Esperó Radio Club, 160m 6b+ (Collegats)

**

Enfilem a repetir aquesta bonica via del mateix oberturista veí del lloc que també va obrir-ne la veïna Terra Ferma resseguint l'esperó veí... aquí a les Moles del Pessó tot queda al mateix barri. 

Ben bon testimoni del bon fer d'aquesta colla de bons escaladors locals d'arreu que ens han deixat regals com aquest per aquí i per allà. Molt ben equipada en els trams justos i necessaris amb espits, que es pot ben reforçar amb flotants i la traça per posar-los a lloc. Escalada sinuosa seguint el relleu, i evident del tot. Hem afegit a la topo d'aquí, els dos espits que faltava marcar al tercer llarg, i del tot recomanable al primer seguir escalant la placa.. de fet, t'hi porta, .. Modestament, no parlaríem d'expos i màxim 6aAe obligat.. però això ja és molt relatiu i del material que portes (la guia del lloc parla de cintes i algun friend opcional!?). O potser aquest espits s'han afegit més tard? semblaven d'origen.  

De material, nosaltres hem passat amb el semàfor d'aliens i els friends del C.5 al C2.. recomanable afegir-hi l'alien blau i gris. I si portem el tricams, quasi que podem deixar els aliens. Roca en conjunt molt bona excepte trams puntuals.

Bona entrada de l'altre mestre Abc sobre vies del lloc aquí. I com diu la guia; "Dedicada a una orquestra de la Pobla animadora en temps difícils" ... si t'agafes a la lectura del Pep Coll de Dos taüts negres i dos de blancs.. buf, quan descarni!

benbonaescaladamoltbenfetaidesfetamblamireia... roca que acarona, la pell i l'ànima

Terra ferma, 135m 6c (Collegats)

**

Escalem aquesta bona via oberta en solitari per en mestre Remi que sempre té tan bon ull per trobar línies elegants i ben lògiques. Amb un bon equipament a base d'espits, va resseguint un poc definit esperó per aquest bastió de roca de les moles de Pessó que és el pedestal de la dreta de la paret grossa que acull la Perfomance (la via es troba a 100m a la dreta d'aquesta) i que aquí el pany queda una mica més curt.

 

Aquí es pot trobar la topo i info de vies veïnes. La roca és molt bona en conjunt excepte trams molt puntuals. Els graus són amables (el 6c és un pas de bloc que es pot fer en Ao i la resta de la secció és màxim 6b) i el 6a obligat ho és en tot cas amb la xapa a tocar. El V expo és un tram facilot de roca perfecte i l'alien verd ens pot protegir el pas del xapatge si volem. De material amb cintes i ja està n'hi ha prou, i si portem al cinto un càmalot de l'1 i l'anomenat alien verd potser els fem servir, però ben prescindibles. Preveure una baga per reposar la que hi ha al primer ràpel si els vol baixar per aquests.

Bona i ràpida línia, molt ben orientada al sud i que si anem a la idea es pot combinar amb una altra. Unes tisores de podar pel peu de via pot ser una bona idea! ... el regenerat del terreny cremat emprenya.

No és per menys que a una terra tan maca se li dediquin tantes vies
 

BonaescaladamoltbenfetaidesfetamblaMireiaquejahitorna,.. i uns aires de tardor que ja ho pinten tot de color.

a la Discovery de la Roca del Pessó (Collegats)

**

Aquesta és una perla de via, tranquil.la pel que fa a dificultat però amb aquell estil "reminià" on la lògica del traçat impera i queda molt ben assegurada allà on toca. Alguns li adscriuen el punt d'expo, concepte emmotllable fins a l'infinit. Als trams fàcils directament no trobarem emplaçaments fixes o són tan escadussers que fàcilment ens els saltarem, però amb certa habilitat i un semàfor d'aliens més els càmalots del .5, .75 i 1 anirem molt bé! I així assaborim una mica l'escalada neta sobre la roca de la molt bona de Collegats amb panys sencers de conglomerat jove i abrasiu que s'agafa de perles. Tècnicament per l'estil de la veïna i bonica i molt més equipada Últim buril.

