Sang roja, 160m 6a (Riu Lacó, Solsonès)

**

Aquesta és una ruta salvatge, oberta amb un cop de puny, mirant els números, de fa 25 anys! Escalada austera i sense embuts que troba una línia penjada enmig de l'amfiteatre espectacular que es crea amb la caiguda al buit, a la rasa, de la paret, al riu, Lacó. Aquí el temps sembla voler-se aturar.

Riu Lacó, espai d'escalada autèntica

El traçat de la via és molt evident sempre seguint la lògica de la paret per trobar el pas més fàcil per on continuar. Al tercer llarg ens emboliquem amb una atractiva fissureta vertical i el resseguim per dalt, quan possiblement s'escala originalment per sota, també fàcil. Els dos últims llargs passarem sovint sobre caos de blocs suspesos entre ells, però sempre en terreny fàcil. Cal parar compte amb l'inici de la via, fins a "caçar" el primer espit visible des del terra. Algun tram la roca és excepcionalment bona.. i deixa volar la imaginació del que seria possible si hi fos per tot. Bé, llavors el racó de Riu Lacó no seria el que és!

Amb aquesta queda enllestit el repertori de vies del pany dret de la paret, totes elles recomanables en el seu estil. A totes elles s'hi ha d'escalar i en algunes de valent. Des de la intrigant Minotaure que troba un pas impossible fins a convertir-se en una de les grans vies d'aventura de la comarca, fins a la quasi equipada Dona'n una mica que també amaga l'habitual sorpresa. L'amable Sufi sobre un pati considerable que dóna entrada a aquest món desplomat, i les autèntiques Estic acabat, molt recomanable, i Ponts de diàleg.

Espai d'escalada autèntica.. i que es faci durar.

llençol els boscos que s'estén resseguint els relleus, abrigant masos i vilatans dels temps que corren, on les eres són més buides que plenes del cant de la canalla. Sorolls moderns que irrompen. A vol d'ocell tot és verd

EscaladamoltbenfetaidesfetambelJoanielPeta aprofitant la bona ombreta de les tardes d'estiu d'aquest pany de paret

A la via NIFO de Roca Narieda O (Alt Urgell)

***

Enfilem a repetir aquesta bonica via aprofitant l'ombreta de la bona de la cara oest de la Roca Narieda. Tot i que podem entrar per la via veïna equipada amb bolts, a mi els primers llargs m'agraden, tot i tenir trams herbosos. L'inici que desperta, l'entrada a l'R1, el muret de dalt, el pas del gendarme, l'anar-se assegurant... bé, al gust de cadascú.

El sol t'atrapa aviat i fins que passin les calors no es podrà escalar fins al capdamunt. L'últim llarg d'aquest primer tram és indefinit i no el fem. O vas per l'esquerra i vas a petar a una sabina d'on caldrà despenjar-se, o amb tendència a la dreta per dos fissures paral.leles fins a "caçar" l'última reunió de la Banda del Tako (perspectiva de la paret per ubicar les vies) i d'allà rapelar.

Adjunto topo amb el material actualitzat, ben diferent del que s'hi trobava fa un temps si mirem la topo dels ressenya punt net i també del que surt a la guia nova de l'Alt Urgell. Graus ajustats i escalda de tibar de braços. Jo he obviat del IV+ a l'L1 d'algunes topos.

(Foto:AniolCantero)

(Foto:AC)

 (Foto:AC)

Altres opcions de la bona ombreta d'aquesat vessant a la No ho se tio i Del puretón.o a la Ja et val

Moltbonicaviamoltbenfetaidesfetambl'Aniol i una bona pàjara que ha anat a més ...

A la Paül-Gustavo 120m V+Ae MD (Ganivet dels Diables, Montserrat)

**

 

Repetim aquesta clàssica restaurada l'any 2007 per iniciativa d'uns folls que escalen molt bé i l'han deixada per passar en lliure, si, però si tens grau suficient per encadenar un 6b/c montserratí col.locant plaquetes amb una ma mentre amb l'altres t'aguantes d'un forat de mitja falange i amb l'altra amb un pèsol i amb l'altra prepares la cinta i amb l'altra t'eixugues la suor del front,.. en aquesta via o falten mans o falten galetes per passar en lliure.

Els primers dos llargs són d'escalada en lliure molt bonica i de finura, segurament el primer més un 6a que un Vè però això ja hi va i tan fa. Ah! i toca escalar entre assegurances, l'inici de via no enganya. El tercer amb un grau de-va-provo-a-veure-què-passa es passa bastant amb lliure. Cal anar ben fort per saltar-te els burils i cargols i anar només de bolt a bolt per encadenar (té un pas de bloc per allà al mig que desespera). El quart ja és més bèstia, 6c només? a la guia de les "vías comerciales" de la nord li dóna 7a, i apa.

