a la Temps que corren, paret del Triangle (Font Ferrera)

 ***

Sort que els pioners del lloc just penjaven al cintu uns tascons, claus i falques, i algun que altre friend. Segur que amb els artefactes d'ara la cosa encara, si cap, hagués quedat més de navegada i valor. Ja fa uns anys vaig obrir aquest itinerari a la paret (junt amb la Pas lliure, aquesta amb un clau), tot buscant una línia que recorregués tota la paret sense fer ús de les expansions. En realitat el primer llarg és nou, i la travessa del segon, fins a creuar la Nena sexy i fins a trobar-se el diedre per on puja la Clàssica I. Però ens podem saltar perfectament les xapes d'aquestes vies i arribar a cop de flotant fins a dalt. La primera reunió la podem fer a la gran savina (incòmode) o les xapes de la Sac de gemecs (ull, que ja s'hi ha instal.lat el niu d'avespes al forat sota una de les xapes).

Amb la característica llàgrima gris al mig del pany i que la via serpenteja

Escalades senzilles, de temps aturat, amb l'aspre del vellut i els colors del conglomerat que pugen de to a l'hora màgica del lloc...

Font Ferrera clean, obrint via

***

Dos discretíssimes aportacions al llogaret de Font Ferrera, a la paret del Triangle. Cap de les dues passa del Vè grau del lloc i la dificultat la posa la navegada per plaques de conglomerat no sempre bo del tot no sempre fàcil de protegir del tot. 

 

La Temps que corren aprofita un bonic pany net entre la Via del Joan i la Sac de Gemecs, fins a muntar reunió en la primera de la SdG. Per tal de sortir per dalt, hi torno un altre dia acompanyat per continuar en flanqueig esquerra travessant la Nena sexy fins al diedre de la Clàssica I. Si volem mantenir l'estil net deixarem de xapar fins a 3 espits que et trobes pel camí.

La Pas lliure escala un esperó lliure de xapes a l'esquerra de la Clàssica II i les "esportives", just on acaba la vira de baixada. S'hi ha deixat un clau, i amb tot queda més d'un tram difícil de protegir (floreta de claus, totems triangulats..). Es pot rapelar de la R de la clàssica o sortir per dalt sense fer uns de la reunió.

 

De material, per les dues, aliens, tricams, tòtems fins l'equivalent al C2, C3 opcional per la Tqc, i una flor opcional per la Pll.

 

Escalades petites, senzilles, paret escola dels primers escaladors locals, que ràpidament et portaven a fer les vies "per iniciar-se" i sorties esparverat de la distància de les xapes. Temps que corren i nou material que dóna per nous estils, la il.lusió era trobar alguna línia sense xapar. Trobar un pas lliure, per un territori que ha de ser lliure. 

Clàssica I, 65m V (Font Ferrera)

**

Junt amb la clàssica II aquesta són les primeres vies que van ser obertes al rebonic llocaret de Font Ferrera, que descansa tranquil gaudint de cada posta de sol. En Montraveta i en Call es podria dir que són els pioners de l'escalada a la comarca, a banda d'alguna visita ocasional d'il.lustres anteriors, o de passants que no van deixar massa petja. 

Com la seva homònima, recorregut evident resseguint el diedre central que parteix la paret amb dos, posteriorment arreglada parcialment amb espits. Una bona opció tranquil.la i amb aromes d'essència.

 

De ja fa uns dies, també al lloc un parell de bones opcions per escalar en solitari tirades llargues són la via del Pato i la via del Xuxe.. ben sentides! .. aquí algunes imatges. Amb corda de 70m ambdues s'escalen la mar de bé, tot sol, acompanyat del tot.