Bona topo d'en Jover

 

Els dos primers llargs es poden enllaçar molt bé. El dos després del bosc també els hem enllaçat i hem arribat justos (corda 55-60m) a l'R. Els dos últims també els enllaçarem normalment De material, combina ponts de roca amb cordinos vells, espits de xapa petita i integrada al paisatge i espits amb xapa nova. Ho reforçarem amb els flotants comentats més amunt. A l'itinerari li passa ben aprop un projecte/via (?) a l'esquerra (R2), la Kollegats (R3) i la Els intocables de Bellmunt (R4).

Ara que el sol va tan alt, a tenir en compte que no tindrem ombra fins la tarda. Avançat l'estiu, l'ombra ja entra a mig matí... com les tempestes del lloc!

 

parets ací i allà que esperen el seu torn...

Moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Isa, i una remullada que just ens pentina la cara quan ja sortíem!

A la Creuer pontiac de Collegats

*

Aquesta és una via paral.lela a la bonica Perfomance, una clàssica que fou equipada a posteriori pel gaudi del gran públic, la Perfomance dic. La Creuer està directament arreglada, ocupant l'espai que queda entre la primera i l'esperó per on corre la que sembla ben interessant Ànimes bessones.

Via ràpida d'escalar amb un parell de llargs primers més drets i després tomba. De grau obligat V+ especialment al primer llarg, entre l'espai que si deixen les assegurances. Igualment graus amables, i en algun cas com en l'últim llarg li sobra un grau sencer. Hi ha més topos a la xarxa. Amb un alien vermell i un de verd, passem molt bé.

 (Fotod:MireiaV)

Ben orientada al sud, només caldrà esperar a partir de les 11h per quedar ben assolellada, que el bastió de la dreta li aguanta l'ombra una estona més. Escalada senzilla a les boniques Moles de Pessó, un bon pany per l'hivern al congost de Collegats on tot té un punt estrafolari d'aquests bellíssims Prepirineus que tan bé busquen el sol a l'hivern.

Com hi ha un rapel muntat a la paret, al mig, és pot aprofitar l'allargada aproximació per combinar aquesta escalada amb la Perfomance.

(Foto:MV)

EscaladamoltbenfetaidesfetamblaMireiaV amb el vol dels voltors ben aprop aquest dia on les tèrmiques ja els hi costa una mica escalfar-se

A la Tánger de Collegats, 350m (+100m) 6b (Pallars Jussà)

**

No recordava lo bonica que era aquesta via oberta l'any 1987 per en César P. Hurtado i el Fabián M. Plana. Segueix la lògica tota l'estona i trobar un pas gens menyspreable en una paret que si no fos tallada pel gran jardí del terç superior tindria una quasi-verticalitat de por.

Recupero la topo publicada a la que va ser una primera guia de Collegats de la mà de l'artista Ballart ja fa anys. Els 6c i 6b s'han convertit en 6a's (que com diuen les piulades, es fan molt bé en Ao) tot i que a les 100 millors es conserva el 6b on deia 6c. En canvi, molts dels graus baixos es podrien pujar. Sembla com si convisqués una graduació original clàssica amb una d'esportiva als trams difícils que es devien alliberar a posteriori i de-cotar després (???).

Ball de graus i equipament amb el pas del temps

Amb l'actualització del material de Donalpina sobre la topo d'Onaclimb, es veu els bolts que es van afegir amb el re-equipament de la via i que l'ha feta molt més accessible a tots els públics. En el seu estat original calia escalar més, hi ha trams on la roca és molt generosa i fàcil d'autoprotegir. Amb tot, un alien verd per caçar el primer bolt sense risc a costellada no va gens malament i així subsitutim un primer clau que hi havia i que ja no hi és. En general, si anem justos de grau, un semàfor (més que suficient) ens anirà bé. També pel llarg d'abans del jardí, trencat i poc assegurat. L'escalada és atlètica i va carregant.

