**
Escalem aquesta ben bonica via de la Roca dels Arcs (J. Giné, F. Campomames, L. Melgosa, 1978). Què costa poc imaginar-se dempeus allà a la corba on ara hi ha dipòsit mirant-se la paret sencera sabent que només s'havia escalat la Tàrrega i decidint-se per una línia. El truc en aquesta paret estava en esperar-se a les llums de la tarda, quan el joc d'ombres amb la llum de cantó del sol en caiguda lliure endevina millor les debilitats de la paret, els passos natural. Les línies que d'una forma tan lògica ocupen les clàssiques, les primeres en arribar, les que no havien de demostrar gaire cosa, únicament sortir pel capdamunt, ser la primera del pany llarg de la paret. I en aquest cas, què ben trobat!
Poc a afegir de la molta info que hi ha per la xarxa. Recupero del llibre del Cirera la topo de fa uns anyets, on apareixen claus per tot. Claus que van i venen. Sobre aquesta topo de peus i senyals recent, el primer de l'L1 no hi és i no fa falta i el tercer es mou i l'hem repicat amb una pedra, el segon de l'L2 no es veu i cal anar fent pel més lògic fins a trobar-lo (com aquí creuen vies vàries, un cordinillo penjant no aniria malament). I al tercer llarg n'hi ha un altre al mur final que va de luxe.
De material nosaltres hem passat amb els aliens i càmalot fins al 2 i molt bé. Tots els llargs són molt bonics, especialment la navegada del segon, la finura del tercer, el contrast del quart i el divertimento del cinquè amb variants de sortida.
Escalada molt bonica i ben recomanable, .. luxe d'assaborir-la de nou que d'aquella primera vegada fa uns anyets a l'estil speedy ja no en quedaven sensacions.
preciosaescaladamoltbenfetaidesfetambl'íngridbanyatsensoliunbonraigd'airefrescquetothodesperta
