes del lloc és la Greenpeace.

De les vies equipades destaca especialment la Bàlsam del tigre, ja de l'any 95 i que form part de selecte grup de les 100 millors vies de Catalunya de'n Soldevila (ed. Desnivel). Per continuar amb les del pany esquerra de la paret on trobem la millor roca, destacant la Pedra de tartera i la Pas d'estrés (aquesta del 97). Vies testimoni de la intensa activitat dels escaladors locals Ramon, Franc, Marcel, Xavi..etc. A aquest enllaç trobeu info de les vies esportives del pany esquerra.

La situació de la paret és evident, deixant la C14 i prenent la carretera vella a la dreta si pugem des d'Oliana abans del túnel que la travessa. A uns 200m tenim un primer punt on deixar el cotxe que ens permet l'accés a les vies pel camí fresat i fitat (marques vermelles) que puja pel barranc de l'esquerra de la paret. També hi ha l'opció de deixar el cotxe una mica més enllà, a peu de paret, si anem a buscar els itineraris de la dreta. El descens normalment el farem caminant per l'esquerra de la paret (seguint l'aresta fins a trobar una fita a l'inici de la feixa que baixa en diagonal), tot i que també es pot baixar per la dreta però és més perdedor (en aquest cas, es passarà per davant la zona esportiva de l'Obaga Negra).

Com tot el prepirineu que mira al sud, a la tardor-hivern i primavera gaudirem de grans dies per escalar. A l'estiu ens tocarà matinar de valent (a partir de les 9 ja li toca el sol) o esperar a la tarda, quan a les 16h la paret queda a l'ombra.

A gaudir-les!

Escalant l'espectacular tercer llarg de la Bàlsam del Tigre i topo de L'oblit del passat (Foto:EP)

Topos de Es reparteixen galetes i La dosi


La Mikel White i escalant la trepidant Susekiu (Foto:EP)

Pas d'Estrés, 200m 6b+ (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

..buscant ombres a l'estiu...

A l'esquerra de la Paret Bucòlica podem trobar diversos itineraris equipats amb grau no obligat, prou interessants i de roca de molt bona qualitat, feina bàsicament dels escaladors urgellencs. L'última aportació del repertori és la Pedra de Tartera (2006), i tot i ser la darrera, és potser la que presenta un traçat més interessant i mantingut, però totes quatre són força similars. Totes són ràpides, i se'n poden repetir més d'una fàcilment.

Localització de les vies, i topos del blog d'en Xavi on trobarem més info de les vies

Enfilem la Pas d'Estrés (topo onaclimb), activitat ràpida de tarda aprofitant l'ombra que a l'estiu s'instal.la a la paret a partir de les 16h. Enllacem els llargs de dos en dos amb corda de 70m, sortint-nos tres interessants tirades prou mantingudes. Unes 20 cintes per enllaçar, tot i que només ens faran falta a l'L3+L4. La resta de duets els passarem bé amb 15 cintes si deixem d'assegurar-nos en algun dels trams fàcils. Com diu el nom de la via, el grau dels llargs de 6b en amunt els hi dona passos de bloc, que és poden superar amb V+/Ao. El grau obligat deu rondar el 6a, bàsicament a les plaques de l'L2.

L'accés i descens el farem a peu, seguint un camí fresat i amb marques vermelles.

Bona opció per les tardes d'estiu doncs.

Finalitzant l'L2 (Foto:EduPlana)


Inici de l'L3 (Foto:EP)


Darrera placa acabant la via (Foto:EP)


Fi de festa i l'esperó per on discorre la via Ploramiques del Remi Brascó i cia oberta el maig del 2006 (Foto:EP)

Activitat feta el 4/07/08 amb l'Oriol Sala

Kfa REM, 180m 7a i 6a/Ao (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

Passos de placa finets del tram final de l'L1 (Foto:EduPlana)

Enfilem a la bucòlica a fer probablement la primera ascenció a la nova proposta esportiva que atravessa el tram més vertical, directe i mantingut de la paret. La via ha estat oberta des de dalt pels Maneirons, oberturistes infatigables de l'Alt Urgell, i l'única informació que tenim de la via és que falta sanejar-la (cert!), i, del dia de fer la Susekiu (de la que n'aprofita una R, veure entrada) que està cosida de bolts, però a l'estil dels Maneirons (molts però alguns no ben col.locats del tot per passar en lliure). Jo ja havia fet l'L1 (en tope rope) i L2 (obrint) el primer dia que volíem fer la Susekiu (quan ens vam enretirar per falta de temps, material i frontals), dos llargs que ja piquen i que hi havia ganes d'encadenar. I coneixent la paret ja s'adivinava que el tram superior de la via seria el més exigent. Bona activitat doncs per deixar descansar el coco i tibar-li.

