SALON LESSEPS. Santa Perpètua 8 (després Plaça Lesseps 8). (1955-1964)

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ

 

 

Durant la primera meitat de l'any 1955 el Club Bolera Lesseps va tancar i l'ampli local que ocupava, un antic magatzem situat al carrer Sant Perpètua, entre l'antiga Plaça dels Josepets i el carrer Pérez Galdós, va ser reformat per acollir-hi un nou negoci amb una doble funció: sala de ball amb orquestra d'una banda, i restaurant per a banquets i festes familiars de l'altra.

La nit de l'11 d'octubre de 1955 s'inaugurava la nova sala de ball que era anuncida a la cartellera d'espectacles d'alguns periòdics de la ciutat com la más coquetona sala de Gracia. L'orquestra California i el cantant Buisán van ser els encarregats d'amenitzar musicalment la vetllada

 

*1955.- Primera aparició del Salón Lesseps a la cartellera d'espectacles el dia de la seva inauguració (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

 

Entre els artistes de la cançó melòdica que varen passar per l'escenari del Salón Lesseps hi destacaren Ramon Evaristo, Tony Prats, Bonet de San Pedro i en els seus últims anys José Darío, mentre les orquestres California, Lesseps, Roviralta, Estambul i Maryland van ser les més habituals.

 

*1956.- Aquell any encara hi havia ball en commemoració de la Liberación.



 

 

A l'estiu de 1958 el local va ser sotmès a una profunda reforma amb la instal.lació d'un nou pis de parquet i fou reinaugurat el 27 de setembre d'aquell any amb els mateixos protagonistes que tres anys abans havien actuat en el primer dia del local.

 

*1958.- Reobertura del Salón Lesseps reformat.

 

La vida del Salón Lesseps va passar dels nous anys d'existència viscuts al costat mateix d'un altre local de similars característques el Salón Caribe. que ocupava la part davantera del Cine Roxy.

A partir de l'any 1963 amb la reurbanització de la plaça i l'absorcio de l'antiga Plaça de la Creu per la Plaça Lesseps, el primer tram del carrer Santa Perpètua va desaparèixer del nomenclator barceloní de vies públiques i va passar a integrar-se a la nova plaça de Lesseps ampliada. El local de ball ja s'anunciava aleshores al número 8 de la plaça.

 

*1961.- Propaganda de la sala de banquets del Salón Lesseps al programa oficial de les Festes de Gràcia d'aquell any. (Font: todocolección).

 

*1963.- Últim cap d'any al local, que aleshores ja figurava únicament amb el nom de Lesseps, al número 8 de la plaça del mateix nom.

 

El reveillón de rebuda del 1964 va ser l'últim cap d'any al Salón Lesseps. Uns mesos més tard, el dia 5 d'abril apareixia l'última ressenya del local a la cartellera.

Posteriorment al 1966 i durant uns mesos s'obriria el Baile Club Lesseps, poc abans que les noves discoteques Club 66 i Nostremón acabessin acaparant tot el protagonisme de l'oci de la zona.

URINARIS PÚBLICS DE LA PLAÇA DELS JOSEPETS (1909 - 1930's)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

*1909.- Imatge interior dels urinaris amb l'escala d'accés des del carrer al fons. (Foto: Frederic Ballell)

Un dels primers urinaris públics soterrats que tingué la ciutat fou el de la plaça dels Josepets (Lesseps) quan encara era un rectangle que abastava des de les escales de l'església fins al final del carrer Gran.

La Comissió Municipal de Foment en la seva reunió d'agost de 1908 va acordar tirar endavant les obres i destinar-hi 2.000 pessetes de l'època. Durant l'any següent l'obra va ser executada i inaugurada el 29 de juny de 1909.

*1908.- Retall de La Vanguardia on s'informa sobre l'adopció de diversos acords de la Comissió de Foment de l'Ajuntament.

*1909.- Notícia de la inauguració dels urinaris apareguda a l'edició de La Vanguardia del dia 19 de juny d'aquell any.

