***
Parell de curtes vies obertes en solitari al racó de Riu Lacó, al cantó esquerra de la paret, el més proper a l'aparcament.
Dreta, peu de via de la Puny alçat al vent
Peu de via de la Take this waltz
La
Puny alçat al vent arrenca per una bona planxa de placa fissurada i diedre, i va a buscar una pregona
fissu al capdamunt curta i intensa que li dona un bon final prou aeri. És la primera via de la paret i a la seva dreta passa el flanc de l'esperó per on hi ha la també recomanable Toscaneli que el seu dia vaig escalar amb l'anyorat Xuxe, sempre present per aquestes contrades.
La Take this waltz ja és més dureta; el primer llarg té una variant recomenable seguint per la placa un cop xapat el pont de roca per arribar a la R opcional (que llavors caldrà fer), en flanqueig. Llavors s'escala el motiu principal de la línia, una preciosa i prou difícil fissura en semi arc. L'arrencada del següent llarg és prou dura pel que val la pena fer la reunió de les expansions. En la primera repe ens surt en lliure, moviments atlètics i tècnics de no t'aturis. La placa final fàcil es pot enllaçar sense problemes, o anar fent-ho tranquil.lament amb una nova bona R opcional de savina.
Totes dues acaben al camí fresat de baixada. Queda pendent muntar algun bon ràpel per fer més fàcil la combinada amb alguna de les altres propostes recents i vies d'aquesta banda. De moment es pot improvitzar amb la savina final de la Llibertàrires.
Ben bones obertures-moments, amb el silenci del lloc que tot ho pot. RepesmoltbenfetesidesfetesamblaMarta... i merci a tots els enllaços de les solitàries!
