** , *
Enfilem a fer aquest parell de vies senzilles i ràpides de les que ja hi ha molta info a la xarxa, al bonic racó de Rúbies on fins no fa massa el rellotge s'havia aturat.
Tot i que és difícil dir-ho en un pany on tot sembla tan homogeni, possiblement El Forat de la Pera (Joan Vilà, 2005) és una de les millors de la paret, per continuïtat i passatges. La vam escalar en tres llargs enllaçant els dos primers i els dos últims, ho marco a la topo. Quasi equipada, només caldrà joc discret de tascons o semàfor d'aliens i un càmalot de l'1 per exemple. Graus amables. Com guanyarien aquestes vies si deixessin ni que fos una de cada tres fissures sense expansionar al cantó.
Tot i que és difícil dir-ho en un pany on tot sembla tan homogeni, possiblement El Forat de la Pera (Joan Vilà, 2005) és una de les millors de la paret, per continuïtat i passatges. La vam escalar en tres llargs enllaçant els dos primers i els dos últims, ho marco a la topo. Quasi equipada, només caldrà joc discret de tascons o semàfor d'aliens i un càmalot de l'1 per exemple. Graus amables. Com guanyarien aquestes vies si deixessin ni que fos una de cada tres fissures sense expansionar al cantó.
La Festival eròtic (J. Cumelles, J. Ferrer, 2004) ja no és tan bonica, amb només un primer llarg maco i l'inici de l'últim. No contem el ressalt inferior que tot i que la topo original li marca un llarg de IV, és un tramet de III que millor pujar a pèl, o caminar-lo per la dreta. Els metres tampoc estan massa encertats i segurament els dos últims llargs es poden enllaçar. O el primer i part del segon fins la base del diedre (R a reforçar amb alguna pesa de progressió), i així evitar la incòmode segona reunió posada sense massa encert. Pràcticament equipada, només posem un càmalot petit a una fissura de l'L1.
A ambdues s'escriu que la dificultat obligada és de 6a però a nosaltres ens va sembla menys.
ActivitatmoltbenfetaidesfetapimpampumambenMarcienMartíentretòfonescaçadorsilapastoraselvatgedeltroç
