CASERNA MILITAR DE SAN FERNANDO. Carrer de la Maquinista 25. La Barceloneta (1779 - 1940's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Durant la segona meitat del segle XVIII, entre 1764 i 1779, van ser construïdes al barri de la Barcelonaeta dues casernes militars, la de San Carlos i la de San Fernando. Aquesta última ocupava el terreny delimitat per l'antic carrer de San Fernando (després de La Maquinista), Marquès de La Mina, Sant Josep i Ginebra. Acollia el destacament del regiment d'infanteria Jaen núm. 27 i tenia una planta rectangular amb un ampli pati al bell mig de l'edifici.

*1932.- Emplaçament de la Caserna de San Fernando al carrer de La Maquinista, segons un plànol de l'epoca de la Segona República. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1928.- Ordenada sortida dels soldats d'infanteria per la porta d'accés del carrer de La Maquinista de la Caserna de San Fernando. (Font: Autor desconegut) 

A finals de la dècada dels 1920's, dins el programa de reforma i modernització de les Casernes Militars, es va construir la Caserna del Bruc al final de la Diagonal. El pla pretenia allunyar del centre urbà les casernes militars i la del Bruc, construïda d'acord amb un projecte de l'enginyer militar Vicente Martorell de 1927, sobre uns terrenys que havien pertanyut a Eusebi Güell, va servir per esponjar el centre de la ciutat de les velles casernes. Així doncs, el regiment d'infanteria Jaén número 27, establert a la caserna de San Fernando de la Barceloneta, va ser un dels afectats pel trasllat, que no es va produir fins al 1931, poc després de proclamada la Segona República. No obstant això, el vell edifici va romandre dempeus fins al final del la Guerra Civil.

*1920's.- Vista exterior de la caserna des de la cantonada entre el carrers de La Maquinista i Sant Josep. (Font: Autor desconegut).

*1920's.- Formació del regiment d'infanteria Jaén núm. 27 al pati central de la Caserna de San Fernando. (Foto: Autor desconegut).

Enderrocada la caserna als anys 1940's, els seus terrenys van ser ocupats per un grup de nous habitatges per a pescadors del barri, que va ser promogut per l'Instituto Social de la Marina i que van projectar els arquitectes Josep Antoni Coderch de Sentmenat i Manuel Valls. Aquests habitatges es van inaugurar a finals dels anys 1950's i sobre les vicissituds que van envoltar aquest projecte i la construcció de l'edifici (Grup d'habitatges Almirante Cervera) ens ha deixat un excel·lent treball Andrea Palomino de la Fuente [2]. 

_________________

[1].- Lloret Piñol, Marc. La modernización del sistema de acuartelamiento en la ciudad de Barcelona: Del derribo de las murallas (1854) a la Guerra Civil de 1936. Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona (UB). Barcelona. 2001.

[2].- Palomino de La Fuente, Andrea.  El otro Coderch de la Barceloneta. Viviendas para pescadores. Grupo Almirante Cervera. Temporánea. Revista de Historia de la Arquitectura #4. 2021.

CASERNA DE CAVALLERIA. Carrer Tarragona / Avda. de Roma (1898 -1968)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb JOANA FRANCÈS

L'espai actualment comprès entre els carrers Tarragona, València, Vilamarí i Avinguda de Roma va ser ocupat durant la major part del segle XX per una caserna militar, la construcció de la qual va patir un procés lent i ple de dificultats econòmiques i administratives que expliquen l'alentiment inicial de les obres i els anys emprats en la seva construcció. 

La caserna va rebre diferents noms al llarg de la seva vida en funció del moment històric i la seva adscripció a diferents cossos de l'exèrcit. No obstant això i a efectes identificatius, l'anomenem Caserna de Cavalleria i fragmentarem la seva descripció històrica mitjançant un criteri cronològic i a través dels diferents noms oficials amb els que va ser coneguda al llarg de la seva existència.

