HOTEL-RESTAURANT DEL PARQUE DE LA MONTAÑA. Carretera de Sarrià a La Bonanova (1879-1904)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i JESÚS SERDIO

L'Hotel del Parque de las Montaña va ser concebut inicialment com una instal·lació d'estiueig i repòs situada a peu de l'antiga carretera de Sarrià cap a Sant Gervasi en el que avui coneixem com el passeig de la Bonanova. L'emplaçament exacte era entre els actuals carrers de Pomaret i d'Iradier dins dels límits de l'extensa finca de Can Pomaret.
L'edifici, segons constava al frontó que coronava la façana, datava de 1859 si bé no va ser fins a finals de la dècada dels 1870's que s'habilità per usos d'hoteleria i restauració. Funcionava com a lloc d'estiueig dins del Pla de Barcelona per a families benestants. L'hotel-restaurant va tenir una primera etapa entre 1879 i 1883 durant la qual va establir dues oficines al centre de la ciutat (Les Colònies al carrer Ferran i Casa Subiela a la Riera del Pi) per a poder contractar els seus serveis.

*1882.- Anunci a tota pàgina publicat a La Vanguardia sobre l'obertura de la temporada d'estiu a l'hotel.

Emplaçament del l'hotel (petit rectangle groc) dins la zona del Parque de la Montaña (requadre negre) en un plànol de finals del segle XIX. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). A la imatge inferior el mateix plànol ampliat.

A partir de febrer de 1883, després d'una intensa reforma de l'interior de l'edifici, va fer-se càrrec de l'hotel el senyor Francisco Soler. El nou arrendatari i gerent de l'establiment va traslladar el punt de contractació dels serveis a la lleteria situada al carrer Petritxol número 13. Com a l'etapa anterior, l'interior de l'edifici s'organitzava al voltant d'un gran menjador-restaurant que ocupava els baixos, mentre que les altres dues plantes de l'edifici acollien un total de 40 habitacions. L'establiment gaudia també d'un entorn natural privilegiat a tocar dels jardins del Parque de la Montaña originaris de l'antiga finca de Can Pomaret.
Tot plegat constituia un marc idoni per celebrar-hi tota mena de festes, celebracions i àpats privats i especialment convits de noces, bateigos i comunions 

*1883.- Publicitat de la reobertura de l'hotel reformat amb referència a tots els serveis que s'hi oferien sota la direcció de Francisco Soler. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1883.- Notícia de la inauguració de l'hotel reformat els primers dies de febrer d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

A la dècada següent hi ha notícia d'una nova etapa de l'hotel a càrrec de José Escós amb cuines emplaçades a les pròpies habitacions a la manera del que avui coneixem com apartaments.

*1895.- Descripció de l'establiment i les seves instal·lacions en un retall de la Guia Barcelona en la mano. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz). 

Amb el canvi de segle uns nous encarregats apareixen en la publicitat de l'hotel, els germans Planas.

*1901.- Revetlles de Sant Joan i Sant Pere al Parque de la Montaña. (Font: La Publicitat. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

El restaurant de l'hotel era també lloc habitual de celebracions dels nomenaments dels catedràtics universitaris i de banquets organitzats per formacions polítiques i culturals. A tal d'exemple i curiositat, els carlins hi celebraven les seves trobades de germanor no exemptes sovint de situacions de tensió a causa de les diferències existents entre les diverses faccions del moviment.

*1904.- Cròniques de la mateixa reunió carlina, celebrada el diumenge 6 de novembre d'aquell any al restaurant del Parque de la Montaña, segons La Vanguardia (a dalt) i El Diluvio (abaix). (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1900's.- Vista lateral de l'edifici que va acollir l'hotel-restaurant  (Foto: Lucien Roisin Besnard).

A partir de del 1905 l'edifici fou destinat a finalistats docents i va acollir diverses escoles de formació en electricitat entre elles la Real Escuela de Ingenieros Electricistas perdent així definitivament els seus usos hotelers i d'esbarjo.

*1900's.- L'edifici que acollia l'hotel del Parque de la Montaña, ja a punt de ser convertit en escola d'electricistes, apareix enquadrat en groc, rera la torre de Sant Rafael, en aquesta imatge del passeig de la Bonanova.

