Escalant l'L3 (Foto:EduPlana)A la paret del Dispensari de Camarasa trobarem diverses propostes, algunes semiequipades i altres equipades, o molt equipades. Tot i el pobre aspecte de la paret i alguns passatges una mica herbosos (també per ser itineraris en general poc repetits), algunes vies reserven passatges ben interessants, amb trams verticals i desplomats a la part mitja o alta de la paret per no perdre la sensació de "tàpia". La roca, sovint, excel.lent i força peculiar del lloc
.
Topo i aproximació amb el sostre de l'L1 (Foto:EP) Enfilem a repetir aquesta fàcil i acrobàtica via de'n Gutírrez, Espinete i cia, cordada indivisible de la zona. L'itinerari compte amb dos llargs d'artifo equipat, el primer que supera en horitzontal el gran sostre inicial. Al segon surten alguns passatges a l'inici en lliure, però el tram mig és molt dur. El tercer llarg travessa un tram herbós però la resta són continus i mantinguts.
La via fou equipada totalment des de dalt 20 anys després de la S.E.A.M "Lo Marin" (any 73) i de quina li solapa gran part del primer (de la SEAM veurem uns burils vells per la placa evitant el gran sostre) i pràcticament tot el segon llarg (comparteix l'R1 i passa molt a prop de la seva R2 que haurem d'obviar i flanquejar a la dreta). Per tant sovint no segueix la lògica de la paret, especialment l'artifo de l'L4 que esquiva una fissura a l'esquerra que donava més joc per fer-ho en lliure. Cosetes de l'època i d'aquesta cordada, que a més d'itineraris clàssics també es posaven les botes equipant des de dalt tal qual.
Escalant l'L1 i L2 (Foto:EP)Sobre el material, la via està equipada (a volat el primer bolt de la topo, que podem substituir per un antic buril i un pont de roca) i només caldran cintes i estreps. Totes les R tenen bolts menys l'última que a més de ser penjada són espits. Nosaltres vam muntar R a una savina a peu pla. Els graus... anys 90 de la zona i de la cordada, un plus o més de tant en tant no li sobra, però és el de menys.
L'accés és evident resseguint la passarel.la de la presa fins a situar-nos sota el sostre (5'). La via comença per la línia de bolts més propers al diedre (no confondre amb les vies esportives de la dreta). El descens, la via es pot rapelar amb corda simple, però nosaltres vam sortir a peu. Cal enfilar uns 50m de desnivell fins a trobar un camí fresat evident de la Feixa de'n Cisquet que marxa en direcció al pont penjat. I així tenim l'oportunitat de mirar-nos d'aprop l'intimadora paret per on passa la Terra Lliure.
Escalant l'L3 i itinerari (Foto:EP)
A l'R3 i escalant l'L4 (Foto:AniolVilalta)
Ja ha arribat la primavera a la tàpia i fi de festa (Foto:EP)
El refugi de la Terra Lliure, la serra Carbonera i els seus racons (Foto:EP)
Altres propostes de la zona són, com a curiositat, la Chimenea Gutíerre-Ruiz, semiequipada, amb un tram de xemeneia prou interessant, però un inici herbós i bastant brut, tota la via és bastant bruta, recomanable per a "clàssics encuriosits". I dels múltiples itineraris del Puro recomanable la Directa, de fins a 6b+/6c en lliure i ràpida i intensa escalada. Opcional algun alien o tascó pel primer tram de l'L1 on han volat un parell o tres de bolts. D'ambdues es baixa rapelant.
Activitat feta un tarda de primavera amb Aniol Vilalta el 16/04/08
