Combinat Sorpresa, 95m 6b (Riu Lacó, Solsonès)

*

Solsonès feréstec.. i la paret d'Odèn al fons on discorre entre altres perles l'Abisme dels Ocells que haurem de sobrevolar aviat...

Ens apropem encuriosits a conèixer aquesta nova via que s'ha obert a la paret esquerra de Riu Lacó, discreta però intensa escola de la comarca. La ressenya ens arriba de la ma de l'Armand, a qui li han enviat per ser publicada al Vèrtex. En sortim ofuscats, grisos, com ha acabat la vesprada que encara ens regala un lleuger xirimiri. I el vent s'ha tornat fred, comença a mossegar. No gaire maca, poc recomanable, ens diem. Gens de fet.

I després em paro a pensar, les vies poden sortir més boniques, o més lletges, però és innegable la il.lusió que s'hi posa, i només per això, totes es mereixen un gran respecte. Hi penso, encara ara quan recordo el pot de piulades que han deixat a la segona reunió, que fàcil seria desfogar-se des de l'anonimat, que fàcil caure en l'arrogància. Som el cinquè testimoni, il.lusions compartides doncs entre amistats. Què fàcil és entendre el valor de les coses a la muntanya.

Escalant el primer llarg i topo de la via

L'accés el farem des del mateix aparcament habiutal, però enlloc de marxar cap a les parets de la dreta seguirem pista amun uns 150m fins a trobar una fita d'on surt una dèbil fresa també dèbilment fitada que amb tendència a l'esquerra ens durà a peu de paret, des d'on baixarem uns 30m fins una fita més gran a peu de paret que ens indica l'inici (15'). El descens el farem evident per darrera fins a trobar la pista que ens porta a l'aparcament.

Itinerari

De material, els claus són prescindibles. Amb els tascons farem (comptar números petits). Els aliens tampoc els fem anar. La graduació, informativa, el 6b i al 6a se li pot afegir un plus. Opcional fer reunió intermitja per l'últim llarg i escalar més a gust l'slap final.

Afloraments de conglomerat que s'entesten a empènyer els contraforts calcaris al nord de la comarca

Activitat fet el 30/03/09 amb en Xuxe, enmig d'una setmana passada per aigua...

Neus de primavera al Port del Comte

*

Amb un horitzó que està esperant la teva nova petjada...

...algunes imatges del massís i una nova muda, seductora, amb la força de la primavera on els contrastos prenen encara més força, i tot s'accelera.

cap al coll de Tancalaporta...

De 20 a 30cm de neu nova, paisatge de follets i ninfes hivernals, fugidíssos, que amb les llums de la tarda ja la neu pols s'havia transformat amb una crosta impossible a les solanes. Però amb la mateixa bellesa d'un vel blanc de formes i tamisos sempre suggerents

Amb el pla de Bassies al fons..

Cim del Vulturó...

Esquerdes d'un allau immens al coll proper al Pedró dels Quatre Batlles..

Bona innivació a les cares N però l'accés al Vulturó o al Pedró dels Quatre Batlles des de l'aparcament de l'Estivella només té neu continua pel torrent de l'esquerra. El vent del N ja estava formant plaques prou importants.

I fins a 40cm de neu nova a l'observatori del Canigó, o esquiades sobre neu pols de finals de temporada, d'aquestes que s'han d'enganxar al moment, si existeix....

Dades del Canigó, i un perfil, 10cm de neu molla de quan va començar plovent sota 20-25cm de neu pols seca.. una capa dèbil en profunditat?

Activitat feta el 29/03/09
(Fotos:EduPlana)

Cara E del pic de les Fangasses, 2.684m MBEA S5 MD-, Pic de Font Blanca, 2.904m MBE S3/S4 D (Andorra)

***

Al cim del Fonblanca gaudint del descens del pic de les Fangasses ben visible (Foto:GuillemAmorós)

Enfilant l'elegant cim de la Fontblanca és difícil no percebre la costeruda pala del pic de les Fangasses, un agoserat descens que dibuixa una línia perfecte i de lògica aclaparadora, en un cim que des del llom de davant recorda aquella muntanya que quasevol infant que hem estat tots dibuixaríem amb els ulls clucs, triangular, neta, senzilla. Per obrir-los després i fer el somni realitat.

