A la Mas Guasch del Puntal de l'Albarda (Montserrat, al cor..)

**

..si, en aquesta banda, sembla que el cor de la muntanya, bategui més fort

Escalem aquesta preciosa línia tan ben definida a la vessant E del puntal. La retalla més com una sanefa dibuixada que no com un fissura que fes mal a la pell de la roca. Sovint, a Montserrat, la plasticitat del gest de l'escalada tan necessària per dansar exitós entre el mar de còdols sembla sortir inventada d'abans per la plasticitat de les formes de les agulles i parets.

Poc a afegir d'aquesta bona via oberta per en J. Mas i en M. Guasch l'any 1961, ara molt ben documentada a la xarxa a partir del seu generós reequipament el 2007 per part del segon i amics. Apuntar que els graus són ben justos a voltes, amb un tercer llarg on podríem caure al terrible improperi de posar-li un sis davant. ... A Montserrat hi ha vies que, especialment amb els reequipaments, és com si de l'original VA1 caigués paret avall l'A1 i ens quedéssim només amb el cinquè.

..vam acabar anant a buscar en flanqueig difícil el buril amb els cordinos

El dubte que si ens apareix és endevinar quin és l'inici original de la via i de la xarxa no en trec l'entrellat. Ara el més recomanable és començar per l'ombrívola vertical a l'extrem dret de la bauma (cargol sense xapa + buril amb cordino) i no pel bolt lluent uns dos metres més a l'esquerra que et deixa en terreny de ningú fins a trobar-te dos espàrrecs del 8 sense xapa que et permetrien trampejar un artificial absurd per atènyer la bauma. El cas és que aquest bolt té un forat antic a sobre, així que alguna cosa hi havia.. bé, aquí queda el dubte, i la recomanació de fer el primer i entrar a la bauma més dignament. En aquest inici, el que no hem sabut trobar és un IV+.

També parar compte amb algun clau mòbil, testimoni d'equipaments antics. Al llarg de la fissura s'hi veuen les restes del pitonatge que ara els bolts afegits a la placa ja no fan necessari. La cosa ha canviat. I malgrat els afegits, toca escalar en més d'un tram.

Escalada de la muntanya màgica de Montserrat ben recomanable, com la seva veïna Aresta Ribas, amb unes vistes enormes del Cavall Bernat, Gorros, st. Benet.... el corriol pel fons de vall completa una visita rodona.

fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetambl'AniolatramsienNoel, .. i el brogit de la muntanya quan els "runners" es creuen amb les càmeres dels turistes asiàtics i les famílies que s'espanten de tanta corredissa sorollosa... però a la muntanya, el silenci irromp fàcilment.

ViAnOvA! Els guardians de Busa, 120m 6a+ (Busa nord)

***

Tornem als ventres de Busa. A la seva vessant nord. Fosca, tètrica, vertical, que cau al buit i és buida per dins. Xemeneies per ser descobertes. Aquesta s'endevina fàcilment resseguint el peu de paret, a pocs metres abans de l'arc perfecte que persegueix Els presoners de Busa. De fet, podríem saludar-nos des d'ambdues vies, que la xemeneia separa la paret de ple en el seu tram mig podent passar d'una banda a l'altra per dins.

Escalada austera, vertical i prou dura a trams. A partir del primer llarg la roca millora i dins la xemeneia és en general molt bona. Hi tornem sense cap expansió al cinto i hi deixem tres ponts de roca muntats, un a cada un dels tres primers llargs. Sanegem. En el darrera llarg la xemeneia s'apaga i l'escalada continua per una canal diedre que tot i vegetada, té passatges prou macos encara.

Com la via veïna, escalada obligada i no sempre fàcil de protegir o a pèl directament a trams. Ull amb el passatge de 6a+, on trobarem un pont de roca salvador, però fràgil també. Guardar-se el C1 en aquest tram també ens anirà prou bé.

Moltbonaescaladaiaventuraintensa viscudaicompartida ambenRicardilesllumsques'ajeguen sobre els llençols de boscos i follets que acarona el massís, país de follets i veus que xiuxiuegen a cau d'orella fins que el silenci, per dins, irromp
I merci a l'Aniol per les fotos!

NoVaViA! Els presoners de Busa 125m 6b (Busa Nord)

***

Aquesta és una fissura xemeneia que no passava desapercebuda a la mirada tova, que tan be s'ensenya des del capdamunt de la presó de Busa, al Capolatell. La proa d'aquest vaixell a la deriva dels temps que corren.

Una escalada que no necessita gaires idees, només seguir la línia que retalla tot el bastió d'aquesta columna de la presó, de cap a cap. Ha quedat desequipada, només hi hem deixat un cordino a un pont de roca prefabricat a l'R2 com a testimoni d'una passejada vertical neta. 

