a la via del Xavi (Serrat de les Garrigoses, Montserrat Sud),

**

Una altra de les bones del serrat, més difícil que l'Aranya, i d'escalada més fina que l'Ou com Balla. Semiequipada, toca escalar sobre el 6a montserratí però mai exposat. Més aviat algun passet de V+ de posar-s'hi bé on no sempre les peces queden bé (inici de l'L2 per ex.. tirar amunt per la primera fissura, el primer clau no es veu i està damunt el tronc sec). El darrer llarg és on trobem el passet-tirada més compromesa. Roca molt bona en conjunt però a algun tram amb tacte (al darrer llarg per ex.)

A l'esquerra, al primer llarg de l'Ou com balla

Em enllaçat el quart i cinquè llarg (o el cinquè i sisè va igual de bé), i els dos últims quedant llavors una tirada molt maca de 55m.

 

Foto esquerra, al quart llarg estrella de l'Ou com balla i topo del Balcó de la Lluna

De material, em passat amb aliens i càmalots fins al 3, tascons opcionals. Repetir el C1 i C2 per si enllacem els dos últims llargs.

EscaladamoltbenfetaidesfetambelCarlesielsbutisd'apropAnioliWiwimésleslescordadesvàreisdel'annamartalaia...,.. denadalesicelebracions

enfarinades del Port del Comte

*

Bones imatges de la nevada d'aquests dies, .. a les sud s'hi ha format una base nova endurida potser per efecte de la neu humida més la ventada. A les nord, fins i tot per entre els arbres, apareix una capa de neu pols compactada d'un pam a dos pams que a voltes es trenca sobre una base gruixuda de sucre, i difícil d'esquiar.. La pujada de l'iso zero a 3.000m avui ha fet marxat la neu dels arbres i ha transformat a neu primavera el que al matí era dur o pols a les sud. 

La cota de neu, tallada com un ganivet, dels 1.700m-1.900m en amunt. Bones imatges de la innivació dels voltants, d'aquest mirador excepcional.

La Fontblanca i la carena del Monturull abans de la banda oriental del Cadí

 Saloria..

Montant de Pallars...

Al Port del Comte, que si li quedava alguna cosa d'espai l'han ocupat amb cartelleria per tot i artificis fets a mida de la muntanya domesticada. Aparcaments d'alçada, itineraris on només cal resseguir les pilones i un estrambòtic mirador al cim del Pedró dels Quatre Batlles.. en nom d'un d'ells només! Quina pena tot plegat.

 

al pic de la Serrera (Andorra)

**

Clàssica sortida arrancant des de l'aparcament de Sorteny. Neu continua i abundant fins al cim. Ressegueixo la banda dreta del riu, amb el plaer del paisatge sense traces.... ben obac, neu pols. Llacem amb el Nico de Baiau unes bones traçades per l'ascens habitual, que el gros dels visitants del dia - efecte refugi guardat? - han resseguit el fons de vall i han pujat la pala directament. Molta gent al cim, un parell de grups grans i gent per aquí i per allà... l'activitat a l'aparcament era bestial, la nitidesa de la pala es desdibuixa amb un pet, .. sembla que hi ha pressa!

La baixada bona la pesco amb l'Àlvaro de la Colilla pel que ell anomena la roca del rellotge i que és la baixada seguint l'obaga des del coll més amunt.. moolt bona neu pols en un paisatge sense traces... regal (!?)

 

Molt bona innivació a aquesta banda amb permís de les cares nord ben ventades (el corredor de l'Estanyó està sense neu el seu terç superior però en canvi la canal Cebollera de la mateixa sortida es veia factible). Neus estables ja per tot. Però això, canviarà després de l'episodi d'aquestes dies....amb neus de bones festes!

activitatmoltbenfetaidesfetael22dedesembreiunmuntdetroballesperquíiperallà

Molondrios paradise, 150m 6a (Busa sud)

**

Proposta a la sud de la campanya que el Pelut i companys van fer al lloc, ara fa uns anys... hi anem amb la curiositat de veure què s'hi amaga, que veient la topo no sembla tan laboriosa com pinta. I si, surt tota en lliure, de dificultat màxima 6a, amb graus a menys en general, excepte l'entrada de al via que en lliure és un bon 6a!

Això si, un munt de molondrios!

De material passarem bé amb un joc de càmalots fins al 4 i els aliens. Tascons no calen, i el 5 i 6 i reptir-ne tampoc. I de 6-7 claus tampoc. El tram d'A1+ del tercer llarg el passem en lliure i clavant, amb una v grossa i una zeta a prop del bolt. Queda en V+/6a en lliure. Recomanem portar una v grossa (llavors treballa fent palanca només) o un tipus bong per omplir bé el forat, la segona clava és prescindible. Al final quedarà forat d'alien. Lo seu seria deixar-hi un bon clau, i així no caldria martell ni res. Sense clavar, doncs V+/6a expo.

Sobre l'itinerari, el tercer i quart llarg es poden enllaçar sense problemes. I els dos últims també. En aquesta tirada final, hi ha un tram de IV+ sobre la sabina a la zona de la topo on posa 6a+Ae (?), i és tota equipada i 6a màxim. 

Roca bona i a trams molt bona, resseguint la lògica de la fissura de baix a dalt per acabar amb una escalada en placa allà on la fissura es desdibuixa i s'embruta. Només li faltaria una bona sanejada d'herbotes al primer llarg i acabaria d'estar al punt!

Bonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Edu, i els aires del sud del Busa que tot ho allarguassen.. fan les parets més grans i els reptes més inesgotats. Iencompanyiad'enRicardiQuim amb el seu passeig de jardineriavertical.

Elsa Pataky 150m 6b+ i La via del Pare 125m 6a+A1 o 6c/7a (?) (Cova del Tabac, Montroig)

**

Bon parell de bones propostes a la banda oriental de la serra del Montroig, al sector de la cova del Tabac. Amb el dia llarg, les podrem enllaçar en el dia aprofitant els ràpels de La via del Pare. El primer tram de l'Elsa Pataki te trams vegetats però en general bona escalada. Ens porta al tram de dalt, on hi ha el tercer llarg, l'estrella de la via, un diedre exigent de dalt a baix on el grau li dóna la continuïtat i la progressió a base de flotants. 

Per aquest darrer llarg de material al joc complert de càmalots fins al 5 li podem afegir un 4 repetit, i opcional del 0.5 a l'1. A banda dels aliens i els tascons. Un darrer llarg que ja val la visita per ella mateixa. I contundent, al més pur estil Marmo, el de les escalades d'abans. Grau obligat de 6a+ sobre flotants, o a l'estil clàssic laboriós de V+A1+ o més.

La via del Pare és un bonic itinerari amb passatges espectaculars resseguint una fissura i diedre evident de dalt a baix només retallat pel jardí de la feixa del mig. Combina el lliure agraït amb el artifo acrobàtic que es pot alliberar però amb lliure ben difícil. El de l'últim llarg li donem més d'un intent i també pot sortir. Se'ns tira al damunt el fosc.

Aprofito i penjo les topos clàssiques del lloc que també formen part del patrimoni a conservar més enllà dels croquis nous que en reformulen les propostes, i noves variants del lloc. Tot plegat per arrodonir-ne la visita, que ara al pic de l'hivern guanya l'ombra a la tarda aviat, a tenir en compte. Del bonic llogaret del Montroig, on el sol caient, o fa tot roig.

Bonesescaladesmoltbenfetesidesfetesentreboiresifoscosquevenenis'aclaren, ielVíctor... amb el món del Montroig que ens fa tan dalé