Un cim, una línia... (Foto:EduPlana)

Descens molt recomanable si l'estabilitat del mantell i la innivació ens ho permet (40-45º mantinguts durant 350m amb trams aïllats de 50º) L'orientació E del descens proposat al pic de les Fangasses farà que ens hi haguem de posar aviat, però a bon ritme des de peu de carretera amb un parell d'hores podrem ser al cim. L'itinerari, semi-circular, el podrem completar remuntant al Fontblanca per gaudir una vegada més de la seva elegant pala cimera, que al estar orientada al S encara tindrem temps d'esquiar-la amb la neu al punt. En aquesta sortida si sortim a una bona hora, el temps corre a favor!

Itinerari (vermell ascens, blau descens) i enfilant al Fonblanca amb el descens al fons (Foto:EP)

Descens de la cara E del pic de les Fangasses (amb el curiós efecte de la piràmide cimera del pic de les Planes sobreposat) - imatge de l'abril de 08- i a la base de l'ascens al cim amb el canaló d'entrada (Foto:EP, GA)

Per l'ascens al pic de les Fangasses podrem seguir la sempre més recomanable opció de pujar (esquís a l'esquena durant 350m) i baixar pel mateix lloc (és el que vam fer aquest cop). Pels amants de les rutes circulars hi haurà dues alternatives, des de la cota 2.200m seguir una canal anterior evident que ens menarà directament a l'aresta cimera o, a la cota 2000m desviar-se pel torrent que puja a l'estany Esbalçat i d'allà a l'aresta per lloms orientats al SO on podrem traçar. Un cop baixada la pala, farem l'ascens evident al Fontblanca sent mes àgil decantar-se sempre cap al cim per prendre el llom cap a la cota 2.800m. En el tram final de la sortida tenir en compte l'opció de baixar per l'esquerra del torrent del Camís Vell, on trobarem més i ara a la primavera millor neu, fins un punt on un pont de fusta ens permet creuar el riu poc abans d'on haurem deixat el cotxe.

Sortint del canaló i amb vistes al descens des del llom del cim (Foto:EP)

Aresta cimera del pic de les Fangasses i la fantàstica pala Fonblanca xiuxiugegant a cau d'orella (Foto:EP)

L'aresta, i una línia, del pic de les Planes amb les valls franceses al N, terreny d'interessants circulars (Foto:EP)

Sortirem de la cota 1.880m, i afegint el desnivell de 400m al Fangasses sortirà un desnivell acumulat de poc menys de 1.500m positius si completem els dos cims.

Sobre l'estat de la neu, ens calcem a 10' del cotxe. Aprofitant les fredolades d'aquests darrers dies d'anticicló la vam trobar primavera endurida a primera hora i transformada al gust després. No vam sortir tan aviat com pensàvem, i el descens del pic de les Fangasses el vaig iniciar a les 10h, pel que per entrar al canaló vaig resseguir l'"ombra" del poc definit llom esquerra on la neu estava millor enlloc del centre de la pala. Bona quantitat de neu, ben estabilitzada, però amb sobreacumulacions en algun tram que calia evitar.

Al cim del Fontblanca, mirador excepcional.... (Foto:EP)

Baixant per l'esquerra del torrent del Camís Vell amb al fons a la dreta el torrent que en diagonal a l'esquerra ens porta a la cubeta dels cims, amb el Fontblanca al fons. I creuant el torrent pel pont de fusta (Foto:EP i GA)

Descens punyent, on no si val errar-la, però amb la sinceritat d'un cor obert a les sensacions i a l'admiració per les muntanyes i les seves formes, quan tot és un i els cantells retenen la pendent agraïda de ser pentinada per un dia. Així, és quasi inevitable no encertar cada gir, no saber llegir bé l'estabilitat del mantell, no saber trobar el pas amb la millor neu, no acabar sobrevolant cims i carenes... amb un somriure d'orella a orella. Un passet més, en aquest l'apasionant món de la muntanya i els reptes assolits.

