EL TAURÓ CAPITALISTA DE BLU. Graffitti. Carrer del Santuari. El Carmel. (2009-2021)

 

*2009.- El tauró capitalista de Blu pintat sobre un mur de la baixada del carrer del Santuari al barri del Carmel.

Al febrer de 2009 el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va organitzar el Festival Influencers 2009 que va portar a Barcelona un grafiter italià d'identitat oficial desconeguda, que se'l coneixia amb el nom artístic de Blu. Fou en el marc d'aquest esdeveniment artístic que Blu, amb el suport de l'entitat Espai Jove Boca Nord, va pintar un gran mural al barri del Carmel que va perdurar durant més d'una dècada. Representava la figura d'un tauró amb la pell coberta de bitllets verds de cent euros, amb una boca de dents esmolats i blancs. Era situat a la baixada del carrer del Santuari quan connecta amb el de Calderón de la Barca 

La boca de l'esquàlid coincidia amb una antiga pintada mural del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) de tonalitats vermelles i grogues que figurava a l'indret des de principis de la dècada dels 1990's i que va anar esborrant-se amb el temps. 

*2009.- Vídeo realitzat al febrer d'aquell any en plena execució del mural. S'hi poden sentir comentaris diversos de veïns del barri sobre les sensacions que els produïa el graffitti. 

El logotip de l'artista italià Blu.

El graffitti de Blu, amb una càrrega simbòlica clara de denúncia envers la voracitat del sistema capitalista representada en aquest tauró folrat de diners, va esdevenir durant una llarga dècada com un referent artístic del barri del Carmel. Amb el temps va anar perdent color i va quedar envoltat d'altres pintades. Dissortadament el tauró va desaparèixer al maig de 2021 després que empleats municipals el cobrissin de pintura amb un poc convincent argument de invocava la necessitat de reforçar el mur de la paret on hi havia la monumental pintada. 

Els graffittis, gairebé per definició, no tenen de voluntat de perdurar en el temps. Aquest el recordarem gràcies a les moltes fotografies que li van fer i d'algun fotograma de la pel·lícula Biutiful (Alejandro González Iñárritu) que protagonitzà Javier Bardem al 2010.  

*2009.- La boca del tauró coincidia amb una pintada les sigles i el nom del PCC, el Partit dels Comunistes de Catalunya, una formació política que va aparèixer a l'any 1982 com una escissió prosoviètica dels eurocomunistes del PSUC. 

*2010.- Fragment d'un fotograma de la pel·lícula Biutiful.

*2021.- Inici dels treballs de cobriment del tauró per funcionaris municipals que van tapar el mural (Foto: Ricard Cugat / El Periódico).

CASA TARRAGÓ. Segona façana pintada de La Carboneria. (2014-2020)

*2014.- La façana de La Carboneria a l'antiga Casa Tarragó amb el gegantí graffiti pintat sobre la façana. A la dreta es pot apreciar la coberta del mercat provisional del llibre dominical. 

Després del desallotjament practicat a La Carboneria al març de 2013, els okupes tornarien a entrar a l'immoble de l'antiga Casa Tarragó. Una de les primeres accions va ser renovar el graffiti de la façana al que van aplicar un canvi radical configurant un nou macromural que com a l'etapa anterior ocupava íntegrament tota la superfície de la façana.

La nova intervenció artística substituïa l'anterior paisatge de troncs i branques i era molt més acolorida. Presentava un globus aerostàtic com a principal icona, que apareixia en la part central de la façana enlairant-se cap al cel al costat d'altres elements (una bomba Orsini també enlairada i un parella pedalant sobre un tàndem en el cel a la façana lateral), tot plegat sobre un bosc de cadenes trencades pintades als baixos de l'edifici que evocaven una atmosfera d'alliberament.

*2016.- Detall del globus, l'element més rellevant d'aquella façana pintada. 

Al febrer de 2014 els okupes van tornar a ser desallotjats en una operació policial no exempta de moments de tensió i a l'any 2016 l'ajuntament d'Ada Colau es va decidir a protegir l'edifici incloent-lo en la llista de nivell de protecció C dins el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb interès urbanístic. Això impedia a l'empresa propietària (la immobiliària Barclays) d'enderrocar-lo o alterar la seva volumetria original aplicant remuntes a l'edifici.

