Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

29 de set. 2010

via La Trompa 75m V+ (Font Ferrera, Solsonès)

**
Inici de la via

a banda dels follets i ninfes que ja apunt s'engalanen amb les millors mudes, ara que la tardor ja s'ensuma d'aprop, a Font Ferrea, també hi ha elefants...

Topo i trompa

Enfilem a repetir aquesta bonica i senzilla via tan estètica, reequipada amb bolts que treuen l'emoció d'escalar les tirades entre assegurances amb els antics burils... i a gaudir-la, a l'hora màgica de Font Ferrera, quan el sol ja s'ajeu, horitzó enllà... Ull amb un passet ben obligat el primer tram del primer llarg.. i en tirar després recta amunt sense miraments que la roca és bona, encara que a voltes no es vegi la següent assegurança.... Per baixar rapelarem la via, o desgrimpant per la canal de l'esquerra mirant de front la trompa.


Fi de festa

Soroll de ferralla i unes veus per dins el bosc, no estem sols a Font Ferrera.. gaudim també de la companyia d'en Xuxe i em Medina que escalen la propera via del Sostres, a la paret de la bruixa... de lluny, però algunes imatges dels perfils


La paret del triangle i la seva fantàstica trona,..i uns perfils empetitits..


A la via dels Sostres i el petit gran mestre rapelant

Activitatmoltbenfetaidesfetaiacompanyats amb en XescoMas el 30/09/10
(Fotos:EduPlana)

27 de set. 2010

Via Crestas Tío María, 155m V+ i Normal (i altres vies) de la paret del Pont, 60m V+ (St. Llorenç de Montgai)

*

bonics passatges sobre la vertical al segon llarg (Foto:PilarBarbens)

Reprene'm suaument la vertical amb aquesta senzilla i agraïda escalada, una cresta que com ens explica el Juan havia quedat estranyament sense obrir tot aquest temps. L'ha deixada molt equipada, en el seu estil, buscant una alternativa d'iniciació a la freqüentadíssima Normal de la paret de la Formiguera. Nosaltres l'escalem en estil clàssic amb aliens, tascons i alguns friends, excepte el segon llarg on la placa ens demana tirar de bolts i el tram més dret de l'L3 on ens falten friends més grans (tipus C del 2, però prescindible amb una mica de gas).


topo i la cresta evident a l'esquerra del circ que forma la cova Disblia i el sector del petit Yosemite, tot al sud del Cilindre (Foto:EduPlana)

De la topo només afegir que l'L1 és una rampa de II/III amb un únic pas d'slap de IV, i el mateix li passa a l'L4 on tot és II/III i un pas puntual de Vè. El segon llarg més V que IV+, però vaja, anarinant...

L'accés és evident des de l'aparcament de la paret de la Formiguera, seguir el camí del torrent amunt fins una fresa oberta al peu de cresta (5'). I pel descens trobem un cami fresat i fitat que ens mena al torrent de seguida (10').


Escalant el bonic tercer llarg (Foto:EP&PB)


A l'L3 i l'últim llarg (Foto:EP)


A l'últim llarg (Foto:EP)

Matem el cuc una estona més amb la Normal de l'oblidada paret del Pont, que tot i que té un aspecte no gens maco, la roca sorprèn per bona. La via ha estat reequipada amb bolts. Són dos llargs que quasi es poden enllaçar (IV+/V+, 40 i 15m). Equipada.

Per pujar al peu de paret haurem de fer una grimpadeta al talús (III+) des de la pista per allà on és més baix, hi ha una marca V.A que ho indica. La via es troba a l'esquerra del pany, veurem el primer bolt un pèl amunt (tots estan algo separats). Descens amb un sol ràpel net.

Al primer llarg de la Normal. A la foto de l'esquerra, a la descarada fissura de la dreta hi passa la via Tascons, d'un sol llarg i neta, només amb un tac de fusta (Foto:EP)

Casualiltats o no, avui m'arriba un correu de l'incombustible Marmo i referent de les escalades a les terres de ponent, amb les darrers aportacions de la paret del Pont, n'adjunto la topo.

La Normal queda a l'esquerra (passat l'esperó amb sol), mirant la paret de front des del pont... i darreres aportacions a l'oblidada paret del Pont (Foto:PB&JordiMarmolejo)

Bon terreny per practicar amb l'escalada neta... i el racó tan especial de St. Llorenç de Montgai.... on tot sembla fet a mida (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta el 26/09/10 amb en XescoMas i la PilarBarbens

17 de set. 2010

Jornada Tècnica de Meteorologia de Muntanya i Allaus

*

Tempesta retinguda als Alps del nord de Nova Zelanda (Foto:EduPlana)

L'amic Jordi m'envia aquesta info de la propera celebració de la:


(Planes de Son, dissabte 23 d'octubre de 2010)

Programa, i nivell de ponents interessants.... amb aquest apasionant món de la incertesa que mira de fer-se predictible... coneixements que ens fan ser més bons escaldors, alpinistes, excursionistes. A valorar millor el risc inherent, i el que ens alimenta. I alhora, massa sovint implacable. Sempre aprenents... una oportunitat més.


Les restes d'una tempesta d'evolució diurna al Vignemal (Foto:AniolVilalta)

7 de set. 2010

Vall del Montnou (Port del Comte, Solsonès)

**

...allò que es pot sentir per un instant

Petita i discreta, quasi amagada, amb aires de Pirineus, als Pre-pirineus....


volta curta per gaudir dels llums de la posta i conèixer la coma de la Comtessa que baixa directa del Pedró dels Quatre Batlles ja pensant en passar-hi a l'hivern pels seus enconfrats que hi apareixen ... petit racó. La vall és l'única que permet accedir al Port del Comte sense el lleig dels ferros, cablejats i asfalt per tot. La vam esquiar fa uns anys (plànol, accés, etc..), i la banda del Puig Subirà aquest any lliscant per camps de trumfos. Bentrobat per cercadors del silenci. I des de llavors que de reüll veia que aquell altiplà que forma la carena del Pedró i el Vulturó quan miren a l'oest, es precipitava massa ràpid avall per ser una costa i prou. La circular amb un puntet d'esquí alpinisme ja està servida doncs.









Tot i que allò que anomenen "wilderness" que també és pot descriure com un anhel, ja no existeix a casa nostra... a voltes, amb una mica de permís, i ni que sigui per un instant, bé que es pot sentir....



Activitatdel 4de septembre d'aquest 10
(Fotos:EduPlana)