a la Catalluna i a Les escletxes de l'ogre, Camarasa

Parell de ben bones vies a l'ombra. La Catalluna a l'esquerra del Puro, es va restaurar al seu dia, amb tot, no li aniria gens malament reposar alguna expansió a les R, que estan força justos pel rovell. Grau (molt) ajustat a l'estil clàssic on caldrà tibar a més d'un punt, i de les bones que si es fes més i quedés més neta, encara es repetiria més. Malgrat hi ha coordinos per rapelar, nosaltres baixem a peu. De material passarem amb els aliens i friends (el C4 per l'inici del segon llarg va bé), la topo parla de tascons i prou!

Molt bona també Les escletxes de l'ogre, a la dreta del Puro, neta de cap a peus resseguint una línia desdibuixada de fissures, també de cap a peus. De posar-s'hi bé en algun punt però en general molt protegible. Si portem el C4 el posarem. El segon llarg és el més brut, la resta són tres estrelles. Enllacem els dos últims. Una altra topix aquí.

Luxes de petites grans escalades amb allò vell, renovat i nou de ponent!

escaladesmoltbenfetesidesfetesambl'ArielVíctor, i els aires tropicals!

a la Integral dels Clàssics i la Eusam (el Puro, Camarasa)

**

La Integral dels clàssics és una bona via en el seu estil/grau, quasi desequipada (només una expansió de progressió) es deixa escalar molt bé entre flotants i la restaurada de ponts de roca que el Marmo va fer l'any passat. Bonica i amb l'estètica de les clàssiques que van resseguint el camí més fàcil, amb dues bones tirades.

Topix cortesia de'n Marmo tunejada amb la combindada EUSAM-variant de sortida

Aprofitem la visita i escalem sense més info que les ganes de ficar-se la placa de front la paret del Puro, la via que arrenc al mateix ràpel del coll. Inici a protegir amb arribada al primer espit una mica expo si anem per la vertical, tres espits seguits al tram dur de 6b, gas!! i encara atlètic superem els blocs que tan bé es veuen des del cim de l'agulla, on trobem un altre espit que era part de al reunió de la via, EUSAM, oberta per E. i A. Codina, l'any 95, i que acabava aquí (original amb claus que van ser substituïts pels espits, ull, ben rovellats!!). No cal muntar reunió, seguim amunt pel que és una variant de sortida que es va obrir venint de l'agulla amb un canvi de paret, per un mur preciós i net. Surt un llarg en conjunt molt bo i ben recomanable! De material, amb els aliens i friends fins C2 de l'altre via anirem molt bé.

 

escaladesmoltbenfetesidesfetesambl'edu, al racó rejuvenit del dispensari on les flotants van que volen si els bolts els deixen!

Selenety crack, 70m 6a (Camarasa)

***

Escalem aquesta curta però ben bona i del tot recomanable via recent amb el segell Marmix ben encaixada a El Sabardo a l'espai més a l'esquerra que li quedava a l'agulla. Tots els llargs són molt bons, i el grau picantó i obligat, sobre la roca boníssima del lloc. 

Escalada atlètica, amb l'equipament just i necessari i on toca protegir-se. Al darrer llarg haurem de parar compte a la roca en algun punt i és el més dur, amb un final per arrodonir l'escalada que no defrauda.... 

Val la pena fer els tres llargs i degustar-los per separat.

Aprox mínima de 5' (passar-se la base de l'agulla i tornar amunt fins a trobar el peu de via a l'esquerra de la Directa). El descens el farem rapelant (un primer de 15m i un segon fins a baix).

bonaescaladamoltbenfetambl'Ari i les llums de tarda que es fa vespre amb el ruixat a l'esquena.... a la noguera tropical

a la Guerreros de la Roca (Camarasa)

***

Ben bona via oberta amb estil non expansion impecable per en Marmo i Miquel, on la gran fissura final compensa de sobre arribar-hi al seu peu, a voltes sobre llargs vegetats, i amb tot, tampoc dolents del tot. 