Descens del Fontblanca

Activitat de luxe compartit amb en Guillem Amorós el 27/03/09

Falcon Crest, 150m ED- (Canalda, Solsonès)

***

Darrer tram de placa de l'L1

Dur, aeri, estètic, elegant...Molt recomanable. Les minses però eloqüents definicions de les vies de Canalda s'avenen a una paret on els testimonis de tercers de poc serveixen, on el viatge si cap és fa del tot personal, la conversa entre la paret i l'escalador pren una intimitat aclaparadora, l'experiència és vivencial. La dificultat no és única, l'exposició depèn del nivell físic però sobretot mental, i anímic, de cadascú, fins i tot la qualitat de la roca acaba sent subjectiva. La graduació es converteix en un innocent exercici de mirar de posar en un llenguatge comú una diversitat d'entendre l'escalada, l'aventura i el repte que suposa cada proposta de la paret tan àmplia com els còdols que la vesteixen entre fangs i ciment dubtosos, trams de corall màgics, calcari conglomerat compacte, rapisses, desploms, baumes i díedres aparentment impossibles. Canalda acaba per ser única, i enamora.

A l'inici del díedre de 6b+ de l'L2

Escalada exigent i obligada de punta a punta, exposada en general, on s'ha d'escalar. Una breu descripció de l'itinerari: Inici del primer llarg explosiu, de lliure atlètic sobre còdols que cal afanyar-se a 'testar', flanqueig obligat del 2on al 3er espit i pas dur entre el 3er i 4art amb un final on encara no ens podrem relaxar. No afegim res. L2 amb una entrada dura, flanqueig obligat fins al 2on espit, i el díedre de 6b+ més tècnic que atlètic, que sense el pont de roca que va petar, està net. Clavem per passar (pla llarg i v mitjana, no queden massa bé) i càmalot del 2 opcional (el del 3 potser quedaria millor). Pas atlètic i cámalot del 0.75 per evitar el pèndol de segon i pas de placa obligat on trobem l'únic espit afegit en la primera repetició de la via, i final relaxat. El llarg més dur.

Topo actualitzada i escalant l'L1

Inici de l'L3 obligat i exposat fins a caçar el plom/1er espit, i anar fent amb passos obligats però més nets (alien verd i càmalot de l'1 opcional), fins al díedre final, brut, on ha saltat el tercer clau (passem amb un alien vermell i un tascó mitjà, apretant les dents). L'L4 comença fàcil fins als passatges de placa vertical coralina d'escalada precisa però neta. Esperó fàcil fins al tram final on podem seguir els passos dels superhomes escalant per la placa (càmalot del 2 i excèntric del 7 més alguna pesa més mitjana/gran) o evitar-la pel díedre de l'esquerra (inici amb roca delicada). Ara si ens relaxem del tot, i arribem a dalt amb un darrer l'L5 de tràmit.

Inici de l'L2 i al pas clau del díedre de 6b+ del mateix llarg

Sortint a l'esperó vertical i durant l'escalada del mateix sobre corall excel.lent de l'L4

De material: Aliens a partir del verd, càmalots fins al 2 (i 3 opcional), joc simple de tascons + excèntric del 7, i els claus opcionals per l'L2 si no anem molt sobrats en el 6b.

L'accés el podem fer des del pàrquing de l'esquerra de la paret (al cantó d'un mur de pedres) seguint la fresa fins Ca la Rita i d'allà seguint el peu de paret fins a localitzar la via , 5' (evident). El descens el farem caminant cap a l'O seguint la fresa que ens torna a deixar a peu de paret , 15' (opcional el sistema de ràpels de la primera canal).

Sobre el compromís de la via, fins a l'R3 és fàcil de rapelar (cordes de 60) o des de la mateixa R3 en travesia a l'esquerra fàcil s'agafa una feixa que et porta al ràpels de la canal (veure topo de la Dinastia).