HOTEL BARCELONA. Casp 1-13. (1961-2010's)

Tot just arrencar la dècada dels 1960's, la fesomia del primer tram del carrer Casp va canviar radicalment. Un nou edifici va irrompre en aquell espai flanquejat per les cases Rocamora i Pasqual Pons a l'inici del carrer. Aquesta última havia perdut el cupulí de la cantonada amb Passeig de Gràcia i les Rocamora el remat i la veleta del seu esvelt torreó.

*1958.- L'Hotel Barcelona en construcció des d'una imatge aèria de la Plaça Catalunya.

La nova construcció que s'afegia al paisatge del carrer era un hotel de 7 pisos d'alçada i gairebé 40 metres de llargària encarat a dos llocs tan representatius com el Teatre Tivoli i Ràdio Barcelona.

L'Hotel Barcelona, nom amb que es batejà el nou establiment, contrastava radicalment amb els altres vells edificis de l'entorn. Havia començat a prendre posicions en el panorama de l'arquitectura urbana una nova generació d'arquitectes, que ja no seguien els cànons monumentalistes i neoclàssics dels primers anys del franquisme, abandonant aquell recurrent culte a la balaustrada als balcons dels pisos més baixos.

L'enderroc de l'antic recinte del Novedades havia començat el 1955 i dos anys després ja s'hi havia construït el primer pàrquing soterrani de pagament de la ciutat. Posteriorment l'arquitecte Miquel Ponsetí hi va construir la nova sala de cinema i finalment es va concloure el conjunt de l'obra amb l'hotel, obra de Francesc Mitjans i Miró, l'arquitecte del Camp Nou.  

*1960.- Imatge de l'edifici de l'Hotel Barcelona captada des de la teulada de la Casa Pascual Pons. Correspón a la darrera fase de la seva construcció. A la dreta la part de la façana de la Casa Rocamora a la cantonada Passeig de Gràcia-Casp 

Tot i que el projecte inicial contemplava un edifici d'oficines, l'Hotel Barcelona va ser realitat uns anys després i inaugurat el 1961. La façana presentava un franja superior i una altra de lateral pel costat més proper al passeig de Gràcia formades per balcons-terrassa, mentre que la resta era com una mena de tauler d'escacs que alternava panells opacs de color clar amb finestres senceres del sostre al terra a cada pis. Tot i el seu aspecte exterior, en realitat l'espai de hotel era força estret. A cada planta, entre la caixa de la sala de cinema i la façana, hi havia les habitacions i el passadís. 

L'establiment hoteler es va moure sempre dintre de la qualificació de quatre estrelles, amb diferents reformes de l'interior executades amb el pas dels anys. Sense ser un hotel de gran luxe destacava per la seva comoditat i molt especialment per la seva centralitat a un pas de la Plaça Catalunya. Hi destacaven també les botigues amb grans aparadors a la planta baixa.

*1963.- Postal promocional de l'Hotel Barcelona, que mostra una imatge de la terrassa de l'últim pis. (Font: Col·lecció privada Jorge Álvarez).

*1990's.- Posta de sol a l'Hotel Barcelona.

L'edifici que va acollir l'Hotel Barcelona va ser finalment enderrocat durant el 2017. Uns anys abans l'hotel havia ja tancat les seves portes per donar pas a un altre projecte hoteler amb un espai verd a l'interior de l'illa.

*2017.- Enderroc de l'Hotel Barcelona i el cinema Novedades. (Foto: Carles Riba).

GRAN HOTEL MANILA. Rambla / Pintor Fortuny (1957 - 1990)

Inaugurat al maig de 1957 amb el nom de Gran Hotel Manila, aquest establiment hoteler situat a les cèntriques Rambles, va aixecar-se a la cantonada amb Pintor Fortuny, sobre el gran solar que havia quedat desert des del 1932 després del desgraciat incendi que va provocar la desaparició dels populars magatzems El Siglo.

L'edifici, projectat per l'arquitecte Agustí Borrell i Sensat (1910-1970), seguia unes línies neoclàssiques i disposava de 207 habitacions. Es va convertir en el més alt de la Rambla i encara avui ostenta aquesta condició. L'hotel va tenir molt renom als anys 1960's i 70's. Allà s'hostatjaven habitualment molts dels artistes que actuaven al Liceu i moltes de les estrelles de la canço, el cinema i la cultura que visitaven Barcelona.

