Regulació de l'escalada al Mont-roig, St. Llorenç de Montgai i Camarasa (Lleida)

*

El sector oriental de la paret del Mont-roig amb el poble de Camarasa als peus

Des del 30 de novembre de 2009 i amb la resolució del Director dels Serveis Territorials (SS.TT) del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de Lleida del document Regulació de l'escalada en espais protegits de la demarcació de Lleida, ha entrat en vigor la regulació de l'escalada a la Serra del Mont-roig, St. Llorenç de Montgai i Camarasa, a més d'algunes petites zones veïnes. De moment, al web de Desnivel es pot trobar el document en castellà i els mapes amb les zones d'afectació. I al web de la FEEC el document en català.

De forma resumida:

* A la serra del Mont-roig, per raó de la nidificació d'espècies protegides, queda prohibida l'escalada entre l'1 de gener i 31 de juliol al tram més oriental de la Pala Alta (més a la dreta de la "via dels cursillistes", cap via d'escalada afectada), la zona del Laberint de Mòria entre les vies "Punta la Fava" i "Metallica" (cap via significativa afectada), la Paret dels Sostres (entre l'"Estel de ponent" i la "Lluna plena" ambdues excloses, a excepció de les vies "7 Cels", "Jour de colère" i "Escornacabres" sobre les que es podrà demanar autorització i en cas de que no afecti a la nidificació aquell any es podran escalar) i, finalment, a la zona de la cova del Tabac des de la "Petit diedre" fins a l'"Elsa Pataky" - ambdues excloses (cap via realment significativa afectada).

* Per a l'obertura de noves vies a les zones esmentades s'haurà de demanar autorització als SS.TT de Lleida.

* A St. Llorenç de Montgai, al sector de Monteró (cantó est del pantà), per raó de nidificació d'espècies protegides, no es podrà escalar dins les mateixes dates, ni obrir-hi noves vies sense autorització. En realitat aquesta zona només hi havia una via amb valor, la cresta típica davant la paret de l'Ós, i fins ara de forma fàctica l'escalada hi era prohibida tot l'any. Tanmateix, a jutjar pel mapa, fins i tot aquesta cresta queda fora de la regulació.

* A Camarasa, per raó de protecció de la flora endèmica, queda prohibida l'escalada esportiva tot l'any al sector del Dispensari, entre l'Agulla del Pont Penjat i el Puro ambdós exclosos, però es manté la pràctica de l'escalada sobre les vies clàssiques i equipades llargues. No es permès l'obertura de noves vies clàssiques (les línies més maques ja estan obertes), i el nou sector d'esportiva del Dispensari a tocar de la represa serà desequipat. Queden afectades una 20 de vies esportives del centenars que hi ha a la zona.

* A les petites zones de Rubió de Baix, Santa Maria del Salgar i Castell de Malagastre, per raó de protecció de flora endèmica, no es podrà escalar (no existeixen vies, o no n'hi ha cap de significativa).

* Els procediments per demanar autorització queden explicats al document.

A la visita sobre el terreny i exemplars de la Petrocoptis montsicciana, i la seva desaparició amb l'equipament de les vies noves esportives al Dispensari. Per conèixer la planta amb flor, aquí, de quan repetíem la Juan Guierrez que queda exclosa de la prohibició.

L'origen de tot plegat arrenca amb aquell primer esborrany que el DMAH va presentar als escaladors l'any 2008, molt generalista i afectant a àmplies zones i parets d'escalada. Durant aquest any a través d'un grup de treball en el que hem participat diversos escaladors, alguns a títol individual i altres en representació de les seves associacions, i els tècnics del DMAH, s'han mantingut diverses reunions i es va fer una visita sobre el terreny per acabar d'afinar amb les regulacions.

Aspectes importants en els que hem pogut intervenir:

* S'ha acotat les restriccions de l'escalada, ajustant-les a la ubicació dels nius i considerant la representativitat de les parets i vies d'escalada presents. Això ha permès conservar vies significatives del Mont-roig fora de les zones afectades per les regulacions, i incloure les 3 vies més interessants de la Paret dels Sostres dins l'excepció segons la qual podran ser escalades dins el període restrictiu si no afecta la nidificació aquell any.

* Al sector del Dispensari s'ha conservat l'escalada de vies clàssiques i de retruc d'un parell d'equipades llargues que hi ha, després de comprobar in situ que l'escalada clàssica en aquest cas no era incompatible amb la conservació de l'espècie de flora endèmica. És a dir, s'ha diferenciat entre estils i impactes d'una i altre tipus d'escalada.
* Es reconeixen en l'enunciat del document el paper proactiu del col.lectiu escalador i la seva sensibilitat envers el medi natural.
* S'ha vetllat en lo possible perquè els procediments per a demanar autorització quedessin ben clars i fossin àgils i pràctics.