El bastió ajagut de mala roca i difícil de protegir del principi que es pot evitar per la dreta ens dóna pas al peu de la fissura-xemeneia que ja no deixerem. Encastaments, off-with, alguna sortida a l'esperó, algun passet de placa, sorprenent fissura fina dins la xemeneia... preciosa escalada sense embuts que obrim en el dia sense expansions al cintu.

Amb roca del lloc, no sempre bona, però prou bona en conjunt. El grau obligat deu rondar el V+/6a.

Valentaescaladamoltbenfetaidesfetambl'AdriàienRicard... per a tots aquells que moren per renéixer dels desitjos, a aquells que es deixen empresonar per la màgia d'un lloc, ... Guardians de Busa. Un vaixell a la deriva, dels temps que corren.

a l'Olga Frontera (La Noguera)

**

Escalem aquesta bonica via de la que hi ha molta info on line, de tots els gustos i matisos. La via en general agrada o agrada molt, i també alguns la troben expo!? A mi em sembla una bona línia trobada en un racó ben especial. Només és una llàstima els parabolts afegits pels oberturistes ara fa uns no gaires anys. Ja l'havia escalada quan només tenia els espits i no li feia falta res més. Mala tendència aquesta d'afegir més assegurances de les originals o moure-les de lloc en els reequipaments i modificar el compromís de l'escalada,...em motiu de la seguretat, de que la via es faci més, de... ???¿¿¿  el resultat sempre són sensacions robades! De la "propietat" de l'oberturista al llegat del col.lectiu no hi ha una posició comuna.

Aquí una topo amb el tema com estava originalment (manca marcar-li alguna expansió a l'L3?)

Un bon al.licient pot ser repetir-la sense fer us de les expansions! la preciosa placa fissurada del tercer llarg dóna bon joc si portem peces petites i anem trobam el lloc, sovint en cantells fissurats horitzontals. L'R3 queda penjada, penses estranyament, però té el seu sentit per refugiar-se de la caiguda de rocs que canalitza el diedret de l'L4, si més no quan es devia obrir. Hi ha una sortida d'R neta al cinquè llarg però és fàcil i es deixa assegurar molt bé amb un alien verd.

El rapel de baixada ara es troba molt bé, a uns 7m per sota l'aresta en vertical al cantó oposat d'on hem escalat (destrepe de I) penjat d'una savina Té 40m! diria que el que vam fer nosaltres fa anys estava a un altre lloc i tenia menys metres.. 

 

Bona escalada a un racó on el silenci irromp amb roca de formes sorprenents. 

EscaldamoltbenfetaidesfetamblAierim apurant un estiuet que vol quedar-se uns dies més...

Xemeneia fonda, V+ 375m (Paret del Doll)

**

A les entranyes del Doll!! Essències d'una escalada de descoberta, de formes impossibles. I testimonis d'uns temps passats on tot es feia amb el cor fort i un parell de nassos. 

Al mig del bastió superior es veu molt bé la fissura per on passa la molt recomanable Manowar.

Aquesta és una escalada que va ser feta per primera vegada ves a saber quan. En Marmo i en Godoy van entrar-hi pensant-se que feien una primera i ja van trobar algun clau i uns burils a la feixa, les úniques expansions que hi ha a la via i a un lloc del tot innecessari. També van trobar-hi altres sorpreses, que val la pena de descobrir per un mateix. Temps de maquis o d'emboscats, de pastors o de vigies. O de tot alhora. Una mirador excepcional sobre el congost que fou ara sota les aigües. Quan aquest era l'únic pas natural per resseguir la vall, riu amunt.

Recentment l'incansable n'ha fet una sanejada considerable al sisè llarg que ha quedat pràcticament equipat amb ponts de roca. Ja no és expo de fer-se molt mal, però cal escalar encara sobre roca delicada i parar compte. Tampoc t'han d'importar els trams de feixa, la roca polsosa, el "guano" d'una grallera i la roca a trams on s'ha de parar compte. Per la resta és una bona escalada plena de fantasies que amb les repeticions pot quedar ben arreglada. Amb uns llargs de xemeneia en X i sobre bona roca, increïbles.

Adjunto la topo actualitzada. També un croquis de l'accés, pel barranc dret del Doll, seguint primer la línia elèctrica avall i després una dèbil fresa amb marques grogues i uns fites. Hi ha un rapel de 30m (cadena) i llavors resseguir la feixa fins al peu de la xemeneia, evident. El retorn el fem de pla fins a la línia elèctrica i amunt, hi ha fites.

 

Bona i intensa escalada, austera a l'estil TAK i sense expansionar de nou... tot un exemple d'escalada neta i punyent, l'orginal de la terra ferma.

LuxedefantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetambenMarmo dins l'estómac del Doll on la fantasia pren forma