Atenció, hem trobat un niu de voltor amb polls a la bauma que hi ha immediatament sobre la tercera reunió. L'adult només ha aixecat el vol quan havíem iniciat l'escalda del quart llarg, i no ha tornat fins que hem sortit. El llarg flanqueja a l'esquerra i el niu ens queda a 5m a la dreta. Els polls poden sobreviure una estona sense l'escalfor de l'adult, però si s'hi cria un altre any caldrà esperar a que hagin sortit de l'ou.

Al tram d'esperó fàcil de l'L4

Escalada de la placa final i fi de festa!

I fent balanç.. impressionant. D'aquestes escalades on la satisfacció corre per dins com mirant d'assaborir-la tanta estona possible. Un repte assolit, d'aquests que et fa créixer com a escalador, com a persona, com fa créixer el respecte i admiració per una concepció d'uns escaladors i una escalda farcida d'amor per les parets i l'aventura.

Darreres llums i una darrera ullada a l'esperó que recorre la via tot baixant, ...quan les ombres ja s'han esvaït.

Activitat intensament compartida amb en Marc Busquets i en Luixi, el 21/03/09, ...la cordada del vinil, i que no pari de sonar la música!
(Fotos:EduPlana)

Carnestoltes, 75m A1V+ (Font Ferrera, Solsonès)

**

Al pas de V+ de l'L1 (Foto:EduPlana)

Gaudim d'aquesta bona proposta de la paret de la Bruixa al sempre acollidor racó de Font Ferrera, sense grans parets, amb roca sempre peculiar d'aquesta que desperta al conversa amb la paret, però d'una harmonia que no hi entent de frivolitats.

Topo de la via i a l'aèria sortida de l'L3 (Foto:Josep Mª Cases)

Si a sobre es gaudeix dels detalls i descripcions de l'oberturista, el tema queda rodó. Uns altres tems, i una altra concepció del repte i l'aventura.

Tram d'A1 i escalant a l'L1 (Foto:EP)

L'itinerari és rabiósament clàssic trobant sempre el terreny més evident, amb un primer llarg de caràcter alpí on caldrà aplicar-se i un final de via amb més autoprotecció on podrem relaxar-nos entre el cant dels ocells i la serenó de les llums de la tarda pentinant la vall que es perd a l'horitzó, allà mateix on s'amaga el sol, agraït d'haver farcit de llums i colors la poesia que desperta el paisatge.

i au, a seguir deliverant entre petits mestres i follets del bosc que sempre hi són....

Final del primer llarg amb la paret d'Oden al fons i escalant l'L3 (Foto:EP i JMC)

Activitat feta el 18/03/09 amb en Josep Mª Cases

Campirme, 2.631m BEA S2 (Vall de Tavascan, Pallars Sobirà)

**

Amb el coll de la Cima i la Tuca de la Cima a l'esquerra, i al fons la interessant vall del riu de Piuloro

La idea era fer una circular al cim del Campirme baixant pels estanys que porten el mateix nom, però l'estat de la neu de la seva cara E ens barra el pas descaradament... i n'em de sortir un cop no hi hauríem d'haver entrat. L'obstinació és una mala aliada a la muntanya.

Al coll de la Cima amb la Coma del Forn i el Ventolau al fons

Ens proposem un itinerari circular del que no tenim cap referència, tot i que és difícil dir que hi hagi res inèdit en aquests suaus Pirineus. L'itinerari persegueix ascendir al Campirme des del refugi de la Pleta del Prat per l'itinerari del coll de la Cima, que ens permetrà visualitzar el complicat descens de la vessant SE del cim (enfilant a l'avantcim de la Tuca de la Cima que queda allà mateix tindrem una millor perspectiva). Un cop al cim baixarem per les mantingudes pales (20-35º) ja sigui arrancant des del cim en direcció a l'estany Gran de Campirme per un únic pas estret entre ressalts rocosos (que per cert, després veiem que té una important esquerda), o amb una clara tendència a l'esquerra (millor llavors sortir de l'avantcim) que ens portaran més fàcilment als estanys petits que es troben a sobre.

