PUB 2'40. Aribau 240 (1971-2015)

El gripau amb el canotier i la guitarra símbol inconfundible del Pub 2'40 durant tota la seva història

Fundat a l'any 1971 per Luís Sagnier de Sentmenat (1933-2005), comte de Múnter, i situat als baixos de l'edifici David, al costat del Nigth-club Las Vegas, el Pub 2'40 va ser durant varies dècades un dels referents de la nit de la ciutat. La història d'aquest local la componen dues èpoques força notables i diferenciades

Els inicis de Pub 2'40 a començaments dels anys 1970's destil·laven encara un ambient gauche divine comparable, en certa mesura i salvant les distàncies, amb el Boccacio de d'Oriol Regàs.

La música sudamericana en directe n'era un producte habitual i la parròquia que freqüentava el local no estava exempta de la presència reiterada de famosos i coneguts del món de l'art (Salvador Dalí), de l'esport (futbolistes, tennistes i del món del motor -Sagnier era un gran amant i aficionat al motociclisme-), del cinema (Sara Montiel, José Luis de Vilallonga) o la de la música i la cançó (Tete Montoliu i Serrat). Hi eren habituals també les exposicions d'art i l'argentí Bebu Silvetti (1944-2003) va arribar a gravar un disc titulat Una noche en el Pub 2'40, produït pel mateix Luís Sagnier. Un gripau amb cara de felicitat, que tocava la guitarra i evocava el tema Sapo Cancionero, es va convertir en el logotip del local.

Sapo cancionero interpretat per María Dolores Pardera i Los Sabandeños

 

*1974.- Un dels habituals actes vinculats a figures dels esports del motor que es celebraven al Pub 2'40. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

 

Portada del disc Una noche en Pub 2'40

Porta d'accés al Pub 2'40

 

Va ser amb l'arribada dels anys 1980's quan el local va viure una progressiva metamorfosi interna fins esdevenir, en molt poc temps, una mena de temple de la prostitució de luxe de la nit barcelonina. I no pas perquè l'objecte social de l'empresa estigués vinculat al comerç carnal, sino perquè el local va començar a poblar-se, nit rere nit, d'unes femelles de bellesa exagerada que, en condició de clientes normals, el convertiren en una mena de centre de contractació dels seus serveis sexuals, que oferien fora del local, després de les copes i les converses de rigor a la barra o als còmodes seients escampats al voltant de les dues pistes de ball. En un escenari com aquest no era d'estranyar que els voltants de la zona acabessin plens d'apartaments per consumar tot el que s'havia preparat i contractat prèviament a l'interior del Pub 2,40. Els dies que coincidien amb fires i congressos, així com els de partits de Champions, el local acabava ple de gom a gom. 

Finalment el Pub 2'40 va tancar portes en els primers mesos del 2015.

 

*2000's.- Flyer dels últims anys del Pub 2'40 que es podia trobar a les recepcions de molts hotels de la ciutat.

NEW YORK. Night Club. Cabaret. Escudellers 5. (1963-2011)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA, MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i JORGE ÁLVAREZ 

L'any 1961 tancava portes la taverna flamenca El Charco de la Pava al número 5 del carrer Escudellers (Escudillers en aquella època). Tot seguit, un bar de cambreres anomenat New York va ocupar el mateix local. L'empresari Bienvenido Ferrer va agafar posteriorment les regnes d'aquell negoci i el 14 d'abril de 1963 hi inaugurava un night club-cabaret que passaria a la història de la nit barcelonina. 

1961.- Anunci publicat a La Vanguardia del novembre d'aquell any, en el que es demanaven noies per atendre la barra del New York abans de la seva conversió en el popular cabaret.

El nou local, que s'estenia també per la finca contigua (número 7), va posar-se ben aviat  al capdavant de l'oferta nocturna més agosarada en matèria d'espectacles eròtics juntament amb el Panam's de la Rambla que regentava el mateix empresari. Amb els anys Ferrer incorporaria també dos locals més al grup (Mister Dollar i Starlet's) amb els que ampliava el seu imperi cap a la part alta de la Diagonal.       

1963.- La inauguració del New York a les planes de La Vanguardia.  

*1963.- El primer programa de mà del New York es movia encara dins uns marges de la decència que exigia l'oficialitat de l'època.

Després d'uns primers anys de certa contenció en l'erotisme que s'hi presentava, el local va incrementar progressivament la intensitat i la temperatura dels espectacles d'striptease que hi oferien les artistes. El cantant Ramon Calduch (1928-2008) era un dels fixos autòctons que interpretava cançons clàssiques del seu repertori i un grans retrats de les artistes de plantilla s'exhibien a la porta del local per donar compte del seu potencial eròtic.

