vIaNoVa! Entramaliades, 65m 6b (Mola de Lord)

***

Bonica nova obertura a la nord de la Mola de Lord que queda tan ben recollida a l'ombra. Vieta que ha quedat prou dura, amb un segon allarg estil auster, on cal gestionar el gest i els flotants (grau de continuïtat i autoprotecció) ... queda pendent obrir una variant per la placa aprofitant l'excel.lent mur de forats i roca boníssima a partir de la repisa penjada del primer llarg.. 

Llàstima d'aquest primer més brutot, coses dels capricis del lloc que fa de les vies tan entremaliades... Amb la primera repe vam enllaçar l'L2 i 3 que feiem tard; millor fraccionar-los per gaudir-ho més. 

Es suma al reguitzell de vietes obertes en solitari a aquesta banda de la Mola, per sobre el caminet a poca estona de l'aparcament (Petit gest, Gest petit i Cant de l'òliva, La xemeneia de les divines i Pols de fissura). Aquesta és la primera al primer pany que et trobes. Escola en clau local per gaudir de la bona ombra del lloc i l'escalada de flotants sobre roca de boníssima a no tan bona, del lloc.

escaladesmoltbenfetesidesfetesambrepeinclosambMarta, i fent d'enllaç més d'un dia

a la Estorach, del Pollegó Inferior (Pedraforca)

***

Perla de via, curta que la paret no dóna per més, i tot i així, del tot imprescindible. Nosaltres ens vam trobar les xemeneies en més de lloc molles, afegint encara un plus de dificultat, a tenir en compte estius humits com aquests (al quart llarg, el que dóna nom a la via, vam haver de fer una variant tricotada de friends per la banda seca de la fissura). 

Vam entrar directament pel fil de l'esperó, pont de roca petrificat i passos fàcils i macos. De material portàvem fins el C4 que el vam usar. Marco a la topo claus que vam trobar, potser encara n'hi ha algun de no marcat. Totes les R amb dos bolts (fàcil rapelar) excepte l'última abans del cim que només vam veure un clau i un bolt (ens la vam saltar i vam muntar R més amunt en un nínxol pla, més còmode).

 

Traçat preciós, amb passos de xemeneia durs i escalada clàssica de cap a peus. A dalt vam seguir les fissures fins al punt més alt, no sabem si l'original surt per un diedre tombat més a la dreta, en tot cas el terreny ja és fàcil. 

Itinerari i topo Caranorte tunejada

Topo del mestre ABC amb ressenya de la via al seu blog al post "Escuela de fisuras" que ven la pena llegir

A la guia del Dalmau s'explica bé com va anar l'obertura de la via. Els germans Estorach, Josep i Francesc, van resoldre, en la primera repetició de la via que ja estava oberta, el difícil pas de xemeneia del quart llarg, que els oberturistes, Jaume Cañellas i Agustí Faus, no havien sabut passar havent sortit de la fissura per tornar a entrar.. així passa que ara la via es coneix com Estorach. Tots plegats, un referent de pioners.. tot això als anys 40!!

 

El descens el vam fer per les Costes de'n Dou, si està mullat recomanable buscar el ràpel al coll entre el Pollegó i el Fals pollegó inferior. El camí "arranjat" de pujada comença a descalçar-se en més d'un punt...

genialescaladabenrecomanablemoltbefetaidesfetambenSamu i els aires aquest dia encara freds de muntanya..

a la Easy Rider (Montserrat Nord)

***

Escalem l'inevitable Easy Rider, de traçat elegant on no està permès caure allà on el grau és més fàcil, i toca navegar on tirades de cinquè o més.. la restauració incorpora alguna expansió de més potser de quan es va obrir (?).

Només un parell de retocs a la bona topo de l'Escalatroncs, marcant un primer clau sortint en diagonal a esquerres al més compromès de tots quart llarg, al quin li afegim un pont de roca a la part alta. I marquem l'R de la Fragel rock que et trobes de camí. Ah, i amb 9 cintes te'n falten pel segon llarg! Enllaçables si es vol el cinquè i sisè llarg (25 i 25m).  Quasi totes les R amb tres expansions i amb argolles. 

Preciosa via, d'anar passant, amb cura, gens d'iniciació en tàpia ni per a persones no rodades en les navegades.. si s'entra una mica tard t'estalvies una bona estona tenir el sol de cara que t'ho posa més difícil per trobar l'itinerari.

Acabem la visita amb l'escalada a l'aresta N del mugró hiperbòlic del capdamunt del cingle, ... no m'estranya que sigui terreny de tel.lúrics el lloc! Serrat del Moro o Montcau, sembla que on es registra la primera escalada de Montserrat, caram!

escaladallargamentpendentmoltbenfetaidesfetambensamu... dies de treping

vIaNoVa! Racons, 65m 6a+ Parets de la Llosa)

***

Camí de St Llorenç de Morunys poc abans d'entrar al túnel que mena a la presa de la Llosa del Cavall hi ha un reguitzell de parets a banda i banda, muntades unes sobre les altres en diferents pisos. Acostumen a ser franges d'entre 60-80m, ben verticals, de roca variable, i on hi dominen les plaques amb alguna línia fissurada que s'hi escola. Sovint de mal accés, tot i que al sector dret de la presa hi ha vàries vies que s'hi accedeix rapelant amb l'"inconveinent" d'haver d'acabar l'escalada si o si! ... 

A la banda esquerra hi ha una paret triangular ben visible des de la carretera, que destaca com un bastió aïllat enmig de tot. Un parell de dies per recuperar un bon camí que li dóna accés amb una bonica passejada. I n'obro la fissura central que retalla la paret, i que feia dies que li tenia ganes. Aquí les escalades prenen el seu temps, també al ritme de la roca.

Bona línia, amb un segon llarg més contundent del que sembla, tot i que ben enfora surt prou bé. Panoràmiques garantides i roca conglomerada des d'excel.lent a la no tan bona del lloc al tram final. Via ben equiapada amb ponts de roca, una expansió i totes les opcions pel flotants. Marco dos emplaçaments a tenir en compte per assegurar la jugada a la topo.

escalades que hi són i esperen el seu torn. Bona descoberta de racons, aquí val la pena arribar-s'hi amb la tranquil.litat del lloc