Integral Mistic Wall, 100m 6a (Montroig)

**

Bona via de la Pala Alta en el seu estil, curteta però intensa, amb els ingredients del lloc que tan bé queda protegit del vent del nord. Molt semblant a la seva veïna Temps de neu però més fàcil i més equipada, amb un tercer llarg estrella travessant la placa amb passos obligats i roca de luxe. Només el primer llarg està a trams amb roca dubtosa i un final emocionant (per l'esquerra!).. coses de caure en l'oblit.

topo, i itinerari marcat en blanc entre les últimes vies del lloc exprimint l'excel.lent rocam del pany central. Suposem que l'últim llarg l'hem escalat per on tocava!? ..vaja, com si obrissis via..

A la topo hi he pujat un plus els graus, i és que com collen les graduacions a les vies de l'època al lloc!

El peu de via el trobem si endivinem una línia lògica just a la dreta de la canal herbosa de la via del Lluís, i que ens porta a la base de la feixeta amb l'entosta diagonal del segon llarg. A la dreta veurem els bolts lluents de les vies noves que s'han obert al lloc.

Bona escalada, de posar-s'hi bé i recuperar l'estil clàssic del Montroig on a les clàssiques res és tan fàcil com pinten les topos. La via està perfecte, els claus de luxe, els espits tenen molt bon aspecte i no li cal cap rentat de cara. Cordions i bagues sabineres estan reposats.

(Fotoe: neskas, merci!) i a la dreta, a l'inici de la fissura plomada de l'últim llarg

 

moltbonapetitagranescaladamoltbenfetaidesfetambl'axelil'aniol ara que el vent afluixa i el fred a aquesta banda no pot amb l'escalforeta del sol

a la Lleida de Vilanova de Meià

**

Escalem aquesta ben bonica via de la Roca dels Arcs (J. Giné, F. Campomames, L. Melgosa, 1978). Què costa poc imaginar-se dempeus allà a la corba on ara hi ha dipòsit mirant-se la paret sencera sabent que només s'havia escalat la Tàrrega i decidint-se per una línia. El truc en aquesta paret estava en esperar-se a les llums de la tarda, quan el joc d'ombres amb la llum de cantó del sol en caiguda lliure endevina millor les debilitats de la paret, els passos natural. Les línies que d'una forma tan lògica ocupen les clàssiques, les primeres en arribar, les que no havien de demostrar gaire cosa, únicament sortir pel capdamunt, ser la primera del pany llarg de la paret. I en aquest cas, què ben trobat!

Poc a afegir de la molta info que hi ha per la xarxa. Recupero del llibre del Cirera la topo de fa uns anyets, on apareixen claus per tot. Claus que van i venen. Sobre aquesta topo de peus i senyals recent, el primer de l'L1 no hi és i no fa falta i el tercer es mou i l'hem repicat amb una pedra, el segon de l'L2 no es veu i cal anar fent pel més lògic fins a trobar-lo (com aquí creuen vies vàries, un cordinillo penjant no aniria malament). I al tercer llarg n'hi ha un altre al mur final que va de luxe.

De material nosaltres hem passat amb els aliens i càmalot fins al 2 i molt bé. Tots els llargs són molt bonics, especialment la navegada del segon, la finura del tercer, el contrast del quart i el divertimento del cinquè amb variants de sortida.

Escalada molt bonica i ben recomanable, .. luxe d'assaborir-la de nou que d'aquella primera vegada fa uns anyets a l'estil speedy ja no en quedaven sensacions.

preciosaescaladamoltbenfetaidesfetambl'íngridbanyatsensoliunbonraigd'airefrescquetothodesperta

a l'Aresta Ribas del Puntal de l'Albarda (Montserrat)

**

Escalem aquesta preciosa via d'un dels cors de la muntanya màgica que batega tan fort que n'hi ha per tot. És l'estètica d'una aresta, tan visible, que què difícil devia ser prescindir d'ella quan hi havia tan per fer. Per compensar el compromís de les poques expansions de l'època calia farcir-se de tot i més (claus, falques, ..) com apunta la topo original que no han de caure a l'oblit, i fer palès allò que va ser. Encara ara es troba alguna resta de fusta pel recorregut.

En realitat ara no han canviat tantíssim les expansions, se n'han afegit al tercer llarg on no aporta massa, i al quart on la primera salva la jugada una estona però verdaderament el pas difícil està en caçar-la i l'última que si canvia el fet i compensa no clavar, ni buscar a on fer-ho! Si fa pensar si recuperar el nombre d'expansions originals, i llavors desembarcar amb l'arsenal? ni els aliens ni els tricams ho substitueixen tot. En tot cas, l'escalda continua tenint compromís i sovint cal navegar per terreny no difícil. Topos després de la restauració aquí i aquí.

