LA MONTERA. Cafè-Restaurant amb Cinematògraf. Plaça Espanya (1900-1920's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS, ENRIC COMAS i PARER i DARIUSZ OSIAK

*1900.- Vista del Cafè La Montera i de l'entorn de la cruïlla Tarragona/Gran Via poc després de la inauguració de la plaça de toros Les Arenes. (Foto: Hauser i Menet / Col·lecció Privada Dariusz Osiak). 

*1903.- Una altra vista de la Plaça de Toros Les Arenes amb el local de La Montera a l'esquerra de la imatge. Si es compara aquesta imatge amb l'anterior comprovarem que ja s'havia anivellat el trajecte del carrer Tarragona. (Font: Postal acolorida de  Samsot y Missé Hermanos. Col·lecció privada de Dariusz Osiak).

Local situat a la Plaça Espanya davant mateix de la Plaça de Toros de les Arenes a l'indret conegut com la Vinyeta just on arrencava el carrer Tarragona, el Cafè La Montera va començar a atraure els amants i aficionats als toros, amb un nom del local que evocava inequívocament l'ambient taurí, que ben aviat es començaria a respirar en aquella zona arrel de la inauguració de la nova plaça el dia de Sant Pere de 1900. Ja durant les obres d'edificació de Les Arenes, Joan Montané, un petit fabricant de caixes de cartró i fusta establert a Sants, va tenir la bona pensada de comprar el magatzem de vins Cal Duran i dividir-lo en dues parts amb la idea d'instal·lar-hi dos establiments separats [1]. Així s'explica l'origen de La Pansa i del Cafè de La Montera, que van ser inaugurades el dia 29 de juny de 1900 coincidint amb l'obertura oficial de la Plaça de Les Arenes. Montané va imposar als arrendataris dels locals una doble condició: A La Pansa només s'hi servirien cafès i begudes mentre que a La Montera únicament menjars [2]. A aquesta parella de locals s'hi afegiria uns mesos després l'anomenat Al Canto ja a la cantonada amb Creu Coberta, al costat del primer cinema Bohème.

  

A La Montera no solament s'hi servien menjars sinó que ja des del inici de la seva activitat s'hi van programar diverses varietats, especialment concerts dirigits pel mestre Duran amb actuacions del pianista Regàs, del violinista Peyrats i del cor humorístic La Trompeta. 

*1900.- Primers anuncis de La Montera publicats a La Publicidad al mes de juliol d'aquell any (Font: ARCA / La Publicidad)

*1901.- Un anunci de la fàbrica de Joan Montané primer propietari dels locals del Cafè La Montera i de La Pansa. (Font: Anuari Riera 1901). 

*1902.- Notícia de la participació dels establiments de la Plaça Espanya en l'envelat del centre de la plaça. Cal destacar que l'espai no s'identificava encara com a Plaça d'Espanya sinó com Esplanada de la Creu Coberta. (Font: ARCA/ Diari La Publicitat. Edició del 22 de setembre)

Des de ben aviat, La Montera va generar una activitat social molt rica gràcies a la gran sala de què disposava al seu interior, la qual acabaria oferint projeccions cinematogràfiques i funcionant amb regularitat com a cinematògraf.  

El 1904 La Montera va comptar amb una efímera pista de patinantge pròpia. D'aquest skating se'n parlava a la publicacio esportiva Los Deportes.

*1905.- L'afició a patinar començava a créixer a la Barcelona d'aquells anys i La Montera, segons consta en aquesta publicació va comptar amb el seu propi skating, que no obstant, va durar poc, (Font. ARCA. Revista Los Deportes 7.1.1905)  

També era habitualment la seu dels actes organitzats per la Unió Federal Nacionalista Republicana d'Hostafrancs. 

*1905.- Anunci publicat al diari La Publicidad durant els mesos de maig i juny d'aquell any on s'oferia en arrendament la sala d'actes de La Montera. L'anunci a diferència de l'anterior, ja identifica la Plaça Espanya amb el seu nom. (Font: ARCA).

*1910.- La Montera va acollir sovint actes de les comissions santsenques i hostafranquines per l'alliberament dels presos de les revoltes de la Setmana Tràgica. (Font: ARCA/ Diari La Publicitat. Edició del 9 de juny). 

*1910.- Relació de quantitats ingressades en les captes Pro-presos. Entre elles la del míting celebrat al cinematògraf de La Montera (Font: ARCA/ Diari La Publicitat. Edició del 8 de juliol). 