Topo de la via own made - graus x confirmar - i en el desplom de l'L3 (Foto:EduPlana)

Ens plantem al parking de la carretera (sobre l'accés, descens de la paret veure l'entrada de la Susekiu) amb la paret banyada en sol però amb la boira al clatell. Ja a l'L2 passem de la primavera a l'hivern, la boira ha pujat i la tenim al damunt. A partir d'aquí els llargs són molt ventats,... rigurós hivern, massa fred per poder-se mirar els passos amb la parsimònia necessaria per encadenar, per poder sentir els dits de les mans i dels peus, per fer desaparèixer el titiriteig de fins a la punta del nas, per tenir la mirada tova. Objectiu frustrat. Avui hi passarem, però d'aquella manera. Luxes de ser capficats.

El resultat: el traçat esportiu més exigent de la Paret, amb un L4 inhumà, que no sabem ni com graduar (del 7b+ al 8è grau???), algun superbou dirà. Aquí va una mica d'interpretació de l'assumpte llarg per llarg:

L1: 6c (un pas de bloc molt exigent) la resta majoritàriament 6a/6a+ potser amb algun passatge de 6b. Val la pena escalfar bé abans de començar l'escalada. Encadenem. Baixat a 6b+
L2: 6c+ (passos de bloc al segon desplom, el gran). La resta 6a+ i potser algun passatge de 6b al primer desplom i al tram superior. Encadenem.
L3: 7a. Superdesplom. Els passos aïllats no passen de 6c però encadenar la seqüència a vista (presses ocultes) ens sembla més a prop del 7a que del 6c+. Curt. Val la pena anar a tope. El passem en lliure amb repossos.
L4: Un primer tram de 6c+ fi i exigent. Un tram intermitg que el passem amb 6a/Ao (diedre babaressa estrany, potser 7b). Un desplom inhumà (vidits invertits de quart de falange) + sortida plaquera compacte que el passem amb Ae. I un tram final que en lliure queda de 6a+ màxim 6b. El tema és, 50m! el ròssec no perdona, el llarg tot ell és mantingut, encadenar-lo en lliure tindrà lo seu.
L5: Final prou elegant de V+/V amb les últimes vires i franges herboses inevitables de la part superior de la paret. Pujat a 6a.

De material, caldran unes 22cintes per l'L4 i unes 14 per la resta de llargs. Estrep prescindible.

Seqüència del desplom de l'L3 i escalant l'L2 (Foto:EduPlana)

Seqüència de l'L3 i l'esperó per on recorre el tram més dur de l'L2 vist des de l'R2 de la Susekiu el dia que l'escalavem (Foto:EduPlana i XescoMas)

.

Seqüència de l'L3 i l'R2 des del desplom (Foto:EduPlana)

Últims passos de l'L3 i última foto del dia abans del viatge del mòbil (Foto:EduPlana)

A banda d'alguns xapatxes que trobem mal col.locats, sobretot creiem poc oportú l'L4. Hagués estat més encertat pujar uns metres l'R3 i escurçar el següent llarg en si mateix prou dur. Els primers passos de l'L4 ja són exigents, i pujant la R te'ls trobaries amb el ròssec de la corda sortint del desplom de l'L3, però molesta menys del que pot semblar.

Això si, un viot de tall esportiu, amb una escalada que recorda la continuïtat de la Roca dels Arcs. Activitat feta amb en Ramon Maeso el 25/01/08.

Topo actualitzada al blog del Maneirons que torna a estar on line. Ells parlen de 6b obligat.

...i entre altres anècdotes, troç de mòbil el que porto (la càmara del dia), que va caure des de la R3 i després de trobar i juntar les peses, funciona!...