 

A la via del Xuxe, una petita joia oberta en solitari pel petit gran escalador de la comarca

 
BonicaescaladamoltbenfetaidesfetamblaMarta, ...  al fabulós llocaret de Font Ferrera, que continua al marge de tot, la mar de tranquil.

a la via dels Sostres (Font Ferrera)

**

Enfilem a repetir aquesta de les bones vies del lloc i amb un primer llarg molt bo, del llocaret de Font Ferrera on el silenci irromp. De l'última visita (topo), els claus del primer llarg ja van ser repicats i aprofitem per treure les teranyines de les fissures. Aquest cop sortim pel diedre de la via amb un parell de xapes que protegeixen els trams més compactes. Ull amb aquesta paret, que l'expansió de les aus ja la fan lloc de nidificació i el blanc de les cagades per tot ho indica. 

BonescaladamolbenfetaidesfetamblaTxell.... quan les tardes semblen voler allargar-se fins la mateixa posta de sol

vIaNoVa: Tòtem, d'ànimadesperta, 70m 6a (Font Ferrera, Solsonès)

***

Aquesta és una via començada fa molt temps i acabada fa unes setmanes, de la ma d'amics i pensada per un bell amic que ja fa un temps va sobrevolar fins a trobar un racó al cel estrellat. En Xavi tenia l'ànima desperta per tot, i n'ha deixat llegat.

Aquesta és una via senzilla a un racó ple de força i bellesa. És una línia que busca escalar allò que a voltes sembla fet per ser escalat. Aquí no es vol seguir la lògica, només l'estètica de no perdre el fil de l'esperó, des de baix, fins a dalt. Sense més pretensió que l'aventura feta i desfeta, i aquí queda. 

Aquest tòtem natural es troba a la dreta enfilant el torrent del petit sector de la paret del silenci, on tot és d'una naturalesa que corprèn. Allà on s'hi troben les excel.lents Sherezade i Spit Metal, dues de les millors vies d'aquesta discreta escola de la comarca que passa tan desapercebuda i és plena de bones escalades. El segon llarg ja havia estat escalat per una via de'n Xuxe i en Medina que van dedicar al Marià Garriga ... sembla un tòtem de bones ànimes doncs. 

Tornem, a poc a poc, a la vertical... aquest n'és, com altres vegades, un bon punt de partida.

La bruixa de Font Ferrera regulada per nidificació

**

apunto aquí la info que em passen el CAR de que es demana no escalar a la paret de la Bruixa de Font Ferrera, ja que entre la carnestoltes i la via del Xuxe a nidificat i per primera vegada, l'aufrany. Que va tard i ara es troben en el moment més sensible de la pollada. Aproximadament fins a l'agost. Han posat cartells al lloc i al bar de les ressenyes del poble. Possiblement escalar a la part dreta per on passa la via dels sostres o la romàntic guerrer .. no afecti l'au però aquest cop han tirat a l'ampla.

pajaritus!!! bonic l'aufrany, sempre discret, sembla voler no voler molestar a ningú, passar desapercebut, tan elegant, blanc retall d'horitzó.

Virinimatoxis, 60m 6a (Font Ferrera, Solsonès)

**

Bona via a la paret del Triangle, amb un primer llarg amb roca espectacular. A aquest pany, la temptació és escalar-lo amb trad, aprofitant la forma dels forats que queden tan ben omplerts amb els aliens i friends.

El segon té una sortida molt bonica i aèria, per seguir després superant murs amb roca ja discreta. Toca escalar amb sempre aire entre les assegurances.

MoltbonaescaladafetaidesfetamblAndrea i uns llums de tarda que ja volen escurçar-se del tot!

A la Catarsis de Font Ferrera (Solsonès)

**

Repetim aquesta escalada trempada i de les ben recomanables del llogaret de Font Ferrera, i n'actualitzo la topo en aquesta piulada de l'anterior escalada on sense saber-ho vam sortir per la variant de placa a esquerres a l'últim llarg, i no per l'original de l'esperó ajagut de la dreta.

Bona i difícil, o molt difícil, si la volem fer tota en lliure. Al segon llarg en canvi el grau és amable i el gest, a base d'encadenar forats agraïts, una delícia. Com el plaer d'acompanyar-se per l'oberturista, per un parell de mestres del lloc.

MoltbonaescaladafetaidesfetambelXuxeielJoan, amb uns aires ara si ja més de tardor que d'estiu tardorenc