*1957.- Entrada a l'hotel des del carrer Pintor Fortuny.

Unes galeries que originalment duien el mateix nom de l'hotel ocupaven els baixos i van servir per agilitar el comerç vinculat dins l'entorn del propi hotel. També disposava d'una sala d'exposicions amb el nom de Camarote Granados. Durant les primeres eleccions democràtiques acollia les nits electorals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

L'hotel, amb categoria de quatre estrelles, va acabar sent gestionat pel grup Husa, però cap a finals dels anys 1980's va ser adquirit pel grup nordamericà Ramada. Fou aleshores quan el vell Manila va signar la seva sentència de mort. L'edifici va ser reformat integralment, l'hotel va aconseguir la cinquena estrella i va donar pas al Ramada Renaissance, que posteriorment es convertiria en Le Méridien tal i com el coneixem avui.

*1960/2010.- El vell i desaparegut Gran Hotel Manila (a dalt) i l'actual Hotel Le Méridien (abaix).

CASA LORENZO FRADERA. Construcció original sense remuntes. Gran Via / Bruc (1872-1991)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

La Casa Lorenzo Fradera va ser construida a l'actual número 647 de la Gran Via, cantonada amb Bruc, segons un projecte de l'arquitecte Josep Domínguez i Valls. L'edifici original constava de baixos, entresol, principal i dues alçades més. La façana d'estil eclèctic és coronada per un vistós rellotge situat al centre de la cantonada. Durant els primers anys del segle XX l'edifici va acollir el Consulat General de França.

*1920.- La Companyia d'Assegurances Northern ocupava el primer pis a començaments dels anys 1920's.

*1920's.- L'Hotel de France va ser el primer establiment hoteler que es va instal·lar a l'edifici. Després es va convertir en la Pensió Frascati. A l'entresòl hi havia l'empresa de maquinària elèctrica Brown-Boveri. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

Durant els anys de la Segona República l'edifici va acollir el Casal Francesc Macià d'Esquerra Republicana, que va ser lloc habitual de mítings i activitats polítiques del partit.

*1936.- Desfilada d'una columna femenina de la centúria d'Esquerra Republicana davant del Casal Francesc Macià. (Foto: Lluís Torrents)

*1937.- Concentració davant del Casal d'Esquerra Francesc Macià. (Foto: ANC)

Al llarg de la seva història l'edifici ha estat gairebé sempre vinculat a l'hoteleria. Successivament va acollir l'Hotel de France, la pensió Frascati (anys 1920's), la pensió Torres (anys 1930's) i l' Hotel Estoril (anys 1940's), si bé aquests establiments no ocupaven la totalitat de la finca.

*1932.- A partir d'aquell any la Pensión Torres va substituir a la Frascati als pisos superiors de l'immoble.

L'any 1950 l'edifici va encetar una nova etapa amb la instal·lació als pisos superiors de l'Hotel Residència Habana que va quedar integrat dins la categoria 1ª A amb 90 places hoteleres. La resta de l'edifici  era ocupat per la seu de les  empreses Hijo de Ramon Almirall SA i Hijos de Higinio Majem, SL (que ocupaven dos locals de la planta baixa) i de l’acadèmia de primària i secundària Liceo Manjón (situada a la porta segona del pis principal). El propietari de l’hotel també hi tenia la seva residència privada a la segona porta de l’entresol. Va ser a partir del 1972 que l'Hotel Habana va ocupar ja la totalitat de l'edifici amb un total de 101 places.

El 1991 es va modificar l'aspecte original de la façana de l'edifici i es va procedir a una reforma integral de la seva estructura segons un projecte signat per l'arquitecte Joan Juanpere i Miret que el convertiria en el Gran Hotel Havana. La reforma va incorporar una remunta d'un pis per sobre del rellotge i la incorporació de la finca colindant del carrer Bruc. Tot i això, el conjunt va quedar resolt amb dignitat mitjançant una intervenció molt allunyada d'algunes remuntes recents, que han posat més l'èmfasi en la diferenciació radical de l'afegitó respecte de l'edifici original, que en mantenir una certa uniformitat del conjunt.