*1963.- Les primeres artistes que van actuar al New York després de la seva obertura com a cabaret.

*1963.-- Un jove Ramon Calduch figurava també entre els primers artistes que van actuar al New York

*1966.- El carrer Escudellers abans d'embocar a la Plaça del Teatre i la Rambla. A la dreta els rètols lluminosos del New York assenyalen l'entrada del local al costat del restaurant Caporal i davant del Cine Alarcón. (Foto: Sánchez Martínez. Revista Triunfo)

El 1966 el New York ja era un clàssic de la ruta nocturna de turistes, mariners i gent de comarques que s'escapava a la capital a veure dones espectaculars lleugeres de roba. Les fotografies de l'entrada les mostraven pràcticament nues i els números coreogràfics incorporaven cada cop més picantor a l'ambient. 

*1966.- Les artistes del New York cada cop amb menys roba.

*1966.- Plànol editat per atraure clients i facilitar la localització del local des del centre de la ciutat.

Va ser en aquesta època que Bienvenido Ferrer va contractar pel New York una artista internacional amb un passat i un futur, que mereixen una especial atenció a l'hora de relatar la història d'aquest local. Era coneguda com Peki d'Oslo, una rossa despampanant de corbes sinuoses, que presentaven com una de les millors artistes que havien actuat en aquell cabaret. Sobre l'escenari del New York, Peki executava la seva actuació ballant seminua sobre un rai de nàugraf tot contornejant-se al voltant d'un pal.  

*1966.- Peki d'Oslo anunciada al New York

En realitat Peki d'Oslo no era altra persona que Amanda Lear, una transsexual amb passaport vietnamita que aviat es convertiria en una mussa de Salvador Dalí amb qui era habitual de veure-la a Port Lligat i en moltes de les seves aparicions i performances. Amanda va viure un temps en un hotel del Raval fins que el pintor figuerenc la va rescatar del New York. [1]

Amanda Lear amb Gala i Dalí

  

*1967.- La parella Billy McMahon & Pamela també va actuar al New York

El New York va seguir sent un clàssic dels espectacles eròtics, i posteriorment pornogràfics, de la nit de la part baixa de la Rambla fins que amb el canvi de segle les coses van canviar. El local va fer un gir cap a una proposta més discotequera, conservant però els seus espectacles eròtics, fins que al març de 2011 va desaparèixer definitivament qualsevol relació del local amb allò que havia estat sempre des que va néixer com a Night Club New York.  El local que el va succeir conservava el nom (New York Club), però ja no hi tenia res a veure. 

[1].- Enllaç d'interès sobre els primers anys de la vida d'Amanda Lear:

http://www.dianeetlesexedesanges.ch/3colset008/_page-peki-d-oslo.htm

MR. DOLLAR. Cabaret. Nigth Club. Infanta Carlota/Josep Tarradellas 140. (1970-2012)

En els últims anys del franquisme l'anomenada Cadena Ferrer acumulava la gestió dels locals més atrevits de la nit barcelonina. Seus eren el New York del carrer Escudillers i el Panam's de la Rambla. En tots ells es forçava al màxim la restrictiva legalitat vigent en relació als espectacles eròtics, que prohibia qualsevol tipus de nuesa sobre l'escenari. No obstant això, en aquest tipus de locals, orientats en gran part al públic estranger que es trobava de pas per Barcelona, però també als visitants de comarques, es jugava al gat i al gos amb la policia i els censors que apareixien intermitentment les sales. Els responsables dels cabarets, mitjançant un joc de signes prèviament determinats, advertien de la presència de l'autoritat a la sala i les artistes cobrien la seva epidermis. Quan aquells fugien tornaven a actuar de forma més generosa a satisfacció dels bon voyeurs de la nit.

Al febrer de 1970 la cadena Ferrer va expandir-se cap a la part alta de la ciutat i va inaugurar Mr. Dollar, una nova sala situada al carrer de la Infanta Carlota, gairebé tocant  a la plaça Calvo Sotelo. La programació anunciava els espectacles més agosarats a nivell europeu (en aquells temps qualsevol al·lusió al vell continent era equivalent a permissivitat i modernor en matèria de sexe i erotisme). A la pròpia cartellera es feien veritables jocs de paraules per donar a entendre indirectament el contingut de les propostes artístiques presentades al local.

