A la Mirades que hi són (Busa sud)

**

Enfilem a escalar el que per mi és la primera repe d'aquesta via oberta amb el canvi d'any. Bonica escalada que serpenteja entre diedres i plaques sempre buscant el pas més fàcil, on toca escalar, sobre el conglomerat bo i també a trams no tan bo del lloc.

Actualitzo la topo amb algun petit matís.

Amb les plaques finals per on serpenteja la Mirades a primer terme, i el ben visible fissurot de la Super-crak. Al fons, l'esperó sota la bandera per on hi passo amb un projecte també en solitari... buf buf

 
Pel cap baix, a la via ja se li coneixen tres repeticions: 

Escaldambsoligrisdesprés però de vent i potser de temps aturat, .. moltbenfetaidesfetamblaMartailaTxell

ViAnOvA! Mirades que hi són, 80m 6b (Busa sud)

***

Enllesteixo aquesta bonica i senzilla obertura seguint el fil de les ombres que sobre aquest pany modest de la muralla sud s'entreveu fàcilment. Escalada ben agraïda pel flotants al primer llarg, amb un espit d'oportunitat que aquell dia tocava baixar d'hora, i un segon que fa alguna navegada per placa fugint d'unes fissures o diedres ja massa vegetats com per canviar-los sencer. 

La via es troba poc abans de la Sol de tarda, i es veu evident des de l'aparcament. El grau pendent de confirmar a base d'alguna repetició que sol solet tot es distorsiona. Aquest dia penúltim m'acompanya el Lleïr al primer llarg que el gaudeix prou.

Bonica i senzilla escalada de mirada clàssica,... sentits i sentiments que es troben, amb una clicada d'ulls. 

"aquí el silenci és gegant (....) volen les òlibes per aquí... en tot cas. Les feres s'apropen. La curiositat les pot. Sorolls....És ple d'animals tot plegat. Aquí la braseta escalfa"