BOLERA MONTANA. Diagonal 491. (1952-1955)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Agraïments a JOANA FRANCÈS

* 1952.- Anunci inserit a les planes de El Noticiero Universal informant de la inauguració de la Bolera Montana. 

Als anys de la postguerra el tram de la Diagonal comprès entre la plaça de Calvo Sotelo (actual plaça Francesc Macià) i la carretera de Sarrià presentava una aspecte molt diferent en una i altra banda. Mentre que al cantó muntanya hi van proliferar els balls d'estiu (principalment el ball El Cortijo i altres atraccions bàsicament nocturnes), el cantó mar presentava encara un aspecte més pobre amb poques edificis i força solars encara per edificar.

Al número 491, entre els carrers Loreto i Fra Luis de Granada, s'hi va instal·lar una bolera coneguda com Montana. El pocs reclams publicitaris d'aquest local ja l'intentaven identificar davant el possible client amb l'afegitó (frente Cortijo) rere l'adreça de l'aleshores Avenida del Generalísimo Franco.

* 1953.- Un anunci de la Bolera Montana publicat en ocasió de la revetlla de Sant Joan d'aquell any.

La inauguració del local va tenir lloc el 29 de novembre de 1952 i la bolera disposava de 8 pistes de joc  i un bar americà. També s'hi organitzaven revetlles i ball a l'aire lliure en els seus jardins.

La vida de la Bolera Montana va ser efímera. La zona demandava construir-hi edificis i els aficionats al joc de les bitlles van poder continuar exercitant-se al veí Bolódromo situat al ball-restaurant Rosaleda o al Boliche de la Diagonal. 

BOLÓDROMO. Diagonal / Carretera de Sarrià. (1952-1954)

*1950's.- Emplaçament de les 16 pistes de bitlles del Bolódromo (cercle groc) al costat del ball amb jardí Rosaleda a prop de la cruïlla entre Carretera de Sarrià i Diagonal.

Instal·lació inaugurada el 21 de maig de 1952, en el lloc on abans hi hagué el local anomenat El Patio del Farolillo, que era un espai per espectacles de flamenc concebut com una mena d'annex a Rosaleda. Aquest selecte restaurant i ball de les nits d'estiu havia tancat al setembre de 1951, tot i que continuava actiu com un empresa dedicada a l'organització de festes i convits. Ramon Tarragó el seu director va decidir tirar endavant el negoci del bowling

El Bolódromo comptava amb 16 pistes de bitlles reglamentàries a l'aire lliure i també s'hi anunciaven exhibicions de gossos i cockfigths (lluites de galls). Disposava també de cafè-bar-restaurant 

*1952.- Anunci publicat a La Vanguardia que fou la primera referencia publicitària al Bolódromo el mateix dia de la seva inauguració.

No va tenir una existència gaire llarga. La documentació publicitària del Bolódromo no s'estén més enllà del 1954, tot i que les seves pistes van romandre fins a començaments dels 1960's com es pot veure en fotos aèries del triangle que formaven les instal·lacions del ball Rosaleda entre Diagonal, carretera de Sarrià i el final del carrer Anglesola.

*1953.-  Venda de tiquets per exhibicions de moda al Bolódromo.

*1954.- El restaurant del Bolódromo aprofitava les instal·lacions del ball Rosaleda

BOLO CLUB ENTENZA. Carrer Entença 62. (1950's)

Cap als inicis de la dècada dels anys 1950's es produeix a la ciutat una proliferació de l'esport de les bitlles amb l'aparició de diverses entitats dedicades a la seva pràctica. S'imposen les denominacions bolos i bolera en llengua castellana i només molt tímidament es parla de bowling denominació anglesa poc tolerada per l'establishment lingüístic del moment.

 

*1953.- El Bolo Club Entenza en la llista de clubs de bitlles existents a la ciutat en aquell any. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

 

El Bolo Club Entenza era emplaçat als baixos de l'immoble del numero 62 d'aquest carrer entre la Gran Via i el carrer Diputació [1].

La Federació Catalana havia posat en marxa un campionat regional on la presència de clubs barcelonins era majoritària. El Bolo Club Entenza destacava com un dels més forts a l'edició de l'any 1953.

 

*1953.- Crònica d'una jornada del campionat de Catalunya de bitlles amb la participació destacada del Bolo Club Entenza. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo).

 

[1].- L'emplaçament del Bolo Club Entenza coincidiria avui amb l'edifici sota el qual hi ha un dels accesos a l'interior d'illa que acull els jardins de Sebastià Gasch a la quadrícula Entença/Diputació/Rocafort/Gran Via.