Els urinaris eren situats entre el final del carrer Gran i la Riera de Vallcarca (actualment avinguda Príncep d'Astúries) amb un doble accés amb escales en revolt protegides per baranes metàl·liques. Cinc plafons a manera de claraboies permetien l'entrada de la llum natural pel sostre.

*1909.- Imatge exterior dels dos accessos als urinaris. Els arbres de la dreta corresponen al curs de l'antiga riera de Vallcarca. (Foto: Frederic Ballell)

La instal·lació va resultar malmesa arrel de les obres de construcció del templet i els nous accessos a l'estació de Lesseps del Gran Metro i els urinaris van acabar en desús. 

CASA DEL GREMI DE CALDERERS. Carrer Boria (Segle XVI-1910's) i Plaça Lesseps (1916-1959)

Agraïments a ENRIC H. MARCH, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS I PARER

Un dels edificis més viatgers de la història de Barcelona ha estat sens dubte la Casa del Gremi de Calderers. Podem considerar-lo un edifici desaparegut del seu lloc d'origen, perquè realment el que es va fer, per dues vegades, fou traslladar pedra a pedra els elements més significatius de la seva façana. L'edifici era emplaçat inicialment a l'embocadura del carrer Boria a la plaça de l'Àngel.

El Gremi de Calderers havia tingut la seva primera seu al carrer del mateix nom, que va desaparèixer el 1394 en construir-se l'església de Sant Jaume a l'actual carrer Ferran. El carrer del Beat Simó de Rojas coincideix avui amb el traçat d'aquell antic carrer dels Calderers. L'edifici del carrer Boria va ser comprat pel gremi als Marquesos de Llió durant el segle XVI.
A finals del segle XIX l'edifici va arribar a tenir quatre alçades per sobre dels baixos a la banda de l'edifici més propera a la plaça i tres a l'altra. La meitat dels baixos més endinsada al carrer Boria era ocupada per un arc, que donava accés al carrer de Filateres i a la façana posterior de l'edifici. La Reforma de Ciutat Vella, que va permetre l'obertura de la Via Laietana, va fer desaparèixer d'aquell indret la casa, que fou enderrocada i la part més valuosa de la façana desmuntada pedra a pedra.

1900's.- Tres imatges de la Casa del Gremi de Calderers al seu emplaçament original. A dalt una vista des de la Plaça de l'Ângel, al centre els grans finestrals de la façana i a la foto inferior una vista des del carrer de Filateres.

El lloc escollit per al nou emplaçament va ser la plaça Lesseps, al sector més pròxim a l'acabament del carrer Gran de Gràcia abans d'arribar al garatge Lluís. La façana va quedar reduida a dues plantes i va resultar sensiblement modificada. En aquest emplaçament va acollir diversos serveis municipals, un parc de bombers i sovint s'hi instal·làven col·legis electorals. 

*1916.- Notícia de la inauguració de la caserna de bombers a la casa, un cop traslladada a la Plaça Lesseps (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 30 de setembre)

*1919.- Soldats aplegats davant la casa durant la vaga de La Canadenca (Foto: Josep Maria de Sagarra /ANC)

*1936.- L'edifici reconstruit a la plaça Lesseps tenia només dos pisos per sobre dels baixos.

*1920's.- Una vista des del peu de les escales de l'església dels Josepets amb el garatge Lluís en primer terme.

*1932.- La Casa del Gremi de Calderers constituïda en col·legi electoral durant les eleccions al Parlament de Catalunya amb una cua de gent per votar. A la dreta de la imatge el final del carrer Gran de Gràcia (Foto: Josep Brangulí) 

A finals dels anys 1950's l'ajuntament va engrescar-se a recuperar antigues edificacions per reformar el Barri Gòtic. La petita plaça Sant Felip Neri va ser un dels llocs preferits per maquillar el barri i cap allà va viatjar la casa, que fou reconstruïda, partida en dos meitats en angle recte, amb l'arc dels baixos que dóna accés al carrer Montjuïc del Bisbe.

