Anglada Guillemon, 110m MD+A2 (Trompa de l'Elefant, Montserrat)

 ***

 

Aquesta és una via preciosa, una altra perla de la zona de St. Benet, farcida de tot i més, fins a surar en la nostàlgia d'allò que va ser, i arriba a ser. 

 (Foto:SíviaOrtiz)

Poc a afegir a la info curosa que ja circular per la xarxa, des de la repetició del Dani anterior a la seva discreta restauració, fins a la de l'Eduard de després. En ambdós topos però, hi manca una tercer parabolt al segon tram del segon llarg, per sobre de l'arbre. És a dir, en aquest llarg n'hi ha quatre en total. Si hem de fer cas de la topo del Dani amb la restauració s'han afegit dos expansions al segon llarg, tot i que tampoc marca - ni una topo ni l'altre - un buril que hi ha a l'inici del tercer llarg quasi paral.lel al tac.

(Foto:SO)

Els claus estan en bon estat per anar passant sense estirabots i tenint-ne cura per a propers repetidors. Només el primer que és el més nou, belluga, però aquest encara es pot reforçar. Quin luxe tenir el nivellàs per passar per aquesta diagonal penjada en lliure. 

De material, al càmalots fins l'1 li vam afegir el semàfor d'aliens i alguns poc tascons i va ser suficient.

(Foto:SO)

Ben mirat, les clàssiques acaben sent les més modernes, ...en valors, en sentit de l'escalada, en escalada sentida.

A St. Benet, l'origen de tant, s'hi trobat tot alhora. Estranya convivència de la dansa vertical entre peces que porten més de 50 anys a la paret i els crits desbocats dels que s'enfaden a l'aire mentre fan "pegues" a la roca que tot s'ho mira. Indiferent?

Escaldamoltbenfetaidesfetamblasílviaielsergiieltactesuauperlavidaielseusracons

a La Veu del Riu, 6b 360m (Parte del riu La Vansa, Alt Urgell)

**

Enfilem a repetir aquesta original proposta del mr.white i un dels referents de la vertical a la Seu. N'adjunto la topo dels autors a la que només afegim uns comentaris breus

 

* El primer clau no hi és però del bolt penja un cordino al que s'arriba sense problemes. Ae de plegar-se de cames i amunt. El pitjor és recuperar l'estrep el de segon, preveure una peça petita tipus alien gris per protegir el pèndol (fissu a la vertical).

* Els graus allà estan, cal escalar i 6a obligat però no matador. Curiosament els trams més obligats de 6a són d'autoprotecció, però es passen bé. Anar però una mica "sueltos" amb aquest grau.

* El primer tram és força ajardinat i va trobant el millor pas, amb passatges molt bonics. Però també trams bruts tot i la bona roca. A dalt passada la feixa la cosa canvia amb una roca i paret excel.lents, i una bonica recompensa.

* No és recomanable escalar-la si tens una cordada davant! .. com vam fer nosaltres. Sota la feixa hem rebut una veritable pluja de rocs. Pobrets excursionistes i barranquistes, és molt difícil no tirar rocs, o escalant, o a l'hora de rapelar. 

* Important! L'ombra no arriba al tram de baix fins passades les tres amb el sol de juliol. Ull dies de calor d'estiu de veritat, que la fresqueta de l'aigua del riu no escala la paret i l'aire no corre dins el barranc. Nosaltres aquest dia feia una temperatura fresca i això ens va salvar, sinó haguéssim tirat avall de la torradera. Si ets un fitipaldi pots preveure d'entrar-hi tard i acompanyant l'ombra amunt. O entrar-hi molt aviat i aprofitar l'estona que està a l'ombra la part de baix (fins a les 11-12h).

* Sobre el material, doncs si, amb un càmalot de l'1 i del 2 és passa, però portar-ne de petits i els aliens tampoc ens farà cap nosa. A la foto de la guia a l'últim llarg es veu la sortida d'R de l'últim llarg protegint el factor 2 amb una peça tipus càmalot C3 de 3 lleves.. i apali, amunt i sense embuts! o què... La fissu neta de l'avantpenúltim llarg també se les porta amb només dues peces (hi ha un pont de roca amb mallon?) abans dels claus. Follets que estan molt forts.

* L'accés es fa creuant la gravera. És una activitat extractiva amb dinamita i vehicles pesats. Hi ha un cartell ben clar de prohibit el pas. Tenir-ho en compte si s'escala entre setmana.

Bé, molta info. A gaudir de l'aventura i el més que original accés a la paret. La paret del riu. Que compensa una escalada a voltes una mica entremaliada treient suc dels panys de la comarca.

...veus que xiuxiuegen, o espeteguen estridents, segons el cabal. Pensament que marxen aigües avall.. la força d'un riu tot ho empeny, aigües avall.