*1896.- Emplaçament de la Caserna de Cavalleria sobre un plànol de finals del segle XIX. (Font AHCB)

Les primeres notícies sobre la intenció de bastir una caserna militar en aquesta zona es remunten al maig de 1880  quan diversos periòdics locals (El Diluvio i La Publicidad) informen de la voluntat de l'exèrcit espanyol de construir una instal·lació militar en el límit oriental de l'Eixample de Barcelona i del barri d'Hostafrancs fent frontera amb la línia de ferrocarril cap al barri de Sants i el sud de Catalunya. (actualment Avinguda de Roma).

 

CASERNA MARIA CRISTINA (1898 - 1902)

El primer projecte és aprovat el 1898 i s'hi preveu construir una caserna que rep el nom de Maria Cristina, aleshores reina regent d'Espanya atesa la minoria d'edat del futur rei Alfons XIII. Les obres començaran als anys següents, si bé les dificultats econòmiques són paleses i l'exèrcit no passa tampoc pel seu millor moment després de la desfeta militar que suposa la pèrdua de les darreres colònies espanyoles d'ultramar a Cuba i Filipines.

Al gener de l'any 1900, el procés constructiu encara es troba en els fonaments de l'edifici i tot plegat ofereix una imatge poc seriosa en relació a la continuïtat normal de les obres.

*1900.- El Diluvio en la seva edició del primer dia de l'any comentava la lentitud en la construcció de les noves casernes militars a Barcelona. Entre elles la de Maria Cristina del carrer Tarragona on la feina feta es limitava als fonaments i algunes parets, d'on fins i tot havien desaparegut les pedres. (Font: ARCA. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).   

CASERNA ALFONS XIII (1902 - 1931)

Amb l'arribada al tron d'Alfons XIII un cop assolida la majoria d'edat per regnar (16 anys), la caserna canvia de nom i és dedicada al nou Rei. El procés de construcció segueix endavant i s'hi inauguren les primeres dependències durant aquesta primera dècada del segle XX 

*1905.- Vista de la Caserna de Cavalleria Alfons XIII poc després de la seva obertura definitiva. La imatge està captada des del barri Hostafrancs i s'hi poden veure les façanes del Picadero (a l'esquerra) i de l'edifici principal amb vistes a l'actual carrer Tarragona. (Fotografia: Fernando Rus/Pedro Bonet) 

El 1909 la Caserna ja té activitat de Jutjat militar i acull al Regiment de Cavalleria número 11 Dragones de Numancia. D'altra banda s'hi construeixen també cinc edificis d'habitatges per oficials i suboficials al tram el carrer València. 

*1900's.- Vista de la recinte de la Caserna des de la cantonada entre els carrers Tarragona i València amb els primers habitatges militars (a la dreta de la imatge) que s'hi van construir (Foto: Autor desconegut)

*1930.- Entrada principal al recinte militar al carrer Tarragona.

*1931.- La Caserna de Cavalleria del carrer Tarragona sobre un plànol traçat en els primers mesos de la Segona República encara conservava en nom d'Alfons XIII, que li seria canviat pel de Numància. Les instal·lacions militars es concentraven al cantó del carrer Tarragona, mentre que a la banda del carrer Vilamarí encara hi havia un descampat que també pertanyia a la caserna. Aquest terreny va ser cedit al Patronato de Casas para Militares [1] per a la construir-hi habitatges militars. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

  

CASERNA DE NUMÀNCIA (1932 - 1968)

Durant el període republicà la caserna va perdre les seves originàries referències reials en la seva denominació i fou rebatejada amb el nom de Numància. També va tenir el seu protagonisme en l'alzamiento militar feixista a Barcelona del 19 de juliol de 1936, que desencadenaria la Guerra Civil. Gran part dels militars de la caserna, pertanyents al Regiment de Cavalleria número 10, es van unir a la insubordinació contra la República incorporant-se als del la caserna del Bruc (Pedralbes), que baixaven pel carrer Numancia camí del centre de la ciutat. En arribar a la plaça Espanya van ser interceptats per forces lleials a la República i els enfrontament es reproduïren al llarg de la Gran Via fins a la plaça de la Universitat. 

