Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ràdio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ràdio. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 d’agost del 2018

TAXI KEY. (1948-1962)




Segur que moltes vegades heu escoltat aquell tema màgic del cantautor galàctic Jaume Sisa que es diu Qualsevol nit pot sortir el sol. Entre la llarguíssima successió de personatges mítics de contes i còmics que s’hi esmenten, n’hi ha un que potser no és universalment conegut com gairebé tots els altres. Em refereixo a Taxi Key.
 

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,... 

Taxi Key va ser un personatge de producció inequívocament barcelonina, un heroi de ficció que mai va viure però, a la nostra ciutat. Un advocat a l’atur d'alguna localitat anglosaxona, que es guanyava la vida fent de taxista i que resolia casos d’assassinats amb les habilitats i coneixements assolits en temps pretèrits quan feia de detectiu privat. Aquest heroi va ser una invenció del guionista belga Luis Gosse de Blain [1], que va aconseguir fer triomfar aquest personatge a les ones de Ràdio Barcelona EAJ1 durant 14 anys. El primer programa es va emetre la nit del 2 d'octubre de 1948.

Luis Gosse de Blain, el creador del personatge de Taxi Key
 
La fórmula permetia també la participació del públic concentrat als estudis del carrer de Casp número 6 i dels oïdors des de les seves cases. Cada setmana el programa, que s’anomenava ¿Es usted buen detective? i s'emetia el dissabte al vespreplantejava un cas de crònica negra i es donaven pistes a través d’un guió radiat sobre qui podia ser l’assassí. De Blain proposava al públic competir en perspicàcia amb Taxi Key en la resolució del cas criminal plantejat. Un cop radiat tot l’episodi es concedien als oïdors uns minuts per tal que truquessin a l’emissora i donessin el seu veredicte sobre qui era el culpable. Tot seguit, s‘obria un debat amb el públic assistent a l’estudi fins a concretar la validesa de les pistes i el perquè de la culpabilitat o innocència dels sospitosos.
En la seva primera temporada (1948-1949) la veu de Taxi Key la va posar l’actor Ricard Palmerola (1921-2010). Poc després va marxar a Puerto Rico i Cuba i va haver de ser substituït per Isidre Sola (1927-2005) [2], que ja havia participat interpretant les veus de personatges secundaris en el decurs de la primera temporada del programa.
En paraules de Munsó Cabús, Taxi Key va anar perdent la seva timidesa inicial després de la marxa de Palmerola a Amèrica, probablement perquè De Blain es va veure obligat a adaptar-lo a la personalitat d'Isidre Sola, molt més enèrgica que la del seu predecessor [3].

*1948.- L'equip d'actors i locutors del programa ¿Es usted buen detective?, que radiaven els guions de les aventures de Taxi Key als estudis de Ràdio Barcelona. D'esquerra a dreta: Adolfo Marsillach (recolzat sobre el tambor amb el que emetien el sons de l'ambientació), Josep Llasat, Ricard Palmerola, Fernando Parés, Carmen Illescas, Isidre Sola, Amèlia Nogués, Dámaso García i Armando Blanch  


Ricard Palmerola i Buxadós, el primer Taxi Key
 
Isidre Sola i Llop va substituir Palmerola interpretant Taxi Key de 1949 a 1962 
 

Programació de Ràdio Barcelona del dissabte 27 de setembre de 1952 amb el programa que donava vida a Taxi Key a les 9 del vespre.

L’univers de Taxi Key incorporava altres personatges secundaris entre els que destacava el de Geraldine, la nòvia del protagonista interpretada per Amèlia Nogués. Quan l'actriu va decidir marxar a Itàlia el personatge va ser substituït per Nora, la dona i secretària de Taxi Kay, inicialment interpretada per Maribel Casals i després per Encarna Sánchez, que és la que va romandre més temps donant veu al personatge. D'altra banda, l'actor de doblatge Antonio Crespo donava veu a Glossop, el fidel amic i confident de Taxi Key. Amb el temps el programa també va canviar de nom i va passar a anomenar-se  Las aventuras de Taxi Key o simplement Taxi Key.
L'èxit de Taxi Key va ser total i eren moltes les famílies que esperaven amb deler l'arribada del vespre del dissabte per reunir-se tots plegats al voltant de l'aparell radiofònic i escoltar i endevinar el cas de la setmana.


*1956.- La popularitat i l'èxit de Taxi-Key van promoure campanyes publicitàries basades en les aventures d'aquest heroi de la ràdio, com aquesta patrocinada per l'empresa Riera-Marsá.

Les aventures de Taxi Key van tenir també la seva versió gràfica en format de còmic publicat a la revista El Coyote amb dibuixos de Vicente Roso i fins i tot se’n va arribar a rodar i estrenar una pel·lícula [4] protagonitzada pel propi Palmerola.

*1959.- Cartell de promoció del film Las aventuras de Taxi Key amb les tres històries que contenia. (Font: todocoleccion.com)

Al febrer de 2008, en el marc de la Trobada de Novel·la Negra a Barcelona BCNegra, la Cadena SER va retre homenatge a Taxi Key amb l'emissió d'un dels episodis de les aventures del mític taxista-dectectiu al programa La ventana presentat per Gemma Nierga.