Després de 23 anys de recórrer solitària la paret i només flanquejada de lluny per la Maleses al díedre fissurat de l'esquerra, dos nous itineraris amb un any pel mig la flanquegen a banda i banda i/o la creuen... la bàsicament equipada per dalt No vols sopa? nou plats! (6bAe, 6a obligat) que estrèny la Maleses, i la més recent Casablanca (7a+, 6b obligat) que també passa molt aprop de la Tánger. El pany ja ha quedat farcit!

Itineris aprox, en verd la no vols sopa, en vermell la Tánger i el groc la Casablanca. Imatge de quan vam fer la Tánger fa anys (en blau la Maleses) i vam acabar escalant els tres últims llargs sota una tempesta de campionat - millor tirar amunt que la roca és abrassiva i no rapelar plovent - deia el follet Joan un escalador de debò.

Apunts breus: Totes les reus estan per rapelar amb bolts del 12 i dues argolles. La ferrata de descens està cada vegada mes restaurada (a trams) i es fa menys penosa. Els mossos continuen posant-se les botes multant a dojo a qui aparqui a la carretera vella. Ombreta a partir de les 11 i mitja aprox.

(Fotos:EduPlana&AngèlicaTesas)

L'Agulla del Trident (Collegats, Pallars Jussà-Sobirà)

**

Amb l'evident accés des de l'aparcament de la Figuereta, L'agulla del Trident et dóna la benvinguda a l'entrada del congost de Collegats, un perfecte desordre vertical de sobretot conglomerat - molt sovint excel.lent - on el calcari també s'hi escola. Una bona convinatòria són la clàssica xemeneia pallars, oberta al 79 pel Ramón Caballé i el Xaví Samsó i reequipada amb bolts i, rapelant la paret, l'Albert Ibáñez, oberta per ell, el Karki Requena, i acabada pel César Hurtado i el J. Sabater al 92. Dos itineraris verticals i ràpids que ens deixeran servits per obrir gana.

En vermell la XP i en groc l'AI

Ambdues vies estan equipades, però per la xemenia els aliens poden anar bé per reforçar algun pas (ull entre la tercera i quarta xapa). S'ha d'estar atent també al flanqueig del segon llarg i a dretes i no continuar per la variant integral xeroqui (6a+) que continua xemeneia amunt. Ombreta al canvi d'esperó si ens hi posem tard. A l'AI al primer llarg hi ha un espit xafat entre la 4arta i 5è xapa que et regala una bona excusió.

XP: 110m V+ (V+, V, IV+) / AI: 85m 6b (6a, 6b, V+, V+)

Dia de visites i altres històries, treiem al nas al mediaval Castell de Mur, enlairat sobre la conca de Tremp i on deixar penjar els peus i perdre la mirada, i l'imaginació, dels temps feudals i les terres de combat... hi ha horaris de visita, també de la canònica de Sta. Maria del Mur, amb una reproducció de les pintures originals que ara són als llunyans EE.UU... quines paradoxes a hores d'ara.

(Fotos:XescoMas&EduPlanas)

Perfomance, 200m 6a (Collegats, Pallars Jussà)

**

al darrer llarg, protegit en la seva versió original únicament per dos espits!

Enfilem a repetir aquesta bonica via que va ser oberta a l'estil "expo" marca de la casa dels aperturistes (Hurtado i Ballart dixit, gener d 1991) i de l'escola, i equipada després pel gaudi de tothom i deixar una línia assequible pel gran públic al lloc. Poc a afegir del munt de info que corre de la via arreu. Porta unes 15 cintes i ganes d'empapar-se de la sol.litud del racó, l'estètica dels moviments, la bona roca i el vol dels voltors que pentinen el clatell.

Com a curiositat afegiexo la topo de la primera "guia" que es va publicar de Collegats (Ballart dixit) amb algunes vies... per flipar l'equipament original, i de material: doncs amb tascons n'hi havia prou!