Amb el desenllaç de la Guerra Civil i l'adveniment del franquisme, la caserna mantindria ja fins al final dels seus dies el nom de Caserna de Numància.

Els pisos militars del carrers Vilamarí i València.

L'any 1954 es va procedir a la construcció de 212 habitatges per a oficials i suboficials en edificis de cinc plantes més baixos al carrer València/Vilamarí [1]. Aquests pisos encara continuen dempeus i s'hi poden veure diversos escuts militars a la façana.

*1954.- Notícia d'una visita d'inspecció als pisos militars del carrer Vilamarí durant la seva construcció. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 29/12/1954).

A finals d'octubre de 1979, la policia va descobrir un túnel soterrani que travessava el carrer Vilamarí des d'un edifici en construcció a la vorera d'enfront dels habitatges militars. Els responsables van ser detinguts i pel que es va concloure posteriorment, pertanyien a un grup anarquista que pretenia alliberar presos de la Model i atemptar contra els habitatges provocant alguna explosió.  

*2020's.- Els habitatges militars construïts el 1954 conserven encara en l'actualitat els símbols de l'Exèrcit de Terra al capdamunt de les seves façanes. 

L'afectació de la Caserna al carrer Llança

El carrer Llança, projectat per Cerdà des del Paral·lel fins al carrer Bernat Metge (actual avinguda Josep Tarradellas), ja va tenir des del principi un caràcter intermitent. Després d'un primer tram entre Paral·lel i el carrer Diputació, la gran illa de l'Escorxador General (avui Parc Joan Miró) interrompia el seu curs, que es reprenia a partir del carrer Aragó. La Caserna del carrer Tarragona però, tornava a barrar-li el pas i passada la rasa del ferrocarril de l'actual avinguda de Roma el carrer continuava en un breu tram irregular al costat de la Presó Model fins al desaparegut carrer Bernat Metge. El tram a partir de l'avinguda de Roma va ser rebatejat amb el nom de carrer Nicaragua a partir de l'any 1942. La desaparició de la caserna i la seva reurbanització per construir-hi pisos permetria la recuperació del carrer Llança entre València i avinguda de Roma on acaba avui. No tindria la mateixa sort el carrer Mallorca que va continuar tallat a Vilamarí, conservant un primer tram aïllat més enllà del carrer Tarragona. El 8 de maig de 1967 la Comissió Executiva d'Urbanisme i altres Serveis de Barcelona aprovava una nova ordenació de l'espai ocupat per la caserna que preveia l'esmentada continuïtat del carrer Llança [2].    

 

*1967.- Plànol del projecte de reordenació dels antics terrenys de la caserna, que permetria l'obertura del carrer Llança entre València i avinguda de Roma. (Font: Ajuntament de Barcelona. Portal d'informació urbanística. BE127) 

Aquesta nova reordenació va permetre la promoció i construcció d'un complex d'habitatges (Roma 2000) amb 3 torres de 15 plantes d'alçada situades a la banda de l'Avinguda de Roma, que es completaven amb altres 3 blocs d'habitatges paral·lels al carrer Tarragona fins al nou tram de Llança.   

*1968.- Notícia de la resolució de la subhasta de la caserna en favor de l'empresa catalana Profinsa  (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia X/X/1968). 

L'última instal·lació militar que va continuar activa a la zona va ser la Compañía Regional de Automóviles de la Cuarta Región Militar, que disposava d'un parc mòbil de camions, furgonetes, grues, cotxes, autocars i vehicles tot terreny, que donaven servei a totes les casernes de Catalunya. Transportaven soldats i oficials, documents, uniformitat i tota mena de material. S'hi accedia des de la cantonada Vilamarí/Avinguda de Roma i a l'interior hi havia sortidors de benzina, tallers mecànics, places d'aparcament cobertes i altres dependències administratives de la companyia. Aquesta unitat militar va quedar fora de servei a finals de la dècada dels 1990's. Tot seguit va ser enderrocada i als seus terrenys s'hi va construir un hotel amb façana a l'Avinguda de Roma i uns jardins a l'interior d'illa (Jardins de Safo).    