*2012.- Des de 1963 la façana llueix en un racó de la Plaça de Sant Felip Neri

SALÓN CARIBE. Restaurant. Plaça Lesseps 4-5. (1951-1972)

*1952.- Anunci a la premsa del Salón Caribe. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

Amb una vida íntimament lligada al Cinema Roxy, amb el qual compartia edifici, el Salón Caribe va ser un local de ball i celebracions diverses que va gaudir d'una gran popularitat en la vida dels graciencs i de gran part dels barcelonins de tot aquell sector que girava al voltant de la plaça Lesseps (El Putget, Vallcarca, La Salut, Sant Gervasi...).

*1951.- Retall de premsa de final d'any on encara figurava la denominació original de Salón de Fiestas de Cafés Caribe. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

El Caribe era un espai multiusos que servia tant per un banquet de noces, una comunió, un bateig, una festa d'estudiants universitaris, un aniversari. S'hi servia l'àpat col·lectiu i després s'hi organitzava la ballaruca. Es va inaugurar amb el nom oficial de Salón de Fiestas de Cafés Caribe, però ben aviat el seu nom popular va quedar escurçat a Salón Caribe.

*1952.- Full explicatiu dels preus dels diversos serveis que oferia el Salón Caribe.

L'any 1959 es modernitzen i s'amplien les cuines i el local passa a funcionar com a restaurant amb servei diari. El nom de l'establiment incorpora també en endavant la denominació de restaurant.

El Restaurant Caribe sobreviurà al tancament del Roxy l'any 1969, fins que, ja entrats els anys 1970's, la immobiliària Núñez i Navarro enderrocà tot l'immoble per construir un bloc d'habitatges.

*1966.- El rètol vertical del Caribe amb la Plaça Lesseps poc temps després de la seva ampliació. 

CINE ROXY. Plaça Lesseps 4. (1941-1969)

 

*1944.- El cinema Roxy a la dreta de la imatge fent cantonada amb el carrer Santa Perpètua. (Foto: Col·lecció Cardona).

 

Considerat un dels cinemes legendaris de la ciutat, el Roxy va obrir portes el Dissabte de Glòria de l'any 1941 (12 d'abril) i ben aviat va quedar integrat a la vida popular dels barris de Gràcia, La Salut, Vallcarca i fins i tot Sant Gervasi. Roberto Koch, el vencedor de la muerte (Doctor Koch, Der  Bekämpfer des Todes) va ser la primera pel·lícula que s'hi projectà, una producció alemanya dirigida per Hans Steinhoff que protagonitzaven Emil Jannings, Werner Krauss i Viktoria von Ballasko. Eren temps d'auge d'un nazisme que començava a ocupar militarment mitja Europa i tenia en la dictadura de Franco un excel·lent aliat, si més no ideològic. Aquesta bona sintonia hispano-germana es manifestava també en el cinema que ens arribava de fora.

 

Cartell del primer film projectat al Roxy.

 

El Roxy, que tenia un aforament de 1.400 butaques totes a platea, no trigà gaire a oferir també espectacles de varietés. Començaren a partir del mes d'octubre d'aquell mateix any de la inauguració i es perlongaren fins al 1944. Goyita Rifé, els Hermanos Lewis, Pepita Sansalvador i l'orquestra Los Gitanos, foren els primers en actuar-hi.

El 1942 el local fou arrendat per Francesc Xicota Cabré i quedà adscrit a la categoria de sales de reestrena, tot i excepcionalment s'hi va poder veure alguna estrena.

 

*1950.- La popular cavalcada de Sant Medir passant per davant del Roxy

 

El 27 de febrero de 1947 s'hi va celebrar un festival de música amb les actuacions de Raúl Abril, Los Siete de Palma, José Valero i Bonet de San Pedro. La façana del local fou modificada a finals dels anys 1950's afegint-hi un parell més de pisos al frontal.

L'1 de juliol de 1969 l'arrendatari Xicota va comprar el local a la seva propietària (Maria Nubiola Fornés) i no va trigar més de tres mesos en negociar la seva venda a l'inefable Josep Lluís Núñez, que ja hi havia posat l'ull per aixecar en aquella cantonada un dels seus avorrits i repetits  edificis d'habitatges. Un negoci rodó per a Xicota, que va comportar a la vegada la desaparició definitiva del cinema, que va tancar portes el dia 2 de noviembre de 1969. Negresco i El crimen también juega foren els dos últims films que s'hi van poder veure.