L'accés és evident prenent el camí cap a les moles de Pessó entre els dos aparcaments, seguir el camí, passat el coll de la ferrata seguir avall borejant les parets fins a situar-nos a la vertical de la paret (petita fita i fresa encara més petita fins al peu de via, a l'agulla adosada característica). El descens el podem fer per una línia de ràpels paral.lela a l'esquerra (fita), o millor seguint el camí fresat fins la ferrata (arreglada en el seu tram mig inferior per gentilesa i currada desinteressada d'en Xavi Grané) i avall.

Escalant el primer i segon llarg

el tercer, més discontinuo i amb alguna apretadeta..

la cova de la serp que ens la trobem de camí al peu de via i formes que es deformen a Collegats

I ep, al loro que estem fatal! els mossos ara multen si aparques a la carretera vella. A tenir en compte que l'assumpte és d'allò més desagradable: per absurd i aleatori... a veure si la FEEC i posa mà i s'arriba a algun tipus d'acord. O no res, a empassar-s'ho i patejar més pel marge de la carretera, tot un exercici de seguretat vial.

Activitatmoltbenfetaidesfetaenunplisplaspum fins la p multa dels cullons amb en XescoMas el 3/10/10

(Fotos:Col.EduPlana)

Kollegats, 310m 6a/Ae (Paret de Pessó, Collegats)

**

A l'estetic flanqueig del tercer llarg (Foto:XescoMas)

Recuparem la vertical una mica més llarga amb aquesta tranquil.la via sobre roca excel.lent (excepte un tramet de l'L3 i als dos últims llargs). Poc a afegir a una via que junt amb la Cosmos i la Tànger forma la triologia de les vies més repetides d'aquest pany de la Paret de Passó. Equipada si vas tranquil amb el V i distàncies, o aliens (semàfor) i vas de luxe (no ens va semblar res expo si d'autoprotegeixes i no et fa mania fer tirades llargues sobre grau fàcil i roca de luxe.. que al final tot serà expo!). Només afegir que a l'L4 no vam veure el pont de roca, i el clau d'abans del primer bolt no hi és, quedant una bona tirada on deixaria de ser "via equipada". El 6a del segon llarg potser algo més, però si fa no fa... I els dos últims llargs ja de tràmit per sortir on tot tumba més i va buscant algun muret.

Precissament al quart llarg ens vam liar una mica prenent la primera fissura recte. És la segona, la que cau a la vertical d'una sabina enganxada a la paret (el bolt és just a la dreta, però no es veu fins que no hi ets). A la topo d'onaclimb on es marquen les assegurances el traç podria dibuixar-se una mica més a la dreta i listo. Adjunto la topo de l'artista Armand, sempre tan bonica. Hi manquen la longitud del llargs, però tots són llargs i no es poden enllaçar.

Itinerari i topo (Foto:EduPlana)

L'accés evident des de l'aparcament habitual a la carretera a peu de paret, i el descens habitual cap al sud fins la ferrada, que té un tram amb la sirga trencada però és passa bé. S'ha restaurat parcialment, sobretot la part de baix, amb cordes que fan més "còmode" la baixada.

A l'Ae o 6c+? de l'L2, i els esperons del tram superior de la via vistos des de la sortida de L'últim buril, la clàssica del lloc que tot i poc continua també es bonica de fer (Foto:EP)

La "voltonera" (buitrera?) de l'R1 de la Cosmos continua ben custodiada pels voltors, ben assantadets i tant tranquils, i amb molt bon aspecte, ...tot i les repeticions freqüents de les vies... un bon terrenys per que els qui insipirats en allò de "si hi ha cap niu es prohibeix l'escalda" (la noguera dixit) vagin, agafin una cadira, un parasol, i estudin l'impacte real de les cordades sobre les aus, i la capacitat d'autoregulació del col.lectiu.. tanmateix, quan veus aquell "pollastre" tan gros tan ben apalancat tirar enrera posar-se a la via.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas el 25/07/10