FANAL ADOSSAT AL SUPORT DE LA CATENÀRIA. Plaça Catalunya. (1930-1940's)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

*1932.- El model de fanals adossats al pal de la catenària a l'embocadura del Portal de l'Àngel a la plaça Catalunya (Foto: Josep Brangulí)

Durant la celebració de l'Exposició Internacional de 1929, que s'estengué fins a l'estiu de l'any següent, molts varen ser els esforços per embellir els carrers i les places de la ciutat. L'enllumenat públic va ser un dels elements que formava part d'aquest programa de renovació.

Félix de Azúa va dissenyar al 1929 un tipus de fanals que anaven adossats als cilindres dels pals de la catenària que sostenia el cablejat dels tramvies. Les formes d'aquests fanals semblaven de clara inspiració modernista. Presentaven uns sortints espiralats guarnits amb elements vegetals dels que penjaven els suports dels globus de vidre des dels qual es propagava la llum.

D'aquest model se'n poden veure imatges captades a la plaça de Catalunya davant de l'edifici de la Telefònica. Les més antigues són datades del 1930 i del 1932, quan una illeta allargada amb tanques baixes defensava del trànsit el pal de la catenària. 

 

*1930.- Aquest model de fanal durant un dels escalaments de la façana de la Casa Segura. (Foto: Josep Brangulí)

Dibuix del model de fanal de Félix de Azúa adaptable als pals de les catenàries del tramvia. (Font: Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona)

 

Després del fets del 19 de juliol de 1936, preludi de la Guerra Civil amb foc creuat sobre la plaça Catalunya, encara es podien veure aquests fanals davant de l'edifici de la Telefònica. Probablement desaparegueren definitivament en acabar la guerra. 

 

 

*1936.- Façana de l'edifici de la Telefònica, molt malmès de vidres i finestres, després dels tiroteigs produïts durant la jornada del dia 19 de juliol que va acabar amb la rendició dels feixistes sublevats contra la República. El fanals adaptats al pal de la catenària apareixen aquí pintats de color fosc i la superficie de l'illeta ha quedat notablement reduïda. (Foto: Pérez de Rozas / AFB) 

 

*1941.- Celebració del Corpus amb gran exaltació patriòtica franquista a balcons i carrers. Els fanals encara resistien, però ja no durarien gaire més. (Foto: Josep Brangulí / ANC)  

 

FANAL A GAS CORONAT AMB ELM. Plaça Catalunya / Saló de Sant Joan / Passeig de Colom (1880's-1930's)

 Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i MIQUEL F. PACHA

 

 

(Font: Catalana de Gas y Electricidad)

 

Aquest fou un dels primers fanals que es van instal·lar a la plaça Catalunya amb motiu de la celebració de l'Exposició Universal de 1888. Els fanals d'aquest model van acompanyar l'entorn d'algunes instal·lacions històriques dels primers anys de la plaça com el Panorama Waterloo, el mirador de les paperines o el Circ Eqüestre Alegria. També se'n van instal·lar als eixos urbans més importants de l'Exposició com eren el passeig de Colom, d'Isabel II, Ciutadella i Saló de Sant Joan. 

El fanal destacava per la seva columna ornamentada amb motius vegetals, si bé, bàsicament, el seu tret diferenciador era que la part superior del fanal abandonava la vertical del fust, per acabar amb un únic llum amb una corona a sobre i un elm rematat per una altra corona més petita i un rat-penat al cim.

Van desaparèixer progressivament amb l'arribada del nou segle i la nova urbanització de la plaça. Sota el monument a Colom alguns exemplars varen sobreviure fins als anys 1930's.

 

*1895.- Un d'aquests fanals al costat del Circ Alegria quan començava a ser enderrocat. (Foto: Arxiu Guillermo Faraudo).

 

En bicicleta per la Plaça Catalunya davant del fanal. (Foto: Col·lecció privada Francisco Arauz)

  

*1888.- Al Saló de Sant Joan al costat de l'estàtua de Bernat Desclot.

 

*1890's.-. Un exemplar plantat a l'illeta que envoltava  el monument a Colom.

 

  

1930's.- Dues imatges més dels fanals situats sota el monument a Colom, que foren els més longeus dels d'aquest model. (Fotos: Gabriel Casas i Galobardes / ANC)

 

 

Detall del llum del fanal i del coronament en forma d'elm. (Font: Catalana de Gas y Electricidad)

 

TELÈFONS A LES PARADES DE TAXI (1930's)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ,  FRANCISCO ARAUZ i CARMEN GIMÉNEZ

Va ser a l'any 1930 quan a Barcelona es van inaugurar els primers serveis per sol·licitar un taxi telefònicament. El 29 d'octubre d'aquell any Taxis Agremiación inaugurava aquest servei, sense posar en marxa el taxímetre fins a la recollida del client, tot oferint a la vegada vals de descompte. La mesura de promoció no va fer gràcia a l'Ajuntament que va prohibir aquesta pràctica, tot advertint que els infractors podien ser sancionats fins i tot amb la pèrdua de la llicència en cas de reincidència.