Joan Manuel Serrat, i l'escriptor Juan Marsé, li varen dedicar una cancó i un llibre (Los fantasmas del Roxy i El fantasma del cine Roxy respectivament) que evocaven, en forma de fantasmes transportats al temps que el cinema ja no existia, tots els records d'aquella sala de cinema que quedarà al cor i a la memòria de molts graciencs i barcelonins.

 

Así que no se espante amigo,

si esperando el autobús

le pide fuego George Raft.

Son los fantasmas del Roxy

que no descansan en paz.

 

 

Los fantasmas del Roxy (Joan Manuel Serrat)

TORRE JOAQUIM PUJOL. Plaça Lesseps. (1900-1971)

Article elaborat amb la  col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

 

 

 

Una de les obres menys conegudes, podria dir-se que gairebé ignorada, de l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana (1869-1937) és una torre modernista amb jardí, que era situada al número 18 de l'antiga plaça Lesseps, davant del templet d'accés a l'estació del metro i amb sortida posterior pel carrer de Mont-Roig. La finca era veina de les cases Ramos i limitava amb l'arrencada de l'avinguda Príncep d'Astúries que seguia el curs de l'antiga riera procedent de Vallcarca 

Construida l'any 1900 quan la plaça encara era oficialment coneguda com dels Josepets, la finca era propietat de l'empresari Joaquim Pujol.

A començaments de la década dels 1970's, la torre fou enderrocada i sobre el solar es va construir l'edifici Blau, als baixos del qual es va instal·lar el Drug Blau, un drugstore que no va tenir l'èxit que s'esperava.

*1962.- Vista aèria de les obres d'ampliació de la plaça Lesseps fins a la plaça de la Creu. La fletxa vermella assenyala la torre Joaquim Pujol, el jardí de la qual ja havia estat amputat per l'obertura de l'avinguda Príncep d'Astúries. (Foto: Fons TAF. Arxiu Nacional de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

CLUB BOLERA LESSEPS. Santa Perpètua 8. (1953-1955)

 

*1954.- Dues imatges de l'interior de la Bolera Lesseps

A la dècada del anys 1950's l'afició a les bitlles era prou estesa a Barcelona. Hi havien almenys vuit boleres  actives a la ciutat i entre elles destacava la del Club Bolera Lesseps, ubicada molt aprop de la plaça del mateix nom, al número 8 del carrer de Santa Perpètua.

La Bolera Lesseps va obrir portes el 1953 sota la presidència de Jorge Miralles. La decoració de l'interior del local evocava un xalet d'alta muntanya amb sostres i baranes de fusta  d'acord amb el projecte dissenyat per l'arquitecte Joaquín Martínez. El club propietari del recinte competia habitualment en els campionats domèstics de bitlles. 

CARRER BISBE MORGADES (1899-1933/1940-1972). CARRER DALMAU GUALBES (1933-1940). Sant Gervasi.

El carrer del Bisbe Morgades a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles va ser obert l'any 1899 i embocava directament davant de les escales de l'església dels Josepets. Era un carrer curt, que amb prou feines arribava als 150 metres. Naixia a la cantonada amb el carrer Fernando Puig (avui Homer). Al llarg del seu recorregut només tenia una travessia a la banda muntanya amb el carrer del Marquès de Santa Anna, una petita via en forma d'angle, que anava a parar també al carrer Homer i que avui encara existeix.
En realitat  tant el traçat del carrer Marqués de Santa Anna com el del Bisbe Morgades s'havien projectat per l'arquitecte Aure Bis per encàrrec de Ferran Puig i Mauri, marquès de Santa Anna, que va voler dividir la seva finca separant la torre i el seu jardí de la resta dels terrenys que ocupaven tota aquella zona contigua als Josepets per la part de Sant Gervasi de Cassoles. [1]

*1870's.- Una de les fotos més antigues que es coneixen dels Josepets. A l'esquerra veiem la continuïtat de les cases fins a les escales i la façana de l'església. El carrer Bisbe Morgades encara no existía. (Foto: Arxiu Històric de Gràcia).
 