Itinerari: Vermell ascens, blau descens, i groc itinerari circular pretès. Contraforts S de l'altiplà del Campirme al fons

Un cop al llac superior caldrà trobar el Coll de Tovarres i per un tub ben definit baixar fins un definit aiguabarreig, a partir del qual (cota 2.100m) haurem de flanquejar fins al coll no tant definit a l'esquerra del cim de Trencacalders d'on encara ens quederan dues opcions. Seguir baixant fins a enllaçar amb les pistes d'esquí de fons que ens duran al refugi novament, o carregar esquis i pujar pel llom fins a la Tuca de la Cima d'on podem prendre un excitant descens directa fins a les pistes ben trobat.

El descens del tub des del coll de Tovarres i l'interessant descens directa de la Tuca de la Cima

Coll de la Cima i Tuca de la Cima, amb la serra de les Canals i el massís del Certascan al fons

Aquí queda la proposta. Nosaltres vam trobar la pala E-SE del Campirme amb un estat lamentable; el mantell completament tranformat (més d'un metre i mig de gruix) podent veure la superfície del terra sense cap tipus de cohesió, sense possibilitat de tornar a pujar (impossible foquejar en aquelles condicions), i estan obligats a flanquejar tota la pala enmig d'un escena del tot incòmode, amb grans cornises a la part superior i ressalts rocosos a sota que tallaven el pendent. Arribats a l'altre extrem de la pala, tot i l'orientació E-NE el mantell no millora i decidim deixar-ho corre, recuperant la carena cimera seguint un el llom sense neu excepte a la part final on amb cura i aprofitant els afloraments rocosos grimpem fins a terreny segur. Enfilem la carena altre cop fins al cim, i baixem al refugi per l'Estany de Mascarida sense cap dificultat, on a voltes trobem molt bona neu.

Enfilant els suaus lloms que menen al cim

La pala E-SE del Campirme amb les traces del flanqueig i l'estret corredor que atravessa la franja de roca que talla el pendent, i recuperant la carena per tornar al cim

Grimpant cap a la carena amb el coll a l'esquerra del cim de Trencacalders al fons, i temperatures positives durant el dia 15 a l'estació de Certascan (Font:Meteocat)

Díficil adivinar que la pala estaria en tan males condicions, tot i no ser aviat, vam iniciar el descens a les 12h que per ser una orientació E i havent baixat el dia abans per una pala S després de patir la insolació de tot el dia amb certa base dura, fa pensar que quelcom més que l'escalfor del sol d'aquell dia havia influit. Una possibilitat és l'ubicació de l'olla, al final de la llarga vall de Soliguera que arrenca molt més abaix al poble d'Estaon aliniada de N a S i sense cap barrera a les tèrmiques ascendents rescalfades durant el dia típiques d'episodis anticiclònics, que fins i tot potser aquella nit continuaven afectant l'olla com a contravent del lleuger vent del N que havia entrat a la vesprada i al matí continuava bufant al cim (on la temperatura a aquella hora era prou baixa i mantenia la neu dura en orientacions N). La cota de neu a aquesta vall semblava acabar cap als 1.800m, el que podria confirmar aquesta possibilitat (les alzines que enfilen fins al poble de Llavorsí i més amunt són testimoni de com s'acanalen els vents càlids en aquestes valls). En canvi, és possible que la forma en L de la vall de les Tovarres fes que la neu del coll de Tovarres en avall estigués millor (a més que es poden esquiar orientacions NE). Queda el dubte també de si el riu de Piuloro és esquiable fins al fons de vall, a tenir en compte també.

Mixte poc abans d'arribar a la carena i el registre de l'estació automàtica de Port d'Aula (sobre Montgarri), on es veu la temperatura positiva de les nits de dijous i divendres.

Somriures agraïts durant el descens per l'estany de Mascarida amb el descens de la Coma del Forn del dia abans al fons

Activitat fetambintensitatidefinalfeliç amb la Marina Gay i la Gemma Turell, i els companys que van a peu que tornen al refugi directament des del cim benestalviant-se aquesta part de l'aventura, el 15/03/09.
(Fotos: Edu Plana)