*1930.- La companyia Taxis Agremiación va ser la primera en incorporar el servei de telèfon i oferia descomptes als clients. No sabem si només el dia de la inauguració o habitualment. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1930.- L'Ajuntament va reaccionar dies després amb denúncies als que no respectaven les tarifes vigents amb els descomptes. Els vehicles de Taxis Agremiación eren assenyalats com els infractors en aquesta nota publicada a La Vanguardia.

Uns anys després des de l'ajuntament es va inaugurar un nou servei per demanar el taxi des de casa. El taxi se sol·licitava mitjançant una trucada a un aparell telefònic instal·lat a peu de carrer dins una petita caixa, que coronava un pilar de suport, al costat mateix de la parada de taxis.
Amb aquest sistema el taxista anava a buscar el client a casa o al lloc que ell indicava i no calia apropar-se a les parades de taxi. 

L'alcalde accidental de la ciutat Joan Casanovas va inaugurar aquest serveis a diverses parades situades a llocs cèntrics de la ciutat entre ells a Plaça Lesseps, Plaça del Teatre o Plaça Letamendi. El sistema va perdurar durant tot el periode  de la Segona República fins ben entrats els anys de la Guerra Civil  

*1932.- Interior del petit armari que contenia l'aparell telefònic on es rebien les trucades dels clients

*1932.- Telèfon situat a la parada de la plaça Lesseps.

 

 

*1932.- Dues imatges que capten a l'alcalde accidental Joan Casanova durant l'acte de inauguració del servei a les parades de taxi de la plaça Letamendi.

*1935.- L'aparell instal·lat a la plaça del Teatre rera el monument a Pitarra.

PODI COBERT PER A GUÀRDIES URBANS (1950's-1960's)

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ



*1953.- Un guardia urbà dirigint el trànsit des d'un podi enlairat i cobert al bell mig de la Diagonal. (Foto: Francesc Català-Roca)

 

Complementant el model de podi per a guardia urbà, que va començar a ser instal·lat cap als inicis dels anys 1950's, es va parar compte en que calia protegir els agents de la circulació de les diverses inclemències metereològiques (especialment pluja i sol)

Així doncs, va ser adoptat un altre model de podi un pèl més complex, que a banda que ser més enlairat, disposava d'una escaleta per pujar-hi i era cobert mitjançant una mena de sostre arrodonit subjectat pels mateixos dos tubs metàl·lics que formaven l'escala. L'agent quedava protegit els dies de pluja i del sol intens dels mesos d'estiu.

 

*1950's.- El podi cobert de la plaça d'Antonio López a la cruïlla entre Via Laietana i l'eix Passeig de Colom/Passeig d'Isabel II.

*1963.- El mateix podi de la imatge anterior uns anys després.

SENYALITZACIÓ VERTICAL DE PAS DE VIANANTS (1930's)



Dibuix del primer senyal que avisava de la presència d'un pas de vianants  (Font: Barcelofília).

 

A finals dels anys 1920's, coincidint amb l'eufòria ciutadana que va acompanyar la celebració de l'Exposició Internacional de 1929, es van adoptar a la ciutat algunes mesures novedoses pel que fa a l'ordenació i la regulació del trànsit rodat.

A banda de l'aparició dels primers semàfors, la seguretat del vianants havia començat a ser una font de preocupació a causa de l'increment considerable de la presència de vehicles al carrer. Els atropellaments estaven a l'ordre del dia i una de les decisions prioritàries va ser establir els llocs de pas per als vianants, especialment a les vies més transitades. La senyalització d'aquestes zones de pas es convertí doncs en una tasca obligada.

Entre els primers senyals que es van normalitzar i oficialitzar per a marcar els passos de vianants, n'hi figura un d'extraordinàriament senzill. Consistia en un pal fixat sobre el límit de la vorera i coronat per una placa metàl·lica ovalada de color blanc sobre la que havia escrit PASO PARA PEATONES. Les plaques eren orientades per ser vistes pels conductors que arribaven a la zona de pas i vans ser col·locades a les principals vies de la ciutat a començaments dels anys 1930's. Paral·lelament es van començar a utilitzar també altres sistemes de senyalització horitzontal dels passos sobre la calçada.   

 

Jordi Llacuna (AFB) 

*1930's.- Diverses imatges on es poden veure els senyals de pas per a vianants. De dalt a baix, al passeig de Gràcia, al Cinc d'Oros davant de l'efímer monument a Pi i Margall i a la Rambla de Canaletes.