*1890.- Plànol municipal anterior a l'obertura del carrer. L'únic que arriba a la plaça del Josepets (després Lesseps) prodecent de Sant Gervasi és encara el carrer Alegria (després Septimania). (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC) 

*1899.- Notícia de l'obertura del carrer del Bisbe Morgades apareguda a La Vanguardia del dia 16 de maig.

*1905.- Una altra imatge dels Josepets de començaments del segle XX. A l'esquerra, assenyalat amb una fletxa groga, el carrer Bisbe Morgades que arribava a les escales d'accés a l'església. A la dreta l'antiga carretera de Sant Cugat (avui Avinguda República Argentina) amb arbres a banda i banda. (Foto: Arxiu Històric de Gràcia) 

*1924.- El doctor Manuel Segalà i Estadella hi tingué la seva consulta al xalet del número 25 als anys 1920's. (Font: La Vanguardia)

 

*1918.- Foto captada el Diumenge de Rams on s'aprecia clarament l'embocadura a la plaça Lesseps del carrer Bisbe Morgades. (Foto: Arxiu Històric de Gràcia) 

*1920's.- Plànol sobre el que s'ha assenyalat en groc el curs del carrer que, probablement per raons de disseny i espai, no apareixia referenciat. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC)

*1933.- Rebatejat com carrer Dalmau Gualbes en els anys de la Segona República. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC)

Durant els anys de la República l'anticlericalisme imperant  va propiciar el canvi del nom del carrer que va pasar a ser dedicat a Dalmau Gualbes. Acabada la Guerra Civil va recuperar el nom original el 1940, que ja no abandonaria fins a la seva desparació, provocada pel projecte d'obertura i perllongament de la Ronda del General Mitre (després anomenat Primer Cinturó o Ronda del Mig), que va esborrar-lo del mapa per poder enllaçar aquella via amb la plaça Lesseps.

 

*1950's.- En aquest fragment de plànol es pot veure com la línia discontinua del projecte de donar continuitat a la Ronda del General Mitre amenaçava clarament el carrer Bisbe Morgades (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC)

 

*1962.- En aquest planòl el carrer segueix apareguent condemnat per la perllongació de la Ronda del General Mitre que ja començava a obrir-se pas cap a la plaça Lesseps. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC). 

*1964.- Vista aèria de les obres d'ampliació de la plaça Lesseps que quedaria unida a la veina plaça de la Creu. A la part superior dreta de la imatge la fletxa indica el carrer Bisbe Morgades (Foto: Arxiu La Vanguardia).

*1965- El carrer Bisbe Morgades a l'esquerra amb la primera urbanització ampliada de la plaça Lesseps al fons.
 

 

*1972.- Les obres del cinturó ja han fet desaparèixer els edificis de la vorera mar del carrer, que ja només conserva els de la banda muntanya (Foto: Brangulí)

 

El 1971 van començar les obres d'enderrocament dels edificis de l'illa Lesseps-Septimania-Homer-Bisbe Morgades, que van suposar la desaparició de totes les cases de la vorera mar d'aquest últim carrer. Les de la banda de muntanya varen salvar-se. L'amplària de la nova via resultant va propiciar però, substancioses operacions immobiliàries. Els nous edificis podien tenir una alçada de 9 plantes. Els immobles supervivents del desaparegut carrer Bisbe Morgades van restar integrades en la numeració de la Ronda del General Mitre. 

 

 

*1984.- El primer edifici alt (9 plantes) enlairat en l'antiga vorera muntanya del carrer Bisbe Morgades ja integrada a la Ronda del General Mitre. (Foto: Zerkowitz).

  

*2010.-  L'edifici de la cantonada amb el carrer del Marquès de Santa Anna és pràcticament l'únic que sobreviu dels que formàven l'antic carrer del Bisbe Morgades. Destaca per la seva tribuna a la cantonada i figura actualment amb el numero 259 de la Ronda del General Mitre. (Foto: Google Earth). 

[1].- Portavella Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona.  2002