___________

[1].- Tatjer, Mercè. Cent anys de cases per a militars a Barcelona. Blog Carrer. Federació d'Associacions de Veinals de Barcelona (FAVB). 2018.  Enllaç aquí

[2].- Blasco Comellas, Josep Maria.  El Ensanche de Cerdà. Blog Espacio Psicoanalítico de Barcelona (EPBCN).  Enllaç aquí

                                 

CONVENT/CASERNA DEL BONSUCCÉS. (1626-1945)

Agraïments a MAITE MAR

*1900's.- Una vista de la Plaça del Bonsuccés a començaments del segle XX. A mà esquerra veiem l'entrada a la secció de queviures dels magatzems El Siglo i tot seguit la porta del cinema Diorama davant de la font. L'edifici de la dreta de la imatge és el convent i l'església de la Mare de Déu del Bonsuccés. (Foto: Àngel Toldrà Viazo). 

 

Quan passem per la plaça del Bonsuccés veiem un edifici a l’extrem de l’embocadura del carrer Ramelleres, que avui ocupen els serveis municipals del districte de Ciutat Vella, amb uns porxos al costat que connecten amb la veïna plaça de Vicenç Martorell. L'origen d'aquesta construcció és l'antic convent de la Mare de Déu del Bonsuccés.

El convent i l'església van ser aixecats a partir de l'any 1626 pels servites, una orde religiosa coneguda també amb el nom de Servents de Maria. Ocupava l'espai del carrer Bonsuccés entre els de les Ramalleres i de les Sitges. L'església, d'estil barroc, va ser consagrada l'any 1635 i la seva façana s’estenia en paral.lel a la plaça. A l’altra banda hi havia adossada la Capella de la Mare de Déu dels Dolors i un pati de planta quadrada que separava les dependències de culte de a resta de les edificacions del convent. Dins de l’església el remat del retaule major i el quadre que ocupava el nínxol principal eren obra de Tramulles fill i a la capella hi havien dos quadres del pintor Pere Pau Montaña (1749-1803).

Dos segles després, la desamortització de 1835, que va afectar als edificis religiosos, va provocar la seva ocupació pels militars, primer com a Depósito de Utensilios del Ejército  i posteriorment a partir del segle XX com a caserna, funció que va fer fins a l'any 1936.

Plànol traçat per Miquel Garriga i Roca en els seus Quarterons. En aquest fragment del número 54 es pot veure la planta del conjunt de l’antic convent i església ja ocupat pels militars. (Font: Arxiu Històric de Barcelona).

*1900's.- Interior de l'església del Bonsuccés. (Foto. Arxiu Gavín. Monestir de Les Avellanes) 

*1920's.-1930's.- Dues imatges més de l'església i el convent, captades pràcticament des del mateix angle de la plaça Bonsuccés. (Fotos: Vidal Ventosa. Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Josep Brangulí)

*1930's.- Estat que presentava l'edifici de l'antic convent ja ocupat per l'exércit durant els temps de la Segona República. La porta de l'esquerra, tocant al carrer Ramelleres, era la d'accés a la caserna militar. Des de l'altra, guarnida amb un frontó esculpit per Miquel Perelló i avui encara conservada, s'accedia a l'església mentre estigué oberta al culte. (Foto: Josep Brangulí)

Acabada la Guerra Civil el conjunt va ser enderrocat en la que fou una de les primeres intervencions públiques municipals de la postguerra a Ciutat Vella, era l'any 1945. De fet, els voltants del convent havien estat bombardejats pels avions alemanys i italians aliats de Franco, que intentaven assolir l'objectiu de destruir la veina central d'Energia Elèctrica de Catalunya (després FECSA), que abastia d'electricitat la zona. Les bombes van afectar poc l'antic convent però sí a la part del darrera, que després de l’enderrocament va quedar convertida en un solar, la qual cosa permetria obrir la plaça de Vicenç Martorell amb una zona enjardinada i un conjunt d'habitatges en forma de ela amb el baixos porxats.