Activitatmoltbenenllestidaidesfetambl'aniolilesveusdelriupicantal'orella

Costo de Agosto, 175m 6a+Ae (Busa)

***

 

Afageixo la topo d'aquesta arrogant ruta de treure's els barret. Ara a les tardes d'estiu el pany de paret central que gira a l'est queda a l'ombra des del migdia (Maquis, Regne del Camalot, Regne del Savinot...) i la combinació és fantàstica...

Una línia bestial, a cercar i recórrer el gran sostre que retalla la paret pel mig. El buit als peus, l'anfiteatre natural de Busa a les bandes, la verticalitat del lloc que es pot tocar i manegar amb els dits, el llençols de boscos i camps de conreu suavitzant l'horitzó... 

Hem deixat muntat un pont de roca al tram ocult del 4 llarg que sempre era complicat de muntar .. així tornar al lateral a "caçar" l'espit ja és més fàcil. Tanmateix un camàlot del 4 en aquest punt ens acabarà de protegir la jugada. 

Les xapes de varis espits es mouen, o per la roca tova, o per la barreja de xapa inoxidable i taco no inox.

És una ruta salvatge on toca escalar de cap a peus. Sovint amb roca discreta del lloc. Però especialment ull amb l'inici de la via (sembla que el diedre dret és més fàcil, nosaltres vam passar per l'esquerra passat el clau malgrat brut i no fàcil de protegir), i la placa del segon llarg per arribar a la reunió. La sortida de l'últim llarg és més espectacular que difícil... i amb un final per arrodonir l'escalada.

Al blog del Llorenç i l'Antxi trobeu els peus i senyals dels llargs de la seva excel.lent repetició.

(Croquis: JMªCases)

ActivitatmoltbenfetaidesfetambenMarmoilesúltimesllumsd'unatardaquesidecideixacabaralesfosquesperòquinregaltangran

Via de la Rita, 180m 6a+ (Canalda)

**

Adjunto topo d'aquesta bona via a qui cuidava els horts i les gallines de la roca de Canalda i ves a saber què més, que jo ja havia fet però no recordava gens... 

... banda dreta de la paret, ombreta a partir del migdia, tardes d'estiu.... què més es pot demanar

Tot i travessar un parell de jardins l'elegància dels primers llargs i de la darrera tirada, compensen de sobres. Menció especial a aquest darrer llarg, on l'equipament ja és menys i l'escalada és més. Quan sembla que no saps per on anar, sempre amunt, recta vertical: hi ha un bon tram d'autoprotecció i prou difícil per acabar de sentir la roca i l'essència de l'escalada canaldera, sense matisos, embuts, excuses, franca, i autèntica de nassos. 

Aquesta és una via pràcticament equipada en el tram baix. A l'últim llarg posarem més peces. La roca, pràcticament excel.lent a tota la via.. 

Escaladamoltbenfetaidesfetambenpetamentreunparelldefolletscorrenpellocobrintunanovavia

A l'Avedoga d'Alons de la Serra de St. Gervàs

**

..a l'Avedoga d'Alons el temps s'hi ha aturat, però la seva petja, continua el seu curs. L'aleta de tauró com l'anomenen al lloc trenca l'horitzó des d'una bona banda de l'alt Pallars Jussà o el baix Pallars Sobirà, i el mateix Prepirineu que s'arriba fins als Esplovins.. es veu des de tants llocs! atalaia d'un territori despoblat o poc poblat, auster, sec cap al sud, que fou poblat pels ibers, i molts més. 

I en canvi la seva obaga amaga una avetosa! d'aquí en ve el nom. Ara ja només queden uns pocs testimonis d'una terra desforestada, conreada, pasturada i ara embardissada... tanques els ulls, i si, t'imagines la petja del temps passar... i potser l'avetosa arribarà a tornar al lloc. Així el mediterrani de les parets de St. Gerbàs es veurà sorprès per l'ofenós i opac verd del sotabosc d'una avetosa només sortir de la vertical. Entre karts de formes impossibles. El mateix contrast que les ovelles transhumants es trobaven al Portús, estret com per poder-les passar una a una i comptar-les. I que fins i tot aquí s'hi arriben els bolts a fer-ne esportives d'un llarg i prou!

A l'Avedoga d'Alons el temps s'hi ha aturat, però la seva petja, continua el seu curs.

La tarda vespre s'allarga al xiringito de Viu de Llevata, on la platja no li cal.

També les arestes de les muntanyes que fan la vall de Manyenet, s'endevinen en blanc.

Sortidaexquisitambcollavallfoscapentinadapelventdelnordiunsolques'imposafinslestardesd'estiuquesemblennovolertenirfinal