*1988.- Projecte de remodelació de l'edifici per acollir-hi  el Gran Hotel Havana de la cadena Silken. (Font: Arxiu Nacional de Catalunya)

*2012.- El Gran Hotel Havana després de la reforma i la remunta aplicada a l'edifici.

HOTEL AMBOS MUNDOS / PALACE HOTEL. Ronda Sant Pere / Bailèn. (1896-1938)

*1897.- L'Hotel Amdos Mundos des de la cantonada de Ronda de Sant Pere amb Bailèn. (Foto: Roisin)

Inaugurat el 16 d'agost de 1896, l'Hotel Ambos Mundos ocupava la totalitat de l'illa triangular formada per la Ronda de Sant Pere i els carrers Ali-Bei i Bailèn. Va ser construit segons un projecte de l'arquitecte Rafael Puig i Puig en un estil neogòtic extrem en consonància amb el modernisme emergent al país que li donava un aspecte monumental i singular. Puig era a la vegada el propietari de l'hotel.

Sobre l'estil emprat en el disseny de l'edifici, l'arquitecte Francesc Rogent considerava que sense inspirar-se en un purisme escolàstic, és airós i superior al que cal esperar d'una construcció exclusivament utilitària [1]

D'altra banda,  una de les guies d'hotels de l'època parlava d'ell en aquests termes: L'esplèndid aspecte està en relació perfecta amb un interior molt comfortable. L'edifici ha estat construit ad hoc i no li manca cap detall ni refinaments que són necessaris en un hotel de perimer ordre; és l'únic a tota Barcelona que té façanes a tots els carrers que l'envolten. La seva situació pròxima a l'Estació del Nord li suposa una preferència per part dels negociants que visiten Barcelona per la seva feina i el luxe de les seves habitacions i els preus mòdics expliquen que sigui un hotel dels més freqüentats i més sol·licitats. El seu restaurant també és de primer ordre i ha servit amb certa freqüència banquests a persones de la realesa. Tot allò que el viatger desitja ho pot trobar en aquest establiment, que acull nombroses dependències auxiliars  que incrementen les comoditats. Els magnífics òmnibus que enllacen amb les estacions per servir al viatger també criden l'atenció. [2]

*1904.- Una altra imatge de l'hotel en una postal acolorida de l'època. (Foto: Purger & Co. München)

*1908.- Vista de l'hotel des de la cantonada de Girona amb Ali-Bei quan encara no hi havia el monument a Rafael de Casanova. (Foto: Ángel Toldrá Viazo)·

A partir de 1914 l'hotel va comptar amb la companyia d'un veí il·lustre quan l'estàtua de Rafael de Casanova va ser instal·lada al vèrtex d'Ali-Bei i Ronda Sant Pere amb el carrer Girona.

L'hotel va canviar diverses vegades de direcció i va passar per les mans d'il·lustres empresaris del ram  com Josep Gaspart o Vicenç Saurí, fins que a començament dels anys 1920's va canviar el nom per Palace Hotel Restaurant i apareixia a les guies dins de l'apartat de primera categoria al costat d'altres establiments com els Oriente, Continental o Regina i per sota dels de luxe, categoria reservada als Ritz, Colón o Majestic.

*1920's.-  L'establiment rebatejat com a Palace Hotel

*1928.- El monument a Rafael de Casanova amb la silueta del Palace Hotel darrera ja sense els pinacles originals que coronaven la façana.

[1].- Rogent, Francesc. Arquitectura moderna a Barcelona. 1897

[2].- Guia Douze séjours à Barcelone

GRAN HOTEL INGLATERRA. Fontanella / Portal de l'Àngel. (1897-1917)

El 23 d'octubre de 1897 va ser inaugurat al número 18 del carrer Fontanella, fent cantonada amb el Portal de l'Àngel, el Gran Hotel Inglaterra. Ocupava pràcticament tot l'interior la Casa Manuel Baixeras que havia estat aixecada el 1875.