L'enderroc del convent va salvar només el cos més alt de l'edifici, que avui encara podem contemplar coronat per una filera d'arcs de mig punt. Una de les portes de l'església, obra de l’escultor mallorquí Miquel Perelló i datada del 1690, va ser preservada i es va col·locar en una de les entrades. L’arquitecte municipal Adolf Florensa i Ferrer va dissenyar les façanes posterior i lateral, tot afegint un altell a la planta baixa que permetia un millor aprofitament de l’espai. 

Conclosa la reforma de l’edifici, al 1952 s'hi va instal·lar la seu del Districte Cinquè i avui s'hi troba la del consell de Districte de Ciutat Vella.
 

1930’s.- Dues vistes posteriors del conjunt quan ja era convertit en caserna militar. El pati que s’hi veu coincidiria amb l’actual plaça de Vicenç Martorell. (Foto: Josep Brangulí).

*1930’s.- Dues imatges de l'interior de la caserna militar que s'instal·là en les dependències de l'antic convent. (Foto: Josep Brangulí).

CASERNA MILITAR DE CAVALLERIA DE SANT PAU I PICADERO DE CAVALLS. Sant Pau / Abat Safont.

*1910's.- Vista de la cruïlla dels carrers Sant Pau i Abat Safont.

A començaments del segle XX, des de la cruïlla dels carrers Sant Pau i Abat Safont s'accedia a la Caserna Militar de Cavalleria de Sant Pau, que ocupava un solar de visió poc agraïda. L'espai limitava per una banda amb les façanes posteriors de les cases del carrer de les Tàpies i per l'altra amb l'església romànica de Sant Pau del Camp, aleshores mig amagada entre edificacions. El solar era ocupat en gran part per un picadero on es feien pràctiques amb els cavalls. El panorama es completava amb la presència d'un bar que hi havia just al xamfrà amb una barra amb columnes que sustentaven el sostre i des de la qual se servia directament al client a peu de carrer.

*1920's.- Dues fotos dels terrenys de la Caserna de Cavalleria de Sant Pau en les que es pot veure la corda del picadero a la dreta de les imatges. (Fotos: Josep Brangulí /ANC).

La llegenda urbana diu que en aquest picadero hi havia fet pràctiques de cavall el mateix José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, quan durant els anys 1920's va fer el servei militar a Barcelona amb el seu germà Miguel, mentre el seu pare exercia de dictador al país amb el vist-i-plau del rei Alfons XIII.   

A començaments dels anys 1930's tot aquest espai canviaria radicalment de fesomia. La Caserna i el picadero van desaparèixer juntament amb algunes edificacions annexes. Això va permetre que l'església de Sant Pau del Camp pogués lluir com es mereix. Altrament, sobre el solar que va quedar lliure, es va aixecar el Col·legi Collaso i Gil, una edificació de maó vist de l'arquitecte Josep Goday, que va contribuir a pal·liar el dèficit d'equipaments educatius que patien aquells barris.
 

  

*1925-1931.- Dues imatges de la Caserna des de la cantonada dels carrers Sant Pau i Abat Safont.

A la de dalt (1925) es pot veure en primer terme el bar que hi havia a la cantonada on se servia directament al carrer des de la barra. A mà esquerra l'esglesia de Sant Pau del Camp mig oculta entre  edificis. Al fons les façanes posteriors de les cases del carrer de les Tàpies.  

A la imatge inferior (1931), s'aprecien les obres de construcció del Col·legi Collaso i Gil que ja havien començat, s'havia enderrocat el bar de la cantonada i les altres edificacions que tapaven l'església, que després d'aquesta operació quedaria finalment a la vista. (Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

*1933.- La mateixa cantonada amb el Col·legi Collasso i Gil acabat d'inaugurar.

CASERNA DE LES DRASSANES (1792-1935)

*1880.- Cues de militars davant la porta d'accés al pati que hi havia entre la Caserna i les Drassanes.