 

PEÑA BOLÍSTICA CANTABRIA. Còrsega 65-71 (1950-1985)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

L'any 1948 es va fundar a Barcelona la Peña Bolística Cantabria amb l'objectiu de difondre i estendre per la ciutat l'afició a una modalitat de les bitlles pròpia de la regió càntabra anomenada bolo palma o bitlles càntabres

La nova entitat esportiva es va establir inicialment al carrer Parlament. No fou fins al 1950 que es va traslladar al carrer Còrsega entre Entença i Rocafort. Era en un espai situat rera l'església de Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, que el propi rector de la parròquia va cedir a l'entitat. El complex incorporava dues pistes de bolo palma a l'aire lliure amb un servei de bar, amb una terrassa protegida del sol per una coberta de canyís, on també se servien àpats. La peña va arribar a aplegar 150 socis. 

*1960.- Una partida de bolo palma a la bolera de la Peña Bolística Cantabria (Foto: Federació Catalana de Bitlles Bowling)

El bolo palma es juga amb nou bitlles fabricades en fusta de bedoll o avellaner d'un 45 centímetres d'alçària. Les bitlles es disposen en forma de tres per tres i es complementen amb una desena bitlla de 28 centímetres més petita anomenada  emboc. Les boles son de fusta d'alzinera amb un diàmetre de 12 a 18 centímetres. La pista de joc és una superfície rectangular de sorra compactada, amb unes dimensions d'entre 15 i 34 metres de llargària per 8 d'amplària. La tirada consta de dos moments: 

El tir o llançament inicial des d'una distància d'entre 7 i 20 metres segons al categoria. 

El birle o segon llançament que s'executa des del lloc on ha anat a parar la bola després del tir inicial. Es pot fer amb la mà o amb el polze. 

Es pot jugar individualment (tres boles fins a 20 bitlles) o per equips de 4 jugadors (dues boles per jugador fins a quaranta bitlles)

*1960's / 1970's.- Dues imatges de sengles repartiments de trofeus a les instal·lacions de la Peña Bolística Cantabria. (Fotos: Casa de Cantabria)

La bolera de la Peña Bolística Cantabria del carrer Còrsega va tancar portes el 1985 quan el solar va ser adquirit per una immobiliària que no va trigar gaire en aixecar-hi pisos. La Peña es va traslladar aleshores a la seu de la Casa de Cantabria del carrer Sor Eulàlia d'Anzizu al barri de Pedralbes on es segueix practicant aquest esport minoritari.

STRIKE CLUB. Bolera. Passatge Domingo 12. (1952-1955)

Agraïments a EUGENIO GUARDIOLA SANTAFÉ

Cap a finals de 1952 l'antic Garatge Fantasio, situat a la part del darrera de la sala de cinema del mateix nom al passeig de Gràcia, va ser habilitat com a bolera i sala de ball. El nom escollit va ser Strike Club, denominació que els aficionats a les bitlles sabran que fa esment a tombar-les totes d'un sol tir.

L'entrada era pel número 12 del passatge Domingo (dins l'illa formada pels carrers Mallorca, Passeig de Gràcia, València i Rambla Catalunya). L'esport de les bitlles era aleshores una modalitat força estesa, que apareixia habitualment a la premsa esportiva. En el primer any de funcionament a l'Strike s'hi organitzaren diversos campionats entre ells el de Catalunya. Posteriorment el ball i la musica amb orquestra va anar guanyant terreny a aquest esport i el negoci va acabar tenint una vida no massa llarga. 

Aquest mateix local va acollir a partir del desembre del 1958 el primer supermercat d'autoservei de la ciutat i amb el pas del anys una bona part de la seva superfície va ser ocupada pel legendari Drugstore del Passeig de Gràcia.

*1953.- A l'octubre d'aquell any el local va acollir el Campionat de Catalunya de Bitlles (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

*1954.- Actuacions musicals en els dies de la inauguració de la temporada a l'Strike Club (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

CLUB BOLERA LESSEPS. Santa Perpètua 8. (1953-1955)

 

*1954.- Dues imatges de l'interior de la Bolera Lesseps

A la dècada del anys 1950's l'afició a les bitlles era prou estesa a Barcelona. Hi havien almenys vuit boleres  actives a la ciutat i entre elles destacava la del Club Bolera Lesseps, ubicada molt aprop de la plaça del mateix nom, al número 8 del carrer de Santa Perpètua.

La Bolera Lesseps va obrir portes el 1953 sota la presidència de Jorge Miralles. La decoració de l'interior del local evocava un xalet d'alta muntanya amb sostres i baranes de fusta  d'acord amb el projecte dissenyat per l'arquitecte Joaquín Martínez. El club propietari del recinte competia habitualment en els campionats domèstics de bitlles.