[1].- Luis G. de Blain era fill de pare belga i mare andalusa. Havia viscut a Bèlgica i Paris fins que s’instal·là  a Barcelona. Va escriure diversos títols de novel·la negra amb pseudònims com Stanley Palmer, James Brant o L. G. Kleyman i tenia una secció fixa a la revista Fotogramas on era l’enigmàtic Mr. Belvedere.

[2].- Isidre Sola recordava en una entrevista concedida a Munsó Cabús que el nom de Taxi Key va ser decidit més o menys democràticament pel conjunt d'actors que participarien en la radiació dels episodis. De Blain l'havia batejat inicialment com a Kirk Prentiss. El nom no va convèncer a l'equip de radiofonistes, que finalment es van decidir per Taxi Key, més simple i facil de pronunciar i recordar.
 
[3].- Munsó Cabús, Joan. 40 años de radio (1940-1980). Ediciones Picazo. Barcelona. 1980.

[4].- El film Las aventuras de Taxi Key (1959) contenia tres episodis independents amb un metratge total de 60 minuts. La casa del lago (dirigida per Juan Fortuny), La mano cortada (d'Albert Gasset Nicolau) i Sombras de un sueño (dirigida per  Arturo Buendía). Ricard Palmerola i Inés Alma protagonitzaven els tres episodis.
 

dimarts, 13 de febrer del 2018

LABORATORIS EUPARTOL. Xifré 48. (1920's-1970's) i CONSULTORI RADIOFÒNIC MONTSERRAT FORTUNY (1945-1984)

 
La cigonya i el nadó sempre presents a la marca corporativa Eupartol
 
Si algun lligam hi ha entre el barri del Clot i la història de la  ràdio feta a Barcelona, el fil ens porta inexorablement al lligam entre els Laboratoris Eupartol i el consultori radiofònic femení de Montserrat Fortuny. 
Els orígens de Montserrat Fortuny els trobem als temps de la República quan les ones de Radio Barcelona EAJ-1 emetien un consultori femení de bellesa promogut i patrocinat pels Laboratoris Eupartol, Només un any després el programa canviaria d'emissora passant a escoltar-se a través de Ràdio Associació de Catalunya.
Acabada la Guerra Civil el consultori va passar a Radio España EAJ-15 i el 1945 va adoptar el nom de Montserrat Fortuny
Tot i que mai va tenir l'anomenada i la popularitat del de donya Elena Francis, autèntica competència en el ram, moltes eren les dones que durant el franquisme passaven tardes i vespres escoltant, patint i compadint la dissort de les desesperades autores de les presumptes cartes adreçades al consultori. 
 
 
 
Mercedes Laspra, la veu de Montserrat Fortuny en antena.
 
Els laboratoris, situats al numero 48 del carrer Xifré, entre Mallorca i Provença, eren especialitzats en la producció i comercialització de material assistencial orientat a la dona i bàsicament a la vessant obstetrico-ginecològica. A la publicitat de l'empresa hi sovintejaven els dibuixos de cigonyes que portaven nadons al llom.
A l'inventat espectre de cartes a Montserrat Fortuny li van donar veu successivament dones de ràdio com Ernestina Guillén, Carmen Brito o Irene Mir, mentre els consells de la senyora Fortuny  eren radiats per l'asturiana Mercedes Laspra Henrich, i en els darrers anys per Maria Carme Nubiola. 
 
 
Montserrat Fortuny i el seu consultori femení de la ràdio van passar a millor vida a l'any 1984. Al país ja es parlava obertament de divorci i avortament i malgrat que les penúries de gènere de moltes dones continuaven i continuen, tenien ja un altre tractament mediàtic. Desaparegut el programa, la veracitat o no de les cartes que s'hi llegien i contestaven no va ser objecte d'un interès mediàtic tan gran com el de l'Elena Francis.
El nom de l'empresa patrocinadora també havia canviat. D'Eupartol es va passar a l'acrònim RTB que no era altra cosa que les inicials del seu propietari Ricardo Trilla.
Com molt bé diu l'historiador i blogger Enric H. March en un dels seus excel·lents articles a Bereshit [1], potser la discreció dels treballadors de la ràdio i la prudència i el control dels laboratoris hagi fet que no s’escampés cap llegenda sobre el contingut de les cartes.   
 
