Escalem aquesta bona via de la Roca dels Arcs, que sembla feta expressa per gaudir del gest de la vertical amb l'horitzó als peus, ... acaronats per l'estora d'alzines fetes borrissols ben mirat des de dalt. Bonica escalada, amb una mica de tot, que combina el lliure difícil o l'artificial a equipar o equipat. N'adjunto la topo amb el material que hem trobat. Algú sap el nom i l'any dels oberturistes? és una informació crec que imprescindible de qualsevol topo, per respecte a l'obra feta i perquè sovint dóna, i molta! (juntament amb l'any i l'escola), informació sobre les dificultats de la via. S'agraeïx info. Més ressenyes a la pulida Caranorte.
Nosaltres molt ben aconsellats per una repetició recent d'un esperit lliure no vam portar claus, només vam repetir el semàfor d'aliens i el gris, tot i que aquest últim no recordo fer-lo servir dues vegades. Els tascons els vam passejar, i fins el càmalot de l'1 ho vam fer anar, però no imprescindible. Sense claus, queda un passatge del segon llarg exposat, però és fàcil i mirant-ho bé hi queda bé un alien vermell a mig pas. Per l'últim llarg, cal tenir l'antena ben afinada, buscant sempre el relleu més fàcil, i quan ens trobem el clau als nassos sabrem que anem bé.
Molt bona escalada, que si a més l'escales en lliure el gaudi encara és més gran. Ens va sortir el punt vermell, això la boweta.... Es fa curta, que els llargs no poden ser més llargs, i tampoc es poden enllaçar. Bona troballa!
Ojú peligru! que el món de l'escalada és boig!
amb l'horitzó als peus, ... acaronats per l'estora d'alzines fetes borrissols ben mirat des de dalt
fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetamblalaiabowetaquetots'hoempassambunbufariferampolles... forat de sol enmig de nuvolades que tot ho deixen blanc, somriuresdeluxe!
