Catarsis, 90m 7a (Font Ferrera, Solsonès)

**

Sortida de l'esperó desplomat i de presa petita de l'L1, passos tècnics i mantinguts (Foto:EduPlana)

Escalem la Catarsis, a la Paret de la Bruixa, oberta el 24/11/91 per Josep Mª Cases i Joan Marceló. Possiblement el llarg de 7a de la comarca més difícil, i una de les úniques tres vies de la comarca amb aquesta graduació (junt amb la Disis Pop i la Si vols bolts a la paret de la Llosa del Cavall) que és el grau màxim del Solsonès alliberat.

Croquis de la via i inici (Foto:XescoMas)

De material, la via està ben equipada a base d'espits i algun buril, excepte l'inici fins a caçar el primer espit que ens haurem d'autoprotegir amb un parell de friends mitjans (fissura díedre franc).

Els graus, el 7a és díficil en comparació al 6b del segon llarg, que surt bé. Grau obligat de 6a.

Escalant l'L1 (Foto:EP)

Escalant l'L2 i la vesprada d'estiu sobre l'ermita de Sta. Isanta, on ja fa dies que no sonen les campanes.. (Foto XM i EP)

Sobre l'accés i lloc trobareu més info a les piulades de Font Farrera. El descens el farem o rapelant (llavors no anirem a buscar l'arbre, hem de trobar una tercera R preparada) o caminant per radera la paret (camí poc fresta i algun destrepe de I). La via, ara a l'estiu és a l'ombra a la tarda.

Escalant l'últim llarg (Foto:EP)

Activitat feta el 30/07/08 amb Xesco Mas

Alpesport, 65m 6b+ (Paret del Grau, Alt Urgell)

Arribant a l'R2 (Foto:EduPlana)

L'Alt Urgell deu ser de les comarques amb un nombre més gran de parets i sectors, en general amb un calcari de qualitat excel.lent. La paret del Grau, al poble de Coll de Nargó, presenta una gran quantitat d'itineraris, la gran majoria de tall esportiu i molt equipats i quasi sempre sobre roca molt bona d'un calcari compacte, a voltes compaginat amb trams de conglomerat que recorda la millor roca de Collegats. Són vies no massa llargues, de 2 o 3 llargs en general, d'uns 70-90m màxim. Ideal per fer-ne vàries en una jornada. Ara a l'estiu, a partir de la tarda queden a l'ombra i s'acompanyen de la marinada, sent una molt bona alternativa al domini de les cares sud de la majoria de parets i sectors de la zona.

Itinerari i escalant l'L1 (Foto:EP)

Enfilem a repetir l'Alpesport, un dels primers itineraris oberts a la paret. La via està equipada amb espits (ull amb l'estat d'alguns d'ells) i parabolts i es rapela amb corda de 60m (el segon ràpel millor aprofitar la primera R de la Lo desterrat). El grau està més que ajustat a l'estil anys 80, sent l'L1 més aviat 6b i el segon més aviat 6c. 6a o 6a+ obligat.

L'escalada és atípicament tècnica a la zona, amb varis passos d'slap i navegant per trobar el pas més evident.

Altres vies equipades molt recomanables les trobareu a l'entrada de la Comando zeretà, una de les poques vies semiequipades de la paret i també molt recomanable. Adjunto topo de la zona del blog d'Escalades a l'Alt Urgell.

Escalant el segon llarg i un altre estiu a la Manelet (Foto:EP i XescoMas)

L'accés a la paret el fem seguint la pista que ressegueix la roca de Coll de Nargó (surt de davant l'esglesia romànica del poble, indicat) fins l'aparcament de les agulles o titolos. D'allà a peu seguirem la fresa fins al peu de paret. Pel descens, de les vies es baixa rapelant, aprofitant les diverses instal.lacions que hi ha.

Activitat feta amb Jordi Latorre el 29/07/08

Cresta de Espadas-Posets (Vall de Benasc)

Escaladors a la cresta i al cim de les Espades (Foto:EduPlana)

Bonica i senzilla cresta, on la dificultat la dóna la longitud i alçada mantinguda. Només hi trobarem un parell de passos puntuals d'escalada obligada (IIIº), la resta passa a ser una senzilla grimpada on els trams més aèris de la cresta poden evitar-se deixant el fil de l'aresta.

