**
Aquesta és una molt bona ruta en el seu estil, amb "quintus" collats típics de la banda (tot i que el 6b és tirant a fàcil) i un itinerari directa que ressegueix la lògica d'un pany vertical del tot, així que aquí ni a través de les debilitats de la paret t'estalvies trams plomats. Una altra piulada aquí.
D'aquestes vies que amb un parell de sanejades serien més visitades. Val la pena. Al primer llarg tenim dos sortides de murets/desplom ben obligades. El segon és el que menys obliga, i el darrer torna tocar escalar. Tipus 6a obligat en conjunt.
De material hem passat amb els aliens i joc de càmalots fins al 3. Els tascons només imprescindibles per substituir on hi havia el primer clau de l'últim llarg que ja no hi és: hi entren a caldo microtascons! El espit de sobre costa de veure i vas un pèl perdut sense tenir el clau de referència de torn. El que si fora recomanable seria canviar els dos últims ponts de roca, una mica per fer bonic, com a mínim l'últim que tapa el forat.
L'accés el farem prenent la fresa que puja a la base del Puro i resseguint la paret 150m a la dreta, evident (10'). El descens, nosaltres l'hem fet a peu, seguint en diagonal amunt fins a trobar el camí de peu que et baixa a la presa (25'). Els ràpels són bastant justets.
Ombreta de la bona tot el matí, i humitat típica del "camarassa-tropical".
Escaladaquejaliteniaganesmoltbenfetaidesfetambl'Axel i unes tronades que no arriben però ho deixen tot xop igual