*1970.- Una de les primeres aparicions de Mr. Dollar a la cartellera de La Vanguardia

La canalla del barri i altres personatges no tan joves es quedaven sovint bocabadats davant d'una mena de vitrina, situada a peu de carrer, on amb grans fotos d'estudi a tot color es podien contemplar a l'entrada del local els cossos seminus de les sinuoses ballarines i artistes que hi actuaven.

En aquest local va fer les seves primeres passes el popular humorista uruguaià Godoy, la dona del qual hi treballava de ballarina. Un dia li van permetre fer un monòleg davant del públic i a partir d'aquí va iniciar la seva carrera artística com a humorista.

*1970.- Als pocs mesos d'inaugurar-se Mr. Dollar va incorporar El Rincón Bohemio, un altre ambient al local. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Mr. Dollar va anar perdent pistonada un cop desaparegut el dictador i abolida la censura que prohibia aquests tipus de locals. La competència es va anar estenent, però la privilegiada situació del local, en un punt clau de centralitat de la part alta de la Diagonal, li va permetre romandre actiu com un local de Show Girls  fins que el 2012 es va acometre una reforma integral de l'edifici d'oficines de Josep Tarradellas/Francesc Macià, que va acabar fent desaparèixer aquest cabaret. 

TABÚ. Night Club. Cabaret. Rambla 33. (1955-2010's)

Local aparegut a mitjans de la década dels 1950's quan els marins de la VI Flota nordamericana, ancorada al port, van començar a freqüentar la Rambla en les seves estones i dies de permís. El Salón Tabú ocupava el lloc que anteriorment havia acollit el cabaret Excélsior i després el Folies Chez Demon. Al seu costat, el Panam's era com un local germà amb el que compartia l'objectiu de distreure als joves de la marineria ianqui. El lloc era freqüentat per joves prostitutes  deleroses d'escurar les butxaques dels propietaris de les gorres blanques que constituien la clientela més preuada.

Cal no confondre aquest Tabú amb el bar del mateix nom que hi hagué al carrer Escudellers i que passarà a la historia com un dels pioners en la difusió a Barcelona de la salsa i la música caribenya. 

 

*1962.- L'edició de La Vanguardia del dia 3 de juliol, recollia aquesta notícia sobre un petit incendi al Tabú.

 

*1978.- Programació del Tabú corresponent al dia 21 d'abril d'aquell any tal i com apareixia a les planes de La Vanguardia.

 

Cap a finals dels anys 1970's, el local, que ja programava regularment números de revista i flamec, combinades amb actuacions de vedettes i femelles espectaculars  lleugeres (o mancades) de roba, es va començar a fer popular entre la joventut progressista i s'hi feien també actuacions musicals en directe. Allà va debutar un jove i encara desconegut Loquillo el 1978 i al 1994 hi van reaparèixer Ia & Batiste, una mitica formació de música catalana. Posteriorment el Tabú evolucionaria decididament cap al porno-show en directe oferint els habituals números d'striptease, erotisme i altres variants més pujadetes de to configurant una oferta adreçada bàsicament al turisme creixent derivat dels Jocs Olimpics de 1992.

Tabú va desaparèixer ja entrat el segle XXI i es va transformar en la discoteca The Family. Finalment ja al 2013 els germans Mas hi han instal·lat el seu local La Boîte, que anteriorment havia estat als voltants de la Plaça Francesc Macià.

CABARET GAMBRINUS. Night Club. C. Guàrdia 9. (1950's-1973)

Cap a la meitat dels anys 1960's un local va fer furor a la part baixa del Barri Xino. Era el Cabaret Gambrinus, nom històricament molt arrelat a altres locals de la zona.
Situat als baixos del número 9 del petit carrer Guàrdia, la seva singularitat ja es manifestava en la pròpia decoració interior. Quatre grans miralls situats entre les quatre columnes que envoltaven la pista central, permetien als clients més allunyats veure el que passava al mig de la sala. A la part superior hi havia una única llotja a la que s'accedia a través d'una escala. Més allunyat de la sala central, el local disposava d'un seguit de reservats coberts per cortines de vellut. A l'interior, les pròpies artistes del local i uns quants nois homosexuals atenien als clients que havien contactat prèviament a la pista de ball. Cada reservat disposava d'un llum de color vermell que s'encenia cada cop que la policia feia acte de presència al local. Les redades i detencions massives o selectives eren a l'ordre del dia i el Gambrinus va anar adquirint una fama de canalla entre els amants de les nits del Barri Xino.

