Via del Quatre, 225m V+Ae (Vilanova de Meià)

**

Bonica escalada d'aquesta via clàssica de la Roca dels arcs, ara ja molt trepitjada per les esportives que hi passen aprop. La via està pràcticament equipada a alguns llargs i poc en altres, acabarem posant peces aquí i allà. Adjunto la topo amb el material que vam trobar, només al quart llarg pot ser que hi hagi alguna cosa més, que no ho recordo. Nosaltres al tercer llarg vam fer la que marco com a R opcional però em sembla millor opció allargar el llarg fins a l'R de la La chica del Martini.

L'escalada en general no és difícil, però té algun pas de repisa on no has de caure, i que es podria solucionar clavant però ningú s'ho planteja ja.  La sortida, nosaltres la fem per El señor de los bordillos (6b obligat). D'allà a la feixa que seguim a dretes fins on acaba. Llavors millor seguir carenant uns 500m fins a trobar una fita que ens baixa a la carretera més fàcil.

Cordada veïna a La chica del Martini 

Una bona opció d'escalada clàssica de la paret que completa altres imprescindibles de peces flotants més o menys abundants moltbenfetesidesfetes: Cosa nostra, Lleida, Passatgers del vent, Tierra de nadie, Wild Planet, Marco Polo, Joan Freixenet i la senzilla Tàrrega. I les que falten! Anaconda, Bambol ... i punts suspensiu...

Bonicaescaladamoltbenfetaidesfetamblalaia i un sol que s'apaga i deixa lloc a la suavitat d'un xirimiri mullant els rostres, i estovant la mirada..

Terra i cel, 180m 6c+ (Sant Llorenç de Montgai)

**

Bona via, i via exigent, marca de la casa quan aquests galls s'ho polien tot amb el cor fort i la mà feta un puny. La via comença a partir d'escalar un primer llarg 'friki' a l'estil d'abans, el Flish-flash, obligat de nassos sobre el 6b/c i brut fins a enllaçar amb la veritable primera R de la via, després d'un jardí i roca trencada, compte que estem ben bé a la vertical de la carretera.

Equipada a trams (però continua obligada) i molt poc equipada a altres. Ha saltat un clau que es troba a faltar, es compensa amb un alien blau i negre però psè psè. Roca de luxe, i només una mica vegetada per manca de repeticions,.. i en canvi la via val la pena! un cop superat el poc agradable primer llarg (no em vaig quedar si es podia entrar per la també bona Carnaval rock). Potser del croquis només afegir que l'últim llarg té un flanqueig a esquerres a partir d'una savina encintada que no apareix al dibuix però és bastant evident.

Ull amb una topo d'onaclimb que baixa el grau en més d'un llarg i no distingeix el llarg de friki del sòcol que no és de la via, a banda del material

 

De material, vam fer anar els aliens i cámalots fins al 3. Els tascons, amb algun micro, també poden anar bé.

(Fotod a dalt i e abaix: idoiana)

 

Tremendaescaladamoltbenfetaidesfetamblalaiafetaunabowaqueaquestdiaemtreuapassejarambl'esquenaenganxada.. i la cosa que continua sotalallunaelfoquetilesrisesamblesneskas

Pic de la Colilla o dels Estanyons, 2.834m BES2 (Cerdanya)

**

Esquiem aquest senzill i solitari cim resseguint un itinerari planer ben ajustat al risc d'allaus alt d'aquests dies. La sortida és llarga, amb un itinerari d'aproximadament uns 20km i 1.200m de desnivell. Es pot amanir amb una circular i descens més directa (S3) al refugi de les Pollineres si des del cim baixem pel llom (aquest dia es veia estable). Ben evident pujant, i a tenir en compte a la baixada.

Itinerari, amb el descens circular marcat en groc

Nosaltres no vam seguir el camí d'estiu al refugi dels Estanys de la Pera (Faura i Longàs dixit), que ens va semblar de mal esquiar, sinó que vam abandonar els pistes enseguida a una corba ben marcada i seguir el torrent fins al cimet del Pas de la Pera on vam tornar a enllaçar amb les pistes dos quilòmetres. Passar amb cura per les traces d'esquí de fons i respectant als esquiadors. 

Sobre l'estat de la neu, plaques caigudes i evidents en orientacions E i S. A la banda O i SO és on es veia la neu més estabilitzada. Continua des de l'aparcament (nosaltres calcem un quilòmetre abans de les pistes de fons) amb pols pesada al bosc, pols dura en alçada i ventada a cims i carenes. El dia següent hi cau una nevada de 20cm més, i avui també haurà estat nevant. Però també amb vent de N els dos cops.

Aquest dia ens acompanya un fort vent en alçada del que quedem ben protegits dins el bosc.. quan fem cim, el vent s'atura, i l'espectacle sobre la resta de muntanyes que ens envolten farcides de dos pams de neu nova de la nit abans (que a aquesta banda no havia arribat) és preciós.

El cim aplanat del Tossal Bovinar al fons, molt just de neu per la seva pujada normal però ben farcit - i potser no estable - per la vessant sud.

El torreó del Montsent de Pallars ben visible, i les crestes de la vessant nord del cim

La irresisitible estètica del Salòria, com un fil

El Comapedrosa, amb la circular ben visible, i la pala de Ruf de front

esquiadamoltbenfetaidesfetambl'aniol, elblanciblau per tot a tocar dels pensamentsquevanivenen i la llunaquedespunta

Joan Freixenet, 210m MD V+A1 o 6cAe (Vilanova de Meià)

**

Escalem aquesta bona via de la Roca dels Arcs, que sembla feta expressa per gaudir del gest de la vertical amb l'horitzó als peus, ... acaronats per l'estora d'alzines fetes borrissols ben mirat des de dalt. Bonica escalada, amb una mica de tot, que combina el lliure difícil o l'artificial a equipar o equipat. N'adjunto la topo amb el material que hem trobat. Algú sap el nom i l'any dels oberturistes? és una informació crec que imprescindible de qualsevol topo, per respecte a l'obra feta i perquè sovint dóna, i molta! (juntament amb l'any i l'escola), informació sobre les dificultats de la via. S'agraeïx info. Més ressenyes a la pulida Caranorte.

Nosaltres molt ben aconsellats per una repetició recent d'un esperit lliure no vam portar claus, només vam repetir el semàfor d'aliens i el gris, tot i que aquest últim no recordo fer-lo servir dues vegades. Els tascons els vam passejar, i fins el càmalot de l'1 ho vam fer anar, però no imprescindible. Sense claus, queda un passatge del segon llarg exposat, però és fàcil i mirant-ho bé hi queda bé un alien vermell a mig pas. Per l'últim llarg, cal tenir l'antena ben afinada, buscant sempre el relleu més fàcil, i quan ens trobem el clau als nassos sabrem que anem bé.

Molt bona escalada, que si a més l'escales en lliure el gaudi encara és més gran. Ens va sortir el punt vermell, això la boweta.... Es fa curta, que els llargs no poden ser més llargs, i tampoc es poden enllaçar. Bona troballa!

 Ojú peligru! que el món de l'escalada és boig!

amb l'horitzó als peus, ... acaronats per l'estora d'alzines fetes borrissols ben mirat des de dalt

 fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetamblalaiabowetaquetots'hoempassambunbufariferampolles... forat de sol enmig de nuvolades que tot ho deixen blanc, somriuresdeluxe!