MIQUEL BARCELONAUTA
El camp de futbol situat al final del carrer Sardenya, on des de 1942 disputa el seus partits l'històric Club Esportiu Europa, i que des de la seva reforma de 1995 és conegut com a Nou Sardenya, va estar ocupat anteriorment per la masia i els terrenys d'una finca anomenada Cal Santpere que s'estenia per aquella zona limítrofe entre Gràcia i el Baix Guinardó. Aquests terrenys i el seu casalot van tenir diverses denominacions (Santpere, Sempere o Sanpere, segons les fonts i les èpoques). No és la intenció d'aquest article però, parlar ni de futbol ni de camps d'esports, sino circumscriuren's a l'esmentada finca i a la seva evolució al cap dels temps fins a la seva definitiva desaparició.
*1930.- Façana principal i entrada a la Masia de Can Sanpere. (Foto: Josep Barrillón / Taller d'Història de Gràcia).
La finca de Cal Santpere ocupava un considerable extensió de terrenys de conreu a la part més oriental del terme municipal de l'antiga vila de Gràcia, que arribava fins al límit amb Sant Martí de Provençals. La zona coincidiria avui amb la part final del carrer de Sardenya des del carrer Providència fins al de les Camèlies.
Els Santpere eren una família noble, que havien començat a adquirir rellevança social al segle XVIII en la persona de Francesc Santpere, protometge reial [1]. Una de les seves filles, Eulàlia, va construir la masia de Cal Santpere als afores de Gràcia al 1760. Se la coneixia també com a Can Lampadetes [2].
La masia i la capella eren les construccions més rellevants de la finca i ambues quedaven alineades amb el curs del carrer del Passeig Amunt (Paseo del Monte en l'antiga nomenclatura en castellà). Aquesta via quedava tallada pel perímetre exterior de la finca dels Sanpere. Just allà, al carrer del Secretari Coloma, (avui recuperat com a carrer de Pau Alsina [3]) hi havia la porta principal d'entrada a la finca. Tot seguit, el passeig continuava finca endins a traves d'un camí ample i arbrat que menava fins a un jardí força frondós, que s'estenia just davant de la masia i la seva capella annexa.
El casalot destacava pel contorn sinuós del seu frontó trilobular i era de planta rectangular amb baixos, planta principal, segon pis i golfes. La façana era orientada de cara al mar i presentava balcons al primer pis. A la dreta de la masia s'hi podia veure la capella de coberta ondulada i darrera d'aquesta la masoveria.
D'altra banda, els terrenys de la banda de muntanya la finca eren creuats per un aqueducte que els travessava en direcció al mar fins arribar a la masia.
Plànol amb les principals masies i construccions de Gràcia existents al segle XIX. (Font: Arxiu Municipal de Gràcia).
*1900's.- Emplaçament de la Masia de Cal Santpere sobre un plànol de cap a finals del segle XIX. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
*1932.- Plànol amb el límits de la finca de Cal Santpere marcats en vermell i les dependències centrals dins el cercle blau. El lleuger gir del tram final del carrer Sardenya, respecte de la quadrícula de l'Eixample, s'explica perquè la urbanització de la zona va respectar les edificacions centrals de la finca. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
*1930's.- La façana de la masia de Cal Santpere amb el cuidat jardí que l'envoltava amb una notable presència de palmeres d'espècies diverses.
*1930's.- Les dependències de la masia de Cal Santpere amb la façana posterior de la capella en primer terme. La tanca correspón amb el límit de la finca on s'urbanitzaria el tram final del carrer Sardenya (Foto: Josep Barrillón. Arxiu Municipal de Gràcia).
*1931.- Vista de l'aqueducte que creuava els terrenys de Cal Santpere. Al fons els perfils del Turó del Putget i la serra de Collserola. (Foto: Juli Llacuna). A baix, marcat en vermell, el curs de l'aqueducte sobre un plànol de l'època (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
La finca de Cal Santpere es va veure afectada per la presència de dos clubs esportius a partit de l'acabament de la Guerra Civil. D'una banda, a la part més propera a la muntanya s'hi va establir el CE Europa que al 1942 hi va inaugurar el seu nou camp del carrer Sardenya i de l'altra, el Club Esportiu Hispano-Francès, que a partir de 1943 va passar a ocupar la parcel·la més pròxima al carrer Providència.
La masia i la capella acabarien essent enderrocades i inicialment només se'n va conservar l'edifici de la masoveria que va ser utilitzat com a vestidors i part de les oficines del club escapulat. D'altra banda, una requalificacio de terrenys, que va ser registrada pel buffet notarial del propi alcalde Porcioles, va promoure la construcció d'un alt edifici de 20 alçades, que separava els terrenys d'ambdós clubs esportius. Al mateix temps, s'edificava tot el lateral del carrer Sardenya. fins a Providència i desapareixia qualsevol vestigi del que havia estat la finca de Cal Santpere.
*1949.- La masoveria fou l'últim vestigi que quedà de l'antiga masia i fou convertida en els vestidors del camp de l'Europa. (Foto: Arxiu CE Europa).
*1960's.- Vista dels terrenys del CD Hispano-Francés a vol d'ocell. Ocupaven el sector mar de l'antiga finca de Cal Santpere, sobre el que el club havia instal·lat pistes de tennis, un camp d'atletisme així com pistes de bàsquet i voleivol al centre de la corda. En aquest últim esport, els hispanofrancesos varen destacar en aquelles dècades. A l'esquerra de la imatge el carrer Secretari Coloma (avui de Pau Alsina), a la dreta el carrer Sardenya i en primer terme el carrer Providència.
*1960's.- L'interior de la finca de Cal Santpere en el sector que ocupava l'Hispano-Francés presentava algunes zones desolades que s'empraven com a magatzem a l'aire llure de materials com el que s'observa en aquesta imatge captada des del carrer del Secretari Coloma (avui de Pau Alsina). Darrera encara s'hi poden veure les palmeres i altra vegetació dels antics jardins de la finca. Al fons, edificis en construcció a la vorera Besòs del carrer Sardenya.
*1970.- Un partit Europa-Badalona on es pot veure el sector del gol del carrer Sardenya i al fons, al costat del bar, la part de l'edifici de l'antiga masoveria que encara quedava dempeus, poc abans del seu enderroc definitiu. (Foto: Arxiu CE Europa).
_______________
[1].- Protometge era a la corona catalanoaragonesa el títol donat al metge principal de la cort des del regnat d’Alfons el Magnànim. El Rei li delegava la seva autoritat per a vigilar els mancaments en l’exercici de la medicina i per a conferir llicències per a exercir.
[2].- Castellà i Lázaro, Elsa. Les Masies de Gràcia. Taller d'Història de Gràcia. Barcelona. 2006.
[3].- El carrer de Pau Alsina havia estat rebatejat com a Secretari Coloma el 1939. No va ser fins al 2019 que va recuperar el seu anterior nom.
Pau Alsina i Rius (1830-1901) va ser un teixidor de vels i dirigent oberrista que va ser el primer diputat al Congres de Diputats espanyol pertanyent a la classe obrera.
Joan de Coloma (1442-1517) va ser secretari del rei Joan II d'Aragó.
Article ampliat el 13 de desembre de 2024