**
Entrant a l'R1 (Foto:EduPlana)
Enfilem al sempre agraït Montroig ara que els atmetllers ja floreixen, el blat comença a despuntar, i la resta li falta poc... aires d'una primavera que està al caure
Topo amb els claus de l'L1 que no hi són i al primer llarg (Foto:GemmaTurell)
La Rosa d'Abril és una via, sobretot, lògica, clàssica, mantinguda, de grau ajustadíssim!!, i com bé diu l'Eduard, "curta, però intensa". Un nou testimoni d'un bon fer on també s'escalava diferent, serà, amb un cop de puny.
Final de l'L1 i escalant l'L2 (Foto:GT i EP)
Al primer llarg han saltat un parell de claus de quan es va obrir, i és noten. Tot el que hi ha posat està en bon estat. En general roca molt bona, on només trobarem un tram brut a la sortida de l'L2. Destaca la travessa del tram final de l'L1, i l'inici de l'L3 obligada i un pèl exposada. De material hem passat amb tascons i friends fins al 3 (està bé guardar-se un equivalent al càmalot de l'1 pel final de l'L2). El lliure díficil de l'inici de l'L3 es trampeja amb A1+/V.
Un parell d'apunts: S'ens va quedar encastat un friend cassin del 3.5 a l'L2 que no vam poder treure. Si algun valent ho aconsegueix i de bona fe ens el vol tornar, cervesseta pagada!. I l'altre, 50m a la dreta de l'R2 a la feixa hi ha un niu de voltors, segurament amb pollada. Fora bò no repetir la via fins d'aquí un més aproximadament, quan els polls ja seran prou grans per sobreviure a l'absència dels adults (si ara l'ou es queda sense la calor prou estona pot morir). Nosaltres ens en vam adonar quan ja estavem escalant el tercer llarg i l'R2 només té dos claus des d'on rapelar.
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i la GemmaTurell el 28/02/10. Quan amb vents aponentats les vies dels panys més centrals de les parets queden un pèl a resguard (més que a les parets de St. Llorenç on el vent s'acanala pel riu!)