*1950's.- Publicitat del Gambrinus en un fulletó publicitari editat en anglés adreçat als mariners de la VI Flota Nordamericana (Arxiu Eugenio Guardiola Santafé)

L'any 1968 hi va haver canvi de direcció. Els nous empresaris van reformar a fons el local i la programacio va començar a incloure varietés cada cop més agosarades i picants tenint en compte que encara ens trobavem en plena dictadura. De fet, el Cabaret Gambrinus va suposar el renaixement dels espectacles de travestits i transformistes que des dels temps de la República havien estat postergats, ocults i limitats a festes privades o entorns clandestins. Per la pista del Gambrinus hi varen desfilar molts artistes transexuals i travestits, alguns dels quals adquirien amb el temps la màxima fama dintre del gènere, com són els casos de Madame Artur, Dolly Van Doll i Coccinelle.

Malgrat el gran èxit i l'entusiasta clientela que omplia totes les nits el local, el Gambrinus, com als temps de la llum vermella, va seguir patint el setge policial i les clausures temporals del local per atemptar contra la moral i els bons costums. El grups ultradretans violents també hi varen deixaven sovint la seva tarja de visita en forma d'agressions amb bombes fètides i llençament d'ous, a banda de les habituals amenaces telefòniques i alguns episodis de violència física in situ. Finalment el local va tancar portes a l'any 1973, encara en vida del general Franco.

 

BOLERO. Night Club. Rambla Catalunya 24. (1946-1962)

Presentat com el primer night club d'Espanya en la publicitat de l'època, la sala de festes Bolero va ser un local molt actiu i popular durant els anys 1940's i 1950's. Era situada al número 24 de la Rambla Catalunya abans d'arribar al xamfrà amb Diputació on hi havia el Teatro Calderón. Va ser successor de la sala de ball Shang-Hai que havia existit al mateix lloc durant l'època republicana.

Una de les artistes que hi van triomfar va ser la supevedette Carmen de Lirio, que en aquells temps era una de les reines del Paral·lel. Bolero tenia un toc especial de qualitat en relació a d'altres locals del mateix ram i presentava atraccions i artistes internacionals, que combinava amb quadres flamencs. Al maig de 1957 hi va actuar l'artista de color americana Olga James coneguda pel seu paper protagonista a la pel·lícula Carmen Jones.

*1958.- Una parella ballant sobre la pista de Bolero davant de l'orquestra del local. (Foto: Gentilesa de Ricardo Alonso).

Alguns dels artistes que van actuar a Bolero:
 

1946.- Trini Borrull
1949.- Chelo Villarreal
1952.- Amru Sany
1952.- Nicole Sametzky
1952.- María del Sol
1952.- Alady
1952.- Trudi Bora
1953.- Ana Maria González
1953.- Claude Marchant
1953.- Kateleen Stanfort
1953.- Miguel de los Reyes
1954.- Alfredo Alaria
1959.- Sacha Distel
1959.- Don Lurio
1959.- Peppino di Capri

1960.- Dúo Dinámico
1962.- The Platters

*1954.- Artistes que desfilaren aquella temporada per l'escenari del Bolero, tal com apareixien en els programes de mà dels espectacles. (Font: Col·lecció privada de Jorge Álvarez).

*1955.- Diversos fragments del programa de la Sala Bolero, amb les artistes que hi actuaren. (Font: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

*1960.- En els seus últims anys Bolero va acollir també els primers concerts d'un grup emergent... El Dúo Dinámico. (Foto: Domingo Belart) 

SALA EMPORIUM. Muntaner 4 (1927-1979)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1960.- El programa d'actuacions de la Sala Emporium corresponent a la temporada 1960/61.

El mes d'octubre de 1927 va obrir portes als baixos del número 4 del carrer de Muntaner, la Sala Emporium, un local de balls moderns que es presentava al públic com d'ensenyament pràctic amb senyoretes. Als anys 1930's apareixia anunciat com una acadèmia de ball amb 60 senyoretes entrenadores.

*1930’s.- Vista exterior de l'Emporium en els seus primers anys. (Foto: Josep Domínguez Martí /AFB)

*1939.- Acabada la Guerra Civil, l'Emporium va tornar a obrir a les poques setmanes. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 13 de maig de 1939) 

El local va passar per diferents etapes i durant el franquisme era un lloc on es podia buscar companyia femenina de pagament i assistir a espectacles en directe amb números de varietés. Fins i tot a les mateixes ballarines i algunes de les vedettes de la casa era fàcil de veure-les alternant amb els clients després de les actuacions.

