***
Ben bona línia que troba el seu pas serpentejant un mur vertical central, entrant per un diedre evident a la dreta de la Pronòstic reservat i sortint per una fissura plomada molt evident, a l'esquerra de l'Alpinistes de secà.
Escalada tècnica i atlètica a trams en terreny de flotants que li donen el grau pel de primer. Roca en general de luxe!
Escaladaobertambl'Aniolilallumdelalluna...
...tes nit...
**
Escalem aquesta bonica via de Riu Lacó benbenoberta per en Xuxe i en Marià, al pany curt, a la dreta de les que han vingut desrpés Take this waltz i a l'esquerra de l'Alpinistes de secà (de les últimes obertures de l'Axel, bona també). Escalada variada, amb trams de roca sputnik i altres més alpins de mirar-s'ho (al primer llarg sobretot). Curta i alhora surts ben satisfet.
Respecte la topo original, el primer A1 l'encadenem en lliure i deu ser 6b, + potser. El segon llarg de 6a, ja s'ha repetit en lliurea. El tercer nosaltres posem dos universals petits, amb un és suficient, només a l'inici per arribar al primer bolt. S'ha passat sembla també sense clavar, a nosaltres ens agafava el fosc i vam anar per feina. Si vam usar en dues ocasions el gantxo en aquest darrer llarg, com indica la topo original. Més els aliens i camàlots fins el C2.
Bona! escaladamoltbenfetambl'EduielXavi, i un ruixat pel mig
***
Trio de mini-vies volent recórrer unes boniques fissures, les primeres a un petitíssim contrafort quan la roca ja vol entrar a la terra a Riu Lacó, i la tercera al Pont d'Orrit amb l'aigua als peus, i amb roca sorprenent.
A la Pèsol negre ens farà falta fins al C4 i si portem el C5 també el posarem. A l'Ous estrellats opcional doblar un C1 i 2 i millor guardar-se el 0.75 pel pas de 6a al tram final de la fissura.
Ràpel muntat al capdamunt amb un parell de bolts i mosquetons. Roca molt bona excepte el curiós inici de "guix" i un camp de macroblocs que cal atrevessar. El pany és a 2' seguint el GR avall un cop aparcats a la corba abans de la forta pujada que mena a l'ermita.
La Kalymnos escala un mooolt petit mur amb xorreres que en seguida ressegueix un diedre penjat de blocs encastats. C5 imprescindible i ens farà falta una bona empenta del company per a arribar a col.locar el C5 i assegurar el pas! Oberta en A1+ i escalada en lliure de segon, grau per confirmar. Rapelarem des d'un bon pi.
Curtes i xules!
***
Aquesta és una ben bona línia directa que ressegueix el pany llarg de fantasia envoltant de formes que es deformen entre el vol dels voltors, el crit de les gralles i els cèrvols, i el cant del gamarús quan se't fa l'hora dels cardonins. Valls de verd immens que sembla voler menjar-se les parets, que amb el seu roig crocant i gris compacte li barra els peus, a plom. Tot cau a plom aquí.
Junt amb la Llepa-roques també recent i la fantasiosa i ben recomanable Minotaure que de la mà de'n Ricard i l'Armand va aventurar-se a enfilar entre protuberàncies dalinianes o gaudinianes, L'hora dels cardonins es fa el seu lloc, homenatge a les fornades d'escaladors que ho han deixat tot tant net i polit, i les que venen garantint un relleu d'aventura i grau punyent.
La via te de tot, d'escalada d'aventura i a on gaudirem d'un ambient de parapent. Manca alliberar algun tram humà a on la roca no ajuda i que en una propera repe sanejarem una mica. El bastió final de sortida directa és una altra història, el penúltim de grau astronauta en lliure al seu tram mig. I el grau buit als peus.
tes...nit
**
Fem primera repe d'aquesta recent obertura al pany gros allà a on la remor del
riu s'enfila també per la paret de formes de fantasia, al bon espai entre la
Sang roja i la mística Minotaure com ja apuntava el Xuxe.
Una primera meitat de grau picant amb roca crocant d'aquesta que desperta
passions (i fa que la majoria no vulguin ni tornar-hi!) dona pas al calcari
gris bo i molt bo de la part superior.
Pel mig, un mur desplomat que ja s'endevinava fissurat des del peu de paret connecta els dos mons, el taronja i el gris. Jo aquesta línia l'havia prevista per on després s'hi van avançar, i la vaig arrancar per l'actual, però seguint de cap a peus la gran fissura xemeneia (també amb misteriosos troncs entafortats fins el que ara és la pimera reunió). Llavors, entre la roca descomposta i un lliure massa difícil la vaig desmuntar per no foradar més del cuentu, i deixar-la neta per a propers oberturistes, que aquí han trobat el millor pas pel mur de la dreta un cop escalat el diedre inicial. Ara hi ha un projecte en curs a la dreta d'aquesta per un línia que serpenteja, també, ben lògica.
Topo
provisional a on caldrà ajustar els graus, amb un plus menys als dos primers
més per la qualitat de la roca que per la dificultat en si. Amb tot, vas ben
assegurat en general. El mur desplomat ja són graus atòmics.
Llargs
semi o molt poc equipats. El mur desplomat només té un pont de roca i un clau
per guiar les cordes al final. Fiuuu
Xapó
pels oberturistes ! per la D.O. komarca, i l'esperit d'aventura que perviu!
EscaladamoltbenfetaidesfetambelValentíil'Aniol... i el cant del gamarús que el fosc va d'hora.