La darrera sanejada encara ho ha posat més disfruton, i el muret del primer llarg que estava a pèl, ara queda més humà amb un clau i ponts de roca. 

De material nosaltres hem anat a l'ample i portàvem al 5, prescindible però es fa servir. Si els tens, millor 3 quatres que no dos quatre i un cinc! ... en general: semàfor d'aliens, càmalots fins al 4 repetint el 3 i 4. Els tascons no els hem fet anar. Els claus que diu a la topo del tot prescindibles.

 

Fantàsticaescaladambl'Arimoltbenfetaidesfeta.. amb la fresqueta del matí a l'ombra i l'amabilitat dels galls que acompanya

a l'Olga Frontera (La Noguera)

**

Escalem aquesta bonica via de la que hi ha molta info on line, de tots els gustos i matisos. La via en general agrada o agrada molt, i també alguns la troben expo!? A mi em sembla una bona línia trobada en un racó ben especial. Només és una llàstima els parabolts afegits pels oberturistes ara fa uns no gaires anys. Ja l'havia escalada quan només tenia els espits i no li feia falta res més. Mala tendència aquesta d'afegir més assegurances de les originals o moure-les de lloc en els reequipaments i modificar el compromís de l'escalada,...em motiu de la seguretat, de que la via es faci més, de... ???¿¿¿  el resultat sempre són sensacions robades! De la "propietat" de l'oberturista al llegat del col.lectiu no hi ha una posició comuna.

Aquí una topo amb el tema com estava originalment (manca marcar-li alguna expansió a l'L3?)

Un bon al.licient pot ser repetir-la sense fer us de les expansions! la preciosa placa fissurada del tercer llarg dóna bon joc si portem peces petites i anem trobam el lloc, sovint en cantells fissurats horitzontals. L'R3 queda penjada, penses estranyament, però té el seu sentit per refugiar-se de la caiguda de rocs que canalitza el diedret de l'L4, si més no quan es devia obrir. Hi ha una sortida d'R neta al cinquè llarg però és fàcil i es deixa assegurar molt bé amb un alien verd.

El rapel de baixada ara es troba molt bé, a uns 7m per sota l'aresta en vertical al cantó oposat d'on hem escalat (destrepe de I) penjat d'una savina Té 40m! diria que el que vam fer nosaltres fa anys estava a un altre lloc i tenia menys metres.. 

 

Bona escalada a un racó on el silenci irromp amb roca de formes sorprenents. 

EscaldamoltbenfetaidesfetamblAierim apurant un estiuet que vol quedar-se uns dies més...

Deep Purpel Rut, 100m 6b (Camarassa)

**

Aquesta és una molt bona ruta en el seu estil, amb "quintus" collats típics de la banda (tot i que el 6b és tirant a fàcil) i un itinerari directa que ressegueix la lògica d'un pany vertical del tot, així que aquí ni a través de les debilitats de la paret t'estalvies trams plomats. Una altra piulada aquí.

 

D'aquestes vies que amb un parell de sanejades serien més visitades. Val la pena. Al primer llarg tenim dos sortides de murets/desplom ben obligades. El segon és el que menys obliga, i el darrer torna tocar escalar. Tipus 6a obligat en conjunt.

De material hem passat amb els aliens i joc de càmalots fins al 3. Els tascons només imprescindibles per substituir on hi havia el primer clau de l'últim llarg que ja no hi és: hi entren a caldo microtascons! El espit de sobre costa de veure i vas un pèl perdut sense tenir el clau de referència de torn. El que si fora recomanable seria canviar els dos últims ponts de roca, una mica per fer bonic, com a mínim l'últim que tapa el forat. 

L'accés el farem prenent la fresa que puja a la base del Puro i resseguint la paret 150m a la dreta, evident (10'). El descens, nosaltres l'hem fet a peu, seguint en diagonal amunt fins a trobar el camí de peu que et baixa a la presa (25'). Els ràpels són bastant justets.