* S'ha vetllat per a que dins l'enunciat quedés ben reflectit el caràcter reversible i revisable de l'afectació de les regulacions en funció de que les zones deixin de ser utilitzades per les aus (o, per contra, que noves zones puguin quedar regulades per noves nidificacions. Una cosa va amb l'altre).
* Es constitueix una comissió tècnica amb representants dels escaladors i DMAH per fer seguiment del compliment i les millores del procés de regulació.

Al sector recentment equipat que s'haurà de desequipar del Dispensari i perspectiva del sector oritental del Mont-roig

Principalment l'ambient ha estat de diàleg i col.laboració, amb un flux d'informació en ambdues direccions, i amb voluntat de consens. El posar en coneixement l'existència d'un endemisme local, o reconèixer la diferència entre els estils d'escalada i l'afectació degut a la modificació del medi i la freqüentació en són dos exemples.

Tanmateix, com a col.lectiu escalador hem de tenir present que les regulacions s'emparen amb el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es reglen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de fauna salvatge, d'aplicació als espais inclosos dins el Pla Espais d'Interès Natural -PEIN- on s'ubiquen gran part de les parets d'escalada.

"6.1 Amb excepció de les àrees i períodes que es determinin amb posterioritat, en els espais inclosos al pla d'espais d'interès natural, reserves naturals de fauna salvatge, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada caldrà autorització prèvia per a la realització de les activitats esportives que s'esmenten en els punts a) i b) d'aquest apartat.

En tots aquests espais, l'òrgan que designi l'administració gestora de l'espai determinarà les àrees i els períodes en què les activitats esmentades es podran dur a terme sense autorització."

Fins i tot en zones on s'hi ha escalat sempre i de sempre s'ha conviscut amb l'avifauna, és argument suficient l'expansió de determinades aus (algunes prou generalistes com el voltor) per a desplaçar l'escalada? Quin serà el límit? Si una au no nidifica a una paret amb uns atributs únics per a l'escalada, és un problema significatiu per la població d'aquesta au al conjunt del territori? Això sense tenir en compte l'autoregulació de l'escalada que el col.lectiu ha exercit tradicionalment, donant avisos de les vies ocupades per nius. A nivell tècnic es reconeix que manca informació amb base científica sobre l'impacte real de l'escalada i els preceptes que s'apliquen són generalistes i sota el principi de prevenció. Principi que s'haurà d'assumir, però llavors sembla que hauria de ser un deure aprofundir sobre el coneixement de l'afectació real de l'escalada sobre la fauna i la flora (períodes, distància al nius segons espècie, dinàmica de poblacions a escala territorial, etc.). O si més no quelcom a exigir front al generalització de les regulacions.

És clar que l’estima per l’escalada porta associada el respecte per la natura i els valors del patrimoni natural, atès que és indivisible de l’estima per les parets i el medi natural on es desenvolupa....

Gaudint del vol d'un voltor amb la paret d'Aragó de Montrebei al fons

(Fotos:EduPlana)

Volta pel Tarbésou, 2.364m S2 BEA (Arièja)

**

Prenent el llom del Serrat de la Bauzeille

Saltem a la cara nord dels Pirineus a la prodigiosa vessant francesa on les fagedes i els avets conviuen amb les vessant innivades que s'arriben fins als fons de vall, si més no quan l'hivern apreta, per gaudir de la preciosa estampa que deixa la nevada del dia abans i una setmana de temperatures gèlides...

A vol d'ocell

La idea era fer una circular al cim del Tarbésou des de la vessant occidental i evitar possibles plaques de les vessants a sotavent, pujant pel mirador natural que suposa el Serrat de la Bauzeille i baixant en direcció nord fins a retrobar l'aparcament de les accessibles pistes d'esquí de Ascou-Pailhères, a pocs quilòmetres d'Ax Les Thermes. La cubeta de l'estany de Bauzeille queda tancada per una franja densa de bosc i no té una sortida natural fàcil.

Un cop al Serrat però veiem que la neu és poc continua fins al cim i sobretot pel descens, així que tornem per on venim apurant el descens en direcció NO per flanquejar a la dreta i retrobar el cadira de la pista negra que pel llom baixa directa a l'aparcament. Un cop al lloc veiem que ha ventat d'O, potser en un darrer gir de la pertorbació al passar? o capricis de l'orografia local. Interessant tenir-ho en compte. Si veiem aquesta bonica fotografia del blog de'n Lluís feta des del cim es veu com a la carena les cornises apunten a l'E i al NE.