Si es té el grau ha de ser un plaer passar de punta a punta en lliure aquest bonic esperó i fins i tot enllaçar els dos primers llargs com proposen els restauradors. A menys grau, més pedal i, finament, amb el Vè montserrati just ull no confondre's amb el V+Ae que tremolaran les cames als primers dos llargs i sortirem a pedalar els dos últims. 

 

Alguns apunts: A banda del càmalot de l'1 per la fissura final de l'L1 (abans hi havia un clau sembla), un semàfor d'aliens tampoc emprenyarà (el vermell per l'L4 anirà bé per caçar un bolt llunyà del segon sostre). La sortida de l'R2 té un bon "aleje" tot i que no difícil ull no caiguis, sembla que en origen també hi havia un clau en aquest tram. Alguns cargols tenen el cap ben ampla, calen plaquetes d'ull gros. Als primers dos llargs no gastarem més de 12 cintes. Les reunions continuen sense material per rapelar i la sortida de l'aresta, impressionant i no caiguis! amb un únic espit abans del fil del ganivet en un lloc ben absurd.

Ressenya, topos de peus i senyals i versions que estan bé de l'aventurilla...hi ha molta info a la xarxa.

 

ActivitatmoltbenfetaidesfetambenGabriel sota el plat fort de la cara nord de Montserrat que et fa petit, .. petit.
I de pas, bonviatge bonamic al país de l'orient!

al Shangri-La de Busa

***

 

vaixell a la deriva. Que es remou, i batega. Ara el verd, tot s'ho menja. Llums i colors que caminen. 

aquest dia el vol de voltor ens acompanya, un bon troç ens sobrevola el cap. La resta ja el deixem sota els peus. Va i torna, amb el bec ben ple. Potser a niat a la via veïna? avui no tindrem temps de comprovar-ho.

Verd, que tot s'ho menja. Remou l'estomac. D'emocions, aromes i degustacions.

quina via tan preciosa. Ull amb el darrer graó de l'últim llarg, amb la roca encara una mica més discreta i on el càmalot del dos hi troba un bon emplaçament. El mateix que al tram de fissura neta del principi de l'itinerari.

el vaixell a la deriva. Que s'ho mira, encuriosit. Potser a la propera ventada caldrà fer caure alguna cosa més que un pi, deu pensar.

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'íngridelesvalls i les llums d'una primavera que s'aferra al lloc

Cara N del Mont Perdut, 3.355m (Ordesa)

***

 

Enfilem a escalar aquesta bonica clàssica dels Pirineus amb unes condicions molt bones. Amb tots els aromes d'un pirineisme de descoberta que fou.

  

Sobre l'itinerari, des de l'aparcament de Pineta seguim la pista primer fins un cop passada la passarel.la que creua el riu trobar a mà esquerra el camí molt fresat a una corba de la pista (cartells, a 100m des de la passarel.la, surt un camí abans però és millor el segon).

Ruta d'ascens i descens, i el camí penjat d'ascens al balcó de Pineta.. fàcil pensar-lo amb esquís...

Fem nit al refu del Tucarroya (+1.400m, triguem 4h) on hi ha matalassos (unes 12 places) i mantes, a més d'estufa amb llenya i radio d'emergència. L'alternativa de pujar una tenda i dormir al balcó ens estalviarà 40' i una mica de desnivell fins al refu. A tenir en compte que les nits de dissabte és fàcil trobar-lo ple. El dia següent surten +1.050m i -2.250m per tornar a l'aparcament. En el descens de la normal fem un ràpel de 25m (dos claus) en la part final, per superar la franja de roca última. Hi ha una instal·lació intermitja (un clau).

Sobre l'estat de la neu la iso zero aquest dia es manté baixa, als 3.000m, i la nit ben estrellada fa que trobem una neu endurida on els grampons mosseguen de luxe. Tot l'ascens fins al segon corredor està molt ben cobert de neu, rimaya inclosa. En la part superior toca escalar sobre la roca (III) on fem 2 llargs muntant reunions i dos mes amb ensamble. Fins allà pugem sense encordar-nos i guanyem força temps. Ull si hi a cordades a sobre, és fàcil que facin caure rocs quan hi ha poca neu com ara. Aquest dia amb la neu que hi ha no trobem cap tram que passi dels 45º. Tanmateix, la ruta i les condicions són molt canviants en aquesta vessants segons la quantitat de neu i de roca que hi trobem.

De material anem amb dos cordinos de 30m, 4 tascons, semàfor d'aliens, el càmalot de l'1 i del 0.75 i 4 cintes. Ho fem servir tot al tram d'escalada però no ens fa falta més. Grampons i piolets de ferro. Molt recomanable pujar bastons, tant per la pujada dreta des de Pineta fins al balcó, com per la baixada! 

 

 

Fantàsticactivitatmoltbenfetaidesfetambl'Aniolel8i9dejunydel12, en un dia fred on no s'escalfen ni les pedres... preciosa jornada, grans Pirineus

...amunt, ben amunt, on les nimietats se les emporta el vent