**
Escalant el tercer llarg (Foto:EduPlana)
Novament per treure's el barret de tota una saga d'escaladors, els lleidetans, que van deixar emprempta, i alguns encara trepitgen fort. Amb testimonis, si cap, encara més agosserats allà on les parets eren casa seva. El Montroig no deixa indiferent, i menys si et dones el luxe de deleitar-te amb itineraris decidits, farcits d'escalada.
Al tercer llarg (Foto:OriolSala)
Baixavem de la Labeint en el Temps que ens trobem al Manel Solís, un dels oberturistes i exponent de les terres de ponent a la feixa i ens explica que estan equipant l'Oscar Lafotet, per recuperar-la de l'oblit. Ara hi tornem, aquest cop a escalar la via de la Lara, també a l'Extrem, però plovisqueja i l'equipament de quan es va obrir ens tira enrera, amb l'alternativa de l'OL al cap i amb menys compromís si el sol que ha de sortir fa el ronso.
I quina troballa! Itinerari molt bò, que troba un elegant pas per aquest pany esquerra de la paret. Tot i de dificultat moderada, prou exigent, i graus ajustats. Amb l'equipament s'ha obert una variant d'entrada més atlètica, i s'han pràcticament equipat el segon i quart llarg. Al tercer, el més mantingut, s'ens queda a les mans el segon clau, que va ser afegit, i ara resta amb l'equipament de l'obertura. És el llarg més exigent. Si es vol reposar, preveure una V mitjana. Hem deixat equipat el primer pont de roca que marca la topo de l'L5 entre els dos bolts.
Escalant l'L1 i l'L2 (Foto:OS&EP)
La roca en general es bona, però a trams delicada tot i la sanejada que s'ha fet, excepte a l'L2 on és excel.lent. Tanmateix la cosa millorarà ràpidament amb el pas de cordades.
Amb l'equipament la cosa ha canviat, se'ns dubte, i ha quedat una proposta molt més accessible. Al gust de l'oberturista. I quan hi ets, per treure's el barret amb l'estil que es va obrir.
Amb l'equipament la cosa ha canviat, se'ns dubte, i ha quedat una proposta molt més accessible. Al gust de l'oberturista. I quan hi ets, per treure's el barret amb l'estil que es va obrir.
Al tercer llarg (Foto:OS&EP)
La travessa d'entrada a l'R4 i escalant l´últim llarg (Foto:EP&OS)
L'accés és l'habitual de la paret de l'Extrem (la via és la primera de la paret, a l'esquerra). Des del refugi del Buho prenem la fresa que ens porta al coll i d'allà seguim avall fins a desviar-nos per anar al peu de paret. La tornada al refugi evident (la pista d'accés continua en molt mal estat des de la corba del trencall de l'ermita de Montealegre, 4X4 quasi imprescindible).
Refugi que per cert i després de trobar-se la porta petada tantes vegades sembla que ja no s'entesten en refer el pany. Era un guió escrit. Evitable si abans de prendre les decisions s'escoltés als usaris que cuiden del lloc a veure que en pensen. I abans de pensar amb els escaladors únicament, també amb els que amb escopetes passen pel troç. I altres. Ens podríem haver gastat els diners en arreglar la pista, que al refugi no li feia falta res.
I un parell d'apunts. A la Laberint en un temps i a la via de la Lara i trobarem l'equipament original. D'aquesta última, la corda d'accés a la feixa està en molt mal estat, per a propers repetidos estaria bé substituir-la per un troç nou, farà uns 5-7 metres. Igualment hi ha bolts nous de projectes que estan en curs que ens permet assegurar-nos.
Fi de festa... (Foto:EP)
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'Uri Sala i el Xesco Mas el 7/12/09