L'italià Ércole Cacciami era el propietari i promotor d'aquest hotel de 75 habitacions distribuïdes entre les quatre plantes de l'edifici. Les obres de reforma de l'edifici per instal.lar-hi l'hotel van anar a càrrec de l'arquitecte August Font. Tot i que l'establiment disposava d'ascensor, la qualitat de les estances, com era propi de l'època, era millor en els pisos més baixos de l'immoble, especialment el principal, mentre que les habitacions dels pisos superiors eren les més econòmiques. Segons la premsa de l'època [1] les instal·lacions de l'hotel comprenien una sala de lectura, una gran sala menjador amb capacitat per servir 80 coberts que es complementava amb quatre petits salons-menjador reservats. La llum elèctrica arribava a tots els racons de l'hotel.

Amb l'execució dels ultims enderrocs i l'alliberament i posterior urbanització del centre de la plaça Catalunya, l'hotel passaria a gaudir d'un emplaçament immillorable en un dels racons de la nova gran plaça de la ciutat. Això animà el propietari a millorar les instal·lacions i en una segona reforma els baixos de l'immoble foren adaptats per incorporar-hi un gran saló per a banquets amb capacitat per més de 250 persones.

El 1917 Cacciami va decidir deixar l'hotel de la plaça Catalunya per construir-ne un de nou al Passeig de Gràcia. Aquest nou hotel seria el Majestic Hotel Inglaterra, que com explica Lluís Permanyer [2], amb el temps va haver d'escurçar el seu nom perque es convertiria en el lloc predilecte dels falangistes per organitzar concentracions patriòtiques al crit de ¡¡¡ Gibraltar Español !!!

*1917.- Aquell any Ércole Cacciami va decidir abandonar el Gran Hotel Inglaterra de la plaça Catalunya per construir-ne un de nou al passeig de Gràcia. Amb el temps seria l'actual Hotel Majestic. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 4 de maig de 1917).

A partir de finals de 1917 el Gran Hotel Inglaterra de la Plaça Catalunya es convertiria en l'Hotel Bristol fins que el 1927 la Telefònica hi va construir el seu edifici central.

[1].- Diario de Barcelona. Edició del 24 d'octubre de 1897.

[2].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona. 1995

CASA EVARIST JUNCOSA. Coronament de la façana i terrat. Rambla Catalunya 76. (1915-1964)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

*1920's.- Aspecte original de la façana de la Casa Evarist Juncosa.

 

Heus ací una altra de les moltes destrosses realitzades als edificis de l'Eixample.  Es tracta de l'edifici d'habitatges d'estil modernista, bastit entre els anys 1913 i 1915 segons un projecte de Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926), per encàrrec d'Evarist Juncosa i Pañella, al número 76 de la Rambla de Catalunya. Aquest immoble comparteix mitgera amb un altra construcció extraordinàriament desfigurada i víctima de l'especulació com és la veina Casa Asunción Belloso a la cantonada amb València.

Detall de la part desapareguda

La Casa Evarist Juncosa tenia en el seu estat original, baixos, principal, 3 plantes i un àtic amb dues finestres sortints de paret en pla inclinat i un cos central de la façana rematat amb cúpula de sostre de pissarra.
Durant els anys 1920's i 1930's l'edifici va acollir la Maison Bordoy, un lloc molt freqüentat per les classes benestants, on permanentment es feien exhibicions de roba de luxe, manteleries, aixovars etc. Als anys 1950's es va instal·lar als baixos la botiga de catifes Turkestan i a partir de 1964 l'Hotel Regente.

Fou precisament en la reforma practicada sobre l'immoble per adequar-hi l'hotel quan es va executar la dissortada intervenció per afegir-hi una quadruple remunta de dues plantes més àtic i sobreàtic.
Tot i que la intervenció sobre les obertures del balcó central de la tercera planta que van passar de tres a dues es va fer amb perfecta sintonia amb l'original, totes les remuntes superiors van ser un absolut desastre. Van comportar la lògica eliminació de tota la part superior  de la façana i el terrat original de l'edifici, susbtituint-la per un afegit barroer i simple que despreciava totalment l'estil modernista de la façana original.

*1964.- Publicitat del nou Hotel Regente quan es va inaugurar.

*2000's.- Vista actual de la façana de l'edifici que acull l'Hotel Regente (Foto Joan Palau).