Així, en aquesta via els llargs senars són equipats. Els imparells en canvi són una altra història i l'escalada és compromesa. Triar una punta o altra de la corda marcarà la intensitat de l'escalada. Per arrodonir-ho no he vist la primera expansió del segon llarg seguint per lo fàcil, ni he encintat la segona de l'últim. Només hem sabut posar un parell de cop l'alien blau precari i un vermell (no dúiem tricams).

Escalant el primer llarg pensava que potser alguna expansió nova s'hagués pogut col.locar per on va l'escalda, a voltes dreta o esquerra de la línia vertical a cop d'artificial com es va obrir. En tot cas recorda més un 6b que un 6a, en un parell de bons passos.

I pels qui han escalat les dues, recorda les tirades de l'aresta Arcarons? o és el sensentit de preguntar per escalades que són massa bones per elles mateixes com per a buscar-hi similituds?...

muntanya màgica de formes que es deformen, els ulls no s'hi t'hi acostumen tot i ser-hi present des de la infantesa.. Com no has de meravellar a tantíssima gent que busca coneixer-te, venint de tan lluny!

Avui, que he passat pel peu d'aquella primera via llarga que vaig escalar.. fa tants anys.

Preciosaescaladamoltbenfetaidesfetamblaginaquepassapellocambmiradaencuriosida... i les llums meloses de quan el vent afluixa

un tastet a la Bàmbol de Vilanova de Meià

**

Hi haurem de tornar que ens ha agradat molt, ..però els horaris de carnaval i la pluja que primer s'olora d'aprop i després cau amb ganes, ens ho posa fàcil per no continuar. El segon llarg l'hem escalat amb l'embarcada habitual per la Sexo roca y descontrol (pitonada) fent la trave a dretes 'expo' o 'és molt fàcil edu' :) al gust del consumidor. 

 

Anem sense claus, la línia té molt bona pinta. L'entrada original fins l'R1, algú la escalada recentment? també s'hi passa sense claus? ja posats a repetir-la...

Si algú té la topo amb el material actualizat s'agraeix. La que penja al Caranorte ja té uns 'anyets' :)

i com escalaven els Kafarnaú!

escaldamoltbenencetadaidesfetamblalaiaques'hopassadeconya i un cel que ens cau al damunt, amb un fred que només les cervesstes sota sostre aconsegueix aplanar...

Pic de Duraneu, 2.539m BES2 (Cerdanya)

**

Bonica i senzilla ascensió que arrenca al també bonic poble de Vallsabollera, a la Cerdanya que ara és francesa, ara catalana. De fet, pots parlar-hi català perfectament que tots els veïns t'entenen.

Amb l'afegit que aquest dia, amb una bona entrada de nord per tot, on les capçaleres del Perafita-Puigpedrós estan ben tapades i el passadís cap a Cambra d'Ase-Puigmal està format, és una vall que queda assolellada! i prou protegida del vent. A tenir en compte per dies difícils com aquest.

Sortim del poble amb els esquís als peus i a l'alçada del Clot del Mantell decidim girar a l'oest a buscar les senzilles pales que baixen del pic de Duraneu (la toponímia ho diu tot), que alhora és el vèrtex superior de les pistes de l'estació d'Err-Puigmal. Aquest dia pel vent el tram pistero de dalt està tancat i les tenim totes per nosaltres :).. al cim el vent no ha afluixat i ho escombra tot, també a nosaltres que ens refugiem a la caseta del telecadira on l'estufa està encesa! només falten les olives. I el Puigmal ben pelat.

No continuem pel clot i cap a la Tossa del Pas dels Lladres que està tot molt pelat. Però ara quan aprengui a nevar sense vent serà quelcom a tenir en compte i arrodonir la sortida amb algun descens de la vessant sud per tornar a posar pells. També es poden fer algunes pujades i baixades pel bosc, prou esclarissat a trams.. aquest dia ja fem tard per tornar a calçar, i amb tanta neu per tot! pols tres delícies

El Puigmal pentinat del tot

I la baixada fins al fons del barranc des de la serra de l'Artiga també ens la mirem més d'una vegada, però al poble ens diuen que el torrent és de mal esquiar a més que a la part baixa no es veu prou nevada.

Preciosa sortida, sense grans pretensions, que et porta a un racó ben a prop de tot i prou poc conegut. Al poble hi ha un alberg que té una pinta exquisita. Amb aquesta habilitat que tenen els francesos de donar vida als pobles dels Pirineus...

Esquiadamoltbenfetaidesfetambl'aniolielpepzwing i la fantàstica estampa de la vall ceretana com feia temps, malgrat cims i carenes de al banda sud estiguin tan pentinades..