L'itinerari vist des del cim del Posets i croquis (Foto:EP)

Trams entre el Diente Royo (3.010m) i el cim de Pavots (3.121m) (Foto:EP)

L'accés el fem des del refugi Àngel Orús (2.100m, bon lloc per acampar a uns 100m damunt del refugi, darrera, no seguint el GR) fins a l'estany de Llardaneta on podem enfilar directament al Diente Royo (3.010m). D'aquest cim fins al coll de Pavots la ruta és una aresta que passarem caminant. Del coll fins al cim de les Espades (3.332m) és el tram realment de cresta, amb un pas puntual de II a l'inici i una grimpada aèria fins al cim. Continuem l'aresta fins al descens al coll que ens separa de la Tuca de Llardaneta (3.311m) que podrem assegurar si ens cal amb un clau. Per accedir a la Tuca tornarem a escalar un petit ressalt de IIIº, però prou aeri. D'allà fins al cim del Posets (3.375m) sense cap dificultat. El descens el farem pel camí normal que baixa per la canal Fonda.

Abans d'arribar al cim de Pavots i variants al deixar el fil de la cresta de les Espades (Foto:EP i XescoMas)

Primer ressalt per encarar la cresta de les Espades i al tram de cresta (Foto:EP i XM)

Al tram de cresta de les Espades i descens al coll que el separa de la Tuca de Llardaneta (Foto:XM i OscarSolé)

De material, amb certa experiència, passarem amb un cordino de 30m i algunes bagues (opcional). Activitat recomanable per iniciar-se en el món de les crestes, i segurament molt recomanable fer-la hivernal.

Segon pas de grimpada obligada abans de la Tuca de Llardaneta i foto cim (Foto:OS)

Activitat feta amb l'inconfusible humor subtil dels expedicionaris Pep i Rafel Irla, i l'Oscar Solé i Xesco Mas el 26/07/08

Via del Xuxe, 160m 6a Ae (Canalda, Solsonès)

Escalant l'L2 (Foto:EduPlana)

Enfilem al sector de la dreta de Canalda, on trobarem diverses propostes relativament ràpides i que a la tarda queden a l'ombra. Ens decidim per la via del Xuxe, on arrengem el primer llarg afegint un parabolt a l'inici per a marcar el peu de via, i un altre que substitueix un clau del primer llarg.

Topo (info de l'últim llarg treta del llibre Solsonès Guia d'escalades) i escalant l'L2 (Foto:EP)

La paret del Llop Blanc (esquerra) i de Canalda, i accés a la via (Foto:EP)

No escalem l'últim llarg (comú amb la Pròpolis, Ballart i Darder dixit, oberta uns dies després) que els horaris apreten.

Bona via, ràpida, i exigent, amb els graus ajustats i passos obligats, a l'estil canaldero. La topo inclou els graus actualitzats d'acord amb l'oberturista. S'ha pujat un plus al pas de 6a de l'L1 (orginal V+) i al V+ de l'L2 (or. V). Tot hi així, graus canalderos!.

Roca molt bona excepte trams puntuals (excepte el primer tram de l'L1 on anirem navegant per lo més evident i franc). Ull amb el pas de 6a del primer llarg, del tot obligat. Entre el pont de roca i el bolt s'hi pot col.locar un alien verd. Ull també amb el 6a de l'inici del segon llarg, obligat i on una caiguda pot ser delicada (l'entrada es pot protegir amb un alien groc que treballa a 2 leves bastant precari. Més amunt s'ha afegit un pont de roca, més per acerar el de segon que com a assegurança, a l'alçada d'on hi havia un clau que ha volat).

Escalant l'L2 i ràpel de l'L3 amb el turó de la Creu del Codó al fons (Foto:EP)

L'accés el farem des del primer aparcament de la paret venint del coll de Jou (pista a l'esquerra) d'on seguirem un tram de pista a peu fins a trobar una fresa a l'esquerra que pel mig del bosc ens porta a peu de paret. El descens el fem a peu per la dreta (o preveure mallons per rapelar).

El petit poble de Canalda (Foto:EP)

Activitat feta amb l'oberturista Josep Mª Cases i en Marià Garriga el 22/07/08

Toscaneli, MD 75m (Paret de Riu Lacó, Solsonès)

Enfilem a fer la primera repetició després de la recent obertura d'aquesta via de mans dels infatigables Josep Mª Cases (Xuxe) i en Marià Garriga, una de les darreres aportacions a la Paret de Riu Lacó.