 
[1].- Enric H. March. Querida amiga. Blog Bereshit: La reconstrucció de Barcelona i altres móns. (12.09.2016)

divendres, 4 de març del 2016

RADIO PENINSULAR DE BARCELONA. (1966-1984)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

Radio Peninsular de Barcelona va ser una emissora creada dins del grup de Radio Nacional de España, que va començar a emetre el dia 1 de gener de 1966. Es finançava amb la publicitat que emetia i va ser extraordinàriament popular durant els ultims anys 1960's i tota la dècada dels 1970's.
Va ser també el bressol d'una gran quantitat de professionals de la radiodifusió a Catalunya. El contingut del seva programació era bàsicament musical i esportiva. S'emetia des de la sisena planta de Passeig de Gràcia número 1 a l'edifici Banesto.
Hi va destacar especialment el programa Consultorio de Elena Francis, on les senyores i noies de l'època enviaven les seves cartes explicant els seus problemes sentimentals, anímics, etc, que l'equip del programa intentava resoldre d'acord amb els cànons morals de l'època. 
Pel que fa a les emissions esportives hi va destacar el locutor Miguel Ángel Valdivieso (doblador de Woody Allen al cinema) que acomiadava els partits de futbol amb una expressió que es va fer molt popular: ... con nuestro saludo más entrañable a enfermos, imposibilitados y simpáticos miembros de la Asociación Nacional de Ciegos.
A partir de 1974 l'emisora sortia sovint al carrer a través d'unitats mòbils que van donar una imatge de modernor amb una relació més directa amb l'oient.

Enllaç a l'audio sobre la Història de Radio Peninsular de Barcelona

*1970's.- Una de les Unitats Mòbils de Ràdio Peninsular davant de la Sagrada Família.


*1972.- Programació de Radio Peninsular publicada a El Mundo Deportivo



Programes històrics de Ràdio Peninsular
Gran Mercado
Hola. Buenos días
Dia D Domingo
La Nueva Frontera
Cinco veces No
Mas Madero
Goles
Pito pito Pronóstico
Marcador
A por todas
Rock en la noche 
A toda Radio
Parlem-ne
Ibérica Exprés
Consultorio Elena Francis
A les 5: Novel·la.
De 12 a 12


Professionals històrics de Ràdio Peninsular
Fernando Rodríguez Madero
Joaquín Soler Serrano
Luís del Olmo
Miguel Angel Valdivieso
José Félix Pons
Juan Antonio Fernández Abajo
Maruja Fernández
Ricard Fernández Deu
Andrés Caparrós
Àngel Casas
Constantino Romero
Pepe Navarro


L'emissora va deixar d'emetre el 1984 coincidint amb el tancament d'una gran quantitat d'emissores i amb l'inici d'un nou període en la història dels canals de ràdio a Catalunya.

dimecres, 28 de setembre del 2011

RADIO JUVENTUD. LA VOZ DE CATALUÑA. Estudis de Via Augusta 17. (1970-1981)




El 6 de febrer de 1970 el Príncep d'Espanya Joan Carles de Borbó va inaugurar els nous estudis de Radio Juventud de Barcelona a la Via Augusta 17-19. Aquesta emissora, que va arribar a ser molt popular durant els anys 1970's, va tenir els seus orígens a les localitats d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Devern on, a principis de 1951, va començar a emetre Radio Unión. Només uns anys després es va traslladar a Barcelona amb estudis al número 77 del carrer Saragossa.
Però va fer falta arribar a començaments de la dècada dels 1960's perque es produís una nova fusió entre Radio Unión i Radio Hospitalet La Voz de Cataluña per assistir al naixement de Radio Juventud La Voz de Cataluña, que va quedar integrada dintre de l'anomenada Cadena Azul de Radiodifusión (C.A.R.).


*1960's.- Una Unitat Mòbil de la cadena al centre de la Plaça Catalunya.

Amb l'obertura dels estudis de Via Augusta l'emissora va adquirir la seva majoria d'edat i va començar a triomfar a l'hora de desenvolupar el projecte pioner d'emetre amb so estereofònic en la banda de freqüència modulada (FM) gràcies al seu director Josep Lluís Surroca i a l'esforç de col·laboradors seus com Josep Payá, Josep Deu i Manuel Bolívar. L'emissora en FM es va dir RJ2 i es va independitzar de la seva germana d'ona mitja
A partir de 10 de gener de 1975 es va convertir en la primera emissora que emetia amb regularitat a partir de mitjanit.
A finals de l'any 1981 Radio Juventud va quedar absorbida per la societat estatal Radio Cadena Española, deixant enrera una història protagonitzada per una desfilada d'excel·lents professionals que van néixer i créixer en aquesta històrica emissora. Ens referim a noms com Albert Boixareu, Jordi Estadella (Tito B. Diagonal), José María Pallardó, José Luis Barcelona, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis Arribas Castro, Pedro Ruiz, Pepe Navarro, Ricardo Fernández Deu i més tard altres com Antoni Bassas, Alfons Arús, o Jordi Basté.


Jordi Estadella donant vida al seu personatge Tito B. Diagonal



Alguns dels programes més populars de Radio Juventud:

Quisicosas (Josep Maria Bachs)
El Clan de la Una (José Maria Pallardó)
Al mil por Mil
El Sacapuntas (Jordi Estadella)
Las alegres mañanas (Jordi Estadella)

*2011.- A la muntanya del Carmel, on hi hagué instal·lada l'antena de l'emissora, pot encara veure's aquest bloc de maons amb un rètol rovellat i descompost que diu "RADIO JUVENTUD DE BARCELONA (CAR)" (Foto: Miquel Cartisano)