*1910.- Convocatòria als socis de la Unió Federal Nacionalista i Republicana d'Hostafrancs per assistir a la inauguració del monument al Doctor Robert de la Plaça de la Universitat. (Font: El Diluvio. Edició del 13 de novembre /ARCA).

                         

*1910's.- Una imatge de la plaça Espanya amb una notable animació al voltat de la plaça de toros. Al fons a l'esquerra de la imatge s'hi pot veure el Cafè de La Montera

Com anècdotes esdevingudes al cinematògraf de La Montera, la premsa de l'època va destacar la caiguda d'una nena des del pis superior a la platea de la sala (1910), així com de l'agressió a la noia de la taquilla del cinema (1914). 

*1910.- El Diluvio. 31 d'octubre.  (Font: ARCA)

*1914.- La Publicidad. 6 d'abril. (Font: ARCA)

*1913.- Anunci a La Vanguardia de la venda del cinema La Montera. (Font: ARCA)

Durant la dècada del 1920's, el Cafè La Montera acabaria essent absorbit per La Pansa que es va expandir fins a la cantonada amb el carrer Tarragona ocupant per tant el seu local. 

-----------  

[1].- Lladó Figueras, Josep Maria i Cuello, Ramón. Memorias anecdóticas del Bar La Pansa I. Sans! octubre de 1956.

[2].- Villar, Paco. Barcelona, Ciutat de Cafès. Viena Edicions. 2013. 

BAR LAS ARENAS/ EL RUEDO. Plaça Espanya / Tarragona (1929- 1990's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER

*1940's.- La terrassa del Bar Las Arenas amb el pal dispensador de benzina davant i la torre de la Llum al fons de la imatge. (Font: Col·lecció Jorge Álvarez. La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro).  

Coincidint amb la preparació de l'Exposició Internacional de 1929 i la urbanització de la Plaça Espanya i el seu entorn, la Plaça de Toros Les Arenes va iniciar també un procés de reforma d'alguns dels espais del seu recinte, que incloïa la construcció d'un bar annex situat a l'arrencada del carrer Tarragona. Des de la inauguració de la plaça de braus a començaments de segle fins aleshores, l'espai esmentat havia estat ocupat per una pujada que permetia accedir a l'entrada principal de la plaça, que quedava situada a un cinc metres per sobre de la cota del nivell del carrer.

*1900's.- Vista de la pujada en pendent existent a l'inici del carrer Tarragona a traves de la qual s'accedia a l'entrada principal de la plaça de toros.

El nou local s'emplaçaria al costat d'aquesta rampa d'accés al recinte taurí on també estaven sectoritzats diversos espais per cavallerisses i corrals on romania el bestiar mentre esperava l'hora de la lídia i la sortida a la plaça. Aquests espais, que pràcticament envoltaven tot el perímetre de la plaça -llevat del frontal amb la Gran Via-, van ser retallats en part a la cantonada de la plaça Espanya amb l'inici del carrer Tarragona per donar cabuda al bar restaurant que s'hi construiria. La concessió del bar mitjançant lloguer va sortir a concurs públic a l'estiu de 1929. Fins aleshores locals de l'entorn com La Pansa o La Montera havien compartit l'ambient i el debat taurí entre els parroquians i aficionats a la fiesta nacional. 

*1920's.- Plànol on s'identifica la pujada a la plaça de toros que va ser suprimida per construir el local del Bar Las Arenas. (Font: Ajuntament de Barcelona).

*1932.- Plànol de la Placa de toros on s'ha delimitat la superfície que ocupava el local del Bar Las Arenas. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1927.- L'espai que ocuparia el Bar Las Arenas (rectangle groc) abans de la seva construcció, quan s'estava enlairant l'hotel de l'Edifici del Rellotge i es començava a preparar la plaça per a la seva nova  urbanització. (Foto: AFB).

*1928.- L'edifici del rellotge i la font de Jujol en la seva última fase de construcció. Al fons, davant la plaça de toros, es poden veure les obres per aixecar l'edifici que acolliria el Bar Las Arenas. (Foto: Estorch /AFB).

*1929.- Fotografia datada del 5 de maig d'aquell any on s'aprecia l'avanç de les obres de construcció de petit edifici que acolliria el Bar Las Arenas. (Foto: Josep Brangulí).

*1929.- Anunci publicat per la Societat que gestionava la plaça de Toros Les Arenes convocant concurs per l'arrendament del local. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 12 de juny)

*1930.- Una imatge aèria de la plaça Espanya poc després de la clausura de l'Exposició. S'hi pot veure tota la terrassa del Bar Las Arenas protegida del sol per tendals.