La gran pintada graffitera del globus aerostàtic es va fer molt popular i fins  i tot apareixia reflectida en algunes guies turístiques de la ciutat.

A l'estiu de 2020, coincidint amb les tasques de recuperació i restauració de l'edifici. el mural va ser eliminat en una intervenció polèmica que va privar al barri d'aquest espectacular element icònic. 

MOSTRA D’ART NOU. MAN74. Escultures amb automòbils a la Rambla de Catalunya (1974)

*1974- Diputació / Rambla de Catalunya. Dos Seats 133 rampants davant el Gran Hotel Calderón. (Foto: Eduard Olivella / AFB)

A l'estiu de 1974 la Rambla de Catalunya es va omplir d'unes curioses escultures protagonitzades per carrosseries d’automòbils intervingudes per una vintena d'artistes catalans del moment, que van donar una imatge diferent i singular als trams de passeig d’aquesta cèntrica via. L'exposició es concentrava bàsicament a la part baixa del passeig central entre Aragó i Gran Via.

Les obres apareixien escampades entre els til·lers del passeig i varen provocar la sorpresa de més d'un vianant poc acostumat a aquesta mena de manifestacions artístiques durant el franquisme.

 

*1965.- Amèlia Riera

 

L'artista que va promoure aquesta exposició va ser la pintora i gravadora barcelonina  Amèlia Riera i Toyos (1934-2019), una de les promotores de la MAN (Mostra d'Art Nou), que en la seva edició de 1974 presentaria aquesta proposta artística al carrer. 

L'empresa automobilística espanyola SEAT hi va tenir també una presència important. Les carrosseries exposades eren gairebé totes del seu model Seat 133, un utilitari de format petit que venia a substituir l'històric 600, de la mateixa manera que el model 127 havia succeït a l'antic 850. SEAT va aprofitar que havia presentat el model en el darrer Saló de l'Automòbil per donar a la MAN les carrosseries per a l'exposició i així afavorir la popularitat del seu nou producte. Gràcies a l'excel·lent tasca de recerca realitzada per l'historiador Ferran Pujol i Querol hem pogut disposar de les fotografies que Eduard Olivella va realitzar durant aquest event i d'alguns detalls dels mateix [1].

 

*1974.- Algunes de les obres exposades a la Rambla de Catalunya. A l'última s'hi pot apreciar la signatura de Joan Hernàndez Pijoán. (Fotos: Eduard Olivella / AFB)

 

A la mostra no hi va faltar tampoc un Dodge Dart, l'únic automòbil de format americà, fabricat a Espanya per Barreiros, que recordava a molts dels vianants que presenciaven la mostra al cotxe en què Luis Carrero Blanco havia mort en atemptat l'hivern anterior.

Una lleganda urbana, que no hem pogut confirmar, sosté que l'obra dissenyada per Jordi Pericot evocava l'execució a la Presó Model del jove anarquista Salvador Puig Antic només feia uns mesos, i per aquest motiu va ser censurada sense poder exposar-se a la Rambla de Catalunya.

La mostra va estar plantada durant els mesos de juliol i agost d'aquell últim any sencer amb el dictador encara viu. Els artistes que hi varen participar foren:

 

Joan Vilacasas,

Evarist Vallès

Romà Vallès

Valbuena

Joan Josep Tharrats

Gerard Sala

Albert Ràfols-Casamada

Jordi Pericot

Parets

Joan Hernández Pijuan

Sebastià Forné

Claret

Armand Cardona Torrandell

Carbó Bechtold

Bosch Cruañas

Rafael Bartolozzi

Francesc Artigau

Eduard Arranz Bravo

Daniel Argimon i Granell

Amèlia Riera

 

 

 

[1].- Pujol i Querol, Ferran. Amèlia Riera sota la mirada d'Eduard Olivella. 2018.

Article disponible al web de la Biblioteca de Catalunya.

MURAL AMB ATLES SOSTENINT EL MÓN. Intervenció artística. Plaça Nova / Carrer Boters (1987-1988)

 

*1987.- Detall del mural (Font: Barcelona murs)

 

Els elements efímers són també història i, malgrat estar condemnats a una desaparició més o menys imminent, alguns d'ells mereixen ser retinguts en el record. Aquest és el cas del gran mural que a l'estiu de 1987 va aparèixer sobre una de les mitgeres d'aquell paisatge, durant tant de temps pendent d'acabar de resoldre, que fou l'extrem de la avinguda de la Catedral a la històrica Plaça Nova.