... i anarinant

Cornises en direcció NE al serrat de la Bauzeille que mena al cim amb un final aeri i mixte de roca i neu i la vessant O del Tarbésou ben ventada. I la vessant N de la Dent d'Orlú ben carregada.

Al fons, la vall que porta a Ax Les Thermes

Neu pols assentada a cotes altes sobre una base irregular per anar trobant el pas, i neu pols sequíssima i molt abundant a zones arrasserade del vent, de fins a 40cm! Dia genial, amb un aire fred i net del tot, i pràcticament sense vent. Trobem neu a totes les cotes, però serà sense base prou fiable a les zones baixes o altes ventades.

Descens...

Una alternativa molt interessant que se'ns escapa era haver fet el descens pels lloms que directes baixen a l'oest cap al fons de vall que mena al Pic des Llauses, i retrobar la carretera a la cota 1.323m. Si es fa cim surt un descens de quasi 1.000m de desnivell continuos fins al fons de vall! Passa que les possibilitats a la zona són moltes i queden ben apuntades per a properes visites. La vessant NE de la Dent d'Orlu ja clica l'ullet (preció descens al blog de ceguesquí).

La vall que mena al Pic des Llauses amb el massís del Tarbésou a l'esquerra i la Dent d'Orlú a la dreta. I l'avet i el faig trobant el seu lloc.

Sobre l'accés al Tarbésou i per com ha nevat, de moment sembla més ben inivat a la vessants de sotavent que mira a les pistes de Mijanès, però ull amb possibles plaques que s'hagin format. Aquí trobeu la piulada al ceguesquí d'una sortida recent.

Imatges de la Dent

i arribant al lloc passant per Merens-Les-Vals...

Activitatmoltbenfestaidesfeta amb en Xavi Plana i l'Oriol Rayo el 20/12/09
(Fotos:EduPlana)

Marco Polo, 240m MD+ (Vilanova de Meià)

***

La sortida del cinquè llarg (Foto:EduPlana)

Enfilem a repetir aquesta gran bona via clàssica amb el segell marcat de l'Armand i l'AGP. Per sortir-ne satisfets.

Entrada a l'R1 i escalant l'L2 (Foto:EP)

Li dediquem entre 6 i 7h en cordada de tres. Amb un final a correcuita que ens atrapa el fred, i el fosc. De material passem amb aliens (sense repetir), tascons (en fem servir un), càmalots fins al 2 (aquest el fem anar només per protegir el flanqueig d'entrada a l'R5 als de segon, possiblement prescindible), i 6 claus (plàtan, 3 v's - 2 mitjans i una curta -, p mitjana i extraplà llarg). Dues R s'han de muntar, però l'R6 l'ham fem a la sabina de la dreta. Adjunto la topo del Castellet amb totes les actualitzacions del Kalamontse. I així una mica més d'història de la via i les repeticions.

Topo i itinerari de la via, entra la via del 4 i la Wildplanet (dos burils i un bolt a peu de via, i burils de l'L1 visibles)

Sobre l'itinerari, els primers tres llargs equipats es passen més ràpid, i a partir d'aquí comença l'aventura. Destaca el cinquè com el més compromès, amb una sortida d'R per superar un desplom net i no fàcil, i que nosaltres escalem des de la base del díedre de l'esquerra i sense passar pel díadre de la dreta (on hi ha un clau). En aquest de l'esquerra hi ha un clau que no està dibuixat a la topo. Els dos últims abans de la feixa són un gaudi pels sentits ja més relaxats i la manera d'acabar amb la cirereta d'un recorregut farcit de caràcter. I amb roca bona o molt bona en general, típica del lloc.

A l'Ae del tercer llarg i escalant el quart (Foto:EP i MB)

Sortim per la feixa, cap a la dreta, grimpant per allà on ens assembli més fàcil (III/IV). L'accés i el descens és l'habitual de la Roca dels Arcs (baixem per l'esquerra fins al coll on trobem la fresa).

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb el luxe de'n Marc Busquets i Jordi Berta el 19/12/09

Una passejada fotogràfica

*

Fotografia finalista de la categoria Activitat de Muntanya (Autor:Ferran Martínez, del web de MontPhoto)

Els companys Ferran i Raquel informen en el seu bulletí de Caranorte sobre el concurs de fotografia de MontPhoto, on ambdós han quedat finalistes. Felicitats! i val la pena passejar-s'hi una estona i traslladar-se als paisatges ni que sigui innocentment com si ho puguessim contemplar des de la finestra oberta al món que a vegades sembla que pugui ser una freda pantalla d'ordinador....

la passió que posem en allò que fem és la font de tota creativitat!