*1930's.- Imatge captada des de la terrassa del Bar Las Arenas des d'on es podia contemplar la Plaça Espanya en tota la seva grandària. Al fons, les torres venecianes, la font monumental de Jujol i la desapareguda cúpula del Palau del Vestit. (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez.- Portada del llibre La Barcelona Desapareguda de Giacomo Alessandro. Volum I.)  

*1930's.- Una altra imatge del Bar Las Arenas captada des del Paral·lel. 

*1935.- Notícia d'un atracament al carrer Creu Coberta amb una víctima mortal i detenció final de l'atracador al Bar Las Arenas.  (Font: La Humanitat. Edició del dia 22 de maig). 

Amb l'esclat de la Guerra Civil el local fou incorporat a la llista de Restaurants Populars.

*1937.- Anunci publicat al diari La Publicitat del dia 15 d'octubre d'aquell any.

Acabada la Guerra Civil el bar reprengué la seva activitat i oferia també servei de restaurant a la carta. La seva terrassa seguia sent un lloc privilegiat per admirar la plaça i l'entrada del recinte de l'Exposició, que amb el pas del anys va acollir les múltiples Fires i Congressos que s'hi celebraven. Pel seu emplaçament, força assolellat a partit del migdia, calia protegir-la del sol mitjançant uns amplis tendals, davant d'un dels accessos al metro transversal i d'un brollador de benzina.     

*1940's.- El Bar Las Arenas cobert de tendals amb un dels accessos al Metro Tranversal davant i gent transitant pel centre de la plaça. (Foto: Postal Soberanas. Col·lecció privada Enric Comas i Parer).

*1940.- Un retall publicitari del Bar Las Arenas, que funcionava també com a restaurant, extret d'un programa de mà d'una corrida de toros.

*1950's.- El local en una foto d'una targeta postal editada per C. Mauri. 

No obstant, la vida del Bar Las Arenas, que en la seva darrera etapa es va anomenar El Ruedo, estigué sempre vinculada a la plaça de toros, que començà a traspuar una creixent decadència a partir de la dècada dels 1980's.

*1970's.- El Bar Las Arenas/El Ruedo en el nou entorn resultant de la construcció del túnel pel pas de vehicles sota la plaça Espanya. Les àmplies voreres foren revestides de peces de terratzo de color rosat i el centre de la plaça va deixar de ser transitable.   

*1970's.- Vista des de la plaça Espanya del Bar La Arenas, ja rebatejat com El Ruedo com indica el seu tendal. (Foto: Joan Planàs i Llorens).

*1981.- Una altra imatge de El Ruedo amb el dispensador de benzina i l'oficina de farmàcia a nom de M.V. Linares que hi havia al costat. (Foto: Autor desconegut)

Cap a finals de segle les corrides ja havien passat a millor vida i les especulacions sobre el seu futur començaven a proliferar. Finalment, coincidint amb l'ultima dècada del segle XX, s'acabà la darrera concessió i el bar fou tancat i barrat juntament amb la profunda degradació de la plaça. El nou projecte de conversió de la plaça de toros en centre comercial no va contemplar el manteniment del petit edifici de l'històric Bar Las Arenas/El Ruedo que fou finalment enderrocat. Allà s'hi aixeca avui l'ascensor que dóna accés al mirador del centre comercial. 

BANYS PÚBLICS MUNICIPALS DE LA PLAÇA D'ESPANYA (1929-1980's)

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ, ELOI FC i VALENTÍ PONS TOUJOUSE.

 

*1929.- Vista de la plaça d'Espanya durant els dies de l'Exposició Internacional. Al fons l'edifici-hotel que acollia les termes municipals. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / AMB)

Els primers banys públics municipals a Barcelona van aparèixer amb la Exposició Internacional de 1929. Eren al subsòl d'uns dels hotels que envoltaven la plaça d'Espanya. Concretament el que ocupava la cantonada entre la Gran Via i l'arrencada del carrer Creu Coberta. Van ser oberts al públic amb el nom de Termas Municipales.



*1929.- Retall de premsa en el que es reprodueix una nota de l'Ajuntament que defensa la idoneïtat de les termes públiques, poc abans de la inauguració de les de Plaça d'Espanya. (Font: El Diluvio. Edició del 28 de juliol. Biblioteca de Catalunya).

 

 

*1929.- Dues imatges de l'interior de les termes. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes/ANC)

 

 

*1929.- Dues imatges més de les termes i les dutxes circulars de la plaça Espanya (Font: Blog bereshit)

 

Com tantes altres coses, aquestes termes van caure en l'oblit un cop clasusurat el gran esdeveniment internacional que va suposar l'Exposició. Al cap de menys d'un any presentaven un estat lamentable d'abandonament.

