Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xemeneies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xemeneies. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de novembre del 2017

XEMENEIA DE CAN BIANCHINI. Poblenou.

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i VALENTÍ PONS TOUJOUSE

 
Probablement la xemeneia més singular de la ciutat, no tant per la seva alçada com per la seva forma helicoïdal que la feia semblant a un tirabuixó, va ser la que hi havia al Poblenou a la fàbrica d'Alberto Bianchini. Havia estat projectada per l'enginyer Alfred Ramoneda Holder.
L'empresa produïda filferros de tota mena i l'original xemeneia, d'uns quaranta metres d'alçada, va romandre dempeus fins després de la Guerra Civil. Era visible des de l'antic camp de futbol del Júpiter que s'aixecava al carrer Lope de Vega.
 
*1930.- Capçalera d'una factura de l'empresa A. Bianchini, Ingenieros, S.A. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz)

*1933.- Emplaçament de la fàbrica A. Bianchini S.A. productora de fil-ferros al carrer d'Espronceda (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Els exemples de xemeneies helicoïdals a l'arquitectura industrial no són gaire habituals. Els podem trobar a la Colònia Sedó d'Esparreguera i també a la Bòvila de Can Almirall a Terrassa, probablement la més coneguda.

*1930's.- Vista de la tribuna principal del camp de futbol que el CE Júpiter tenia en els terrenys que avui ocupen els Jardins de Josep Trueta. A la dreta de la imatge hi podem veure la xemeneia de Can Bianchini.

 *1915.- Anunci a la Barcelona Selection Guide

diumenge, 30 d’agost del 2015

XEMENEIA DE LA CENTRAL D'ELECTRICITAT. Roger de Flor / Av. Vilanova (1897-1961)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i FRANCISCO ARAUZ



Juntament amb les tres xemeneies del Paral·lel i la de Can Batlló a l'actual Escola Industrial (totes elles conservades), la de la central d'electricitat de l'avinguda Vilanova va ser una de les més esveltes i altes (56 metres) del paisatge barceloní del segle passat.   
Era situada just al costat de l'edifici modernista de maó vist de la Central Catalana d'Electricitat, obra de Pere Falqués i Urpí i enlairada entre 1896 i 1897. Aquesta construcció, sortosament conservada i rehabilitada, constitueix un dels exponents més valuosos del patrimoni industrial modernista de la ciutat. Dissortadament la xemeneia no va seguir el mateix camí perquè a l'any 1961 va ser enderrocada per reformar les instal·lacions de la companyia d'electricitat.



*1900's.- Diverses vistes de la xemeneia durant els anys següents a la seva construcció. L'Escola Pere Vila encara no ocupava el solar del davant, que aleshores acollia un magatzem de begudes. L'edifici que es veu al costat de la central elèctrica, on arrenca l'antiga carretera de Ribes, també va desaparèixer i avui acull una zona verda triangular davant de l'Estació del Nord.

*1926.- Plànol general de les instal·lacions de la Central Catalana d'Electricitat amb indicació del lloc on era emplaçada la xemeneia. (Font: Central Vilanova. Hidroelèctrica de Catalunya. HEC. Barcelona. 1982. Gentilesa de Francisco Arauz.) 

*1961.- La xemeneia just abans del seu enderroc i tres imatges de les diferents fases de la seva execució. (Font: Central Vilanova. Hidroelèctrica de Catalunya. HEC. Barcelona. 1982. Gentilesa de Francisco Arauz.) 

dijous, 5 de juliol del 2012

CENTRAL D'ELECTRICITAT DEL CARRER MATA. (1883-1987)

MIQUEL BARCELONAUTA


*1921. Vista general de la central amb les tres xemeneies. Al fons, es pot veure també la de la central  d'electricitat del carrer Carrera, que produïa electricitat per als tramvies.

L'emblemàtic conjunt d'aquesta central elèctrica, coneguda popularment com Les Tres Xemeneies, es remunta a l'any 1881 en fundar-se la Compañía Española de Electricidad que va optar per construir la central a l'indret conegut com les Hortes de Sant Bertran tocant al Paral·lel, entre els carrers Mata i Vilà i Vilà. Va ser la primera central d'Espanya, la tercera d'Europa i la setena del món.
La construcció de les tres populars xemeneies però, no va ser simultània sinó progressiva. La primera, la més allunyada del mar, va enlairar-se el 1897 juntament amb la construcció inicial de la fàbrica d'electricitat. La segona fou la més propera al port i data de 1904 quan l'empresa ja s'anomenava Compañía Barcelonesa de Electricidad. Finalment, la tercera -situada entre les dues anteriors- va ser aixecada el 1912 completant aquest conjunt indissociable fins avui de l'skyline de la ciutat. L'alçada de les tres xemeneies era de 60 metres similar a la del monument a Colom. 


*1897.- La central disposava inicialment de només una sola xemeneia.

Amb el pas dels anys aquesta central va perdre protagonisme, especialment a partir de l'entrada en servei de les primeres centrals dels Pirineus, que a través de les línies d'alta tensió transportaven l'electricitat fins a Barcelona. Riesgos y Fuerza del Ebro i FECSA foren les altres empreses elèctriques que al llarg del temps varen ser propietàries de la central, que durant un temps va passar a ser una central de reserva, que funcionava només en els períodes de gran demanda d'energia.
No obstant això, a mitjans la dècada dels 1950's, aprofitant la davallada dels preus del petroli, la central del carrer Mata va ser refundada i utilitzant com a combustible el fuel oil assoliria l'any 1964 una potencia total de 120.000 Kw. 


*1904.- Vista de la ciutat des de Montjuïc amb la segona xemeneia de la Central ja construïda. (Foto: Postal. Col·lecció privada de Dariusz Osiak)

*1904.- La segona xemeneia va quedar situada a l'altre extrem de la central 

L'any 1979 l'Ajuntament de Barcelona va incloure les tres xemeneies en el catàleg del patrimoni artístic industrial de la ciutat, amb la qual cosa van ser preservades més enllà del previsible tancament futur de la central. Una dècada abans no havia tingut la mateixa sort la xemeneia de la veïna Central del carrer Carrera que havia estat enderrocada malgrat la seva alçaria i esveltesa.

*1915.- Finalment, la central del Paral.lel amb les seves tres xemeneies a ple funcionament.

Avui l'antiga central de Les Tres Xemeneies, a banda de les oficines acull un espai divulgatiu sobre la història de la producció d'electricitat gestionat per la companyia Endesa. L'entorn va ser urbanitzat i s'hi va inaugurar un ampli parc, en el que s'hi poden veure diverses peces d'un tamany considerable procedents de l'antiga central.

dilluns, 2 de juliol del 2012

CENTRAL D'ELECTRICITAT DEL CARRER CARRERA (1899-1969)


*1900's.- Vista del sector de les Hortes de Sant Bertran captada des de Montjuïc a començaments del segle XX, amb el Paral·lel i la ciutat al fons. A la dreta es pot veure la Central Tèrmica del carrer Carrera.

Si mirem fotografies antigues del sector del començament del Paral·lel, ens adonarem que, a banda de les tres clàssiques xemeneies que han arribat als nostres dies, n'hi havia una altra que sobresortia amb una alçària similar i era situada uns tres-cents metres més enllà en direcció cap al port. Aquesta quarta xemeneia era la de la central tèrmica del carrer Carrera que donava energia elèctrica als tramvies de la ciutat.
A les acaballes del segle XIX la Companyia de Tramvies havia decidit donar un pas decisiu en la modernització del seu servei de transport. L'objectiu era substituir els vehicles de tracció animal amb cavalls per tramvies elèctrics. Per tal d'assolir aquesta comesa, l'empresa va optar per construir la seva pròpia central, atès que la generació d'electricitat era encara molt escassa a la ciutat.
Els terrenys que finalment varen ser escollits eren situats a l'extrem del Paral·lel per la banda de mar, sobre les antigues hortes de Sant Bertran on s'havia urbanitzat el carrer Carrera. La zona es va considerar idònia atesa la seva proximitat al port per desembarcar el carbó i perquè era suficientment allunyada del nucli urbà. Les obres s'iniciaren el 1896 i tres anys després la nova central començava a donar servei a la linia de circumval·lació, pionera en l'electrificació dels tramvies barcelonins.

*1902.- La xemeneia de la Central de Carrera des del Portal de la Pau

*1906.- Una curiosíssima foto captada des de Montjuïc el dia 28 de desembre de 1906 (Dia dels Innocents). La imatge fa coincidir el cim de la xemenia del carrer Carrera amb l'estàtua de Colom del seu monument, situat just darrera. L'efecte òptic és espectacular i fou molt comentada a l'època. (Foto: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona) 

La central disposava de dues seccions (dinamos i motors), així com d'un pou de 6 metres de diàmetre i d'un dipòsit d'aigua dolça d'una capacitat de 600 metres cúbics. Entre el pou i el dipòsit s'enlairava una esvelta xemenia de 70 metres que superava en alçada el monument a Colom.
Al llarg del primer terç del segle XX la central va anar incrementant progressivament la seva capacitat de generació d'electricitat a mesura que la xarxa de tramvies s'anava ampliant i va passar a ser propietat de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (CBE). La Guerra Civil però, va deixar malmeses algunes instal·lacions a causa dels bombardeigs aeris sobre la zona portuària de la ciutat i durant la posguerra va funcionar com a subcentral transformadora. L'any 1955 va ser objecte d'una última inversió que la va dotar de dos nous grups rectificadors de vapor de mercuri que començaren a funcionar el 1958.
La central del carrer Carrera va ser clausurada el 1968. A l'any seguent va ser desmantellada, la xemeneia enderrocada i va desaparèixer qualsevol rastre d'aquella instal·lació pionera i tant important en la història del transport públic de la ciutat.

*1930.- La xemeneia de la central del carrer Carrera al mig de la foto rera les Drassanes

*1950.- La Central Elèctrica del carrer Carrera amb la seva esvelta xemeneia. Al fons les Drassanes, les Duanes i el monument a Colom.

Podeu trobar més informació de detall sobre les característiques tècniques d'aquesta instal·lació a l'adreça: