*
Busa on fire!...no s'encén, però les seves parets que fins fa no massa s'havien quedat amb un parell de propostes populars i poc més, van coneixent nous itineraris que troben el pas franc entre fissures i plaques, amb la peculiar roca d'aquest troç de vertical que, com un anfiteatre de grans dimensions, talla el Pla de Busa cap al sud. En poc temps han aparegut un munt de vies i alguna més que encara s'ha de donar a conèixer... pas a pas.
Enfilem a repetir la Sang Cheyenne, una de les últimes aportacions junt amb la seve veïna Peus Negres de la mà de l'Indi - adjunto topos (d'aquesta última hi ha piulada amb "peus" i senyals al blog dels Kutres).
Busa on fire!...no s'encén, però les seves parets que fins fa no massa s'havien quedat amb un parell de propostes populars i poc més, van coneixent nous itineraris que troben el pas franc entre fissures i plaques, amb la peculiar roca d'aquest troç de vertical que, com un anfiteatre de grans dimensions, talla el Pla de Busa cap al sud. En poc temps han aparegut un munt de vies i alguna més que encara s'ha de donar a conèixer... pas a pas.
Escalada ràpida i poc compromesa, generosament equipada fins i tot als trams fàcils tot i que en els dos primers llargs, els més exigents, en algun pas ens haurem d'estirar força. El grau de l'L1 m'ha semblat picant, suposo que el fet que sigui mantingut i t'agafi fred ajuda. Hem enllaçat fàcilment l'L3 i 4. I hem sortit rectes per terreny fàcil i evident, evitant de marxar a la dreta a buscar la sortida de la PN (amb 60m es podria arribar a enllaçar tot aquest darrer tram, quedant una via de tres llargs). La roca, de lo milloret de Busa excepte al tram d'artifo de l'L2. Amb cintes i un estrep n'hi ha prou.
Bonica i senzilla escalada per gaudir de les maravelles d'aquest racó i dues vies ràpides que amb l'ajuda dels ràples es poden encadenar... si no t'esperen a dinar!
Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Axelaquestdiademilitarsortintalcarreriorgullsotabanderes