La caserna de les Drassanes era situada al final de la Rambla en l'espai comprès entre l'antic convent de Santa Mònica (avui ocupat pel centre cultural Arts Santa Mònica) i el Portal de la Pau, just al lloc on avui s'aixeca d'edifici de la Comandància de Marina del Sector Naval de Catalunya davant del monument a Colom. Era una edificació construida el 1792 al voltant d'un gran pati central i adossada totalment al recinte de les antigues Drassanes del que n'era com una mena d'annex que completava l'equipament militar. La part posterior de l'edifici donava a carrer del portal de Santa Madrona on hi havien situades les parades de llibres de vell i des d'on s'accedia per un entramat de carrers estrets al sector més sòrdid del Barri Xino.

El 1927 el govern de la Dictadura del general Primo de Rivera va iniciar un procés de modernització de casernes i aquarteraments militars. Es tractava de clausurar les instal·lacions més velles -generalment les més cèntriques- i crear-ne altres de noves al voltant de la ciutat.

La caserna de les Drassanes es va considerar una de més obsoletes i es va deternimar que seria una de les que resultarien afectades i se'n cedirien els terrenys a la ciutat.

*1902.- En aquesta imatge es poden distingir la Caserna Militar, que queda a la dreta del monument a Colom, i les antigues Drassanes que es veuen a l'esquerra sota les tres xemeneies del Paral·lel. (Foto: Àngel Toldrà Viazo).

El conjunt de les antigues Drassanes havia deixat de dedicar-se a la construcció i armament de vaixells des del 1663 quan va acabar la Guerra dels Segadors. A partir d'aleshores el recinte va esdevenir caserna militar. Tot i l'esmentada afectació de l'any 1927, les Drassanes van seguir ocupades per militars fins a la Guerra Civil i el 20 de juliol de 1936 durant l'assalt contra els militars sublevats hi va morir d'un tret al cap l'anarquista Francisco Ascaso.

La Caserna annexa però, ja havia començat a ser enderrocada al febrer de 1935, la qual cosa va permetre alliberar i fer visible la façana lateral de les Drassanes i obrir el primer segment de la via B de l'antic Pla de Reforma de Ciutat Vella (l'eix que pretenia unir el port amb el carrer Muntaner a través del Raval), que després el franquisme batejaria com Avinguda García Morato i que actualment és conegut com l'avinguda de les Drassanes.

*1931.- Imatge aèria de la Caserna de les Drassanes (a la dreta de la fotografia) amb el seu pati interior envoltat per l'edificació militar. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

*1934.- Plànol amb l'emplaçament de la caserna al costat de les Drassanes, aleshores ocupades pel Parc d'Artilleria de l'Exèrcit (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).

El diumenge 3 de febrer de 1935 la caserna va ser oberta al públic per a poder ser visitada per la ciutadania abans de l'enderrocament. Només una setmana després començaven oficialment els treballs de demolició amb un acte presidit per l'alcalde Pich i Pon que personalment va pujar al terrat per empènyer un tros de balaustrada cap al carrer i iniciar simbòlicament l'execució de les obres. L'enderrocament de la caserna es va perllongar durant mesos i va ser viscut per la ciutadania amb entusiasme ja que permetia millorar la imatge del final de la Rambla. La Guerra Civil però, va endarrerir tot el procés i fins als inicis dels anys 1950's l'espai va romandre com un solar buit i abandonat fins que es va enlarirar el nou edifici de la Comandància de Marina. A l'altra banda, les velles Drassanes van poder ser lentament restaurades per acollir-hi el Museu Marítim.

*1935.- La Vanguardia del diumenge 10 de febrer comentava la notícia de l'inici oficial de l'enderroc.

*1935.- La caserna es va començar a enderrocar per la banda del Portal de la Pau. Els treballs van continuar per la façana de la Rambla de Santa Mònica. (Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Josep Brangulí).

*1937.- La caserna ja totalment enderrocada va deixar a la vista els contraforts laterals de les antigues Drassanes

*1942.- Durant els anys 1940's l'espai que va ocupar la caserna era un solar sense edificar  (fletxa groga) al final de la Rambla.

*1951.- Construcció del nou edifici del Sector Naval de Catalunya en el terrenys ocupats anteriorment per la caserna. (Foto: Arxiu Diari de Barcelona).