Topo de la via i perspectiva des de l'aparcament (Foto:EduPlana)

Bon itinerari, més franc i elegant del que sembla a primera vista. Escalada pràcticament desequipada (bolts i claus), de material passarem amb els aliens i l'equivalent a friends fins al 3 (llavors tascons opcionals). S'ha afegit un pont de roca a l'inici del segon llarg per marcar l'itinerari. Roca bona o molt bona en general. Graus ajustats i obligats.

Escalant el segon llarg i superant el pas clau de placa (V+/6a) on ens haurem de protegir (Foto:JosepMªCases)

L'accés el farem intuïtivament atravessant el bosc fins al peu de paret, no hi ha fresa. El descens seguirem una fresa (a trams poc definida) que baixa de la paret per l'esquerra.

Croquis d'accés a la via, i amb vistes a la paret del Montnou des de l'aparcament.

Per info d'altres vies de Riu Lacó i de com arribar a la zona cliqueu aquí.

Activitat feta la tarda del 13/07/08 amb en Xuxe

Gran Díedre, 150m Dsup (Calderer, Pedraforca)

(Foto:EduPlana)

Seduïts per la lluna plena i el magnetisme del Pedraforca, enfilem a repetir aquesta senzilla clàssica de mitjans de segle passat.. mestresaprenents...

Al pas del 'carajillu' de l'L4 (Foto:EP)

Fem l'accés per la feixa (1h), per conèixer el troç i les rutes d'escapatòria si un dia arriba el mal temps, i no repetir la Cerdà-Vergés. Al tram final cal parar compte de seguir grimpant fins a sobre el bastió. Si flanquegem abans d'hora (el que vam fer nosaltres), també podrem recuperar el camí ascendint per una fàcil canal amb algun pas puntual de II. Un cop a la feixa, aquesta queda tallada per un curt ràpel de 15m, que ja ens deixa a prop de l'inici (nom marcat, sirga d'acer).

Croquis amb les itineraris i el camí d'accés i flanqueig de la feixa (Foto:EP)

L'itinerari no té pèrdua (topo disponible a onaclimb, no està contrastat el material que hi indica i els dos primers llargs no fan 75m. La via més aviat fa 150m que 200, i l'última R la farem a l'esquerra del díedre -equipada- enlloc de a l'arbre superior on és més fàcil fer caure rocs).

Bona roca excepte algun bloc puntual, reunions equipades amb 1 parabolt del 12 i argolla per rapelar i reforçades (no sempre) amb algun clau. Recomanable enllaçar l'L1 i L2 (IV, amb corda de 60 s'arriba). A l'L5 i l'inici de l'L6 és on trobem els passos més fins (V). El tercer llarg també queda amb IV. Graus clàssics, clàssics!.

Inici de via i escalant el segon llarg (Foto:EP)

Escalant l'L1 i tram fi de l'L4 (Foto:EP)

De material, passem amb mig joc de tascons, els aliens (opcional) i alguns friends mitjans (fins al 3). Trobarem alguns claus i ponts de roca en els passos més exigents.

Inici del tercer llarg i escalant el quart llarg (Foto:EP)


Tram final de l'L4 (Foto:EP)


Inici de l'L5 (Foto:EP)

Sortim per la Pany (IV -clàssic!?- al primer llarg i III i II la resta), i cap al coll del Gat (indicat). Des del primer coll el descens el farem seguint les marques vermelles (algun pas de II, ull si està mullat) fins al coll del Gat on surt la Homedes, i d'allà cap a la tartera principal.

Sortida del Gran díedre i primera tirada de la Pany (Foto:EP i JoseAroca)

Tercera tirada de la Pany, ben indicada i tram final fàcil cap al coll del Gat (Foto:EP)

Fi de festa i una cordada rapelant des del Gat vistos des de l'R5 del Gran díedre (Foto:Flor i EP)

Tranquil.la activitat feta amb un dia radiant amb el Jose Aroca i la Flor el 19/07/08, i l'afable companyia de'n Jordi i l'Àlfred. Converses, somriures i respirar.

(Foto:EP)