En aquelles hiperactives vigílies olímpiques, quan tot es preparava perquè Barcelona pogués donar una bona imatge davant el món, calia fer desaparèixer definitivament aquell record de les bombes de la Guerra Civil i tancar l'espai situat entre els carrers de la Palla, Boters i l'inici del dels Arcs. Ben aviat dos nous edificis s'encarregarien de tapar per sempre més aquella imatge desangelada d'enderroc i runa.  

Però abans d'enlairar-hi les noves construccions, hi va haver una oportunitat per a l'art. Després de trobar-se en l'exposició Barcelona Graffiti, una part dels participants es van proposar d'executar una obra de grans dimensions. La intervenció va ser batejada amb el nom de Gegant, Acció plàstica en superformat  i va rebre el suport del Col·legi d'Arquitectes, que era el propietari del solar, i de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament.

 

*1987.- La Vanguardia del dia 10 de juny anunciava la realització de l'acció pictòrica en un retall del Col·legi d'Arquitectes.

 

Després d'executar algunes proves sobre els murs de la Casa de la Caritat, el 19 de juny de 1987 es va procedir a rematar el projecte. Sobre la mitgera de l'edifici del número 17 del carrer Boters amb vista a la Plaça Nova hi aparegué, pintada en negre, la imatge mitològica d'un gran Atles nu sostenint amb els braços un globus terraqüi sobre la seva esquena. Sobre les parets del fons s'hi havien escampat prèviament bandes verticals de colors. 

 

*1988.- La Plaça Nova amb la mitgera del carrer Boters lluint el gran Atles pintat. A la dreta s'hi veu el mural de Picasso a l'edifici del Col·legi d'Arquitectes (Foto: Miquel Barcelonauta). 

 

El propi Col·legi d'Arquitectes no trigaria gaire temps en ampliar les seves instal·lacions amb un nou edifici construït sobre el solar on hi havia pintat l'Atles i el gegant va quedat finalment cobert.  

 

FIGURES DE DRACS SOTA EL PONT DEL DRAGÓ. (1987)

Agraïments a XAVIER AGUILÓ I GARCÍA

 

Una de les obres més singulars a l'espai públic del Districte de Nou Barris va ser la que l'artista Xavier Aguiló i García (Barcelona, 1959), en col·laboració amb Ramon Cónsul i Berzunces (Lleida. 1955), van dissenyar per al pas de vehicles sota l'avinguda Meridiana conegut com a Pont del Dragó, que uneix els barris de Sant Andreu i Valldaura. 

Consistia d'una banda en dues figures de sis metres de llargària que representaven sengles dracs (mascle i femella) i apareixien abraçats als pilars que sostenien el pont. Aguiló i Cónsul, que ja havien intervingut en murals a l'espai públic al barri de Canyelles (projecte Vichissoise) i a la presó de dones de Wad-Ras, van treballar aquest cop amb malla d'acer, fibra de vidre i resina de polièster gel-coats.

El conjunt es completava amb la decoració dels murs laterals del túnel sobre els quals apareixien pintats 16 dragons més amb pintura epoxi.

L'obra va ser dissenyada i instal·lada el 1987 amb el suport municipal del Districte de Nou Barris.   

 

 

*1987.- Dues imatges de l'interior del túnel amb els dos dragons, la femella en primer terme. (Fotos: Elisabet Armora).

 

 

*1987.- Dragons pintats a les parets laterals del túnel. (Font: Barcelona mur. Ajuntament de Barcelona).

 

1987.- Detall de l'urpa d'un dels dragons pintats a les parets. (Font: Barcelona mur. Ajuntament de Barcelona).

 

Dissortadament l'emplaçament de l'obra en un indret tan amagat i semiocult, fora de l'espai obert, va fomentar els actes de vandalisme urbà protagonitzats pels amics de l'esprai. Les agressions van arribar  fins al punt que les peces escultòriques aviat van aparèixer destruïdes, mutilades i fins i tot cremades.

L'ajuntament va procedir finalment a enretirar-les sense plantejar-se la seva reposició, mentre que els mur laterals on hi havien pintats els altres dragons van acabar essent  revestits de trencadís ceràmic.