Pico de la Maladeta 3.308m MBEAS4-5, Pico del Medio 3.3040m BES2 (Vall de Benasc)

**

Bonica circular per enllestir dos cims en una visita del massís de la Maladeta. Esquio primer el pic de la Maladeta d'on surto des del cim amb esquís seguint primer el llom ple N i fins al coll de la Rimaya. Aprofitant que encara no puja ningú n'esquio la canal. Curta però intensa, amb una entrada de 35º, per continuar sobre els 45º fins la sortida, estreta, on no es pot palejar i tocar encarar el pendent per sortir. Una mica exposada amb els ressalts de roca que la flanquegen i la deixen penjada per un dels costats.

 tons que es apareixen i desapareixent, duren un instant. El vermell ascens i en blau descens

D'allà fins al Portillón superior on calço pells i resseguint la glacera aquest dia feta un matonet de les nevades de principis de setmana, m'arribo fàcil al coll entre el Pico del Medio i el de Coronas. Em quasi arribo al primer ja jugant amb la boira que ara si ara no va tapant els cims. D'allà descens per la glacera fins al pla d'Aigüalluts.

Navegant.. i a l'entrada de la canal

Surten aproximadament uns 1.800m de desnivell positiu acumulat i és una bona opció per allargar la jornada. Cal tenir en compte que la canal de la Rimaya, si es vol esquiar, no es pot fer gaire tard per no trobar la neu excessivament transformada. La seva orientació NE ara a final de temporada fa que li toqui el sol de bon matí. Jo estava baixant-la cap a les 9 del matí i al dente.

La Forcanada al fons, la canal de la vall de Barrancs davant, i l'Aneto amb el corredor Estasen

Sobre l'estat de la neu, aquest dia es calça a l'alçada del refugi (40'), per darrera, que sempre aguanta més la neu. Sopeta bona amb la neu vella i molt pesada la neu nova que encara no ha transformat del tot. El vent de després de la nevada la va distribuir a claps per la glacera. De baixada i amb tres descalçades al gust s'arriba a 5' del pla d'Aigüalluts.

n'hi ha que passen als estels, i segurament altres que floreixen cada primavera, ...aquesta muntanya que porta, però també s'emporta

Moltbonaesquiadamblatranguil.litatdelmassísquanrespirasenseaglomeracionsel25demaigde2012d'unatemporadaquejas'acaba!

Corredor NO del Malh de Pois (Val d'Aran)

 ***

Fantàstica esquiada al corredor de la Forcanada, aquest dia on les nuvolades es queden retingudes a la Maladeta i a nosaltres ens acompanya el fort vent del sud, i les clarianes.

Ens arribem al lloc des del pla de Besurta, a Benasc, per saltar a l'Aran des de la suau Balleta de l'Escaleta i pel Còth des Aranesi, on perdem poc més de 100m de desnivell per trobar-nos a la base del corredor.

El corredor supera 400m de desnivell, i el pendent no supera els 30º en cap punt excepte si sortim pels laterals on ens arribarem als 40º buscant els trams amb el relleu més homogeni i net de pedres (sobretot a l'esquerra, que la part dreta, baixant, reb els rocs del contrafort rocós que arriba fins al cim).

 

Des del coll veiem la bonica capcelera de la vall del riu Nere, i el coll per on es salta des de la vall de Molleres. Aquest dia la ventolera ens fa desistir d'arribar-nos al cim.. semblava una grimpada fàcil d'uns 80m.

 

Sobre l'estat de la neu, la trobem continua a 10 minuts passat el plan dels Aigualluts a la cota 2.100m aproximadament. No hi ha hagut regel, però si fresqueta, amb algun ruixat esporàdic a la nit. La neu no està endurida, el que fent el dia que fa ens va a favor. La trobem tova de fàcil esquiar durant tres quarts del corredor i només una mica dura a la part superior. 

(Foto:AngèlicaTesas&PepArtigas)

(Foto:PA)

Fantàstica sortida plena de matisos encofrats sota la gran muralla de la paret de la Forcanada, la presència del gran massís de la Maladeta al clatell, i l'escalonada vall de l'Artiga de Lin que, suau, s'obra a un nord que aquest dia, sembla un sud càlid.

MoltbonactivitatmoltbenfetaidesfetambenPepZwinggil'Angèlicaaquestdissabte on un forat de cel net ens deixa esquiar, i gaudir del troç, una vegada més

Canals del pic d'Engaït, 2.776m MBEAS5 (Andorra)

** 

El circ dels Clots de Menera és un reconada bonica, tot i que envaït per l'estació d'esquí alpí de Grau Roig, on apareixen múltiples canals i corredors d'orientació des de NE a NO de fins a 200m. N'esquiem un parell a dreta i esquerra vist de front del pic d'Engaït (2.776m). Hi accedim des del coll evident a l'esquerra del cim (per on passa el GR7 que ve de la Portella Blanca, un coll que ens permet trepitjar França, Catalunya o Andorra fent una sola passa. És tot allà mateix). Un cop al coll seguim la traça del GR per la vessant sud fins al cim. Des del coll el pendent és fort, tenir-ho en compte si està nevat, quan llavors la millor opció serà carenar.

 

 

 

La canal occidental (a la dreta de front) és la més difícil. Té una sortida de 55º durant uns 7m estrets i amb una recepció de 40º però també estrets. Una mica exposada. La canal continua amb 40º un bon troç, baixa a 30º, cal passar un aflorament fent un salt gir, i ja s'aplana fins a la sortida on deixar-se anar del tot. Jo diria que un bon S5 a l'inici, per l'exposició i pendent. Queda pendent penjar les fotos que em va fer l'Angèlica entrant a al canal.

 "estudiant" l'entrada... i descens

La canal oriental, de l'esquerra, és molt més senzilla, més ampla i amb una pendent que no supera els 35º. S4 màxim.

 

 

Sobre l'estat de la neu, primavera fantàstica després d'un bon regel nocturn tot i l'iso zero a 3.700m però el cel estrellat. 3 dits de cremeta sobre base endurida, perfecte per assegurar l'equilibri amb aquests pendents i no entreveure una relliscada fins a baix en cas de caiguda. Les canals les esquiem entre la una i les dues i mitja, i és que el fort pendent i l'orientació ple nord n'aguanta la neu.

Les calorades d'aquests dies han remuntat molt la neu i ara accedim al circ seguint el fil de neu de les pistes, i li queden ben poc.

Les mateixes calorades han deixat els Pirineus orientals molt tocats i la neu justeja per tot fins als 2.300 - 2.500m. Però les mateixes calorades han assentat la neu i l'han deixada al dente en corredors i canals drets orientats al nord on el cicle de fusió sempre és més tardà. Això si, són canals obagues que necessiten isozero altes quan les esquiem sobre neu primavera, o no hi ha manera que transformin suficient. 

 Amb la Serrera i la llista de cims de la vall de Ransol al fons

 El Montmalús i el circ de Pessons al fons

La Portella blanca i les canals de la Tosseta de l'Esquella, al capdamunt de la vall de la Llosa

El dia comença molt aviat, amb l'intent d'esquiar el corredor NO del Puigpedrós de Lanós però arribats a la Portella de'n Garcia veiem que no té neu continua ...fins l'any que ve doncs!

 

El corredor central ben pelat

Activitatmoltbenfetaidesfetaquestdijous... ara que les muntanyes ja es desvesteixen del blanc del tot i canvien la muda per botons de magenta i verd terrós, barrets de palla, i vidrieres de mil tons