vIaNoVa! Gest petit i el Cant de l'òliba (Mola de Lord, vessant N)

***

Petites vies que són un u per dos en realitat; de passada al repetir la Petit gest a la que li afegim un pont de roca, escalem la xemeneia per la seva vessant oposada, quedant una minúscula via maca igualment, la Gest petit. 

Per la paret on s'adossa l'agulla es veu que se li pot donar continuitat per un diedre prou maco que arriba fins al capdamunt, i n'obro el Cant de l'òliba, l'únic so que irromp el silenci del seu vol, .. que tan bona companyia fa.

Dues petites propostes per anar ampliant el repartori de les bones escalades a l'ombra a l'estiu pel lloc, i d'escalada neta. Roca de la bona i no tan bona del lloc.

...el mateix que forma part del cant dels ocells, tan buscat els dies tristos...

boniquesisenzillescaladesdelloc, moltbenfetaidesfetaicompartidamblaMarta... llums de tarda

Esperó N Pic de Ríbuls (Andorra)

**

Enfilem a repetir aquesta bonica hiperclàssica d'Andorra, al ample i recollit alhora circ de Pessons. Línia molt lògica resseguint l'esperó, que li treu ambient de verticulaitat i li conserva tot l'ambient alpí. Fem l'entrada directa i vam enllaçar dos llargs per dues vegades, quedant tirades llargues i que es fan prou bé. Ambient de cara nord, fins i tot el dia que s'aixeca calurós pots acabar passant fred aquí.

Adjunto una topo amb el material que vam trobar-hi. He llegit per algunes piulades que parlaven d'espits a les R. Sigui com sigui ja no queda una sola expansió a la via i molt ben fet que està. Això si, enre pitons i friends encastats, la cosa queda bastant equipada, poc obligada, ràpida d'escalar i sense necessitat de masses flotants. 

A comptar que ara a l'estiu l'accés al llac superior només es pot fer amb un petit bus, o caminar des de l'aparcament de les pistes afegint-hi 20' més. Nosaltres vam seguir el GR fins un llac on ja de pla i de front vam anar cap al cim. Em va semblar més còmode que l'aprox directa des del primer llac. El descens del cim és algo complicat, s'ha d'agafar una canal pendent herbosa a ple E, encara a la vessant que mira al circ, i quan sembla que s'acaba i queda penjada es troba un pas a mode de collet. Hi vam posar fites, que la neu es deu encarregar de desmuntar cada any.

MoltbonicaescaladamoltbenfetaidesfetambelGuilleielJordi... aires i llums de Pirineus farcits de gents aquests dies..

vIaNoVa! Els ventres de Busa,103m 6a+

***

Enllestim en el dia aquesta obertura neta resseguint la darrera gran fissura pendent de la cara nord de Busa, a la presó de Capolatell. 

Escalada del lloc, austera i aspre, amb passatges increïbles d'aquest joc de tetris que no tètric de fissures-xemeneis-i plecs tots encaixats.. Tota la mola està foradada, no semblaria estrany alguna dia trobar-hi un pas d'un cantó a l'altre. I t'hi trobes sortides d'aire gelat... directa dels ventres del massís.

L'accés és evident des del camí que des del mirador  de la Presó baixar a la vessant nord i la ressegueix pel peu de paret. El gran forat del terç superior marca la línia, just passada la passarel.la dels presoners. Bona escalada que completa el repertori de fissures del lloc amb la Guardians de Busa, la Presoners de Busa, i el trio T.I.M, Música sorda i Ball mut d'allà mateix.

Luxes de descobertes, que valen la pena, moltbenfetaidesfetes amb el bo del Ricardl'homefetrocaperdinsiperfora