 

*1929: Extracte del capítol dedicat a la circulació de vianants del Reglament de la Circulació Urbana aprovat el 1928. 

 

SENYALS DE GIR PROHIBIT (1930's-1950's)

Agraïments a ÀLEX REYES i MIQUEL F. PACHA

Tot i que no eren exclussius de la ciutat, els primers senyals de circulació que tenien com a objectiu anunciar al conductor que no podia girar o canviar de direcció cap a un o altre costat, van tenir un disseny molt diferent actual. 

Seguint el format dels senyals de prohibició, dins la circumferència marcada en vermell apareixein dos petits discs amb els colors dels semàfors. El format per un disc vermell a dalt i groc-ataronjat abaix indicava que no es podia girar a l'esquerra. Altrament, el que mostrava el groc-ataronjat a dalt i el verd abaix prohibia el gir cap a la dreta.

Aquests senyals van deixar d'emprar-se, sobretot perque no era fàcil memoritzar-los ni establir una relació de causalitat entre els colors i el costat cap on no es podia anar. Així doncs, van ser substituïts pels actuals que són molt més fàcils d'interpretar i que s'identifiquen amb una banda diagonal vermella de prohibició superposada a  l'itinerari prohibit que es representa amb un angle recte cap a dreta o esquerra.

 

 



*1934/1936.- Dos d'aquests senyals, plantats a la cruïlla de Pelai amb Canaletes. (Foto: Josep Brangulí / ANC).

*1945.- Al costat del gran fanal de Canaletes.

*1933.- Aquests senyals al Reglament general de circulació urbana editat per l'Ajuntament de Barcelona (Gentilesa de Magda Mateu)

*1930's.- Catàleg de senyals de circulació antics sobre el que s'han destacat els dos que prohibien els girs. (Font: todocoleccion)

Els actuals senyals de gir prohibit

SENYAL DE PROHIBICIÓ DE GOSSOS SENSE LLIGAR (1960's)

A començaments dels anys 1960's el ventall de senyals de les escasses zones verdes que disposava la ciutat van començar a ser més notòries, tant en varietat com en disseny.

Mentre els colors verds combinats a dos tons eren els escollits com a propis de la senyalització dels jardins, als clàssics avisos de respetar las plantas i als indicadors de situació dels urinaris públics s'afegia un curiós senyal, que suposaria un pas més en la gestió del civisme en aquests espais d'esbargo majoritàriament freqüentats per infants. 

Als costat de les àrees de jocs infantils van començar a aparèixer uns senyals amb la silueta d'un gos lligat amb un cridaner NO a l'extrem superior esquerre i la paraula SUELTO a l'extrem oposat. Les ordenances municipals prohibien acostar-se a les zones dels més menuts amb el gos sense lligar. Aquests senyals van ser visibles fins a finals dels anys 1970's quan altres dissenys de senyalització dels parcs i jardins van substituïr-los.

*1960's.- Un senyal de prohibició de gossos solts davant de l'estació dels ferrrocarrils a la Plaça Molina. (Foto: Pere Català-Roca)

*1968.- Comentari publicat a La Vanguardia del 20 de juliol d'aquell any al voltant del senyal de portar el gos lligat i el civisme als parcs urbans. 

URINARI PÚBLIC. (1885-1900's)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÀLEZ, FRANCISCO ARAUZ i RAMON VILALTA

Abans de l'arribada de les vespasianes, en alguns llocs cèntrics de la ciutat es va instal·lar aquest model d'urinaris, que s'identificaven com a sumideros en el projecte elaborat al maig de 1885 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias (1816-1889). Els plànols que s'han conservat ens fan pensar que es tractava d'una mena de cabina de ferro colat d'ús individual amb un desguàs al terra en un dels racons. Sobre la porta d'entrada hi havia un escut de la ciutat.

Les imatges de l'època ens constaten que n'hi hagué a la plaça del Rei rera la font neogòtica i també al passeig de Colom.

A partir del 1895 foren substituïts progressivament per les populars vespasianes.

*1885.- Alçat i planta en un plànol traçat per Antoni Rovira i Trias, creador d'aquesta peça de mobiliari urbà.

*1892.- La Vanguardia anuncia el canvi dels urinaris dissenyats per Rovira i Trias per les vespasianes en diversos punts cèntrics de la ciutat. 

INVENTARI DE SUMIDEROS

A la Plaça del Rei

Al Passeig de Colom

A Plaça Catalunya / Portal de l'Àngel

A Gran Via / Balmes (Foto: Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya)

Al Passeig de Gràcia (Col·lecció Francisco Arauz)

A Passeig de Gràcia / València 

(Foto: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)

Al Mercat del Born