Pic de Besalí, 2.639m S2 BE (Ordino, Andorra)

*

Mirant cap a Arcalís, amb l'interessant descens penjat en diagonal del pic de les Planes

Senzill cim eclipsat per l'imponent Fontblanca, però amb una posició de pivot sobre les valls de Sorteny, Rialb, el Castellar, Arcalís i Ordino envejable. I reptes encara pendents on deixar anar la imaginació, fins a descobrir-los amb els ulls ben oberts!

El circ de la vall de Rialb amb el pic de la Serrera a la dreta i l'interessant embut de la vessaant oest

El cim es troba al SE de la Portella de Rialb. Sortirem de l'aparcament del Fontblanca (1.850m) i prendrem la pujada habitual de la vall del riu del Camís Vell. Per fer cim no ens caldrà arribar a la portella, poc abans podrem resseguir unes pales suaus penjades que porten fins a cim. Opcions al gust. El descens el farem per la mateixa pujada, sense més complicacions que el tram que travessa el bosc (S3, per l'esquerra del riu apurarem millor el descens fins a trobar un franc pont de fusta per a creuar-lo).

Sobre l'estat de la neu, continua des de l'aparcament fins a escassos 50m de desnivell del cim. Dura o molt dura a les solanes (en tot el dia no ha transformat) i a les obagues una mica de tot (granizada, endurida, crosta, algun tramet de pols pesada) i poc franca. Crosta a cotes baixes. Horari de tarda, de 14 a 16:30h, quan ja torna a glaçar.

En Fontblanca, amb el descens de la vessant E que treu el nas

La innivació al lloc és variable. Al Fontblanca serà continua pujant per la vall que mena a la pala. La vall de Rialb prou bé, però a tocar, a Sorteny, molt just. Nords de l'olla d'Arcalís per buscar canals i corredors, molt just. La zona del Comapedrosa es veia prou bé. Tot pelgat al fil de la info bona i actualitzada d'Andorra al web d'esquialpinisme.

A veure aquesta tamborinada que arribar demà, què explica. De moment les ganivete a mà (les meves eren a casa, sort dels cantells).

El Fangasses amb l'inici del descens de la seva estètica vessant E ben visible

Activitatfetamblesllumsdelatarda el 12/12/09
(Fotos:EduPlana)

Ah! avui dia de firetes. Si sou per les valls d'Ordino-Arcalís i us trobeu apurats (tipus m'he deixat les botes, et sona Hansolo?, se m'ha trencat un pal, o vull llogar unes ulleres de sol), doncs arribeu-vos a la botiga Carving de la Cortinada, on l'Albert us atendrà de conya. També en diumenges.

Oscar Lafotet, 165m MD (Paret de l'Extrem, Montroig)

**

Escalant el tercer llarg (Foto:EduPlana)

Novament per treure's el barret de tota una saga d'escaladors, els lleidetans, que van deixar emprempta, i alguns encara trepitgen fort. Amb testimonis, si cap, encara més agosserats allà on les parets eren casa seva. El Montroig no deixa indiferent, i menys si et dones el luxe de deleitar-te amb itineraris decidits, farcits d'escalada.

Al tercer llarg (Foto:OriolSala)

Baixavem de la Labeint en el Temps que ens trobem al Manel Solís, un dels oberturistes i exponent de les terres de ponent a la feixa i ens explica que estan equipant l'Oscar Lafotet, per recuperar-la de l'oblit. Ara hi tornem, aquest cop a escalar la via de la Lara, també a l'Extrem, però plovisqueja i l'equipament de quan es va obrir ens tira enrera, amb l'alternativa de l'OL al cap i amb menys compromís si el sol que ha de sortir fa el ronso.

Itinerari i topo de la via del blog del Manel

I quina troballa! Itinerari molt bò, que troba un elegant pas per aquest pany esquerra de la paret. Tot i de dificultat moderada, prou exigent, i graus ajustats. Amb l'equipament s'ha obert una variant d'entrada més atlètica, i s'han pràcticament equipat el segon i quart llarg. Al tercer, el més mantingut, s'ens queda a les mans el segon clau, que va ser afegit, i ara resta amb l'equipament de l'obertura. És el llarg més exigent. Si es vol reposar, preveure una V mitjana. Hem deixat equipat el primer pont de roca que marca la topo de l'L5 entre els dos bolts.

Escalant l'L1 i l'L2 (Foto:OS&EP)

La roca en general es bona, però a trams delicada tot i la sanejada que s'ha fet, excepte a l'L2 on és excel.lent. Tanmateix la cosa millorarà ràpidament amb el pas de cordades.