 

*1930.- Acabada l'Exposició, La Vanguardia del 16 de març proposava la recuperació de les malmeses termes per als nens de les escoles municipals amb aquest article. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Tot i això reapareixerien uns anys després ja dintre el periode republicà promoguts pel Club Femení i d'Esports i foren reoberts com a piscina del club a l'octubre de 1932. L'acte d'inauguració va ser presidit pel president Francesc Macià i pel batlle de la ciutat Jaume Aiguader.

*1932.- La piscina de les termes de la Plaça d'Espanya reinaugurada dintre del local social del Club Femení i d'Esports. Francesc Macià i Jaume Aiguader hi són presents.
 

El Club Femení i d'Esports va desaparèixer al 1936 amb l'inici de la Guerra Civil. A partir d'aleshores els banys tornaren a viure una etapa d'oblit i decadència.

No obstant això, a la postguerra van tornar a entrar en servei per pal·liar les mancances de molta gent sense llars en condicions i progressivament es van anar deteriorant. El seu ús més frequent però, va ser el d'urinari públic. El vestíbul del local que les acollia es completava amb una administració de travesses, un estanc i un servei d'enllustrador de sabates. La pista d'aquesta instal·lació es perd a començaments de la dècada dels 1980's.

*1960's.- L'entrada a les termes ja en fase d'avançada decadència. (Foto: Autor desconegut).

ELS SIS DIES DE BARCELONA. Competició ciclista al Pavelló de l'Esport (1952-1953)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1953.- Cartell oficial de la segona edició del Sis Dies de Barcelona.

D'aquesta competició ciclista de resistència se'n van celebrar dues edicions els anys 1952 i 1953 al Pabellón del Deporte del carrer Llança i la Gran Via, pocs abans de la conversió d'aquest recinte en canòdrom. 

Primera Edició 1952

La primera edició va celebrar-se entre els dies 7 i 12 de juny, amb la corda del Pabellón del Deporte perfectament peraltada a les corbes i la pista plena de cartells dels espònsors (majoritàriament begudes alcohòliques) que patrocinaven aquesta prova esportiva. Catorze varen ser els equips que per parelles es disputaven el triomf. Set estrangeres, una mixta i sis espanyoles. Durant els sis dies i les seves nits i sense interrupció, rellevant-se continuadament, els ciclistes havien d'aconseguir donar el màxim nombre de voltes al circuit. En total 28 ciclistes dels quals 14 pedalaven simultàniament i en tot moment sobre el circuit.  

*1952.- Llista amb les catorze parelles que van competir a la primera edició. Finalment la número 4 s'emportaria la victoria. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo) 

*1952.- Un exemple de l'exagerada retòrica sensacionalista, que presidia el periodisme esportiu en aquella època, podia copsar-se en l'encapçalament d'aquest article sobre les Sis Hores. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

L'actor Conrado Sanmartín, en aquella època al cim de la seva carrera cinematogràfica, va ser l'encarregat de donar el tret de sortida. Els guanyadors van ser els neerlandesos Cor Bakker i Henk Lakeman que van recòrrer 3.846 quilòmetres completant més de 19.000 voltes a la corda del velòdrom instal·lat al pavelló

*1952.- Una entrada al Pabellón del Deporte correponent a la primera edició del Sis Dies celebrats durant el mes de juny d'aquell any. El públic podia romandre a les graderies fins a altes hores de la matinada. (Font: todocoleccion.com)

Reportatge del No-Do de la primera edició:  CLIQUEU AQUÍ

Segona Edició 1953

A la segona edició, disputada entre els dies 18 i 24 de setembre de 1953, Miquel Poblet es va encarregar de deixar ben alt el pavelló espanyol i l'orgull patri, imposant-se amb la seva parella d'equip l'italià Ferdinando Terruzzi. Els guanyadors van protagonitzar una renyida jornada final davant el suissos Roth i Bucher que van acabar segons. Els dies finals de la cursa coincidiren amb les festes de la Mercè.

Aquest cop el nombre de parelles participants fou de tretze, de les quals nou completaren el sis dies.

*1953.- Caricatures de Muntañola dels ciclistes més rellevants que participaren a la segona edició. En vermell la parella guanyadora. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

*1953.- Aquesta segona edicio estigué plena de sorteigs i premis per als assistents per part de les marques comercials patrocinadores del Sis Dies. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo).

*1953.- Les nou parelles que varen completar les 144 hores ininterrompudes de la prova. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo).