Pel Pedrons i rodalies (Cerdanya)

**

Senzilla esquiada a l'amable Pedrons, un cim prou esvelt envoltat per les muralles arrogants de la Fontnegre que el tanquen pel sud i les valls humanitzades a la resta. En un exercici d'abstracció forçat, encara és possible trobar el silenci enmig del soroll i sentir la muntanya i ja està. 

 

Bones condicions de neu dins el que cap i l'època on estem. Neu continua encara des de la carretera amb un tapís primaveral d'aquells que està al punt segons hora i orientació. Alguns dels descensos picants del lloc, pels pèls, encara es troben amb ganes de ser baixats.

Detall del corredor NO del Puigpedrós de Lanós

 A la dreta, últimes neus del Pic Occ. de Coll Roig

L'encara pendent vessant NE de la Fontfreda

BonicaprimeraesquiadamoltbenfetaidesfetamblaMartaelvint-i-quatredelquatre, ... dia de blau intens i aire net. 

Skitouring Aran-Benàs (Artiga de Lin - Malh des Pois- Aneto - Nere)

***

Fem aquesta fantàstica volta ben lògica que salta a Benàs des de l'Aran per la vall de l'Artiga de Lin i torna a l'Aran per la vall del riu Nere després de fer el cim de l'Aneto i nit a la Renculsa. Bona oportunitat per conèixer en dos dies algunes de les valls i descensos més macos dels Pirineus. Aquest dia anem acompanyats d'un suïs i uns austríac del Bergwald projekt internacional que coneixen els Pirineus nevats per primera vegada, i s'emporten una gran impressió.

Les opcions i variants són moltes. En el nostre cas ha anat així. Sortim del final de la pista de l'Artiga de Lin neta després que les màquines hagin obert els dics que les allaus habituals del lloc deixen cada any. Anem cap al coll dels Aranesos passant per sota el Malh des Pois, del que aprofitem per esquiar-ne el corredor (no fem la grimpada final al cim que se'ns ha tirat el temps a sobre i no arribaríem al refu a sopar). El descens suau cap al pla d'Aigüalluts ens el permet agafar tard i amb neus toves, sense posar-nos en perill. Una última remuntada ombrívola ens porta al collet de la Renclusa per saltar al refugi amb una curta i plaent esquiada final de regal. Fent la Forcanada, surten uns 1650m de desnivell positiu.

El segon dia pugem a l'Aneto i en el seu descens trenquem cap a la glacera de l'esquena i cap al fons de la Ball de Barrancs. Aquí ens podríem regalar el descens complert de la glacera de l'Aneto però tot el que baixem, ho hem d'afegir després. Enfilem per pales franques cap al coll nord del Pic de Barrancs. Per orientació i horari aquest és el tram més delicat. Si ho trobem molt tou, podem fer l'olla per la vessant NO, més volta però més segura. Del coll (on ens descalcem per superar la cornisa) nosaltres fem un llarg i bastant pesat flanqueig fins al coll dels Aranesos sense guanyar/perdre cota... però surt més a compte tallar pel dret, baixant una mica per tornar a pujar una mica (màxim +-200m). Es pot fer al gust, afegint més o menys metres. Si fem la olla, quasi que és obligat passar pel cim del Molleres, que queda a tocar. Un cop al coll, només ens queden els fantàstics 1.400m de descens de la vall del riu Nere on hem deixat el segon vehicle el dia abans. Aquest dia surt un desnivell positiu mínim (evitant tots els metre de més) de 1.700m aprox.

Sobre l'estat de la neu, molta i abundant en tot l'itinerari, un regal amb el final de temporada escadussera que estem tenint. Ens calcem al sortir del vehicle i ens descalcem a la Pleta d'Horno per caminar 300m fins la cabana on tenim el vehicle (pista transitable amb turisme). A cotes baixes pot ser que s'hagi rentat força neu amb les pluges que van caure a finals de setmana. Totes les vessants molt estables i la neu una mica tocada per les altes temperatures, vent del sud i pluges de la setmana. De dura a sopa segons horari i orientació. Al corredor aquest dia no arriba a transformar i els cantells treballen de valent. Aquesta sortida la vam fer el dimarts 14 i el dimecres 15.

 

preciosasortidamoltbenfetaidesfetambenMartinBernhardiAndreu, .... amb uns aires de maig quan encara és abril.. i la gran bellesa d'aquests Pirineus fets muntanya d'emocions

ViAnOvA! Gest de gestes, 130m 6bA1 (Busa sud)

***

Enllestim aquesta nova bona i exigent escalada de la muralla sud, que recórrer el darrer dels diedres hiper-lògics de la banda dreta, just a la dreta de la Jardí Botànic que fou la que va encetar aquest sector, des de la Perturbats mentals a la King Dihedral. 

Via començada en solitari en el seu primer llarg i molt ben acompanyada en la resta. Escalada que només queda embrutida pel passatge herbós de la primera tirada, sobradament compensat per la resta, amb trams emocionats i sorprenents. Agafen ganes de desvetllar-ne algun enigma però millor trobar-se'ls de front. El darrer llarg, possiblement, pugui ser alliberat per algun ballarí de la vertical. El clau del tercer llarg fou afegit pel de segon.

 

 

Aquesta és una escalada dedicada a tots aquells petits i gran escaladors que amb gest han deixat gestes arreu. Per a totes aquelles escalades que preserven parets i l'essència de racons i raconades.

EscaladafetapetitagestamoltbenfetaidesfetamblaTxellielRicard... i la companyia del petit gran escalador de la comarca, que tot s'ho mira d'aprop