Amb l'equipament la cosa ha canviat, se'ns dubte, i ha quedat una proposta molt més accessible. Al gust de l'oberturista. I quan hi ets, per treure's el barret amb l'estil que es va obrir.

Al tercer llarg (Foto:OS&EP)

La travessa d'entrada a l'R4 i escalant l´últim llarg (Foto:EP&OS)

L'accés és l'habitual de la paret de l'Extrem (la via és la primera de la paret, a l'esquerra). Des del refugi del Buho prenem la fresa que ens porta al coll i d'allà seguim avall fins a desviar-nos per anar al peu de paret. La tornada al refugi evident (la pista d'accés continua en molt mal estat des de la corba del trencall de l'ermita de Montealegre, 4X4 quasi imprescindible).

Refugi que per cert i després de trobar-se la porta petada tantes vegades sembla que ja no s'entesten en refer el pany. Era un guió escrit. Evitable si abans de prendre les decisions s'escoltés als usaris que cuiden del lloc a veure que en pensen. I abans de pensar amb els escaladors únicament, també amb els que amb escopetes passen pel troç. I altres. Ens podríem haver gastat els diners en arreglar la pista, que al refugi no li feia falta res.

I un parell d'apunts. A la Laberint en un temps i a la via de la Lara i trobarem l'equipament original. D'aquesta última, la corda d'accés a la feixa està en molt mal estat, per a propers repetidos estaria bé substituir-la per un troç nou, farà uns 5-7 metres. Igualment hi ha bolts nous de projectes que estan en curs que ens permet assegurar-nos.

Fi de festa... (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'Uri Sala i el Xesco Mas el 7/12/09

Guineu Lliure 180m 6a i Maduritas Calientes 165m 6a al Peladet Oriental (Rúbies, Montsec de Meià)

**

El poble de Rúbies

Enfilem a l'encantador racó de món de Rúbies on les pedres del poble enrunat d'on sobreviu dempeus l'ermita i alguna casa expliquen amables les històries d'una terra que fou treballada, i amanida amb el joc de la mainada, temps ençà. Què genial seria poder traslladar-se als temps del territori viu d'aquests Pre-pirineus que mai deixen de sorprendre i de sentir-te afortunat de gaudir-los, amb l'excusa de cercar l'escalda de les seves parets.

Últimes llums sobre el Montsec d'Ares, amb la paret de la Fontfreda al principi

El pany que adorna el rerafons del poble és discret, però de poc temps cap aquí s'ha farcit d'itineraris en general tibadors de grau moderat i en general semi-equipats. Encetem el dia amb la Guineu Lliure, una darrera obertura d'un rumbero en solitari. G grabada al peu de via.

Itineraris, amb la Maduritas Calientes a l'esquerra i la Guineu Lliure a la dreta, i topo d'aquesta última.

Itinerari bastant equipat, que podrem reforçar al gust. Bona via només trencada per la feixeta del tercer llarg. Xapó per l'oberturista i l'estil. Tot i ser recent, està bastant sanejada, però encara hi plou alguna pedra que la paret mana (millor evitar-ne l'escalda si teniu cap cordada a sobre). L'escalada, sense ser obligada del tot, si té trams on tocar tibar (inici de la via, i inici de l'L2 i L3).

Escalant l'L2 de la GLL

Escalant l'L1 de la GLL i topo de la MC

Baixem pel camí i aprofitem per acabar el dia amb la Maduritas Calientes, del 2006, un itinerari dels incombustibles escaladors lleidetans que van deixar una escalada agraïda amb equipament pel gaudi de tothom. Signe femení invertit al peu de via. Graus ajustats en general, on aniran bé els aliens i càmalots fins 0,75 per reforçar alguna tirada. Atlètica i mantinguda, de traçat directa. Estaria bé canviar la baga plana del pont de roca d'inici de via, que comença a estar algo tocada. Molt sanejada i amb trams de roca excel.lent, i una tercera tirada que si fos més vertical seria de somni, com la roca.

Escalant l'L1 (a sobre) i l'L2 (a sota) de la MC

Dues propostes en una molt combinables per la facilitat d'accés i descens de la paret. Pel primer evident des del poble prenent la fresa que puja al coll de la Portella Blanca (GR) fins al desviament (fites) que porta al peu de paret (30'). El segon, cap al coll (25').

Queda l'ull ficat a la Directa, el Forat de la Pera i més vall, la molt interessant Xavi Teixidó del Marmo. Topos al bar Cirera de Vilanova de Meià.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AxelMoles el 5/12/09
(Fotos:EduPlana)