La dècada dels anys 1950's coincideix amb l'etapa de màxim esplendor del local. Artistes de reconegut renom internacional com Josephine Baker van passar per la pista de l'Emporium. L'any 1957 el popular cantant francès Charles Aznavour hi va oferir set recitals. Hi actuaren també grans vedettes com la nordamericana Linda White i Raquel Raina. El nostre Tete Montoliu tampoc hi va faltar amb el seu conjunt Tropical amb la cantant Pilar Morales. Carlos Ramírez un cantant colombià que havia actuat en diverses pel·licules de Hollywood i amb l'orquestra de Xavier Cugat es va presentar a l'Emporium al maig de 1957.

*1954.- Un anunci de premsa de l'Emporium amb les vedettes habituals de la casa que oferien en aquella època espectacles de revista.

*1963.- Programa de la Sala Emporium amb algunas dels artistes que hi van actuar. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz)

Ja als anys 1970's aquí va debutar també el showman Pedro Ruiz fent les seves primeres paròdies i monòlegs i presentant el grup Alicia y Nubes Grises.

L'Emporium va desaparèixer quan els germans Riba van adquirir el local després de l'incendi de Scala Barcelona i la sala va passar a ser Muntaner 4, després Shadows i més tard Metròpolis abans de d'orientar-se posteriorment al teatre amb l'actual Sala Muntaner.

*1965.- Entrada a l'Emporium. (Font: Col·lecció Jorge Álvarez)

*1967.- Un dels espectacles de varietats presentats per la Sala Emporium

Alguns dels artistes que van actuar a la Sala Emporium:

1947.- Elenita Espejo
1948.- Marga Llergo
1948.- Olga Negueruela
1950.- Cobras Sisters
1950.- Aurora Lincheta
1951.- Canelina
1954.- The Hallidays
1957.- Carlos Ramírez
1957.- Charles Aznavour
1960.- Lucio and Rosita
1960.- Les Marcellis
1960.- Los 5 Latinos
1962.- José Álvarez
1963.- Luis Aguilé
1963.- Los Tres Sudamericanos

Article ampliat el 23 d'octubre de 2024

KIT KAT (1960-1988)

El setembre de 1960, coincidint amb les Festes de la Mercè, va obrir les seves portes al número 10 del carrer Escudellers un local que tindria molt bona acollida i renom durant tota la dècada acabada d'iniciar. El seu nom era Kit Kat i pertanyia al grup Cosmos -que explotava la cafeteria de la plaça del Teatre-. Un simpàtic gat que tocava una guitarra era el seu logotip.

El Kit Kat estava dividit en diverses seccions. Una marisqueria ben assortida de fruits de mer i vins de marca ocupava la planta baixa i l'altell. El soterrani es dividia en dos ambients independents. D'una banda l'anomenat Stereo Club, una discoteca especialitzada en jazz on es podien escoltar les últimes novetats del gènere, i de l'altra un Night Club on es presentaven tota mena d'espectacles: música en directe, actuacions de vedettes, jam sessions i concursos de ball. El local, segons figurava en les anuncis de promoció, disposava de l'última tecnologia en so estereofònic, aire condicionat i fins i tot oferia servei d'aparcament de cotxes.

El Night Club, veritable buc insignia del local, era conduit per un showman anomenat Charles. L'Yvan Fabiano Quartet i l'orquestra italo-espanyola Los Napoli van ser els primers músics en actuar-hi. Posteriorment també hi tocarien orquestres com les d'Eduardo Gadea i Augusto Valera, el conjunt de Pedrito Vázquez, amb actuacions d'artistes de varietats com  Paco Santacruz, Dubé, els ballarins Carmen Mora i Benito de Mérida i vedettes com Luisita Tubau, Inma Vera i Tere Sol.

*1960's.- Publicitat de la triple oferta del Kit Kat.

El local va atraure ràpidaments els turistes, però també barcelonins al restaurant i sobretot estudiants als dos ambients del soterrani.

Al febrer de 1965 la premsa informava d'una sanció de 10.000 pessetes al Kit Kat per no ajustar-se a la normativa pel que fa al contingut de les representacions.

Després de l'èxit inicial del Kit Kat durant els anys seixanta, a partir dels setanta la seva història és la d'una evolució cap a la decadència, fins a esdevenir una sala més de les moltes que poblaven aquell carrer estret i les seves rodalies. Els marins nordamericans i els nordafricans habituals del barri, juntament amb grupets d'estudiants i alguns turistes agosarats, van freqüentar el local fins l'últim dia del 1988 que va tancar definitivament les portes.