Ombreta de la bona tot el matí, i humitat típica del "camarassa-tropical".

Escaladaquejaliteniaganesmoltbenfetaidesfetambl'Axel i unes tronades que no arriben però ho deixen tot xop igual

Juan Gutierrez, 115m V+/A3e (Camarasa, Noguera)

Escalant l'L3 (Foto:EduPlana)

A la paret del Dispensari de Camarasa trobarem diverses propostes, algunes semiequipades i altres equipades, o molt equipades. Tot i el pobre aspecte de la paret i alguns passatges una mica herbosos (també per ser itineraris en general poc repetits), algunes vies reserven passatges ben interessants, amb trams verticals i desplomats a la part mitja o alta de la paret per no perdre la sensació de "tàpia". La roca, sovint, excel.lent i força peculiar del lloc

.
Topo i aproximació amb el sostre de l'L1 (Foto:EP)

Enfilem a repetir aquesta fàcil i acrobàtica via de'n Gutírrez, Espinete i cia, cordada indivisible de la zona. L'itinerari compte amb dos llargs d'artifo equipat, el primer que supera en horitzontal el gran sostre inicial. Al segon surten alguns passatges a l'inici en lliure, però el tram mig és molt dur. El tercer llarg travessa un tram herbós però la resta són continus i mantinguts.

La via fou equipada totalment des de dalt 20 anys després de la S.E.A.M "Lo Marin" (any 73) i de quina li solapa gran part del primer (de la SEAM veurem uns burils vells per la placa evitant el gran sostre) i pràcticament tot el segon llarg (comparteix l'R1 i passa molt a prop de la seva R2 que haurem d'obviar i flanquejar a la dreta). Per tant sovint no segueix la lògica de la paret, especialment l'artifo de l'L4 que esquiva una fissura a l'esquerra que donava més joc per fer-ho en lliure. Cosetes de l'època i d'aquesta cordada, que a més d'itineraris clàssics també es posaven les botes equipant des de dalt tal qual.

Escalant l'L1 i L2 (Foto:EP)

Sobre el material, la via està equipada (a volat el primer bolt de la topo, que podem substituir per un antic buril i un pont de roca) i només caldran cintes i estreps. Totes les R tenen bolts menys l'última que a més de ser penjada són espits. Nosaltres vam muntar R a una savina a peu pla. Els graus... anys 90 de la zona i de la cordada, un plus o més de tant en tant no li sobra, però és el de menys.

L'accés és evident resseguint la passarel.la de la presa fins a situar-nos sota el sostre (5'). La via comença per la línia de bolts més propers al diedre (no confondre amb les vies esportives de la dreta). El descens, la via es pot rapelar amb corda simple, però nosaltres vam sortir a peu. Cal enfilar uns 50m de desnivell fins a trobar un camí fresat evident de la Feixa de'n Cisquet que marxa en direcció al pont penjat. I així tenim l'oportunitat de mirar-nos d'aprop l'intimadora paret per on passa la Terra Lliure.

Escalant l'L3 i itinerari (Foto:EP)

A l'R3 i escalant l'L4 (Foto:AniolVilalta)


Ja ha arribat la primavera a la tàpia i fi de festa (Foto:EP)

El refugi de la Terra Lliure, la serra Carbonera i els seus racons (Foto:EP)

Altres propostes de la zona són, com a curiositat, la Chimenea Gutíerre-Ruiz, semiequipada, amb un tram de xemeneia prou interessant, però un inici herbós i bastant brut, tota la via és bastant bruta, recomanable per a "clàssics encuriosits". I dels múltiples itineraris del Puro recomanable la Directa, de fins a 6b+/6c en lliure i ràpida i intensa escalada. Opcional algun alien o tascó pel primer tram de l'L1 on han volat un parell o tres de bolts. D'ambdues es baixa rapelant.

Activitat feta un tarda de primavera amb Aniol Vilalta el 16/04/08